Revolució francesa 1789 1799

Revolució
Francesa
(1789-1799).
“La liberté guidant le peuple” és una obra
del pintor francès Eugène Delacroix.

La Revolució Francesa és considerada el
model de revolució política de la seva
època i va suposar la conquesta del poder
per la burgesia i el desplaçament de
l'aristocràcia i el clergat. És el triomf
d’una part de l’estament no privilegiat
enfront de l’estament privilegiat.
Representa la fi de l’Antic Règim.

Revolució Francesa
(1789-1799).
LES FASES DE LA REVOLUCIÓ. REALITZAR CRONOLOGIA.
• La monarquia constitucional (1789-1792).
Tenia el suport de la burgesia conservadora que aspirava a arribar a un
acord amb el rei i amb els privilegiats per abolir l'Antic Règim i imposar
un liberalisme restringit (censatari).
• La república democràtica o la convenció(1792-1794).
Davant la negativa del monarca i dels privilegiats a acceptar els canvis
revolucionaris, la burgesia radical i els sectors populars van proclamar
la República. A més, van emprendre una transformació més profunda
de la societat en un sentit democràtic (sufragi universal masculí) i
igualitari (lleis socials).
• La república burgesa o el directori (1794-1799).
Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va
implantar una altra vegada el liberalisme censatari.

Revolució Francesa
(1789-1799).
• Les principals causes de la revolució francesa són:

a) La crisi econòmica i social es va crear a causa
de que les terres eren treballades pels
pagesos, però eren propietat de la noblesa i el
clergat. Els pagesos guanyaven una misèria, això
va provocar misèria i fam en les classes socials
més baixes.
Els anys 1788 i 1789 van ser anys de males
collites Pujada de Preus Motins.

Revolució Francesa
(1789-1799).
b) La crisi financera de la monarquia francesa
va crear un malestar important a l’estament no
privilegiat. La Monarquia per solucionar el
problema del finançament va convocar els Estats
Generals i van decidir pujar els impostos. Això va
causar fam i misèria a les classes socials més
baixes de la població. Malestar social.

Revolució Francesa
(1789-1799).

Revolució Francesa
(1789-1799).

c) La marginació política d’una burgesia cada
cop més forta. Els burgesos eren gent rica que
paga impostos i volen que l’estat els ajudi
econòmicament en el comerç. Necessiten unes
lleis que afavoreixin al seu negoci.

Revolució Francesa
(1789-1799).

d) La desesperació de les classes populars per la
mala situació socioeconòmica i la indiferència de
la corona. Al final aquests s’apunten a la
revolució per millorar la seva situació.

Revolució Francesa
(1789-1799).

e) Les idees de la Il·lustració. Recordeu que és un
moviment de caràcter intel·lectual, desenvolupat a
l’Europa del segle XVIII, que va posar en qüestió
tots els principis de l’Antic Règim. Les idees de la
Il·lustració van ser propagades per un grup de
pensadors francesos que ràpidament es van
estendre per Espanya i Catalunya.

Revolució Francesa
L’esclat de la revolució.
La Revolució Francesa es va iniciar el 1789 amb
una revolta dels privilegiats, que es van negar a
acceptar el pagament de nous impostos i van
exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats
Generals, l'únic organisme que podia aprovar
una reforma fiscal.

Revolució Francesa
L’esclat de la revolució.
Els Estats Generals es van obrir a Versalles el
maig del 1789, presidits pel rei i formats pels
representats de la noblesa, del clero i del Tercer
Estat.

• Clergat: 291
representants.
• Noblesa: 270
representants.
• Tercer Estat 578
representants.

Revolució Francesa
(1789-1799). L’esclat de la revolució.
Reunits en un pavelló de Paris (Jeu de
Paume), els representants del Tercer Estat es
van erigir en Assemblea Nacional (representants
de la nació) i es van comprometre a elaborar
una constitució que reflectís la voluntat de la
majoria dels francesos. El 16 de juny el diputat
Sieyés va proposar que el tercer estat
s’autoproclamès Assemblea Nacional.

Revolució Francesa
El poble de la ciutat de París va sortir al carrer
per donar suport a les propostes de la nova
Assemblea. Tenien por que les tropes reials
detinguessin els seus diputats:
• el 14 de juliol una multitud va assaltar la presó
de la Bastilla per apoderar-se de l'arsenal
d'armes.

Revolució Francesa
• La Grande Peur:
Moviment revolucionari que també es va estendre al
camp, en forma d'una revolta antisenyorial que va
comportar la crema de moltes residències nobiliàries.

L'esclat de revoltes a les ciutats i al camp va fer evident el
descontentament popular i el suport als diputats del
Tercer Estat. Atemorit per la situació revolucionària, la
tardor del 1789, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de
l'Assemblea Nacional Constituent.

Revolució Francesa

Revolució Francesa
Monarquía Constitucional
• El 4 d'agost del 1789 va decretar l'abolició del
feudalisme i el 26 va promulgar la Declaració
dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que
reconeixia com a drets inalienables les
llibertats individuals, així com la igualtat
davant la llei i els impostos.

Liberalisme polític.

Revolució Francesa
Amb l'objectiu de solucionar la crisi financera, es
van expropiar els béns de l'Església, que van ser
declarats béns nacionals (desamortització*) i
venuts a particulars. En contrapartida, l'Estat va
assegurar el finançament del culte, i
una Constitució civil del clero va separar
l'Església i l'Estat.

Separació de l’església de l’estat.

Revolució Francesa
Declaració dels drets de
l’home i del ciutadà.
Text votat per l’Assemblea
Constituent francesa el 26
d’agost de 1789. La seva
redacció recollia la
influència de la declaració
d’Independència dels
Estats Units d’Amèrica
(1776) i del pensament dels
filòsofs il·lustrats del segle
XVIII.

Revolució Francesa
• Article premier. Les hommes naissent et demeurent
libres et égaux en droits. Les distinctions sociales ne
peuvent être fondées que sur l’utilité commune.
• Article 2. Le but de toute association politique est la
conservation des droits naturels et imprescriptibles de
l’homme. Ces droits sont la liberté, la propriété, la
sûreté et la résistance à l’oppression.
• Article 3. Le principe de toute souveraineté réside
essentiellement dans la Nation. Nul corps, nul individu
ne peut exercer d’autorité qui n’en émane
expressément.

Revolució Francesa
La República Democràtica (1792-1794)
L'oposició de la família reial i dels privilegiats a
acceptar els canvis proposats per l'Assemblea
Nacional es va manifestar arran de la fugida de
París de Lluís XVI per unir-se a l'exèrcit
austríac, que planejava envair França i restablir
l'absolutisme (fugida de Varennes, juny del
1791).

http://www.youtube.com/watch?v=0MkUTGWFvL8

Revolució Francesa
Durant aquest període la república va estar en
mans de tres governs diferents.
Govern Girondí Govern Jacobí Govern Termidor
(1792-1793). (1793-1794). (1794-1795).
Els girondins provenien El seu apel·latiu té el Nom de l'onzè mes del
de la burgesia enriquida seu origen en el lloc de calendari republicà
pels bens comunals. El reunió del club, un antic francès (1792-1806).
nom els venia del fet monestir dominicà de El Termidor era la
que tenien diversos París. El conte de burgesia conservadora
diputats del districte de Mirabeau i Maximilien que va tornar a agafar el
la Gironda. Llurs caps Robespierre, van ser els control de la revolució
foren Brissot, i líders revolucionaris amb el propòsit de
Condorcet. més destacats. retornar als principis
del 1791.

Revolució Francesa
La república democràtica (1792-1794) presenta dues fases
diferenciades:

• Convenció girondina: es va instituir per sufragi universal masculí. Va
condemnar i ajusticiar el rei, que havia intentat fugir, i també va
haver d'enfrontar-se a les pressions de l'absolutisme exterior i a les
revoltes contrarevolucionàries internes.
• Convenció jacobina: Va ser la fase de més radicalització política i
social, dirigida per Robespierre. Va establir el sufragi universal
directe, va aprovar mesures de suport als sectors populars (sans-
culottes), va potenciar l'exèrcit i va impulsar la política del Terror. El
1794, la burgesia va propiciar un cop d'Estat i va acabar amb el seu
poder.

Revolució Francesa
La República va quedar en mans dels girondins*
i es va crear una Convenció Nacional* elegida
per sufragi universal masculí. La nova assemblea
va iniciar un judici contra Lluís XVI i la reina
Maria Antonieta, que van ser acusats de
traïció, condemnats i executats a la guillotina.

Revolució Francesa
La República Democrática (1792-1794)
Durant l’etapa jacobina, es va promulgar una nova
constitució basada en la democràcia social: sobirania
popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat.
L'executiu va quedar en mans d'un Comitè de Salvació
Pública, que va atorgar tot el poder a Robespierre.
Per plantar cara a l'amenaça exterior, es va organitzar
un nou exèrcit (es va decretar un reclutament forçós de
tots els homes solters d'entre 18 i 25 anys) i, per
derrotar els contrarevolucionaris, es va impulsar la
política del Terror.

Revolució Francesa

• Respon aquestes preguntes i busca 10 dates
importants de la Primera fase de la RF.
• Busca una petita biografia sobre els personatges
més importants de la RF? (Màxim 15 línies per
persona)
• Què fou el Comitè de Salvació Pública?
• Que va ser el terror?
• Què va ser la “Llei de sospitosos?
• Què va ser “La llei del màxim?

Revolució Francesa
• La igualtat social
“La igualtat dels béns no és una quimera. (…) El dret de
propietat està limitat, com tota la resta, per l'obligació de
respectar els drets dels altres (…).
La societat està obligada a assegurar la subsistència de tots
els seus membres, ja sigui procurant-los feina, ja sigui
assegurant els mitjans de subsistència a aquells que estan
incapacitats per treballar. L'ajuda a aquells a qui els falta el
que és indispensable és una obligació per als qui tenen coses
supèrflues.”
Discurs de Robespierre al club dels jacobins, 21 d'abril del 1793.
• Què proposa l'autor al text? Justifica per què Robespierre
va tenir el suport dels sans-culottes.

Revolució Francesa
La República Burgesa o el
Directori(1794-1799)
Així, el juliol del 1794, el mes Termidor segons el
calendari revolucionari, l'alta burgesia va
propiciar un cop d'Estat per posar fi a la
radicalització de la revolució. Robespierre i
altres líders jacobins van ser enderrocats i
executats.

Revolució Francesa
Quines mesures va aplicar la República Burgesa?
1) Va clausurar el club dels jacobins.
2) Va derogar la Constitució del 1793.
3) Va anul·lar les lleis jacobines i va promoure el
retorn dels exiliats a causa del Terror.
4) Es va elaborar una nova constitució (1795), que
atorgava el poder executiu a un govern col·legiat
(Directori), restablia el sufragi censatari i
confiava el poder legislatiu a dues cambres: el
Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians.

Revolució Francesa
En contra A favor

• Aristocràcia. • La burgesia més
Recuperar els antics conservadora.
privilegis.
• Les classes populars.
Volien el retorn dels
jacobins.

Revolució Francesa
L'any 1799, un jove general, Napoleó
Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va
protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al
Directori. La seva intenció no era el retorn a
l'Antic Règim, sinó la consolidació de la
revolució, encara que només en els aspectes
més moderats.
Inici de l’Europa Napoleònica.

Revolució Francesa
L’Imperi Napoleònic 1799-1815.
Europa Napoleònica.

Revolució Francesa
L’Imperi Napoleònic 1799-1815.
Aliats de Napoleó Enemics de Napoleó
Dinamarca La Gran Bretanya
Suècia
Prússia Portugal
Rússia
Àustria
Suïssa
Regne d’Itàlia
Regne de Nàpols
Confederació del Rin
Estats Pontificis
Gran Ducat de Varsòvia
(Polònia).
Espanya

Respostes a les preguntes.
importants de la Primera fase de la RF.
• Busca una petita biografia sobre els personatges
més importants de la RF? (Màxim 15 línies per
persona)
• Que va ser el terror?
• Què va ser “La llei del màxim?

importants de cada fase de la RF.
• Busca una petita biografia sobre els
personatges més importants de la RF? (Màxim
15 línies per persona)

Òrgan de govern col·lectiu que regí França de l'abril
del 1793 al juliol del 1794.

El Comitè, per sobre l'Assemblea, acabà imposant
dictatorialment la voluntat revolucionària de París a
la resta del territori.

El primer Comitè de Salvació Pública, fou
dominat per Danton (Jacobí). El segon o Gran
Comitè de Salvació Pública (a partir de juliol-
agost de 1793), fou liderat per un grup de
revolucionaris que comprenia un grup polític on
sobresortia l’incorruptible:
Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre.

Què va fer el CSP?
Primer va lluitar contra la crisi econòmica, va
extremà el racionament, el control dels preus i
l'eliminació dels acaparadors.
Contra els enemics interiors, practicà el règim
del terror (execució de
contrarevolucionaries, dantonistes, hebertistes).

Què va fer el CSP?
Va Suprimir les llibertats de culte i de
premsa, portà a cap la
descristianització, implantà el calendari
revolucionari i el culte a la deessa
Raó, i, sobretot, en un intent de centralització
absoluta, encarregà a un centenar de
representants la missió d'imposar la seva
política als departaments.

Després de termidor i de l'execució de
Robespierre i els seus, el Comitè perdé una gran
part de les atribucions, que retornaren a la
Convenció; i quan aquesta s'extingí, el
1795, desaparegué amb ella.

• Què va ser el terror?

Període de la Revolució Francesa que va
des del setembre del 1793 al juliol del
1794, durant el qual els jacobins, dirigits
per Robespierre, imposaren un règim
dictatorial a tot el país, a través de
l'actuació del Comitè de Salvació Pública
per tal de defensar, segons ells, la
revolució.

El Tribunal Revolucionari de París en fou el gran
instrument: ampliada la seva jurisdicció a tota la
República, foren suprimides les garanties de
l'acusat i hom podia dictar només dues menes
de sentència: llibertat o mort. El Terror, que es
complementà amb mesures de caire
econòmic, finí amb la caiguda de Robespierre i
l'inici de la reacció termidoriana.

Així, el 1794 després de la reina Maria Antonieta
van passar per la guillotina els caps dels líders
aristocràtics i de la Gironda. El balanç total de
morts (que varia segons els autors de 16.600 a
50.000 guillotinats) pot ser una xifra alta o baixa
segons les opinions.

És una llei que va ser reclamada per
Jacques-René Hébert i les faccions
hebertistas. La llei demanava la detenció
de tots els enemics de la Revolució
(nobles, funcionaris, sospitosos de
traïció, etc). El contingut es va endurir en
1794. Les detencions es van confiar a
comitès de vigilància.

Es consideren sospitosos, segons la Llei, tots els
nobles i tots els individuos, els quals "per la seva
conducta, les seves relacions, les seves
observacions, els seus escrits es mostren
partidaris del federalisme i enemics de la
llibertat".
La Llei dels Sospitosos es va votar el 17 de
setembre de 1793. I és va abolir a l’octubre de
1795.

Què va ser “La llei del màxim?

El 29 de setembre de 1793, s'aprova la Llei del
Màxim General (loi du maximum général) que
fixa el preu màxim dels productes de primera
necessitatn i dels salaris.

http://www.youtube.com/watch?v=DS_H774qQ0U
&feature=relmfu
Quines són les idees més importants del
documental?

http://www.youtube.com/watch?v=-
XIq9aVK2es&feature=relmfu
Quines són les idees més importants del
documental?

Revolució francesa 1789 1799

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à Revolució francesa 1789 1799

Similaire à Revolució francesa 1789 1799 (20)

Plus de Marcel Duran

Plus de Marcel Duran (20)

Revolució francesa 1789 1799