2. Context històric, polític i social
Censura i prohibició de la llengua i la cultura
catalana
Falta de normalització cultural i lingüística
impedeix la consolidació i l’existència del
triangle: escriptor- editor- lector
Crisi del model novel·lístic silenci
Reaparició de la novel·la subordinada a altres
gèneres, partida a més entre l'interior i l'exili
3. Conseqüències de la Guerra Civil
en la trajectòria d’Espriu
Llibertats catalanes abolides i
Europa devastada per la
Segona Guerra Mundial
Salvador Espriu l'exili interior
Les guerres dimensió doble:
la col·lectiva i la individual.
Denunciar el dolor, la injustícia,
la crueltat que pateix.
4. Temes recurrents
La mort d'éssers estimats (dos germans i Bertomeu-Rosselló
Pòrcel) de la llengua i del país, tractada amb to elegíac, i el
compromís del poeta amb el seu poble, per al qual demana
respecte i tolerància.
Preocupació metafísica: la mort i el més enllà
Predomina el pessimisme en contemplar l'enfonsament del
seu món, que, de vegades, es veu atenuat per la ironia i la
sàtira.
La recreació mitològica no és un recurs utilitzat per a evadir-se
de la realitat, sinó per a satiritzar, denunciar i moralitzar
La mitologia ofereix un gran nombre de símbols: Esther,
Antígona, el cec (Déu), Sepharad (Espanya), Sinera (la llibertat
perduda), etc
5. Obres
Poesia: Cementiri de Sinera (1946),
El caminant i el mur (1954), La pell del brau (1960)
Narrativa breu: Aspectes (1934)
Novel·la: El doctor Rip (1925),
Laia (1934)
Teatre: Primera història d’Esther (1948),
Antígona: Fedra (1955)
Crítica literària i assaig: Evocació de Rosselló- Porcel i
altres notes (1957)
6. La poesia consta de tres cicles:
1. Cicle líric: El caminant i el mur: poesia
d’efectes negatius.
2. Cicle cívic: La pell del brau: referència a la
situació col·lectiva franquista.
3: Cicle líric: poemari Setmana Santa
7. Amb paraules d’Espriu...
La guerra civil va ser atroç. Encara que jo vaig estar
sempre al cantó republicà, jo la vaig patir d’una
manera integral, és a dir, per als uns i per als altres.
Jo desitjava que s’acabés en pacte i de seguida (...)
Vaig viure la guerra com un espectador que intenta
entendre el que té davant dels ulls. Jo hagués pogut
formar part, entre els republicans, d’un partit o d’un
altre: comunisme, anarquisme... En vaig restar al
marge. I no diguem ja de participar a les activitats del
bàndol nacional. No visc ni sento la política mentre hi
ha homes que fan d’ ella la seva vida. S.E
8. Conclusions
Exili literatura testimonial (fets
viscuts)
Tasca important dels exiliats
afirmar i conservar la llengua i cultura
catalanes: revistes, conferències,
edicions de llibres ...
Eixos centrals: la mort, el compromís
social i polític, intentent
d’alliberament de la censura ...
Llengua símbol de resistència
contra el règim
9. Us heu quedat amb ganes de
més, oi?
"Veus de l'exili“ és un programa en el qual més de cent veus
en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen
mostres representatives de la cultura, la política i la vida de
catalans a tot el món: cartes, poemes, documents... Tot
plegat per intentar trobar l'ànima de la cultura i l'activitat
política catalanes durant els anys més durs del franquisme.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Cerca?p_tip=&p_cp=1&p_amb=&
p_niv=&p_are=&x=0&y=0&p_ex=veus+de+l%27exili&p_to=&
p_alg=
http://www.ccma.cat/catradio/2013-any-espriu/arxiu-
sonor/lexili-interior/seccio-arxiu-sonor/95/205/