Publicité
Publicité

Contenu connexe

Publicité
Publicité

Societat feudal edat mitjana

  1. La Societat Feudal
  2. Societat Feudal La societat feudal estava dividida en quatre importants estaments: REI ALTA NOBLESA BAIXA NOBLESA PAGESOS
  3. V EL REI
  4. Quines eren les funcions d’un rei d’aquesta època? Entre les funcions d’un rei estava: dirigir campanyes militars a les que havien d’anar els cavallers i els seus exèrcits i inspirar-los a tots per a que lluitessin. També entregava terres als nobles a canvi d’un favor.
  5. Dins de de cada castell vivia un rei i una reina diferent que tenien l’obligació de governar amb l’ajuda dels nobles. Vivien en castells construïts amb pedra i situats damunt de muntanyes per a defensar-se dels atacs dels enemics On habitaven?
  6. Com vestien ? Els reis vestien amb un brial, que era una túnica llarga feta amb seda. Al davant tenia una obertura per poder col·locar el cavall. El vestuari de la reina era molt estret i quan arribava als colzes, era molt llarg. REI REINA
  7. Què menjaven? Els reis menjaven grans quantitats de menjar, com per exemple porc senglar, gall d’indi, peix, pollastre i també dofins. Això últim era només per a situacions concretes. Tot això ho menjaven en uns salons enormes amb taules allargades. Els agradava molt el vi.
  8. Alta Noblesa
  9. Alta Noblesa L’alta noblesa estava constituïda per gent privilegiada. Principalment s’encarregaven de les guerres del regne. A l’alta noblesa hi havia: Comtes: És un títol nobiliari que exerceix com representant civil del rei. Ducs: Títol nobiliari que exerceix com governador dels territoris Alts Prelats: Eren els caps de les esglésies.
  10. Alt Clergat Com que la meitat de la població era cristiana, l’església tenia un paper molt important a la societat. Demanava uns impostos anomenats delmes per mantenir el clero. També he de dir que eren els únics que sabien escriure i llegir, i per tant eren molt venerats.
  11. Comtes i Ducs Aconseguien el títol de noble per haver fet qualsevol favor gran al rei i aquesta era la seva manera d’agrair-los. Rebien terres (feus) de mans del rei, perquè cada vegada li era més difícil mantenir el seu poble.
  12. On vivien? O bé vivien als castells o bé a unes cases enormes i molt luxoses. Aquests castells els aconseguien en les batalles o per cessió del rei.
  13. Com aconseguien les terres? Els reis cada vegada tenien més dificultat per controlar els seus territoris i mantenir la pau. El seu poder depenia del suport dels nobles. Els reis donaven terres (FEUS) a nobles. Els nobles, a canvi, els donaven suport i els juraven fidelitat i servei militar. Es convertien en els VASSALLS dels reis.
  14. Els Feus MEDIEVALS Els Feus medievals podien ser propietat d’un rei, o el que es més habitual, d’un noble. Els nobles rebien els feus per part del rei, amb una condició, que juressin fidelitat al regne en un acte públic. El rei donava els feus per tal d’aconseguir fidelitat i més suport en cas de guerra.
  15. Com vestien els nobles? Els homes duien jaquetes llargues, lligades amb un cinturó. Les dones duien vestits llargs amb escot i corones sobre el cap. A més, podíem observar que com més vius fossin els colors de la seva roba, de més rang social eren.
  16. Què menjaven? Menjaven igual que el rei: ous, porc senglar, pollastre, llegums, peixos que criaven al llac que normalment tenien a prop … Per beure els agradava molt la cervesa i el vi. Tot això ho posaven en taules enormes plenes d’aquests menjars i més.
  17. Relacions de vassallatge
  18. Relacions de Vassallatge Les relacions de vassallatge són les relacions que tenien les diferents classes socials entre elles. Així, la societat es mantenia estable i era molt menys probable que es generés una rebel·lió, per exemple.
  19. REI------------ALTA NOBLESA La relació entre el rei i l’alta noblesa era molt bona. Com el rei cada vegada tenia més dificultat per controlar els seus territoris, donava feus als nobles demanant a canvi fidelitat, protecció militar i suport a les guerres. Aquests nobles s’anomenaven VASSALLS.
  20. Alta Noblesa-----------Baixa Noblesa L’alta noblesa manava a les batalles en les que lluitaven els cavallers. Les esglésies en les que treballaven i vivien els monjos estaven al càrrec dels nobles, per tant, la relació entre aquestes dues classes socials era molt bona.
  21. NOBLES----------------------------PAGESOS La relació que tenien els nobles amb els pagesos , és a dir , classe alta i classe baixa NOBLES: Els nobles li donaven terres als pagesos i li oferien protecció davant atacs i invasions i podia jutjar-los si cometien algun delicte PAGESOS: Els pagesos estaven obligats a donar-los una part de la collita, a pagar impostos. Feien tot el que deia el seu senyor: cuidar animals i treballar les seves terres , i a més a més havien de treballar per fer servir els molins i forns.
  22. Baixa Noblesa
  23. La baixa noblesa La baixa noblesa és aquell grup de persones que serveixen als nobles, però, no son camperols. Són o els monjos o els cavallers. En aquestes diapositives analitzarem què menjaven, com vestien, etc…
  24. QUI FORMAVA LA BAIXA NOBLESA? Els cavallers (eren els que lluitaven) Els monjos (els monjos escrivien, llegien i feien classes)
  25. Una mica d’ informació dels monjos Els monjos vivien en els monestirs i resaven. Cantaven a cor i sense instruments (els cants gregorians). Eren els únics que sabien escriure i llegir, i per tant, és per això que es diu que la figura de l’església a l’edat mitjana era molt important.
  26. Cavallers Els cavallers son aquells que a la seva joventut fan de patge i escuder, fins servir a la ordre de cavalleria.
  27. Patges Els patges són aquells que aprenen a lluitar amb els punys, a muntar i a nedar. Començaven amb els 7 anys i acabaven als 14.
  28. Escuders Ja amb 14 anys, el patge es convertia en escuder. Ja començava la seva funció de veritat de cavaller. A partit d’aquest moment ja podia acompanyar a la cavalleria, és a dir, a la guerra.
  29. Cavaller Ja finalitzada l’etapa d’escuder que acabava als 21 anys, ja es convertia en cavaller. Abans de fer la cerimònia de jurament, havia d’estar pregant tota la nit resant a la capella.
  30. Què es necessitava per ser cavaller? Abans d’entrar a l’ordre de la cavalleria, calia fer una cerimònia de jurament. Es necessitava: ser valent, mostrar lleialtat al seu senyor (rei o noble), ser fidel a la paraula de la dona i ajudar a les vídues i pobres.
  31. ELS CAVALLERS DE LES CREUADES Les regles bàsiques del codi de la cavalleria van sorgir a partir de les croades, eren intervencions militars organitzades per el rei o el Papa per conquerir Terra Santa. Van haver-hi 8 croades, la primera es va organitzar entre l’any 1095 i el 1099, va ser dirigida per Godofredo de Bouillon, Raimundo IV de Tolosa, i Bohemundo I de Tarento.
  32. ARMES DELS CAVALLERS Les armes que solien portar els cavallers eren: la maça, l’espasa i la ballesta Les armadures dels cavallers pesaven de 25 a 30 kg ballesta espasa maça
  33. La seva armadura La seva armadura estava composta per: El seu casc El seu pitrall de ferro
  34. El cavaller, als lloms del cavall Els soldats més poderosos eren els que anaven amb el cavall. Els objectes més importants que duien eren: Ferradura Estrep Esperó
  35. La seva sella Per anar a la guerra i anar en cavall es necessitava un seient, i aquest seient s’anomena sella.
  36. Armadura del cavall de guerra Quan anaven a la guerra els cavallers havien d’ estar protegits; doncs, els cavalls també. Testera Capizana Barda Pitera
  37. On vivien? La majoria dels cavallers vivien en castells on vivien amb les seves famílies, servents i soldats.
  38. ELS CAVALLERS Tenien una alimentació sana i variada: mel i mató, tota mena de fruita, pollastre rostit, pastissos, bunyols i formatge… A les seves hores lliures caçaven i jugaven a jocs de taula.
  39. NO PRIVILEGIATS
  40. ELS NO PRIVILEGIATS Els no privilegiats eren tots els que no tenien una economia pròpia. Depenien dels seus superiors per viure. Principalment, treballaven en els camps que eren propietat d’algun noble o rei.
  41. ELS PAGESOS
  42. Els pagesos EREN ELS QUE TREBALLAVEN AL CAMP
  43. PAGESOS Cap dels pagesos tenia terres pròpies, treballaven en les terres del senyor feudal cultivant el següent: cereals i llegums Els pagesos vivien en cases de només una sola habitació amb la seva família. Fora de casa també tenien el bestiar.
  44. PAGESOS I SERFS: COM VESTIEN? Els pagesos vestien amb peces de roba gruixuda. Les teles eren senzilles i aspres , normalment eren de llana sense tintar. La seva vestimenta consistia en uns calçons o faldilla , camisoles i algun altre complement. Tenien 1 o 2 mudes . No es portava roba interior.
  45. PAGESOS De pagesos hi havia de dos tipus : els VILANS i els SERFS. Els vilans eren lliures i treballaven en terres del senyor feudal i li pagaven amb els diners de la collita. Els serfs eren els pagesos que no eren lliures i pertanyien al senyor feudal des del naixement. Serf Vilians
  46. Els camperols Els camperols no vivien en castells, vivien en cabanes amb tota la seva família. Les cabanes eren fetes de palla. Menjaven fruits del bosc,bolets i castanyes a la seva temporada... Les males collites eren freqüents i passaven gana i patien malalties. Menjaven poca carn i quasi sempre era de porc. Els camperols treballaven a la terra , a canvi que el rei els defensés ,però hi havia més condicions: la meitat del menjar havia de ser pel rei. No tenien una vida fàcil.
  47. Els serfs Els serfs eren els esclaus del rei,treballaven per ell i rentaven la roba, fregaven el terra... menjaven les sobres del rei. Vivien en les parts fredes i humides del castell. Vestien amb roba vella i trencada. No tenien hores lliures ja que el rei no els deixava sortir del castell. No eren lliures.
  48. Els artesans En aparèixer les primeres ciutats, es va crear una nova classe social, que continuava sent classe baixa, però que no es podia dedicar al camp: els artesans. No feien serveis als nobles, però pel fet de refugiar-se dins les fortificacions de les ciutats, sí que havien de pagar impostos. Els seu ofici consistia en treballar el vidre, les pells, la palla, eren els mercaders, els que fabricaven les armes… Encara que no eren molts, eren bastant necessaris, com ja veieu.
  49. Gràcies per escoltar-nos Iker Doblas Genís Rusinés Ivo Marcipar Sergi Àlvarez
Publicité