Desenvolupament físic en la vellesa
Teoria genètica
Programa genètic que determina el límit mitjà màxim del cicle vital per a totes
les espècies.
Teoria del rellotge de l’envelliment
Les cèl.lules humanes normals sobreviuen i es reprodueixen en un medi
cultural per un període determinat, posteriorment entren en un estat de
degeneració i després moren.

Teories no genètiques
Amb el pas del temps es produeixen canvis a les molècules i els elements
estructurals de les cèl.lules que en perjudiquen l’efectivitat per a funcionar
adequadament.
Teoria de l’esgotament
Els organismes es comporten com a màquines, és a dir, quan són molt “velles”
s’esgoten.
Teoria de l’acumulació de toxines
Processos d’acumulació de material nociu a l’organisme. L’envelliment com a
conseqüència de l’emmagatzemament de toxines.

Teoria del col.lagen
Es basa en les relacions establertes entre els canvis de les proteïnes fibroses de
l’organisme (col.lagen i elastina) durant el procés d’envelliment.
Teoria de la privació
L’envelliment es deu a la privació de nutrients esencials i/o els requeriments
d’oxigen de les cèl.lules de l’organisme.

Teories fisiològiques
A) una interrupció en el funcionament d’algun sistema orgànic particular,
- Deteriorament del cor i dels vasos sanguinis
- Incapacitat de la glàndula tiroide per a proporcionar adequadament la
quantitat necessària d’hormones.
B) un deteriorament en els mecanismes de control fisiològic.
- Sistema immunitari protegint a la persona dels organismes de l’envaeixen
generant anticossos.
Teoria autoimmunitària
L’envelliment és un procés autodestructiu que ocorre com a resultat del
desenvolupament d’anticossos que destrueixen fins i tot les cèl.lules normals de
l’organisme.