Xarxes socials AOC-workshop estrategia
Signaler
Partager
•2 j'aime•1,140 vues
Xarxes socials AOC-workshop estrategia
•2 j'aime•1,140 vues
Signaler
Partager
Télécharger pour lire hors ligne
Workshop de definició d'estratègia per a la implantació d'eines 2.0 a 'LAOC-CATcert
Recommandé
Contenu connexe
Tendances
Tendances(20)
En vedette
En vedette(20)
Similaire à Xarxes socials AOC-workshop estrategia
Similaire à Xarxes socials AOC-workshop estrategia(20)
Plus de María Jesús Salido Rojo
Plus de María Jesús Salido Rojo(20)
Xarxes socials AOC-workshop estrategia
- 1. AOC 2.0 Administració Oberta de Catalunya Introducció i Benvinguda Maria Jesús Salido Marc Garriga
- 2. Context L'ús de la tecnologia actual, de les plataformes basades en el web, del programari social i els entorns col·laboratius i la seva irrupció en la societat estan transformant profundament la forma com les persones treballem i produïm, aprenem i ens relacionem entre nosaltres i el nostre entorn. La nova economia del coneixement transformarà per sempre les organitzacions públiques i privades en una necessària adequació als nous contextos tecnològics, als processos que hi van implícits i als valors que fomenten.
- 3. María Jesús Salido Rojo Consultora especializada en Organización, dinamización de Comunidades, procesos de Cambio Gestión del Conocimiento, Planes de Comunicación estratégica y Desarrollo profesional Estrategias basadas en herramientas Web 2.0, y su impacto en valores, actitudes y procesos para transitar hacia modelos de organización en RED E-mail: maria.salido@gmail.com Blog: http://www.proyectospersonaspasiones.blogspot.com Marc Garriga Enginyer superior en informàtica per la Facultat d'Informàtica de Barcelona i Llicenciat en investigació i tècniques de mercat per la Universitat Oberta de Catalunya Responsable d’Indicadors Web i Cap de projectes web a l'Ajuntament de Barcelona. Professor Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. E-mail: mgarrigap@gmail.com Blog: http://broucasola.blogspot.com/ Ikuska Sanz Consultora Junior. Licenciada en Ciencias Políticas y de la Administración. Colaboradora en en diversas iniciativas relacionadas con Internet y su impacto en la sociedad, la política y las organizaciones. E-mail: ikuska.sanz@gnail.com
- 4. Objectiu ≈ Dotar a CATCert i Consorci AOC d’elements d’informació que permetin prendre una decisió sobre l’ús de plataformes i processos de web social per a la comunicació entre la institució i els usuaris dels seus serveis ≈ Definir una estratègia d’incorporació i implantació d’eines de web social i els procesos i protocols associats, adient a la organització i atenent a les seves necessitats concretes i context específic
- 5. GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ COCREACIÓ COMUNICACIÓ DIFUSIÓ APRENENTATGE Entenent les funcionalitats Font : http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/2010/07/26/el-futur-del-treball-col%C2%B7laboratiu-i-les-seves-einesthe- future-of-collaborative-work-and-its-tools-el-futuro-del-trabajo-colaborativo-y-sus-herramientas/
- 6. Coneixent les eines GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ COCREACIÓ COMUNICACIÓ DIFUSIÓ APRENENTATGE
- 7. Entenent les necessitats de “negoci” Projectes Comuns Innovació Comunicaci ó Interna Gestió del Coneixement Intercanvi Col·laboració Portfoli (catàleg de serveis) Detecció de necessitats dels usuaris AOC Hub de coneixement Retroalimentació (conversa) Nivell Servei (problemes?) Aprenentatge Optimització operacions Comunicació/ Imatge Externa Transferència de coneixementAdministraciones públicas catalanas y entes asociados
- 8. GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ COCREACIÓ COMUNICACIÓ DIFUSIÓ APRENENTATGE Entenent les necessitats funcionals Projectes Comuns Innovació Comunicaci ó Interna Gestió del Coneixement Intercanvi Col·laboració Portfoli (catàleg de serveis) Detecció de necessitats Retroalimentació Nivell Servei (problemes?) Aprenentatge Optimització operacions Comunicació / Imatge Externa Transferència de coneixement Relació amb l’exterior Processos interns
- 10. Agenda Temps Format Descripció 10 min. Benvinguda. Presentacions i Objectius de la sessió 30 min. Presentació Introducció al Web 2.0 i les seves implicacions a les organitz. 1,20 hora. Presentació Estratègies 2.0 a l’Administració i la Empresa Casos i bones pràctiques locals i d’arreu del món 15 min. PAUSA 1,5 hores Treball en Grup Taules rodones pel disseny de Requeriments Elaboració del mapa de Necessitats-Propostes Construcció d’una Fulla de Ruta per a la implantació 15 min. PAUSA 30 min. Presentació Presentació de resultats i conclusions
- 11. Introducció al Web 2.0 i les seves implicacions en les organitzacions Maria Jesús Salido 30’
- 12. El món està canviant Tecnologia Digitalització Inestabilitat Temps de Crisi Societat XARXA Globalització Obertura de Mercats Internet Noves Generacions Nous Valors
- 13. Internet irromp en aquest context…
- 14. …per convertir-se en el nou espai de relació a escala global BLOG’S 100 milions d’avatars a SecondLife Un miler de persones escriuen els 30 milions de línies de codi Linux 100.000 persones escriuen els 5 milions de pàgines de la Wikipedia Més de 220 milions de membres d’eBay realitzen operacions per un import superior a 50.000 milions de dòlars a l’any 200 milions de persones creen i consumeixen MySpace 2.000 milions de fotos Entre 3 i 5 fotos noves al dia 75.000 nous vídeos al dia
- 15. …però no es tracta (només) de tecnologia Relativitza el poder Integra les noves generacions Col·loca l’Individu en el centre Multiplica relacions Trenca Fronteres Aprofita el coneixement Pa ra ver esta pel ícul a, debe di spone r de Qu ickT ime™ y de un d escompresor .InternetPa ra ver esta pel ícul a, debe di spone r de Qu ickT ime™ y de un d escompresor .Internet
- 16. Impacte sistèmic en tots els àmbits de la Societat Cultura Empreses Societat Economia Política Desenvo- lupament Adminis- tració Educació Sociedad RED
- 17. Web 2.0? Un emissor Un receptor Individu Passivitat Mitjans clàssics Contacte personal Individualisme Fonts clàssiques Poder Publicitat Tots som emissors Conversa Comunitat de proximitat Participació i creació Internet com un mitjà lliure Xarxa Col·laboració Crowdsourcing Mèrit Màrqueting Viral
- 18. Digitalització de la Societat Informe de Sociedad de la Información 2009
- 19. Digitalització de la Societat Informe de Sociedad de la Información 2009
- 20. Digitalització de la Societat Informe de Sociedad de la Información 2009
- 24. Web 2.0 a les Organitzacions Fuente : www.acando.com
- 25. Extraído del Informe Sociedad de la información 2009 . Fuente Mckinsey 2009 Web 2.0 a les Organitzacions
- 27. Collaboration Communication Values Knowledge M. Organization Skills 2.0 Tools Innovation New Corporate Environment Alerts and Sindication (RSS) WEB 2.0 Social Platforms WIKI’s Open Source Bloggs & Microbloggs Semantic findings Nowadays the challenges of companies to play in a global market, considering the profound demography changes -with new values and new way to interchange with the others-, fits with the technology revolution that are transforming by collaborative tools, the way of creating value Web 2.0 a les Organitzacions
- 28. Agenda Temps Format Descripció 10 min. Benvinguda. Presentacions i Objectius de la sessió 30 min. Presentació Introducció al Web 2.0 i les seves implicacions a les organitz. 1,20 hora. Presentació Estratègies 2.0 a l’Administració i la Empresa Casos i bones pràctiques locals i d’arreu del món 15 min. PAUSA 1,5 hores Treball en Grup Taules rodones pel disseny de Requeriments Elaboració de mapa de Necessitats-Propostes Construcció d’una Fulla de Ruta per a la implantació 15 min. PAUSA 30 min. Presentació Presentació de resultats i conclusions
- 29. Estratègies 2.0 a l’Administració i la Empresa Casos Pràctics Marc Garriga 1h. 20’
- 30. Classifiquem els casos d’ús http://blog.enterprise2open.com/2009/10/15/classification-of-enterprise-20-use-cases/
- 31. Collaboration 2.0 Discovery Exchange Business Processes Business Information Col·laborar amb d’altres per aconseguir anar més enllà de les actuals fronteres de l’empresa. L’empresa ha de ser humil i promoure projectes de col·laboració (interns i externs).
- 32. Knowledge Management 2.0 Discovery Exchange Business Processes Business Information “La inteligencia colectiva es una forma de inteligencia que surge de la colaboración y concurso de muchos individuos” Per molts savis que siguin, uns pocs mai sabran més que tota una multitud.
- 33. Innovation Management 2.0 INNOVACIÓN TRADICIONAL INNOVACIÓN ABIERTA (2.0) Basada en un proceso en el cual, a partir de las ideas propias, un proceso de selección escoge aquellas que encajan en el modelo de negocio actual y que pueden ser más prometedoras. Estas se financian y llegan al mercado Los nuevos productos provienen tanto de ideas de fuentes internas como externas y éstas pueden entrar a formar parte del proceso de innovación en todas las fases de la cadena hasta llegar al producto final. Fuente: La Vanguardia, domingo 27 de septiembre 2008: “ ¿Y usted, me aporta una idea? Discovery Exchange Business Processes Business Information
- 34. Discovery Exchange Business Processes Business Information Internal Communications 2.0 COMUNICACIÓ TRADICIONAL COMUNICACIÓ 2.0 Molt jerarquitzada. No es promou la creació d’idees. El talent intern està desaprofitat. Es promou el flux de comunicació d’idees, es gestiona el talent intern de l’empresa, es fomenta el debat. Meritocràcia.
- 35. Peer To Patent • Collaboration • Knowledge M. http://peertopatent.org/
- 36. Innocentive http://www2.innocentive.com/ • Collaboration • Knowledge M. • Innovation M.
- 38. Ideas For All http://www.ideas4all.com/ • Innovation M. • Knowledge M.
- 39. Programa Compartim http://www.gencat.cat/justicia/compartim/ • Internal Com. • Collaboration • Knowledge M.
- 41. Intellipedia • Internal Com. • (Knowledge M)
- 42. Patient Opinion • Collaboration • Innovation M. • Knowledge M. http://www.patientopinion.org.uk/
- 43. Fix My Street • Collaboration http://www.fixmystreet.com/
- 45. Virtaula 2.0 • Internal Com. • Innovation M. • (Knowledge M.) http://virtaula.com/
- 46. IBM Collaboration Jam • Internal Com. • Innovation M. • (Knowledge M.) http://www.collaborationjam.com/
- 47. Rodalia.Info • Knowledge M. • (Innovation M.) http://rodalia.info/
- 49. Steve Project • Collaboration. • Knowledge M. http://steve.museum/
- 50. Museu Picasso • Collaboration. • Knowledge M. http://www.museupicasso.bcn.cat/
- 51. My Starbucks Idea • Innovation M. • Knowledge M. http://mystarbucksidea.force.com/
- 53. Lego • Collaboration. • Innovation M. http://www.lego.com/
- 54. P&G Connect & Develop • Innovation M. • Internal Com. http://www.pg.com/
- 55. Toyota • Collaboration. • Innovation M. http://www.toyota.com/
- 56. Apps For Democracy http://www.appsfordemocracy.org/ • Collaboration. • Innovation M.
- 57. EndoBlocLleida • Internal Com. • Innovation M. • (Knowledge M.) http://ecatalunya.gencat.cat/
- 61. Dinàmica de Grups Identificació de Necessitats Maria Jesús Salido
- 62. Agenda Temps Format Descripció 10 min. Benvinguda. Presentacions i Objectius de la sessió 30 min. Presentació Introducció al Web 2.0 i les seves implicacions 1,20 hora. Presentació Estratègies 2.0 a l’Administració i la Empresa Casos i bones practiques 45 m Treball en Grup Dinámica 1: Prioritzar processos 15 min. PAUSA 30 m Treball en Grup Dinámica 2 : Composició de taules de treball i anàlisi en grup 20 m Treball en Grup Dinàmica 3: Presentació de les conclusions de les taules 10 min. PAUSA 30 min. Presentació Presentació de resultats i conclusions
- 63. Al mural hi trobareu els processos interns i externs, on una estratègia 2.0 podria tenir un impacte positiu Activitat: Seleccioneu amb 2 gomets els àmbits de més rellevància Afegiu més àmbits si cal Argumenteu posteriormet en 59” la vostra elecció Dinàmica 1: Prioritzem àmbits d’impacte
- 64. Dinàmica 2 : Taules Taules temàtiques d’àmbits d’actuació. Analitzar processos Identificar necessitats funcionals Omplir fitxes
- 65. Dinàmica 2 : Fitxes ÀMBIT : Cocreació Difusió Gestió info Comunicació X X X X X X X X X X DESCRIPCIÓN/OBJECTIU Detecció de necessitats dels Usuaris COMENTARIS GENERALS REQUERIMENTS GENÈRICS Idioma: Català Multicanal en la relació amb els usuaris Connectat amb programari X de gestió d'indicències Portfoli (catàleg de serveis) Comunicació Interna De la experiència del usuaris cap a la organització Incorporar la veu dels usuaris i info de tendències en el disseny del portfoli Intercanvi de coneixement entre equips Connectar amb el "departament" de resolució de problemes/indicències podria donar pistes No hi ha un sistema que permeti extreure estadístiques d'us o reporting d'indicències Com ens antincipem a les necessitats dels usuaris, i som capaços de ser proactius en la oferta de serveis i en el desenvolupament de productes que responguin a aquestes necessitats Retroalimentació PUNTS DE MILLORA / REPTES / MANCANÇES / NECESSITATS / PROPOSTES No hi ha un canal identificat pels usuaris per enviar i proposar suggeriments Conèixer els projectes d'altres companys ajudaria a identificar necessitats complementaries No hi ha acess estructurar a fonts, bases de dades i referències sobre tendències de sector Crear un comité d'innovació connectat amb els equips de servei Nivell se Servei ÀMBITS RELACIONATS La gestió d'incidències i problemes ajudaria a la detecció de noves necessitats
- 66. Dinàmica 2 : Exposició Conclusions de les taules 5 minuts per taula
- 67. Consells (a priori) Maria Jesús Salido Marc Garriga
- 68. Sobre actitud Escoltar abans de parlar (prudència). Anar allà on es la gent (humilitat). No “vendre motos”: Els blocs corporatius de més èxit són aquells amb continguts redactats pels seus consellers delegats (CEO, chief executive officer). (autenticitat) (honestedat) Enllaçar, compartir, cedir… (generositat) Es valora pel que fas, no pel que ets… (meritocràcia) Qualitat de continguts (rigor) Gaudir del que s’està fent… (passió) Amb mentalitat oberta… (openness) Sense amagar res… (transparència)
- 69. Sobre Plataforma Oberta i interoperable Corporativa / Lliure ? Funcionalitat: qué és capaç de fer? Cloud Computing Ubiqüitat, dispositius mòbils Orientació a l’usuari, web contextual, personalització Els estudis de millora de la usabilitat s’han associat als entorns col·laboratius de més èxit, perquè es considera un tema fonamental. Accessible. Fòrums interactius per a situacions critiques, gestió puntual del coneixement, suport comunitari puntual. Mètriques de qualitat del programari (Modularitat, Escalabilitat , Rendiment, Accessibilitat, Facilitat d‘ús, Mantenibililtat, Disseny, Integritat, Fiabilitat, Portabilitat... ) .
- 70. Sobre Processos Què hi ha que ja funcioni? Quick wins Dividir el projecte en tasques més assumibles: Divideix i guanyaràs. Fes-ho senzill… (però potent). Aposta per la identitat professional digital: els equips que afegeixen perfils digitals tipus Facebook als seus directoris d’empleats per enriquir-los (carnet d’identitat digital, pàgines grogues). La gestió del Coneixement al servei de la Eficiència Lideratges adients al nou context. Organització per Projectes. Treball (intern) en Xarxa Mètriques: Bàsiques per saber si complim objectius. No esperis a tenir-ho tot controlat per començar: corres el risc de no començar mai.
- 71. Why CEOs Hate Social Media « Socialnomics http://wp.me/pkywF-mw
- 72. Moltes Gràcies …i bona sort! AOC 2.0 Maria Jesús Salido Marc Garriga Ikuska Sanz Barcelona 10 de setembre de 2010
Notes de l'éditeur
- Sessió conjunta de caps d’àrea i de servei de Agència i Consorci per analitzar quina es la millor manera per començar a participar dels diàlegs que es produeixen dels temes que ens interessen a través de les xarxes socials Objectiu: intentar aclarir una línia d’acció comú amb la que ens veiem reflectits. Cadascú des de la seva percepció, coneixements i –sobre tot- experiència. Serà una sessió dirigida per un o diversos experts en el tema i la idea és evitar que ens posem a usar una eina perquè sí, sinó que quan ho fem sigui després d’un procés de reflexió i que triem bé, allò que realment necessitem
- Al final de la jornada hem de ser capaços d’indentificar necessitats en dos àmbits Intern: Com l’us de les noves tecnologies ens fa més eficients a la organització (AOC) Extern: Com la mateixa tecnologia millora la relaci ó amb l’entorn, la percepció dels nostres usuaris i la nostra qualitat en el servei Les xarxes externes son els usuaris i agents (Ajuntaments, Consells Comarcals)
- A pesar de que este tipo de herramientas est 疣 echando ra � es robustas en las empresas, todav � un tercio de las empresas no son capaces de encontrar beneficios en sus negocios, ya sea por una aplicaci incorrecta de las herramientas o porque no son capaces de medir las mejoras. Por este motivo se puede afirmar que todav � hay un largo camino por recorrer y que este ser � uno de los campos que impulsar 疣 el crecimiento de las tecno- log � s de la informaci en las empresas durante los pr i mos a s .
- Classifiquem els exemples en 4 grans àrees segons si són casos on estan afectats els processos de negoci o la informació de negoci. I, en l’altre eix, si són casos on estem “descobrint” nova informació, nous processos; o bé si el que estem fent és intercanviar informació, idees… fer que flueixi aquest coneixement. Aquesta classificació prové d’un dels congressos sobre empreses 2.0 que es fan mundialment, concretament és l’Enterprise 2.0 Summit que enguany es farà a Franckfurt. Per a més informació sobre aquesta classificació consulteu aquesta adreça: http://blog.enterprise2open.com/2009/10/15/classification-of-enterprise-20-use-cases/ Els exemples els classificarem en una o en vàries d’aquestes àrees en funció de les seves característiques.
- Collaboration 2.0 Els exemples classificats com a Collaboration 2.0 són aquells en que l’empresa necessita una col·laboració adhoc per descobrir nous processos de negoci, l’objectiu de l’ajut és resoldre problemes que amb el coneixement que té actualment l’empresa no és capaç de resoldre.
- Knowledge Management 2.0 Aquí el que busquem és informació. En aquest cas no és que no sabem com resoldre un problema (aquest és el cas Collaboration 2.0), sinó que aquí el que demanem és nova informació… i molta! El que fem és recòrrer a la intel·ligència col·lectiva. Són casos oberts a la participació de tota la societat o, si més no, a un gran nombre de persones.
- Innovation Management 2.0 Aquí el que volem és que flueixin les idees. En aquests casos la innovació ja no es fa només a partir de les idees pròpies (liderades per la direcció: up to bottom). El que es fa és obrir el procés d’innovació a qualsevol (intern o extern) a l’empresa, és a dir, és una innovació bottom-up.
- Internal Communications 2.0 Aquí hi trobem aquells casos on es vol que flueixi la informació, el coneixement, les idees, el talent dins de l’organització. En la societat en Xarxa la veritable força de les empreses rau en el talent del seus treballadors, per tant és cabdal gestionar-ho adequadament. Això implica trencar jerarquies i anar cap a un model de meritocràcia.
- Peer To Patent : http://peertopatent.org/ És una iniciativa per a optimitzar el procés d'anàlisi d'una patent. En aquest procés l'administració normalment necessita molt temps i alt coneixement tècnic per a poder-ho realitzar. El que fa Peer-to-Patent és obrir el primer pas del procés d'anàlisi d'una patent a tothom, així gràcies a la intel·ligència col·lectiva s'obtè un coneixement, aportat voluntàriament, que ajuda a l'oficina de patents a decidir què ha de fer. Ampliem les fronteres de coneixement tècnic de l’administració.
- Innocentive : http://www2.innocentive.com/ Bàsicament, el que fa Innocentive és posar en contacte empreses que tenen un problema amb qui les pugui ajudar a resoldre'l. Es basa en el concepte d’intel·ligència col·lectiva. Quan una empresa té un problema que no sap resoldre (i que generalment porta temps dedicant-s’hi) el que fa és exposar el problema, amb una xifra econòmica per a qui ho solucioni, però sense indicar tots els detalls i, sobretot, sense donar les seves dades identitàries. Quan algú, sigui un particular o una altra empresa, creu que podria resoldre el problema, llavors es posa en contacte amb la primera empresa i signen un contracte per tal que la solució no es difongui cap a d'altres empreses. Estadísticament es resolen la meitat dels problemes, i això que aquests problemes habitualment hi han estat treballant-hi molt temps dins de les empreses. A mesura que va creixent la comunitat el volum d’èxit és superior, en el 2008 era del 33%, ara és del 50%. Generalment, la clau està en el fet que qui ho resol aborda el problema des d'una perspectiva totalment diferent a l'adoptada per l'empresa, això li dóna una visió diferent. D'altra banda, sovint hi participen antics treballadors que ja s'han jubilat però que tenen molt coneixement en la matèria, passió (i sovint, també tenen temps). És a dir, aquest és un exemple que es pot servir per ajudar a resoldre processos complexos amb l’ajuda de tothom.
- L’USGS és el United States Geological Survey . (Cas explicat a: http://business.twitter.com/twitter101/case_usgs) El seu objectiu és el seguiment, avaluació i notificació de terratrèmols a qualsevol lloc del món. A partir de missatges enviats per ciutadans a Twitter, l’USGS és capaç de detectar – en pocs segons – aquelles zones del món on s’acaba de produir un terratrèmol i, a més, es pot fer una primera avaluació. Això és molt útil en zones on les infraestructures de comunicació tradicionals han quedat molt malmeses, l’ús de les xarxes socials – via mòbil – és sovint l’única forma de comunicació. I tot això mitjançant una aplicació amb un cost molt reduït i aprofitant eines d’ús lliure com Google Maps o Twitter. És una manera enginyosa i intel·ligent d’aprofitar la informació que els ciutadans envien a la Xarxa.
- Ideas For All : http://www.ideas4all.com/ Creat per Ana Maria Llopis, l’objectiu d’Ideas For All és intercanviar idees entre tota la societat. És un cas clar d’intel·ligència col·lectiva i d’open innovation. Hi ha molts casos semblants a aquest.
- Programa Compartim : http://www.gencat.cat/justicia/compartim/ Potser el millor exemple de gestió del talent intern d'una administració pública d'aquí és el Programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu d'aquest programa és " crear entorns de treball col.laboratiu que apropin les persones a les oportunitats de millora o de resolució de problemes del seu treball quotidià. La millora s'aconsegueix per l'aportació de noves idees, en les bones pràctiques i la reflexió conjunta del grup sobre els aspectes tractats ". Està dirigit a tots els col.lectius professionals que formen el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya . No obstant això aquesta iniciativa, resolta tecnològicament amb la plataforma e-Catalunya , està oberta a altres departaments de la Generalitat i, fins i tot, a treballadors externs que estan relacionats amb aquesta administració. El resultat és exemplar: s'ha implicat a més de 1.800 treballadors agrupats en diferents comunitats de pràctica per millorar el coneixement de l'organització.
- Telefónica I+D : http://www.tid.es/ Per millorar la comunicació interna dels treballadors de l’àrea I+D (disseminada per diferents seus a tot el món) s’utilitza l’eina Yammer. Una eina semblant al Twitter però pensada per a ser utilitzada de forma interna a una empresa (això li dóna més flexibilitat respecte de Twitter). L’objectiu és potenciar la relació entre els treballadors, compartir coneixement i trencar les barreres jeràrquiques amb l’objectiu que flueixi el coneixement, encara que sigui de forma informal. Al gener d’enguany estaven inscrits 700 treballadors de Telefónica I+D en aquest servei que, amb poc temps, ha esdevingut una eina indispensable pels treballadors.
- Intellipedia : És un projecte de la intel·ligència americana per arxivar i compartir gran quantitat d’informació intern entre les diferents àrees i departaments de la intel·ligència dels USA. Com és lògic, no és un projecte d’ús públic, si bé, sí que utilitza un software públic ja que fa servir la mateixa aplicació utilitzada per a la Wikipedia.
- Patient Opinion : http://www.patientopinion.org.uk/ Aquest és un servei del Nacional Health Service del Regne Unit. Bàsicament el que demanen és que els consumidors dels serveis públics de salut del Regne Unit opinin sobre aquests serveis, què es pot millorar, què funciona bé, etc. És a dir, demanen l’experiència, les queixes… però també les idees i els suggeriments. A més, també demanen que la gent consulti què diu la resta de pacients. És a dir, gràcies a aquest servei també es genera debat, no és només un mer lloc de queixes. I, fruit dels seus comentaris, el Servei Nacional de Salut anglès fa canvis, aquí els publicita en base als comentaris de la ciutadania. És un servei independent de l’estructura principal del NHS per tal de tenir més autonomia i credibilitat, de fet està catalogada com a ‘Empresa social’. És força veterà donat que va començar – en fase pilot – al setembre de 2005 i al gener del 2006 va entrar en funcionament per tots els hospitals britànics.
- Fix My Street : http://www.fixmystreet.com/ Creat per MySociety (una entitat totalment independent anglesa, sense cap vinculació amb cap administració). L’objectiu de Fix My Street és que els ciutadans puguin indicar (de forma molt senzilla) qualsevol incident que hi hagi al carrer (faroles trencades, contenidors en mal estat, forats en el ferm del carrer, etc). El servei és molt utilitzat, i és la pròpia organització MySociety que s’encarrega d’enviar les queixes a les administracions apropiades.
- My Bike Line : http://mybikelane.com/ Un altre cas de pressió dels “clients” vers els que, en aquest cas, invaeixen els carrils destinats per a ciclistes. És un servei que està disponible per vàries ciutats (algunes europees com per exemple Londres). No només es proporciona la imatge de l’infracció sinó que, a més, es fa un rànking de les matrícules amb més infraccions, es geolocalitzen les infraccions, etc. És un cas on els clients d’un servei es mobilitzen per millorar l’esmentat servei.
- Virtaula 2.0 : http://virtaula.com/ Virtaula es va crear el 1999 com la plataforma d'e-learning de La Caixa. Es va crear, entre altres coses, per poder formar els treballadors de l'organització, especialment als nous empleats, que per aquestes dates eren uns 1.000 a l'any. Amb el temps va ampliar serveis i, a poc a poc va anar canviant les seves funcionalitats fins a arribar a Virtaula 2.0. Ara Virtaula és un espai - totalment personalitzat - d'aprenentatge col.laboratiu. El seu objectiu ja supera el que és estrictament formació, ara és un espai que promou l'eficiència dels empleats i la compartició de coneixement entre ells. És també un espai impulsat pels propis treballadors, són ells els que incorporen bona part dels continguts que estan en Virtaula 2.0. De fet s'estima que en 2 anys més del 80% dels continguts dels hauran generat els propis treballadors. Això és així perquè Virtaula 2.0 és un espai on estan tots i on passen coses, les coses que volen els treballadors, no es percep Virtaula 2.0 com una imposició sinó com "una cosa que és seu", és un canvi de filosofia .. .
- IBM Collaboration Jam : https://www.collaborationjam.com/ És el programa d’IBM per promoure el talent intern de la companyia així com la innovació tant interna com amb els seus proveïdors. S’hi ha involucrat més de 150.000 persones de més d’un centenar de països, aquestes dades deixen clar la magnitud del programa. De les idees resultants se’n fan fortes inversions, per exemple, fruit de l’Innovation Jam de 2006 es van crear 10 noves empreses d’IBM amb una inversió propera als 100 milions de dòlars.
- Rodalia.Info : http://rodalia.info/ La co-creació de serveis, la col·laboració i la implicació de la ciutadania en tasques que tradicionalment han estat vedats de l'Administració és un dels àmbits on les xarxes socials poden aportar més. Un recent exemple és el cas del web rodalia.info. Un servei (basat en la xarxa social Twitter) que indica en temps real les incidències de les línies de trens de rodalies de Barcelona. És un servei creat per 3 joves, sense cap pressupost, que està basat en els missatges que els usuaris dels trens s'envien a Twitter (amb determinades marques en funció de la línia de tren que utilitzen). És un servei tan simple com efectiu... on la pròpia societat s'organitza i s’implica per donar un servei que, a-priori, sembla que hauria de donar l'Administració, és a dir, un servei pel conjunt de la societat i sense cap cost.
- Forvo : http://www.forvo.com/ Forvo és el portal més gran de pronunciació de tot el món. Actualment conté 681.000 pronunciacions en 258 idiomes diferents. És una iniciativa civil espanyola de principis del 2008 nodrida exclusivament de gent voluntària. És un clar exemple d’aportació de la societat per creat un producte resultant espectacular i en continu creixement.
- Steve Project : http://steve.museum/ Aquest és un projecte per obtenir el coneixement col·lectiu. Tot i que està obert a tothom, està especialment enfocat cap al jovent. L’objectiu és que els joves etiqueti les obres d’art segons el seu parer, de forma planera, sense tecnicismes ni idees preconcebudes. D’aquesta manera s’intenta introduir als joves en l’art, fomentar la seva creativitat i millorar el coneixement que té el propi museu. La iniciativa va començar al 2005. En el període 2006-2008 se’n van treure algunes conclusions: Hi van participar més de 2.000 joves. Que van aportar gairebé 37.000 etiquetes de prop de 2.000 obres d’art d’11 museus diferents. Un 86% de les etiquetes proposades pel jovent eren noves, no formaven part de les que tenien en els museus. Un 88% de les etiquetes proposades són considerades útils pels propis joves. Actualment el ‘social tagging’ ja està en funcionament en museus tant destacats com el MoMa, el Metropolitan, el Guggenheim o l’Smithsonian entre molts d’altres.
- Museu Picasso : http://www.museupicasso.bcn.cat/ Un altre exemple museístic de col.laboració amb la ciutadania és el cas del Museu Picasso. L'ús de les xarxes socials permet al Museu Picasso de Barcelona construir comunitat, afavorir el debat i la participació, i estendre el coneixement sobre l'artista. És un projecte iniciat el maig passat seguint l'estela d'altres grans museus com el Museu d'Art Modern de Nova York -més conegut com MoMA-, el Museu de Brooklyn, també a Nova York, el Victoria & Albert, a Londres, el Museu de Toulouse o el Powerhouse, a Austràlia, i a Barcelona, la Fundació Miró. No es tracta d'utilitzar les xarxes socials com un mer instrument de màrqueting, el que es pretén és implicar la ciutadania en els museus, rebre les seves aportacions i generar comunitat i fidelització per enriquir enormement el coneixement que contenen els museus. Per tant, el que fa el Museu és fidelitzar als seus clients implicant-los en les accions del Museu així com en el coneixement sobre l’artista.
- My Starbucks Idea : http://mystarbucksidea.force.com/ Howard Shultz, CEO de Starbucks, en el 2008 definia aquesta iniciativa d’aquesta manera: " El corazón de la Experiencia Starbucks es la conexión humana. Cada semana, alrededor de 50 millones de clientes se conectan con más de 170.000 asociados (empleados) en las tiendas Starbucks en todo el mundo, creando un sentido de comunidad sin paralelo. Esta comunidad única de Starbucks ha inspirado a mucha gente a sugerir que Starbucks participara del fenómeno de las comunidades en línea. Bien, ahora estamos preparados para empezar. Bienvenido a MyStarbucksIdea.com. Esta es tu invitación para ayudarnos a transformar el futuro de Starbucks con tus ideas, y construir juntos sobre nuestra historia una co-creación de la Experiencia Starbucks ". L’objectiu és recollir les idees dels clients de l’empresa, de fer comunitat i d’aconseguir que els clients s’impliquin en el futur de l’empresa com una manera més d’augmentar la fidelitat a la marca. Es proposen moltíssimes idees, moltes són repetitives, d’altres són molt interessants o absolutament absurdes… són els propis clients que voten les idees. L’empresa es compromet a ‘escoltar’ les idees més interessants i, si s’escau, aplicar-les. A més, és una molt bona manera de conèixer millor als clients.
- Dell Outlet : https://twitter.com/delloutlet No és pròpiament un exemple de creació d’idees (innovació). És un exemple com una idea innovadora (utilitzar les xarxes socials per vendre) ha resultat ser exitosa. Aquesta iniciativa es va crear amb l’objectiu de reduir els stocks de productes ja obsolets (però en perfecte funcionament). La realitat ha superat les expectatives fins al punt que ara Dell també ven per Internet productes nous, és un canal més de venda i de comunicació (feedback) amb els clients. Dell també té la “seva” versió del My Starbucks Idea, s’anomena IdeaStorm i funciona de forma semblant a la d’Starbucks.
- Lego : http://www.lego.com/ Lego va ser una de les primeres empreses que van “apostar” per la innovació oberta. Va ser en el 2004, just després del pitjor any de Lego: el 2003 amb unes pèrdues de 238 milions de dòlars. L’empresa va reestructurar tot el seu portfoli i va eliminar molts productes. Un dels que es va posar en dubte va ser els Mindstorms, els robots de Lego que tenien un bon volum de vendes (tenint en compte que pràcticament no s’havien publicitat). Tanmateix, feia molt temps que no es treia una nova versió d’aquest producte. Es va demanar a Soren Lund (responsable de Mindstorms) que actualitzés el producte (però amb el mínim pressupost possible). Lund va apostar pels fans del producte. Va escollir els millors (obtinguts gràcies a les conferències de fans que es fan mundialment) i els va reptar a millorar el producte… sense cobrar res!, només el prestigi de participar en aquesta iniciativa més les despeses d’allotjament. El resultat va ser sorprenent, es va revolucionar el producte. Es va modificar tant que van decidir canviar-li el nom, va passar a ser Mindstorm NXT. Un altre exemple museístic de col.laboració amb la ciutadania és el cas del Museu Picasso. L'ús de les xarxes socials permet al Museu Picasso de Barcelona construir comunitat, afavorir el debat i la participació, i estendre el coneixement sobre l'artista. És un projecte iniciat el maig passat seguint l'estela d'altres grans museus com el Museu d'Art Modern de Nova York -més conegut com MoMA-, el Museu de Brooklyn, també a Nova York, el Victoria & Albert, a Londres, el Museu de Toulouse o el Powerhouse, a Austràlia, i a Barcelona, la Fundació Miró. No es tracta d'utilitzar les xarxes socials com un mer instrument de màrqueting, el que es pretén és implicar la ciutadania en els museus, rebre les seves aportacions i generar comunitat i fidelització per enriquir enormement el coneixement que contenen els museus. Per tant, el que fa el Museu és fidelitzar als seus clients implicant-los en les accions del Museu així com en el coneixement sobre l’artista.
- Procter & Gamble : http://www.pg.com/ Tenen un programa d’innovació obert a tothom (internament i també externament). De fet, es considera que P&G és una de les empreses que més innova mundialment, de fet, acumula més de 27.000 patents en els seus 170 anys d’existència (aprox). El resultat és que més del 50% dels seus nous productes són obtinguts de les idees dels seus propis treballadors, i bona part de l’altra 50% provenen de les idees dels seus consumidors.
- Toyota : http://www.toyota.com/ Toyota és una de les empreses que va implantar processos d’Open Innovation. Va implicar a tots els seus proveïdors en la fabricació d’un cotxe, la idea és intercanviar experiències, idees, coneixements de cara a millorar el producte final. Així doncs, Toyota ha adoptat el principi de comunitat. Comparteix bona part del seu coneixement en el procés de fabricació de cotxes entre els seus proveïdors i col·laboradors. El resultat és un augment de la fabricació amb menys costos.
- Apps For Democracy : http://www.appsfordemocracy.org/ La ciutat de Washington va ser una de les primeres en obrir les seves dades públiques (les no subjectes a cap qüestió de privacitat) per ser posades al lliure abast de la ciutadania. Apps For Democracy va ser el concurs que van proposar per promocionar aquestes dades obertes. Aquest concurs va costar a l’Ajuntament de Washington 50.000$ Però amb les aplicacions que es van crear (fruit del concurs) per a ser utilitzades lliurement per la ciutadania es calcula que tenen un valor de 2,3 milions de dòlars. L’èxit va ser tant important que el mateix Obama s’hi va fixar per a promoure la mateixa iniciativa a nivell de tot el govern federal americà (creant el portal data.gov). De fet, l’ideòleg de la iniciativa Apps For Democracy (Vivek Kundra) després d’aquesta iniciativa va ser “fitxat” per Obama per a ser el CIO del govern americà. A nivell espanyol fa pocs mesos que es va fer un concurs semblant: el Desafío Abredatos 2010.
- EndoBlocLleida : Més informació d’aquest exemple a: http://www.slideshare.net/FrancescaBcn/endobloclleida-cejfe-juny-2010 EndoBlocLleida és una comunitat virtual professionals de l’àmbit de la salut (del servei d’endocrinologia i nutrició de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida) orientada a la gestió del coneixement sanitari. Es va crear aquesta comunitat amb l’objectiu principal de millorar l’atenció al pacient endocrinològic de l’àrea de Lleida. També es volia millorar els recursos així com establir més vincles entre els professionals (establir comunitat), compartir coneixements i experiències, millorar la formació, etc. I com s’assoleix això? Amb la implicació de tothom i aprenent dels errors. Actualment aquest servei està implementat en la plataforma eCatalunya. L’utilitzen 120 professionals (bàsicament metges i infermeres) amb una altíssima participació (prop del 90% dels registrats llegeixen la informació i un 30% aporten nou contingut): s’han fet seu aquesta eina!.
- Plataforma eCatalunya : http://ecatalunya.gencat.cat/ Entorn de treball per a la creació i desenvolupament de comunitats virtuals impulsat per la Direcció General d’Atenció Ciutadana del Departament de Presidència. (extret de la presentació de la mateixa eina): e-Catalunya és el punt de trobada virtual per a comunitats professionals (metges, educadors, mediadors familiars, etc.) i altres col·lectius amb necessitat d'intercanviar opinions i gestionar coneixement (pacients, estudiants, artistes, etc.) El projecte és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya per facilitar la comunicació, la participació, el treball col·laboratiu i la difusió de la informació entre la ciutadania. L'objectiu últim és el de contribuir al desenvolupament de la Societat del Coneixement a Catalunya. Per a què serveix e-Catalunya és una plataforma de xarxes socials (espais de debat, treball col·laboratiu i gestió de coneixement) creades i administrades per membres de col·lectius que necessiten intercanviar coneixements i experiències en xarxa. Cadascuna d'aquestes comunitats interactua en un portal propi, que pot ser d'accés públic o privat (només per a membres registrats) i mitjançant eines de participació com ara blocs, fòrums, contenidors de documents, wikis, calendaris, etc. Els portals compten, a més, amb utilitats (llista de correu, RSS, alertes automàtiques de novetats, etc.) per facilitar la comunicació entre els membres del grup. Els membres d'un portal poden fer aportacions a les eines, respondre i comentar les aportacions d'altres, adjuntar i descarregar arxius, editar documents comuns, enviar missatges de correu simultanis a tota la comunitat, etc. Cada portal compta amb personal d'administració i de moderació imprescindible per motivar la participació i organitzar el coneixement generat. (Maig 2010) A e-Catalunya hi ha més de 21.000 usuaris registrats i s’hi han constituït 1.732 grups. A hores d’ara s’està treballant per impulsar iniciatives que en facin més eficient l’activitat. El novembre de 2009 e-Catalunya va ser un dels 52 finalistes dels 4th European eGovernement Awards a Malmö (Suècia), que premiava les millors pràctiques de les administracions europees. Es reconeixia així que la plataforma propicia el treball diari de projectes tan reeixits com el programa Compartim (de justícia) i els de salut (APS, Endobloc…), treball (Dones Directives), cultura (Arxius, Patrimoni), entre els més coneguts. Recomenable visualitzar el vídeo de presentació de l’eCatalunya: http://www.youtube.com/watch?v=3Jdpbs_xvSc
- Comunitats LocalRet : http://www.comunitats.localret.cat/ (Extret de la pròpia presentació de les Comunitats Localret): Les Comunitats són un projecte de Localret que pretén generar comunitats de pràctica a Internet. Aquestes comunitats volen aplegar professionals del món local que comparteixen tasques i responsabilitats en les seves respectives organitzacions i oferir-los-hi un espai en el que puguin trobar informació i debatre sobre temes relacionats amb el seu àmbit de treball. Aquestes comunitats estan dinamitzades de forma conjunta per Localret i per un professional o responsable tècnic d’un ajuntament català, però per una altra banda també són una eina pensada des de la filosofia de la web 2.0. Això vol dir, que els mateixos usuaris poden crear sempre que vulguin qualsevol contingut de la web i poden realitzar comentaris en tots els seus espais. En altres paraules, són els mateixos usuaris els que poden donar vida i contingut a la comunitat. Entre d’altres avantatges a les Comunitats Localret hi podràs trobar: · Informació actualitzada sobre el teu àmbit professional, (notícies). · Accés a documentació i enllaços d'interès. · Contacte amb responsables d'altres ajuntaments amb les mateixes funcions. · Agenda d'esdeveniments específica del teu sector. · Debats i discussió sobre aspectes relacionats amb el teu dia a dia