Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, explica les conclusions de l'estudi del Conca sobre aquest tema centrant-se en el cas dels museus. Aquesta és la presentació de Power Point que va utilitzar en la seva conferència.

1. LA PARTICIPACIÓ CULTURAL
DE LA JOVENTUT CATALANA
2001-2015
Antonio Ariño
Ramón Llopis
(Universitat de València)
Informe de resultats

2. Continguts
Perspectiva històrica (2000-2015)
Perspectiva intergeneracional
Diferències internes
Tipologia
Conclusions
2

3. 1. Evolució històrica (2000-2015)
- Impacte de la Gran Recessió
• 2001-2012: increment de la participació (taula 1 i 2).
• A partir de 2012: contracció i reducció de pràctiques oneroses,
desplaçament de motius (interès versus preus).
- Connectivitat, pantalles i cultura en trànsit:
• De l’ordinador... al mòbil: 92% l’utilitzen
• Internet: tendència a la universalització, diversitat d’usos, creixent
temps dedicat
• Immersió en la societat digital. ¿bretxes digitals?
3

4. 4
Principals factors que determinen l’absència de participació

5. 2. Perspectiva intergeneracional: ¿fractura?
En el marc d’un consens relativament ampli sobre la
concepció de la cultura i la seva dinàmica i una
estructura de pràctiques força similar, l’anàlisi
realitzada permet assenyalar l’existència de diferències
significatives entre la població jove i l’adulta, que poden
ser degudes a tres efectes: cicle vital, cohort o període
històric.
5

6. 2. Perspectiva intergeneracional: ¿fractura?
1. La significació de la cultura: diferències i consensos.
2. Preferències i interessos: transversals, juvenils i
adultes.
3. Predomini juvenil: cine, sèries, música, videojocs,
informàtica i esports i lectura.
4. Dimensió lingüística: 94% entén el català, 40%
enquesta i 36,5% llengua d’identitat.
6

8. 8

9. 9

10. 10

11. 11

12. fractures generacionals
Concepció de la cultura
Sistemes de motivacions: el preu diferencia de 17 punts (75% i 58%)
Connexió i Ús d’ Internet (Connexió: 91,5% i 71%)
Temps dedicat a Internet Més de dues hores (60% i 30%)
Ordinador portàtil (79% i 56%)
Facebook (76% i 42%)
Lectura de diaris (30,5% i 43%)
Lectura de diaris en format digital (41% i 28%)
Mòbil Internet (66% i 33%)
Videojocs: mai (48% i 84%)
Escolta de música cada dia (81,5% i 53%)
Assistència a concerts mai ( 49% i 71%)
Mobilitat juvenil concerts i festes populars
12

13. 3. Diferències internes
Sexe/gènere
Grups d’edat
Situació laboral
Nivell d’estudis
Classe social
Llengua parlada
13

14. 14

15. 15

16. 16

17. 17

18. 18

19. Perfil sociodemográfico de las personas que han
visitado sitios patrimoniales o artísticos en el último
trimestre (2015) España
19
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Museos En los últimos tres meses Exposiciones En los últimos tres meses Galerías de arte En los últimos tres meses
Monumentos En los últimos tres meses Yacimientos arqueológicos En los últimos tres meses

20. Comparación de la correspondencia entre
preferencias y prácticas en la visita a museos, 2015
20
0
10
20
30
40
50
60
70
Interés Han ido año

21. En los de Arqueología e Historia, de Ciencia Naturales y de Ciencia y
Tecnología destaca claramente la cohorte más joven, con una
proporción de visitantes por encima de la media, mientras que en los
de Arte o de Antropología, los porcentajes respectivos se sitúan por
debajo de aquella, siendo las cohortes más maduras las que
proporcionan más visitantes.
21

22. 4. Una tipologia cultural de la població catalana
Els interessos: cultura lletrada, audiovisual, arts escèniques i cultura
digital
Les pràctiques: clàssiques i lletrades, audiovisuals i digitals
22

23. 23

24. 24

25. 25

26. Una tipologia
• El públic de cultura digital: 19,4%.
• El públic de cultura audiovisual: 23,6%.
• Els desconnectats: 14,1%.
• Els anticultura audiovisual: 13,9%.
• El públic clàssic digital: 11,2%.
• El públic clàssic pur: 17,7%.

27. 27

28. 28

29. Públic de cultura digital
Aglutina a un 19,4% de la població catalana, composat en major
mesura per homes de menys de 35 anys i solters.
Aquest primer conglomerat destaca essencialment per les seves
elevades puntuacions tant en interessos com en pràctiques culturals
digitals (connectar-se a internet, descarregar i escoltar música i veure
series, jugar a videojocs); però també apareixen amb valors positius
encara que inferiors, els interessos i les pràctiques audiovisuals (veure
la televisió, escoltar la radio, llegir revistes).
Igualment, els individus agregats en aquest conglomerat destaquen per
una falta d'interès per la cultura lletrada que coincideix amb
l'escassetat de pràctiques del mateix tipus.
Finalment, també apareix una puntuació negativa en el interès per les
arts escèniques que comporten eixir de casa.
29

30. Públic de cultura audiovisual
Puntuacions positives només en els interessos i les pràctiques culturals
audiovisuals. Com hem vist, els interessos audiovisuals agrupen veure
televisió, escoltar la radio i llegir revistes; les pràctiques inclouen
escolta de música i consum audiovisual: pel·lícules, sèries, vídeos i
documentals.
Destaquen, a sensu contrario, per les baixes puntuacions en interès
per les arts escèniques i pràctiques culturals clàssiques i lletrades.
Són un 23,6% de la població catalana i es caracteritzen per la seva
major presència entre les persones majors de 45 anys, baixos nivells
d'estudis i classes socials baixes i mitjanes baixes.
30

31. Públic desconnectat
Puntuacions negatives en tots els components d'interessos i pràctiques
culturals.
Aquest conglomerat destaca també perquè està integrat per les
persones amb menys interessos per la cultura audiovisual de tota la
població catalana i en segon lloc per la cultura digital.
Tanmateix, dins de la negativitat, la puntuació més baixa en les
pràctiques es troba en les digitals i s'apropa a la mitjana del conjunt de
la població catalana.
En aquest grup destaquen els majors de 65 anys, amb baix nivell
d'estudis i classes socials baixes i mitjanes baixes. Suposen un 14,1%
de la població catalana.
31

32. públic anti-cultura audiovisual
Triem aquesta denominació donada la dificultat per a poder definir-ho
en positiu en comparació amb els altres grups.
Aquest conglomerat es el que presenta el interès més baix per la
cultura audiovisual. No obstant, en les pràctiques audiovisuals es situa
al voltant de la mitjana de la població amb un valor en positiu. Pareix
que existeix aquí una contradicció o falta d’ajust entre interès i
pràctiques.
També manifesta un interès positiu, però baix, per la cultura lletrada i
per la cultura digital. I quant a les pràctiques es dona la situació
inversa: valors negatius, però reduïts i pròxims a la mitjana de la
població. En resum, un grup en el que la distància declarativa, quan es
parla d’interessos audiovisuals, es molt elevada, però que es situa en
valors mitjans en la resta, donant lloc a una identitat realment poc
diferenciada.
Són un 13,9% de la població i entre ells destaquen les persones de 35
a 44 anys.
32

33. Públic clàssic digital
Conglomerat antitètic al públic de cultura audiovisual, ja que puntua en
positiu on aquest puntua en negatiu i viceversa. Aquest grup ofereix
valors positius molt elevats en pràctiques culturals clàssiques i
lletrades i en menor mesura també en els interessos per la cultura
lletrada.
Al mateix temps presenta puntuacions positives també en interès per la
cultura digital i pràctiques digitals. El interès per les arts escèniques
també es positiu.
Mostra en la pràctica la possibilitat de conciliació i integració de cultura
clàssica, lletrada i digital; cultura fora de la llar i dins de la llar;
individualitzada i en trànsit i cultura grupal en equipaments
especialitzats.
Congrega a un 11,2% de la població catalana i té una àmplia presència
entre menors de 35 anys, solters, classe alta i mitjana-alta i elevat
nivell d'estudis. 33

34. Públic clàssic pur
Perfil similar a l'anterior amb la excepció que es mostra allunyat de la
cultura digital.
Els valors més elevats apareixen en interessos per les arts escèniques
i interès per la cultura lletrada. En lògica congruència també apareix un
valor positiu elevat en pràctiques culturals clàssiques i lletrades.
Per contra, solament apareixen com a valors en negatiu els interessos i
les pràctiques digitals. Donada la seua congruència parlem de grup
clàssic pur.
Agrupa un 17,7% de la població i acull a més dones, de major edat,
casades i de classe social alta i mitjana-alta.
34

35. CONCLUSIONS
Incorporació de la visió predominant de la cultura
Diferències generacionals (la societat d’edats): socialització i
emancipació (etapa de la vida), experimentació en procés de realització
personal, identitat de grup, cultura digital (cohort), crisi econòmica
(moment històric). Diversitat funcional/expressiva
Importància del interés i les motivacions
El capital educatiu
La comunicació mòbil: fractures primària, secundària i terciària.
El règim de participació cultural:
35

37. LA PARTICIPACIÓ CULTURAL
DE LA JOVENTUT CATALANA
201-2015