Algunes reflexions i recomanacions, adreçades a famílies, sobre la relació entre internet, les xarxes socials i els telèfons mòbils, amb els infants i els adolescents. Avantatges, amenaces, cauteles, interrogants a plantejar-se.

1. Pares i fills sense temps,
en un món 2.0. Dels
grups de WhatsApp a
les xarxes socials.

2. Fa 30 milions d’anys,un primat va baixar dels
arbres. D’aquesta línia inicial es van separar els
orangutans i, més tard, els goril.les. Des
d’aleshores, ximpanzès i éssers humans vam
compartir avantpassats comuns durant 3 milions
d’anys.
Fa 50.000 anys, els nostres ancestres van sortir
del continent africà i es va iniciar un període
d’expansió i adaptació, i de progrés en
l’elaboració d’eines, que els especialistes
relacionen amb l’adquisició del llenguatge
articulat i, en conseqüència, amb l’increment de
la cooperació i l’intercanvi.
L’INICI D’UNA GRAN HISTÒRIA

3. L’evolució del cervell, el bipedisme, la
fabricació d’eines, el domini del foc,
l’adquisició del llenguatge i la coordinació
eficaç entre tots aquests elements han
estat claus en el procés d’hominització. A
banda de la pigmentació, les diferències
ètniques són només quantitatives. (Luca i
Francesco Cavalli-Sforza)
LES DIFERÈNCIES ENTRE ELS ÉSSERS
HUMANS SÓN SUPERFICIALS. SOM
UNA ÚNICA ESPÈCIE.

4. La biologia confima que els humans (com
d’altres animals i especialment els primats) som
empàtics, sensibles a la injustícia, vivim en
comunitat, tendim a estar en sintonia amb els
altres i a tenir cura dels necessitats…
Tenim en comú una llarga història de
descobriments per comunicar-nos i estar en
contacte:
1.450, impremta
1.837, màquina d’escriure
1.876, telèfon
1.895, cinema
1.926, televisió
1974, correu electrònic
1.991, internet

5. L’antropòleg Robin Dunbar va calcular que 150 (el número de
Dunbar) és el nombre màxim d’individus que poden conviure
satisfactòriament dins d’un sistema determinat, sense necessitat
d’estructures de poder complexes. Aquesta xifra té a veure la
capacitat de relacionar-se eficaçment del neocòrtex d’un cervell
humà. Aquesta era la dimensió mitjana dels poblats neolítics i de
les unitats militars, gairebé fins als nostres dies…
Dunbar també va arribar a la conclusió que tenim dificultats per
gestionar una “agenda” de més de 1.500 individus o rostres.
Facebook ens pot ajudar a mantenir els contactes essencials en
un món de gran mobilitat, moviment ràpid i canvi accelerat, però
l’atenció tendeix a dissoldres’s. Podem arribar a tenir milers de
“voyeurs” tafanejant, però no milers d’amics ni de contactes
reals.

6. Internet constitueix una comunitat virtual d’uns 3.500 milions d’usuaris, en tot el
món. Més ben dit, constitueix una xarxa de milers de milers de comunitats virtuals
que es poden connectar, compartir informació, cooperar i coordinar-se socialment.
Només un 13% dels usuaris són creadors actius; predominen els inactius o
espectadors. Està previst que el 2020 en el món hi hagi 50.000 milions de dispositius
connectats a internet, amb una mitjana de set aparells per habitant.
De la mateix manera que en la vida quotidiana hi ha un espai per al bé i per al mal,
per a la superació i per a l’engany, també a internet hi ha perills (comprometre la
nostra privacitat, reforçar el consumisme, regalar informació…) i oportunitats
(facilitar les relacions entre les persones, viure la diversitat, compartir recursos,
facilitar l’accés a l’educación i reforçar la lliure circulació d’información).

7. El ciberespai és el principal canal de comunicació i el primer
suport de memòria de la Humanitat. En el ciberespai es
planteja una tensió entre sobirania política i sobirania
mercantil, entre democràcia i mercat.
Compartim un universal instrumental i tecnològic que és la
xarxa. Mentre no hi hagi algun tipus d’instància política
universal que la reguli, els límits els establiran l’economia i les
possibilitats del programari i del maquinari. La millor defensa
possible, per part dels ciutadans, és, com a mínim, ser
conscients dels efectes de cada nova tecnologia, que no són
mai neutres.

9. ES POSSIBLE GESTIONAR
TANTA INFORMACIÓ EN TAN
POC TEMPS, D’UNA MANERA
SENSATA?

10. Veritat o mentida?

11. ÉS CERTA, LA NOTÍCIA ANTERIOR??
Els estudiants en saben molt, de xarxes socials i d'internet, però molt poc
d'informar-se correctament. Un estudi de la Universitat de Stanford, que ha
analitzat la conducta de 7.804 estudiants d'instituts i universitats als Estats
Units, ha obtingut uns resultats preocupants: el 82% dels joves que van
participar a l'estudi no sabien distingir entre un contingut patrocinat i una
notícia real.

12. COM SÓN ELS ADOLESCENTS 2.0?

13. 1. Busquen la immediatesa. Són impacients i volen una resposta inmediata.
2. El seu referent és Google. Aprenen a base de tutorials de Youtube.
3. Són multitasca i multipantalla. Són capaços (al mateix temps) de participar en una
conversa, respondre un missatge de Whatsapp i buscar un vídeo a Youtube.
4. No es concentren gaire estona. Viuen sotmesos a una gran quantitat d’estímuls.
Consideren supèrflua l’acumulació de coneixements, perquè creuen que els trobaran a
internet, quan els necessitin. S’avorreixen fàcilment i “desconnecten”.
5. Són eminentment audiovisuals. El text els suposa un esforç que els fa abandonar la
lectura, sovint en superar la infantesa.
6. Viuen permanentment connectats. La diferencia entre la relació virtual i la relació
presencial s’escurça i es fa borrosa.
7. Reclamen autenticitat. No es refien de la informació institucional ni de la dels adults, i
busquen sobretot les opinions dels seus iguals.
8. Són prosumidors. Decideixen què consumeixen, quan i on. Sèries, programes de TV,
vídeos o música han de ser accesibles quan i com volen, i des de qualsevol dispositiu;
sobretot, des del móbil.
9. S’organitzen preferentment a través de les xarxes i tenen les pantalles totalment
integrades en la seua vida.
10. Tenen un sentit de la privacitat molt dèbil. Creuen que tot allò que fan és susceptible de
ser fotografiat i compartit. No veuen cap risc en la seua activitat digital. .

14. Si Creiem que els adolescents són experts digitals, però ens
equivoquem. Utilitzen la tecnologia per comunicar-se i per
divertir-se, però no és fàcil ni freqüent que la familia o el sistema
educatiu els acompanyin eficaçment en la seua educación digital.

15. COM ENS PODEM IMPLICAR EN L’EDUCACIÓ
DIGITAL DELS NOSTRES FILLS?

16. 1.-No permetem que l’ordinador o el mòbil acaparin la nostra atenció o
interfereixin la comunicació en directe.
2.-La tauleta és una joguina o una activitat més. N’hem de limitar l’ús,
guardar-la junt amb els altres dispositius digitals i no mantenir-la
connectada a la xarxa. Si està connectada, cal instal.lar-hi una eina de
control parental.
3.-Ensenyem-los progressivament a usar internet i expliquem-los que (de
moment) aquesta és una activitat a realitzar amb un adult.
4.-El mòbil és una eina dels adults i per als adults. Fins als 12 anys (millor
encara, fins als 16 o 18) els joves no haurien de tenir un mòbil propi. Es pot
deixar que facin ús del mòbil familiar de forma esporàdica i, en la mesura
del possible, quan estiguin acompanyats d'un adult
1.-ELS INFANTS IMITEN EL QUE FEM, NO EL QUE ELS DIEM
QUE HAN DE FER
5.-Als 10 anys, 1 de cada 4 nens té un telèfon intel.ligent. Als 11 anys, 1
de cada 2 nens.

17. 1.-És important navegar conjuntament, col.locar l’ordinador a la vista, establir regles i
informar-se sobre filtres parentals i sobre entorns adequats.
2.-Google, la Viquipèdia i internet, en general, ofereixen (barrejada) informació fiable i
informació errònia. Tampoc no sempre queda clar què és un anunci i què és
informació objectiva.
3.-Els navegadors emmagatzem tota l’activitat que realitzem a internet. Recordem que
ofereixen modes de navegació privats i que hi ha navegadors (Thor) i servidors de
correu (AnonEmail, 10 Minute Mail) que garanteixen un anonimat gairebé absolut.
4.-Hi ha continguts que són conflictius (pornografia, racisme, violència...) i és millor
afrontar aquesta realitat. Es calcula que 1 de cada 3 nois entre 10 i 14 anys visita
regularment pàgines pornogràfiques. Constitueixen un 35% dels continguts d’internet
i s’escampen a través d’arxius virals.
5.-Generalment, la lectura a internet es fa en diagonal, més ràpidament i amb un
nivell d’atenció menor. És important no deixar d’usar el paper o suports digitals sense
connexió.
6.-Copiar i enganxar un text es pot fer puntualment (si se’n cita l’origen), però no és
un recurs acceptable com a procediment escolar o acadèmic.
2.APRENEM A NAVEGAR PER INTERNET

18. 1.-Cal explicar-los que tothom té una identitat digital (presència a
internet que afecta la nostra imatge i la nostra reputació) i que
qualsevol cosa compartida tendeix a fer-se eterna i pot reaparèixer
en qualsevol moment.
2.-Les xarxes socials (Facebook, Twitter, Youtube, Instagram,
Pinterest...) són empreses comercials basades en la publicitat i en
l’explotació de les dades dels consumidors.
3.-L’essència de les xarxes socials es troba en l’intercanvi
d’informació personal. “La nuesa física, social i psicològica és la
nova norma.”(Eugène Enríquez).
4.-La UE es planteja augmentar l’edat mínima per accedir a les
xarxes socials dels 13 o 14 anys als 16. De tota manera, es calcula
que un 38% d’europeus entre 9 i 12 anys tenen comptes oberts.
5.-Cal alertar-los sobre els riscos de compartir determinades dades i
d’agregar persones desconegudes.
13.-QUÈ FEM AMB LES XARXES SOCIALS? el pot

19. 4.-COM GESTIONEM EL MÒBIL I LA INTERNET DE LES COSES?
1.-Si no es tracta d’una emergència, la persona que tenim davant és sempre més
important que el que estiguem fent al mòbil.
2.-Connectar-se a una xarxa wi-fi desconeguda pot facilitar que ens robin dades o
informació. El mòbil n’emmagatzema molta.
3.-Hauríem de descarregar només aplicacions segures, des dels canals oficials dels
fabricants, i decidir si els donem o no els permisos que sol.liciten (geolocalització,
accés a contactes, etcètera).
4.-És útil instal.lar en el mòbil un antivirus i una eina que permeti localitzar-lo,
bloquejar-lo o eliminar la informació que conté.
5.-A Catalunya, el 82’8% de les persones es connecten habitualment a internet i el
dispositiu que usen principalment és el telèfon mòbil (94’1%)
6.-A banda del mòbil, cada vegada hi ha més dispositius que portem a sobre i que
recullen informació sobre on som, quina activitat física realitzem, quins són els
nostres paràmetres biomèdics... i és important que tinguem ben configurats els perfils
i les autoritzacions, sobretot quan aquests wearables (rellotges, polseres...) estan
vinculats a xarxes socials.

20. 5.-MISSATGES I JOCS
1.-WhatsApp, Snapchat fan que moltes persones dediquin més temps a escriure’s que
no pas a parlar-se.
2.-Són l’eina més eficaç per viralitzar vídeos i divulgar rumors.
3.-Poden arribar a consumir una gran quantitat de temps i atenció.
4.-Qualsevol persona que tingui el número de telèfon d’un noi o una noia hi pot
accedir a través del WhatsApp.
5.-Enviar una fotografia a través de WhatsApp implica perdre’n el control per sempre
més.
6.-Existeix la temptació de posar-se a menjar o anar-se’n a dormir, sense apagar el
mòbil o desconnectar-lo.
1.-És important guiar els infants i adolescents en la tria dels jocs, en funció de la
seua edat i dels valors que es vulguin reforçar.
2.-El jocs en xarxa –sobretot els de tipus multijugador i en mons virtuals– demanen
una inversió d’hores tan gran que poden propiciar la pèrdua del sentit del temps i
la desconnexió de la realitat.

21. EL VALOR DE LA PRIVACITAT
1.-Per als adolescents, Internet suposa un espai d’oci, interacció i construcció de la
pròpia identitat. Gairebé mai no es pregunten l’origen ni el destí de la informació
que circula per aquesta xarxa infinita i aparentment volàtil.
2.-Internet i les xarxes socials són plataformes on els adolescents aboquen una gran
quantitat d’informació sobre ells mateixos, de manera poc dirigida i reflexiva.
L’aprenentatge més urgent a fer és que Internet i les companyies que gestionen les
xarxes constitueixen un registre permanent i són un negoci basat en la monetització
de les dades personals dels usuaris.
3.-El fet que tinguem comptes de correu o perfils «gratuïts» amaga l’esquema clàssic
basat en la transacció econòmica. Oblidem que quan no paguem per un servei, el
que donem a canvi són les nostres dades personals: nom, adreça, fotografíes,
gustos, contactes, historial mèdic, llocs que visitem i productes que hem comprat o
ens agradria comprar.
4.-El 90% d’adolescents es connecten almenys una vegada al dia i una quarta part ho
fan constantment. En aquest context, la definició de l’esfera privada en el segle XXI –
això és, distingir entre allò públic i allò íntim– és un exercici complex. D’una banda,
hi ha la privacitat física i la identitat pròpia del món off-line, però cal sumar-hi la
privacitat en línia i la gestió de la «petjada digital». Amb els smartphones i la
connexió permanent, gestionar aquesta identitat múltiple i entendre els codis dels
dos mons requereix acompanyament i guiatge. El valor de la privacitat s’aprecia
quan es perd.

22. DRETS I DEURES
1.-Les lleis dels estats i la Unió Europea, a través de directives, atorguen una especial
protecció a la intimitat, un dret fonamental que s'ha tornat més vulnerable en el
context de la societat digital. Cal respectar i fer respectar el dret a la identitat i la
imatge, en relació a posibles usos il.lícits.
2.-Descarregar-se lliurement i de franc continguts que tinguin drets d’autor és il.legal.
Malgrat la percepció que molt sovint tenen els usuaris de les tecnologies de la
informació i la comunicación (TIC), la facilitat que aquestes ofereixen per copiar,
reproduir, distribuir i publicar no comporta que no calgui respectar la propietat
intel·lectual.
3.-Hi ha un marc legal vigent, per al comerç electrònic i la contractació de serveis
vinculats a les TIC.
4.-És il.legal i denunciable suplantar la identitat d’una altra persona, fer comentaris
amenaçadors cap a altres individus o assetjar-los a través d’internet (cyberbulling).
5.-Els pares i mares tenen molta por que els seus fills es converteixin en víctimes, però
és igualment important evitar que es puguin convertir en agressors. També en aquest
àmbit se’ls ha d’educar en la responsabilitat i el respecte.

23. Una última reflexió sobre les imatges
que els pares pengen a internet...
 En el Regne Unit, cada parella comparteix unes 200 fotos dels seus fills
menors d’edat cada any.
• Fins als 14 anys, la legislació deixa en mans dels pares la decisió de publicar
fotografies dels seus fills. En el cas dels pares separats, tots dos han d’estar
d’acord amb la publicació de les instantànies.
• Es calcula que només a l’entorn d’un 16% de pares i mares demana
autorització per penjar (per exemple) les fotos de la festa d’aniversari del
seu fill i els seus amics.
 A Àustria s’ha donat el cas que una jove de 18 anys ha denunciat els seus
pares per les fotos que van penjar a Facebook quan ella era petita. A
França, les autoritats han avisat les famílies que violar la intimitat dels fills
o posar-los en perill posant les seves fotos a internet podria comportar
penes de presó i multes de fins a 45.000 euros.
• És fins a cert punt paradoxal que recomanem als nostres fills que no parlin
amb estranys i, en canvi, els exposem a la curiositat de milions de
persones.

24. INTERNET SEGURA. RECURSOS
• http://mossos.gencat.cat/ca/temes/families-i-
escoles/centres-educatius/internet-segura-de-tu-a-
tu/
• http://xtec.gencat.cat/ca/recursos/tecinformacio/i
nternet_segura/enllacos/
• https://internetsegura.cat/
• http://www.fapac.cat/ifamilies/navegaci%C3%B3-
segura-internet