SlideShare a Scribd company logo
1 of 19
PSICOFARMACOLOGIA.
BASES DE LA PSICOFARMACOLOGIA
Les neurones es
comuniquen entre si a
través d'impulsos
electroquímics. L'impuls
nerviós viatja des del cos
cap l’axon fins a arribar a
una sinapsi, on
desencadena l'alliberament
de missatgers químics que
s'uneixen a receptors
específics, transferint la
informació i continuant la
seva propagació.
El cervell humà conté
desenes de bilions de
neurones interrelacionades
per un nombre de sis a la deu
vegades major de sinapsis
Existeixen més de 90
neurotransmisors diferents
coneguts actuant en la
sinapsi. Els més destacats
són…
Noradrenalina
Serotonina
GABA
L- Glutamato
Dopamina
Acetilcolina
NEUROTRANSMISORS
1. Las enfermedades mentales ocurren por alteraciones en uno o varios
sistemas de neurotransmisores.
2. Una misma enfermedad mental puede ser ocasionada por alteraciones
en diferentes neurotransmisores.
3. Un solo neurotransmisor puede estar involucrado en diferentes
enfermedades.
BASES DE LA PSICOFARMACOLOGIA
ENFERMEDADES MENTALES ASOCIADAS AL SISTEMA
DE DOPAMINA.
• La deficiencia de dopamina produce Parkinson.
• El exceso de dopamina produce Psicosis.
• El desbalance de dopamina está relacionado a
adicciones, autismo, esquizofrenia, depresión y otras.
La dopamina i el Parkinson
benzodiacepines
antidepressius
eutimitzants
neurolèptics
psicoestimulants
CLASSIFICACIÓ DELS PSICOFÀRMACS
Fàrmac psicotrópic
Medicaments prescrits per a
estabilitzar o millorar l’ànim,
l’estat mental i/o el
comportamient
•Nom genéric i nom comercial.
•Es classifique d’acord a la seva
estructura química, l’acció sobre
el cervell o el seu efecte
terapèutic
BENZODIACEPINES
efectes secundaris
potencial d’adicció
Estret rang terapèutic de dosis
Tractament d’elecció pera a l’ansietat i l’insomni
barbitùrics
1863:
1888:
Se sintetitza primera mol·lècula barbitùrica
Es descobreix el barbital
Fins 1900: El sedant hipnòtic més utilitzat: l’ hidrato de cloral.
1853: 1ª sustància sedant i hipnótica: el bromur
Cerca de nous productes
BENZODIACEPINES: HISTÒRIA
BENZODIACEPINAS: HISTÒRIA
1957, desenvolupament de la primera BZD, el
clorodiazepóxid.
S’han sintetitzat més de 2.000 benzodiacepines. Actualmente s’utilitzen al
voltant de 30
barbitúrics benzodiacepines
eficècia terapéutica 🞧 🞧🞧🞧
efectes adversos 🞧🞧🞧 🞧
Seguretat en sobredosis 🞧 🞧🞧🞧
m u e r t e
c o m a
a n e s t e s i a
h i p n o s i s
s e d a c i ó n
d o s i s
Corba dosis-resposta barbitúrics i
benzodiacepines
Principal
neurotransmisor
inhibidor: GABA
Les BZDs potencien la capacitat
inhibitòria del GABA i redueix la
capacitat excitatoria de la neurona
BENZODIACEPINES: MECANISME D’ACCIÓ
-efecte hipnótic(dosis altes)
- ansiolític(dosis baixes)
-efectos anticonvulsivants
- miorrelaxants
BENZODIACEPINES: ACCIONS
Trastorns de ansietat
Alteracions del son
espasmes musculars, bruxisme,
espasticitat neurològica
convulsions, epil·lèpsia
abstinència alcohòlica,
inducció de sedació
BENZODIACEPINES: INDICACIONS
- sedació
-amnèsia anterógrada
BENZODIACEPINES: EFECTES SECUNDARIS
-reaccions
paradoxals:agitació i
ansietat
-depresió , irritabilitat,
confusió
uso crónico de BZD -> dependencia: física y psíquica
ANTIDESPRESSIUS
dècada dels 90: venlafaxina, reboxetina, mirtazapina, escitalopram
III-2006: duloxetina
1953, es descriu l’acció antidepresiva d’un fármac in h ib id o r d e la
m o n o a m in o o x id a s a (IMAO) utilitzat en el tractament de la tuberculosi, la
iproniazida
1957 Khun prova l’eficàcia de la imipramina en depresions.
Posteriorment es desenvolupen els antidepres sius t r ic íc lic s i t e t r a c íc lic s
década dels 80: inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS): fluoxetina
entre un 20 un 40 % de pacients
presenten resistèncias a aquests tractaments
Importants efectes adversos
ANTIDEPRESSIUS: HISTÒRIA
ANTIDEPRESSIUS: MECANISME D’ACCIÓ
Principals
neurotransmisors:
SEROTONINA I
NORADRENALINA
Mecanisme d’acció dels ISRS
depressió
alcoholisme,
tabaquisme
fòbia social,
trastorn per estrés postraumátic,
trastorn d’ansietat generalitzada,
trastorn obsesivu-compulsivu
trastorno disfòric premenstrual,
fibromiàlgia, dolor crónic
trastorn conducta alimentària trastorns de personalitat
BENZODIACEPINES: INDICACIONS

More Related Content

Similar to psicofarmacologia

Similar to psicofarmacologia (20)

Drogues
DroguesDrogues
Drogues
 
6 Bases BiolòGiques 2007
6 Bases BiolòGiques 20076 Bases BiolòGiques 2007
6 Bases BiolòGiques 2007
 
La funció de relació
La funció de relacióLa funció de relació
La funció de relació
 
Fatiga
FatigaFatiga
Fatiga
 
neuropsicologia1
neuropsicologia1neuropsicologia1
neuropsicologia1
 
7.Sistema NervióS.Toni
7.Sistema NervióS.Toni7.Sistema NervióS.Toni
7.Sistema NervióS.Toni
 
Departament de Neurologia: Sistema Nerviós
Departament de Neurologia: Sistema NerviósDepartament de Neurologia: Sistema Nerviós
Departament de Neurologia: Sistema Nerviós
 
Sn i sentits EAT (2016)
Sn i sentits EAT (2016)Sn i sentits EAT (2016)
Sn i sentits EAT (2016)
 
1neuropsicologia1622-110914102046-phpapp01.pdf
1neuropsicologia1622-110914102046-phpapp01.pdf1neuropsicologia1622-110914102046-phpapp01.pdf
1neuropsicologia1622-110914102046-phpapp01.pdf
 
Notes presentacio u3
Notes presentacio u3Notes presentacio u3
Notes presentacio u3
 
Fisiologia del dolor
Fisiologia del dolor Fisiologia del dolor
Fisiologia del dolor
 
Presentacio Fonaments biològics de la conducta
Presentacio Fonaments biològics de la conductaPresentacio Fonaments biològics de la conducta
Presentacio Fonaments biològics de la conducta
 
Tema 5 funció de relació web
Tema 5 funció de relació webTema 5 funció de relació web
Tema 5 funció de relació web
 
El Cos Humà
El Cos HumàEl Cos Humà
El Cos Humà
 
Contra del ara
Contra del araContra del ara
Contra del ara
 
Drogues
DroguesDrogues
Drogues
 
5 sistemes nerviós i hormonal - l@s galletas maría
5   sistemes nerviós i hormonal - l@s galletas maría5   sistemes nerviós i hormonal - l@s galletas maría
5 sistemes nerviós i hormonal - l@s galletas maría
 
EL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓSEL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓS
 
M8 uf1-nf0
M8 uf1-nf0M8 uf1-nf0
M8 uf1-nf0
 
Dolor crònic
Dolor crònicDolor crònic
Dolor crònic
 

psicofarmacologia

  • 2. BASES DE LA PSICOFARMACOLOGIA
  • 3. Les neurones es comuniquen entre si a través d'impulsos electroquímics. L'impuls nerviós viatja des del cos cap l’axon fins a arribar a una sinapsi, on desencadena l'alliberament de missatgers químics que s'uneixen a receptors específics, transferint la informació i continuant la seva propagació.
  • 4. El cervell humà conté desenes de bilions de neurones interrelacionades per un nombre de sis a la deu vegades major de sinapsis Existeixen més de 90 neurotransmisors diferents coneguts actuant en la sinapsi. Els més destacats són… Noradrenalina Serotonina GABA L- Glutamato Dopamina Acetilcolina NEUROTRANSMISORS
  • 5.
  • 6. 1. Las enfermedades mentales ocurren por alteraciones en uno o varios sistemas de neurotransmisores. 2. Una misma enfermedad mental puede ser ocasionada por alteraciones en diferentes neurotransmisores. 3. Un solo neurotransmisor puede estar involucrado en diferentes enfermedades. BASES DE LA PSICOFARMACOLOGIA ENFERMEDADES MENTALES ASOCIADAS AL SISTEMA DE DOPAMINA. • La deficiencia de dopamina produce Parkinson. • El exceso de dopamina produce Psicosis. • El desbalance de dopamina está relacionado a adicciones, autismo, esquizofrenia, depresión y otras.
  • 7. La dopamina i el Parkinson
  • 8. benzodiacepines antidepressius eutimitzants neurolèptics psicoestimulants CLASSIFICACIÓ DELS PSICOFÀRMACS Fàrmac psicotrópic Medicaments prescrits per a estabilitzar o millorar l’ànim, l’estat mental i/o el comportamient •Nom genéric i nom comercial. •Es classifique d’acord a la seva estructura química, l’acció sobre el cervell o el seu efecte terapèutic
  • 10. efectes secundaris potencial d’adicció Estret rang terapèutic de dosis Tractament d’elecció pera a l’ansietat i l’insomni barbitùrics 1863: 1888: Se sintetitza primera mol·lècula barbitùrica Es descobreix el barbital Fins 1900: El sedant hipnòtic més utilitzat: l’ hidrato de cloral. 1853: 1ª sustància sedant i hipnótica: el bromur Cerca de nous productes BENZODIACEPINES: HISTÒRIA
  • 11. BENZODIACEPINAS: HISTÒRIA 1957, desenvolupament de la primera BZD, el clorodiazepóxid. S’han sintetitzat més de 2.000 benzodiacepines. Actualmente s’utilitzen al voltant de 30 barbitúrics benzodiacepines eficècia terapéutica 🞧 🞧🞧🞧 efectes adversos 🞧🞧🞧 🞧 Seguretat en sobredosis 🞧 🞧🞧🞧 m u e r t e c o m a a n e s t e s i a h i p n o s i s s e d a c i ó n d o s i s Corba dosis-resposta barbitúrics i benzodiacepines
  • 12. Principal neurotransmisor inhibidor: GABA Les BZDs potencien la capacitat inhibitòria del GABA i redueix la capacitat excitatoria de la neurona BENZODIACEPINES: MECANISME D’ACCIÓ
  • 13. -efecte hipnótic(dosis altes) - ansiolític(dosis baixes) -efectos anticonvulsivants - miorrelaxants BENZODIACEPINES: ACCIONS
  • 14. Trastorns de ansietat Alteracions del son espasmes musculars, bruxisme, espasticitat neurològica convulsions, epil·lèpsia abstinència alcohòlica, inducció de sedació BENZODIACEPINES: INDICACIONS
  • 15. - sedació -amnèsia anterógrada BENZODIACEPINES: EFECTES SECUNDARIS -reaccions paradoxals:agitació i ansietat -depresió , irritabilitat, confusió uso crónico de BZD -> dependencia: física y psíquica
  • 17. dècada dels 90: venlafaxina, reboxetina, mirtazapina, escitalopram III-2006: duloxetina 1953, es descriu l’acció antidepresiva d’un fármac in h ib id o r d e la m o n o a m in o o x id a s a (IMAO) utilitzat en el tractament de la tuberculosi, la iproniazida 1957 Khun prova l’eficàcia de la imipramina en depresions. Posteriorment es desenvolupen els antidepres sius t r ic íc lic s i t e t r a c íc lic s década dels 80: inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS): fluoxetina entre un 20 un 40 % de pacients presenten resistèncias a aquests tractaments Importants efectes adversos ANTIDEPRESSIUS: HISTÒRIA
  • 19. depressió alcoholisme, tabaquisme fòbia social, trastorn per estrés postraumátic, trastorn d’ansietat generalitzada, trastorn obsesivu-compulsivu trastorno disfòric premenstrual, fibromiàlgia, dolor crónic trastorn conducta alimentària trastorns de personalitat BENZODIACEPINES: INDICACIONS