Resum del mòdul 2 de l'assignatura Imatge i Llenguatge Visual, del Grau Multimèdia de la UOC

1. MÒDUL 2
1-HISTÒRIA GRÀFICA DE LA TIPOGRAFIA
DEFINICIONS
- Grafema – Unitat bàsica de l’escriptura. Lletra o pictograma que representa un
so, sons, idea o cosa
- Escriptures logogràfiques – Cada grafema representa una paraula. Representen
la llengua tal i com es pensa
o Pictograma – Representació figurativa amb semblança amb allò que
representa
o Ideograma – Signe abstracte que es relaciona amb allò que representa
- Escriptures fonogràfiques – Els grafemes presenten sons. Representen la
llengua tal i com es diu.
o Sil·labari– Cada grafema representa una síl·laba o conjunts de sons.
(japonès actual: Hiragna i katakana)
o Abjad– alfabet consonàntic. Cada grafema representa un so consonant
(llengua àrab o hebrea)
o Abugida–Alfasil·labari – So consonant unit a so vocàlic. (escriptura índia,
tibetana o etíop)
o Alfabet – Cada fonema té un grafema que el representa
- Categories
o D’esquerra a dreta – Llatí
o De dreta a esquerra – Àrab i hebreu
o De dalt a baix – Xinès tradicional
o Sistemes bustrofèdics – Van d’esquerra a dreta i al canviar de línia, de
dreta a esquerra. L’escriptura jeroglífica egípcia, la greca arcaica o la
hitita.
BRANQUES EVOLUTIVES DE L’ESCRIPTURA
- CUNEÏFORME MESOPOTÀMICA
o 3500 a.C.
o Uruk, ciutat sumèria de la Mesopotàmia
o Perdura durant 4000 anys i interacciona amb altres sistemes d’Àsia
occidental i Mediterrània
o Escriptura logogràfica. Utilitza ideogrames i pictogrames
o Entorn a 1500 caràcters
o Deriva d’un sistema antic d´entre 20 i 30 fitxes de ceràmica
tridimensional amb incisions (edat de Broze -3100 a.C.) usades en el
comerç i la comptabilitat
o Podria haver tingut influències egípcies
o Van utilitzar aquesta escriptura el acadis, babilonis, elmites, hitites i
asiris

2. - EGÍPCIA
o 3500 a.C.
o Egipte
o Paral·lela a la de Mesopotàmia però independent
o Escriptura logogràfica i fonogràfica
o Es relaciona amb els rituals funeraris
o Desenvolupa dos sistemes d’escriptura paral·lels:
 Jeroglífic – Representen sers, objectes i processos de la realitat,
gravats en pedra o pintats en els murs de les tombes
 Hieràtic – Són formes esquemàtiques sobre papir amb tinta
negra i vermella
o Els sistemes evolucionen a diferents branques d’escriptura: alfabets
grec, llatí o ciríl·lic i els àrab i hebreu
o Podria haver tingut influències de la cuneïforme mesopotàmica
- ÍNDIA
o 500 a.C.
o Índia
- XINESA
o 2.200 a.C.
o Xina
o Dóna lloc a sistemes d’escriptura encara vigents
- MESOAMERICANA
o 500 a.C.
o Cultura zapoteca
o Influeix en l’escriptura Maya
- ALFABET PROTO-SINAÍTIC
o 2000 – 1000 a.C
o Pròxim Orient
o A través dels fenicis deriva de l’escriptura Egípcia
o Alfabet consonàntic o abjad
o Va co-existir amb el cuneïforme mesopotàmic i el egípci
- ALFABET FENICI
o S. XI a.C.
o Actual Líban
o Va ser l’avantpassat, el transmissor del nostre alfabet llatí
o Els fenicis van ser un poble de comerciants
o Sistema fonogràfic
o 22 símbols que representaven 22 fonemes consonàntics, sense espais,
de dreta a esquerra
o Prové de l’escriptura proto-sinaítica
o D’ell parteixen: Abjad arameu, abjad hebreu, abjad àrab i alfabet llatí

3. - ALFABET GREC
o S. XVIII a.C.
 Linial A
Cultura minoica, Creta1800 a.C. – 1400 a.C.
Sil·labari + signes logogràfics
 Linial B
Període micènic, 1600 a.C.-1100 a.C.
Deriva de l’anterior
87 grafemes
Van incloure vocals (100 a.C.-800 a.C.)
o Els etruscs van fer una adaptació pròpia amb 26 grafemes
o El romans van fer adaptació pròpia amb 21 grafemes
o Alfabet ciríl·lic és creat pels missioners de l’imperi Bizantí enviats per
convertir els pobles eslaus (s. X)
- ALFABET ROMÀ
o 21 grafemes inicials i es consolida amb 23 grafemes (s.Id.C.)
o Lletres capitals
o V= i,v / I =i, j
o Escriptura oficial de tota la Mediterrània
o Sistemes:
 Quadrata – Capitals geomètriques (quadrat i cercle) tallades
sobre pedra. Dóna lloc als terminals de les serifes
 Rústica – Lletres amb ploma o pinzell. Nous suports (s. I d.C.)
 Uncial o cursiva – Necessitat d’escriptura ràpida. Lliguen
grafemes entre si. Traços ascendents i descendents
o Reforma Carolíngia
 Carlemany (768-814)
 Unifica la major part d’Europa Occidental
 Els monjos van ser responsables de reescriure tots els textos
 Escriptura específica per a aquest fi
 Majúscules + minúscules + espais entre paraules
- ALFABET LLATÍ O ROMÀ MODERN
o Sistema fonogràfic amb grafemes per als sons vocals i consonants
o 26 lletres, 10 nombres i signes de puntuació i accents
o Les majúscules deriven de les capitals romanes i les minúscules de la
cal·ligrafia carolíngia
o De dreta a esquerra i de dalt a baix
INICIS DE LA TIPOGRAFIA
RENAIXEMENT
- S’origina a Itàlia a mitjans del s. XV
- Es passa de l’Europa Medieval a l’Europa humanista
- Cerca el retorn dels clàssics, l’estudi de la natura i l’home
- Necessitat de llegar i escriure

4. - Utilització de lletres tipus carolingiad’Alcuin en detriment de les gòtiques. És va
adaptar a l’impremta i es va anomenar estil Venecià, OldStyle o
ScritturaHumanística.
- Les tipografies humanistes van desplaçar les gòtiques.
- Personatges:
o Leonardo da Vinci, Nicolau Copèrnic, Galileu o Johannes Kleper
- Naixement de la impremta (1436) ambl’ús de tipusmòbils
o Johannes Gutemberg (1400-1468)
o Primer llibre: “Biblia de Gutemberg” (1455)
ELS PRIMERS TIPÒGRAFS
- Conrad Sweynheym i Arnold Pannartz, funden una impremta a Itàlia (1465)
- Johannes Spira (Johann vomSpeyer) serà el primer en obrir una impremta a
Venècia (1469)
- Nicholas Jenson (1420-1480) es farà càrrec de la impremta de Venècia. Elabora
tipografies humanístiques estèticament molt aconseguides per l’època
- Aldo Manunccio (1450-1515) i el seu col·laborador Francesco Griffo.
Disminueixen el format del llibre el Enchirridi forma (l’actual llibre de butxaca)
- 1501 –Primers tipus itàlics
- Claude Garamond (1480-1561)
o Primer tipògraf independent. Separa la professió de tipògraf i
d’impressor.
- William Caslon (1692-1766) – precursor de les tipografies romanes modernes
posteriors.
o La fontCaslon(1725)va ser l’escollida per Benjamin Franklin per a la
primera impressió de la Declaració d’Independència dels Estats Units
d’Amèrica i la primera Constitució.
- John Baskerville (1706-1775)
o Precursor de les romanes de transició
o Crea tipografies delicades per a llibres o rètols
o Crea un paper nou, més suau i aporta innovacions dins del procediment
de les planxes.
o Va copiar la tipografia real del Rei Lluis XIV, Romaine du roin
- Pierre Simon Fournier (1712-1768)
o Estil rococó amb inicials i floritures
- François-ambroise Didot (1730-1804)
o Creador de font tipogràfiques anomenades Romanes modernes o
Didones
o Sistema de punts per a mesurar el tipus. Aquesta mesura serà coneguda
més tard com a “didot”.
- GiambattistaBodoni (1740-1813)
o Creador d’un centenar de fonts tipogràfiques
o Introdueix millors en tot el procés per aconseguir un contrast absolut
entre els traços d’una finor extrema dels seus terminals.
o Vol un disseny pla, net i perfecte.
o Les seves tipografies són Romanes modernes o Didones

5. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
- S’inicia a Gran Bretanya, finals s. XVIII i inicis del XIX i s’expandeix ràpidament
per Europa
- Avenços tecnològics (màquina de vapor, transports, maquinària tèxtil i
metal·lúrgica, etc)
- Es passa d’una producció artesanal lenta a una ràpida i en sèrie.
- Les il·lustracions encara s’havien de gravar a mà.
- Neix la negreta (bold)
- Introducció de les Egípcies
o Serifes quadrades en forma de bloc
o No hi ha contrast entre el gruix dels seus traços
o Utilitzades en la retolació i la publicitat pel seu impacte visual
o Ex: Tipografia Clarendon
- Es crea la Sans-serif, de pal sec o lineal
o Poc reconeguda inicialment
o Anomenada grotesca i gòtica
o Dissenyada sols en caixa alta
ARTS&CRAFT
- Neix com a reacció contraposada a un sobrecarregat art de l’època victoriana
- Artesania de qualitat i bon disseny
- Simplicitat dels seus elements
- Connexió entre els objectes d’art i els seus creadors
- Fundador: Williams Morris (1834-1896)
- MorrisFullerBenton (1872-1948)
o FranklingGothic – (1904) – Una de les primeres fonts grotesques (pal
sec i sense remats)
o CenturySchoolbook – (1919) Prové de la font Century (1906) del seu
pare Linn Boyd Benton que la va dissenyar per la revista Century.
MODERNISME
- Moviment amb estils barroc, art oriental i art clàssic
- Absència total de línies i angles rectes
- Formes sinuoses.
- La natura com a model. Ornamentació vegetal (lliris, orquídies i plantes
exòtiques), animals (galls d’indi, lloros i dragons) i representacions femenines
- Escola de Glasgow (1870-1890) – Grup “TheFour”
- Persisteix fins a la Primera Guerra Mundial
- Estils modernistes
o Art modernista (Catalunya, Espanya)
o Art Nouveau (França, Regne Unit, Bèlgica i Estats Units)

6. o Jugendstil (Alemania i Escandinàvia)
o Secessionisme (Àustria)
- LITOGRAFIA
o Del grec antic (lithos (pedra)+graphe (dibuix, escriptura) = “escriure
sobre pedra”.
o Tècnica d’impressió a base de plaques de pedra que es basa en un
procediment químic que crea la imatge mitjançant un sistema de
negatiu/positiu
o S’inventa per a la reproducció de notes musicals
o Creada per l’alemany AloisSenefelder (1796) a Baviera
o Permet gran velocitat d’impressió a baix cost
- Cartellisme
o Artistes:
 Thomas TheodorHeine (1867-1948)
 Henri Toulouse-Lautrec (1864-1901)
 Alfons Mucha (1860-1939)
LES AVANTGUARDES
- Europa i Estats Units
- Busquen trencar les fronteres de l’art
- Treballs experimentals
- Simplicitat enfront de la complexitat, senzillesa de formes
- Funcionalitat enfront de l’ornamentació supèrflua
- Funcionalitat
- Producció industrial enfront de l’artesanal
- Societat democràtica enfront dels vells totalitarismes
- Tipografies de pal sec
- Aparició de la fotografia
- L’art ja no és tan sols per l’aristocràcia i els seus palaus, ni per a la burgesia
emergent. L’art és un instrument democratitzador per canviar la societat.
- Tipografia London Underground (Edward Johnston – 1972-1944), creada per al
Metro de Londres al 1916
- Eric Gill (1882-1940) amb la Gill Sans (1927-1930) o la Perpetua (1928)
- Moviments:
o Futurisme (1909-1944)
 Admiració pel progrés tecnològic, les ciutats, el soroll, les
màquines, la velocitat.
 Exploten tots els camps: pintura, escultura, poesia, teatre,
arquitectura, gastronomia, etc
 Composició sense normes i constriccions
 “Verso libero” M
 Filippo TommasoMarienetti (1876-1944)

7. “Verso libero” formats de textes sense ordre ni marges
o Art Decó (1910-1939)
 Període d’entreguerres
 El nom deriva dels seus orígens: l’ExpositionInternationale des
Arts Décoratifs et Industriels Modernes, Paris, 1925
 Resposta al ràpid canvi social i tecnològic que hi ha entre els
anys 20 i 30.
 Vol deixar enrera els anys durs de la guerra i tornar a les arts
decoratives. Art opulent com a reacció a l’austeritat provocada
per la Primera Guerra Mundial
 Utilitza materials com el crom, el cristall,els cromats, els lacats,
etc
 Els adjectius que el defineixen són: riquesa, festa i glamour
 Formes geomètriques amb marges arrodonits.
 AdolpheMouronCassandre (1901-1968) amb la seva pròpia
agència de publicitat, l’AllianceGraphique. És l’autor de
tipografies com Cassandre, Bifur (1929) i la Peignot (1936)
 Revista Fortune (1930) - Representa un abans i un després en el
disseny gràfic editorial, pel tractament tipogràfic, paper més
gruixut, mides més grans, cuidat disseny gràfic i sobretot el
paper protagonista de la fotografia, mai vist fins aleshores.
o Dadaisme(1916-1923)
 Zurich en plena Primera Guerra Mundial
 Moviment literari que s’expandeix a les arts escèniques i els
fotomuntatges
 Carpe Diem: Viure el present sense importar res més
 Fuig de les normes socials i estètiques, està en oposició a tot
 No busca agradar, busca col·lapsar i ofendre
o De Stijl (1917-1931) – Neoplasticisme
 Païssos Baixos el 1617
 Purificació absoluta de l’art
 Exclou elements decoratius
 Formes geomètriques abstractes i ús exclusiu de color primaris
en combinació amb blanc i negre
o La Bauhaus (1919-1932)
 Escola d’art i arquitectura, Alemanya (1919-1933)
 Amb el règim nazi va emigrar als Estats Units
 Fundada per l’arquitecte WalterGropius (1883-1969)
 Escola amb medotologia progressista i experimental
 Personatges:
Johannes Itten (1888-1967)
Josef Albers (1888-1976)
Hannes Meyer (1889-1954)

8. LászlóMoholy-Nagy (1895-1946) (innovador en camps
com la fotografia, tipografia, l’escultura, pintura i el
disseny industrial) i Ludwin Mies van der Rohe (1886-
1929)
 Tipografies:
Futura (1928) de Paul Renner (1878-1956). Basada en les
formes geomètriques del cercle, el triangle i el quadrat
Avant Garde (1970) de HerbLubalin (1918-1981)
CenturyGothic (1991) creada per Monotype
 El Bon disseny
La Bauhaus va derivar en l’Estil Internacional (1933-1980)
Funcionalitat, utilitarisme, absència d’ornaments,
màxima simplificació de les formes
Incideix sobre electrodomèstics, mobiliaris i arquitectura
Vidre i acer
o Constructivisme(1921-1932)
 Sorgeix després de la Revolució Rusa de 1917
 Tendències cubistes i futuristes amb predomini de formes
geomètriques, quadrats i cercles
 Materials com e vidre, metalls i plàstic.
 Ús de tipografies de pals sec, colors negre i vermell sobre fons
blanc i disposades asimètricament en la superfície.
 L’artista és un proletari que crea objectes funcionals per a la
gent.
 Artistes:
LazarMarkovichLissitzky (1890-1941). Pòsters publicitaris
en contra del règim Nazi Alemany
Alexander Rodchenko (1891-1956). Va destacar pel seu
singular punt de vista en la fotografia (picats, o
contrapicats extrems i nous angles de visió)
ÈPOCA DE POSTGUERRES – LA NOVA TIPOGRAFIA
- Anys 50
- Societat més moderna, creixement demogràfic important
- Es popularitzen els cotxes (Thunderbird de Ford)
- La necessitat primordial és vendre un producte
- La fotocomposició substitueix els tipus de metall en les impremtes comercials.
ESCOLA SUÏSSA(1950-1970)
- Moviment també conegut com International TipographicStyle

9. - Amb influències directes de De Stijl i de l’escola Bauhaus
- Jan Tschichold (1902-1974) amb el seu llibre Die NeueTypographie (1928)
apostava per les formes simples, clares i funcionals i proposava l’eliminació de
les majúscules. És el naixement de la Nova Tipografia
- Busca una unitat estructural en la composició gràfica, ordenada i clara.
Asimetria controlada gràcies a la utilització de quadrícules calculades
matemàticament.
- Predilecció per deixar espais buits, en blanc.
- Es busca la claredat i l’ordre. Fuig de la personalització.
- Fotografies en blanc i negre en detriment d’il·lustracions i dibuixos
- A mitjans del s. XX la fotocomposició substitueix els tipus de metall emprats en
la majoria d’impremtes comercials.
- Hi ha electricitat, telèfon, electrodomèstics, cotxes. Ara hi ha una nova
necessitat primordial: Vendre un producte.
- Tipògrafs destacats:
o Max Miedinger (1910-1980) amb la creació de l’Helvètica (1957), la
tipografia més popular del món, seguida de la Futura i de la Univers
o Howard Kettler amb Courier el 1956, dissenyada per a les màquines
d’escriure electròniques d’IBM.
o AdianFrutiger (1928-n) en farà una remodelació a la font New Courier,
també per encàrrec d’IBM. Fonts ideals per aplicacions tecnològiques ja
que totes les lletres ocupen el mateix espai d’amplitud
TIPOGRAFIA ACTUAL
- Pop-Art
o Anys 60 a Estats Units i Anglaterra
o En oposició al “bon disseny”
o Divertiment, festa, irreverència, colors cridaners i fluorescents
o Materials de baix cost. Vida efímera dels objectes
o Productes com a caprici, no pas per necessitat
o Tipografies informals i divertides
- Anys 70 – Ordinadors i fotocomposició
o Es copien fonts tipogràfiques i es creen moltes de noves
o Es recuperen i resissenyen antigues fonts tipogràfiques
o Letraset– Transferència de tipografies en sec sobre el paper
o Personatges:
 Aldo Novarese (1920-1995) amb la font Eurostile (1962)
 AdrianFrutiger amb la font OCR-A. Font estandarditzada i
utilitzada per a targetes de crèdit
 HerbLubalin (1918-1981)

10. Internacional Typeface Corporation (actual
MonotypeImaging)
Creador de la tipografíaAvant Garde
- Postmodernisme
o S’inicia desprès de les dues grans guerres i pren força als 80
o Qüestiona tot allò establert, contradicció, art decoratiu i ple de color.
o Es torna a buscar els elements tradicionals
- Deconstructivisme
o És la plasmació de la mentalitat Postmodernista
o Caos, espontanietat, intuïció
o Tipografies per sentir, no llegir, amb composicions trencadores,
fragmentades
o Es mou dins de medis contradictoris: globalització econòmica – pobresa
admiració per a la tecnologia– ecologia
o Als 80 apareixen:
 ordenadors personals
 jocs d’ordinador
 el primer Mac (1984)
 el Fontographer (1985) primer programa de creació de fonts
tipogràfiques
o Personatges:
 Neville Brody (1957-n) director de la revista Face Magazine
(1981-1986) i responsable de la revista FUSE
o Fonts tipogràfiques:
 Arial (1982) creada per Robin Nicholas i Patricia Saunders
 Rotis (1988) perOtlAicher (1922-1991)
 Meta (1991) d’Erik Spiekermann (1947-n). Òptima en
impressions de baixa resolució.
 Verdana (1996) de Matthew Carter per encàrrec de Microsoft
 Gentium de Victor Gaultney. Forma part d’un projecte
universitari. Utilitza una llicència lliure que permet la seva re-
distribució i modificació. La idea és oferir una família de fonts
tipogràfiques per a totes les llengües i grups ètnics.

11. GEOMETRIA I CREACIÓ DE TIPUS
Mesures:
- Absolutes – Valors fixos – Ex. El punt
- Relatives – Depenen de la relació amb altres elements - Ex. Interlineat
Tradicions tipogràfiques:
- Anglosaxona o britànica
- Europea continental
EL PUNT
- Unitat mínima per definir la mida d’un tipus
- Alçada del bloc de la lletra
- El punt són 0,35 mm o 1/72 part d’una polzada
PICA O CÍCERO
- Equival a 12 punts
- La pica tradicional i la Postcript tenen la mateixa mida absoluta
POLZADA
- Equival a 72 punts o 6 piques Postcript
QUADRATÍ
- Mida relativa que s’encarrega de l’espaiat i sangries del text.
- Si augmentem el cos del tipus, també augmentem el quadratí
- S’expressa com “em”
- L’espai entre paraules depèn de la mida del tipus
ALÇADA DE LA X
- Altura de la x minúscula
- De l’alçada de la x depèn la llegibilitat i l’aparença d’una font.
- Una altura elevada de la x necessita un interlineat més gran.
Proporció majúscules i minúscules
- Tradicionalment era de 5 a 8 (Renaixement – Proporció àurea)
- Actualment és de 6 a 8
MÈTRICA VERTICAL DEL TIPUS
- Ascendent minúscules (Ascender)
- Alçada de capitals (Capital Heigh)
- Alçada de “x” (x-height)
- Línia de base (Baseline)

12. - Descendent minúscules (Descender)
MÈTRICA HORITZONTAL DEL TIPUS
- Marges o sidebering
ATRIBUTS DE PARÀGRAF
- Interlineat - de +1 a +3 punts la mida establerta en la tipografia
- Longitud de línia – De 35 a 65 caràcters
- Alineació – Esquerra, dreta, centrat i justificat
- Sangries – Relació dels blocs de text amb els marges establerts a les pàgines
- Tabulacions
TIPOGRAFÍA DIGITAL
- Es comencen a crear amb la introducció de la tecnologia digital (70 i 80)
- Procediments
o Generació d’arxius vectorials que guarden els contorns geomètrics de
les lletres, per a impressió
o Posterior creació d’arxius de mapa de bitsmitjançant càlculs
matemàtics, per a pantalla
o Els sistemes operatius actuals porten un sistema de suavitzat o hinting
per a donar millor definició de text per a pantalla, però les tipografies
visualitzades poden patir variacions al imprimir
o Gestor de fonts tipogràfiques – Permet, entre altres coses, activar i
desactivar les fonts per al seu us en els programes de disseny
COMPOSICIÓ TIPOGRÀFICA EDITORIAL
- Els texts són redactats i corregits per comunicadors, periodistes, escriptors, etc
- El dissenyador dóna una estructura gràfica a tot el conjunt de textos i imatges
- Línies vídues – Línia curta al final d’un paràgraf que apareix sola al principi de la
pàgina següent
- Línies orfes – Primera línia d’un paràgraf que apareix sola a la part inferior de la
pàgina anterior
- Les tipografies dels diaris solen ser serifa i de elevada altura X i blancs interns
amples, ja que ajuden a una millor llegibilitat en els medis impresos.
- Normes de la bona llegibilitat
o Triar fonts conegudes i habituals
o Evitar massa tipografies
o Combinar majúscules i minúscules
o Cossos entre 8 i 12 punts
o Evitar tipografies massa gruixudes o massa fines
o Interlineats coherents amb el cons de la tipografia
o Longitud adequada de les línies de text: Màxim 70 caràcters
o Alineació esquerra
o Evitar línies vídues i orfes
o Destacar parts del text

13. - Projectes editorials
o Llibre infantil: didàctic, imatge com a protagonista, color viu, doble
pàgina com una unitat didàctica, pàgines gruixudes.
o Llibre tècnic: Imatges icòniques amb el text, llibre de divulgació
o Llibre universitari: Tipus apunts, text i gràfics d’informació sintetitzats,
referències bibliogràfiques
o Publicacions d’art: Llibres de luxe, gran format, moltes il·lustracions,
paper couché d’alta qualitat, tema monogràfic, presentació exuberant,
tipografia cuidada, referent en disseny gràfic contemporani.
o Revista d’actualitat: Màrqueting, temàtiques polítiques, musicals,
sensacionalistes, informació general, adaptada al target, muntatge àgil
amb alt grau de creativitat
o Revistes científiques: Sobrietat en el color, il·lustració, fotografies i
esquemes. Transmeten seguretat. Bibliografia específica.
o Catàlegs de venta per correu: Publicitat i persuasió. Estudi precís del
target. Formats diferents amb color i formes estridents
o Catàlegs de moda: Aplicació similar a l’anterior, línia agressiva i
informal, es fomenta la independència i la llibertat mitjançant la imatge
o Llibre rar i excepcional: Iniciatives privades, projectes personals, alt
component sensible, format molt cuidat
La jerarquia d’un text s’ha de veure clarament, ha de ser lògica i s’ha de poder aplicar.
Per a combinar dues tipografies han d’estar suficientment contrastades i han de
mantenir unes proporcions coherents. Una bona combinació és una serifa tipus
romana tradicional amb una de pal sec amb connotacions modernes.
PÀGINA IMPRESA: MIDES I PROPORCIONS
Freqüència de Fibonacci (LeonardoFibonacci 1170-1240) – Sèrie de nombres en el que
cada nombre és el resultat de la suma dels dos nombres anteriors. S’aproxima a la
relació de la secció àuria.
Es pot trobar la freqüència de Fibonacci en el cos del tipus 5pt/8pt/13pt/21pt...
Sistema Europeu – DIN 476 (Deutsches Institut fürNormung -1922) – Creat per
WilheimOstwald. Qualsevol format es doblega per la meitat i s’obté un full amb les
mateixes proporcions. (A0, A1, A2, A3, A4, A5, A6, A7)
Sistema americà – No manté les proporcions.
COMPOSICIÓ TIPOGRÀFICA PER PANTALLA
- Redacció concisa i directa
- Estructurar els continguts en grups lògics
- Presentar la informació en sistemes modulars
- Segmentar el text
- Informació visualment molt ben contrastada
- Evitar massa vincles

14. - Evitar massa nivells tipogràfics
- No fer faltes d’ortografia
- Vigilar la conversió
- Utilitzar paraules clau que resumeixin el contingut de la pàgina
FULLS D’ESTIL CSS
- Permeten controlar l’aspecte visual de tots els elements d’una pàgina web
- Separen el contingut i el disseny
- Control tipogràfic amb menys codi
- Es poden aplicar:
o Externs (fulls CSS enllaçats)
o Internes (full d’estil incrustat dins del HTML)
o Dins del codi (Definit dins de les etiquetes HTML fent servir l’atribut
style)
TIPOGRAFIA PER A PANTALLA
- És necessari triar entre les tipografies més comuns, ja que si la font no està
instal·lada, el navegador mostrarà la informació amb la font que tingui
especificada com a favorita.
- Web-safe-font: Tipografies òptimes per a pantalla
- Es ponen definir varies fonts al fulls CSS, de forma que si el navegador no troba
la tipografia , cercarà la segona abans de posar la pròpia.