3. Les neurones es
comuniquen entre si a
través d'impulsos
electroquímics. L'impuls
nerviós viatja des del cos
cap l’axon fins a arribar a
una sinapsi, on
desencadena l'alliberament
de missatgers químics que
s'uneixen a receptors
específics, transferint la
informació i continuant la
seva propagació.
4. El cervell humà conté
desenes de bilions de
neurones interrelacionades
per un nombre de sis a la deu
vegades major de sinapsis
Existeixen més de 90
neurotransmisors diferents
coneguts actuant en la
sinapsi. Els més destacats
són…
Noradrenalina
Serotonina
GABA
L- Glutamato
Dopamina
Acetilcolina
NEUROTRANSMISORS
5.
6. 1. Las enfermedades mentales ocurren por alteraciones en uno o varios
sistemas de neurotransmisores.
2. Una misma enfermedad mental puede ser ocasionada por alteraciones
en diferentes neurotransmisores.
3. Un solo neurotransmisor puede estar involucrado en diferentes
enfermedades.
BASES DE LA PSICOFARMACOLOGIA
ENFERMEDADES MENTALES ASOCIADAS AL SISTEMA
DE DOPAMINA.
• La deficiencia de dopamina produce Parkinson.
• El exceso de dopamina produce Psicosis.
• El desbalance de dopamina está relacionado a
adicciones, autismo, esquizofrenia, depresión y otras.
10. efectes secundaris
potencial d’adicció
Estret rang terapèutic de dosis
Tractament d’elecció pera a l’ansietat i l’insomni
barbitùrics
1863:
1888:
Se sintetitza primera mol·lècula barbitùrica
Es descobreix el barbital
Fins 1900: El sedant hipnòtic més utilitzat: l’ hidrato de cloral.
1853: 1ª sustància sedant i hipnótica: el bromur
Cerca de nous productes
BENZODIACEPINES: HISTÒRIA
11. BENZODIACEPINAS: HISTÒRIA
1957, desenvolupament de la primera BZD, el
clorodiazepóxid.
S’han sintetitzat més de 2.000 benzodiacepines. Actualmente s’utilitzen al
voltant de 30
barbitúrics benzodiacepines
eficècia terapéutica 🞧 🞧🞧🞧
efectes adversos 🞧🞧🞧 🞧
Seguretat en sobredosis 🞧 🞧🞧🞧
m u e r t e
c o m a
a n e s t e s i a
h i p n o s i s
s e d a c i ó n
d o s i s
Corba dosis-resposta barbitúrics i
benzodiacepines
17. dècada dels 90: venlafaxina, reboxetina, mirtazapina, escitalopram
III-2006: duloxetina
1953, es descriu l’acció antidepresiva d’un fármac in h ib id o r d e la
m o n o a m in o o x id a s a (IMAO) utilitzat en el tractament de la tuberculosi, la
iproniazida
1957 Khun prova l’eficàcia de la imipramina en depresions.
Posteriorment es desenvolupen els antidepres sius t r ic íc lic s i t e t r a c íc lic s
década dels 80: inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS): fluoxetina
entre un 20 un 40 % de pacients
presenten resistèncias a aquests tractaments
Importants efectes adversos
ANTIDEPRESSIUS: HISTÒRIA