Reportatge sobre el Sopar a les Fosques organitzat per la clínica ILO al suplement Lectura del Diari Segre. 11 de novembre 2012

1. GASTRONOMIA
Antifaç. La foscor és la protagonista del sopar; els
H
i ha una quarantena de per- t’equivoquis i em prenguis la meva!”, bro-
assistents van sopar amb una màscara i una llum tènue de
sones repartides en diverses meja el Josep Ramon. En localitzo el peu manera que no poguessin veure què estaven menjant.
taules, però al local hi regna d’una —de la que crec que és la meva— i
un silenci expectant. “Disculpi, la ressegueixo fins a arribar a la cavitat que
li deixo el pa a la seva dreta conté el vi. Està freda, deu ser un blanc o
i la copa al davant”. No sé si em parlen a mi, un rosat. O cava. El tasto, tot i que em costa
però dic gràcies, per si de cas. Mentre ar- dos intents encertar a posar-me la copa
ticulo aquesta paraula m’adono que les dues entre els llavis. Deliciós. M’acosto la forquilla a la boca però
persones que tinc al costat han fet el ma- L’arribada del beure trenca el silenci i
teix pensament i també agraeixen el pa i el els comentaris es perden en la foscor. “Jo no hi ha hagut sort, només hi ha una
vi que no sabem on han anat a parar. Tam- diria que és un blanc”; “A mi em sembla
poc passa res, n’hi ha per a tots. Allargo un cava”; “No, no, això és vi!”. Mentre de- engruna de menjar que no identifico i
el braç lentament, sense separar els dits de
sobre la taula per no abocar la copa. “No
batem, arriba el primer plat. No detecto cap
aroma i, desconfiant del meu olfacte, una escama de sal
18
LECTURA

2. GASTRONOMIA
L’explosió SOPAR A LES FOSQUES; UNA
PROPOSTA SORPRENENT
dels Asseguts al voltant d’una taula del
restaurant Ferreruela, gairebé a les
fosques i amb els ulls tapats amb
antifaços negres, esperem que ens
sentits
serveixin un sopar sorpresa. No sabem
quins són els ingredients que
conformen els seus plats, només que
jugarem amb els sentits del gust,
Text: Neus Martí Llurba
l’olfacte i el tacte per descobrir-los. Fotos: Mikel Aristregi
m’acosto el plat a la cara per olorar-lo. Men- nerviosa, jo també ho vull tastar! Ho torno quina cara fa. “I el vi, blanc o rosat?”; “Era
tre ho faig em sorprenc a mi mateixa: per a provar, però res, la forquilla torna a estar cava!”. Riem, com és possible que n’haguem
què he aixecat el plat en lloc d’acostar la buida. Decideixo utilitzar els dits. Els poso dubtat?
cara a la taula? Doncs ben senzill, tinc por dins el plat i localitzo una cosa més o menys Aquest va ser l’inici del Sopar a les fos-
d’entaforar el nas enmig del menjar. Se- quadrada. Ara sí, la punxo i me la poso a ques, una iniciativa de la Fundació Ferre-
gueix sense fer olor. “És molt bo!”, diu la la boca. Foie, sí. I no se m’ha ocorregut ruela-Sanfeliu i la Clínica ILO que va tenir
Rosa. “Sí, porta xocolata!”, exclama la Mercè. res millor que entaforar-me tot el tros de lloc al restaurant Ferreruela de Lleida. “Amb
Agafo la forquilla i punxo en un punt in- foie sencer a la boca, cosa que es con- motiu del Dia Mundial de la Visió, que va ser
determinat del plat. Me l’acosto a la boca verteix en una explosió de sabors delicio- el passat dia 11 d’octubre, vam pensar de
però no hi ha hagut sort, a la forquilla només sos, tot i que, així de cop, embafa una mica! fer aquest sopar perquè els participants es
hi ha una engruna d’un menjar que no iden- Quan intuïm que més o menys hem aca- poguessin posar a la pell d’una persona que
tifico i una escama de sal. “Però què dius! bat, els cambrers ens retiren el plat. “Por- no hi veu i experimentar, alhora, com l’ab-
Això no en porta, de xocolata! És foie!”; “Que tava xocolata o no?”; “No, el que portava era sència del sentit de la vista pot aportar noves
no, que porta xocolata, segur!”. Em poso praliné”, explica el cambrer, que no sabem sensacions i experiències diferents al fet
19
LECTURA

3. GASTRONOMIA
El menú va constar d’un total de cinc plats en què
l’element principal era el producte de proximitat
de menjar”, explica Gonzalo Ferreruela, el el menú vam tenir en compte que no hi po- tats que van sorprendre tots els sentits.
xef i propietari del restaurant. “L’única norma díem incloure ingredients que poguessin “Estic descobrint que és més fàcil beure
és que els comensals no es poden treure generar rebuig, intoleràncies o al·lèrgies, ni que menjar amb els ulls tapats!”, riu el Josep
l’antifaç en tot el sopar ja que es tracta que tampoc gustos complexos o combinacions Ramon.
tothom mengi amb igualtat de condici- estranyes. Tot i així, dins la naturalitat dels Arriba el segon plat i el desacord és total.
ons”. plats, sí que hi hem inclòs elements que pu- “Que bo, aquest bròquil!”; “Però què dius!
El menú va constar d’un total de cinc guin sorprendre a nivell de gustos, textu- Són verdures saltejades, però de bròquil
plats en què l’element principal era el pro- res o combinacions d’aromes de manera res de res!”; “I aquesta salsa de romesco
ducte de proximitat: foie gras de Preixana, que es generi debat a la taula”, explica el tan suau que porta? És deliciosa!”; “Ro-
esturió dels Pirineus, espatlla de corder de Gonzalo. mesco? Jo no el trobo per enlloc!”.
la raça Xisqueta del Pallars i fruites i ver- A més, tots els plats van anar acom- Al final de cada plat, mentre ens can-
dures d’arreu de la província en van ser panyats d’un maridatge de vins, entre els vien copes, plats i coberts, els cambrers ens
les protagonistes. “A l’hora de dissenyar quals es van poder tastar diferents varie- expliquen quins són els ingredients que han
20
LECTURA

4. GASTRONOMIA
integrat cada un dels plats. “Ara acabeu de als ulls les persones que durant el sopar
Menú. Uns comensals tasten el primer plat: torró de foie
menjar un saltejat de verdures amb cansa- havien estat els nostres interlocutors, ge-
gras de Preixana amb figues maridat amb una copa de cava
de la D.O. Costers de Segre.
lada cruixent i romesco”; “Ho veus com nerava una mena de sensació de nuesa,
en portava, de romesco?”; “I bròquil, en d’estranyesa. Però la conversa no va de-
tenia?”; “Sí, portava bròquil, tirabecs, pas- fallir i l’experiència va calar fons entre els
tanaga i carabassó”. comensals. “Al principi estava molt nervi-
La descoberta va ser total. Menjar sense osa i l’antifaç em generava una mica d’an-
veure-hi, a més de les complicacions que goixa”, explica la M. Pilar. “Però després m’ha
suposa a l’hora de tallar la carn, treure la encantat. És una experiència molt recoma-
pell al peix o intentar pescar un trosset d’es- nable ja que permet que et posis a la pell
pàrrec enmig de la immensitat del plat, et d’una persona invident. Un dels nois que
rebel·la que un percentatge molt gran de sopava amb nosaltres ha intentat cargo-
les sensacions que experimentem men- lar un cigarret amb l’antifaç i ha tingut molta
tre mengem vénen donades pel sentit de feina. És un bon exercici d’empatia”. “A mi
la vista. Quan aquest desapareix, la lògica m’ha semblat al·lucinant, inquietant. Des-
amb què hem menjat sempre es distorsi- cobreixes nous sentits i això m’ha sorprès
ona, el ventall de sabors, aromes i textu- molt”, explica la Laia.
res s’amplia i la imaginació dóna lloc a com- Cap a la una, la gent va començar a mar-
binacions que difícilment se’ns haurien xar amb els ulls acostumats a la llum, l’es-
ocorregut. tómac content i el convenciment que, si l’ex-
Acabades les postres, va arribar l’hora periència es repeteix, no seran pas ells
de treure’s l’antifaç. La poca llum que hi qui es perdin l’oportunitat de poder tornar
havia a la sala ens enlluernava i poder mirar a gaudir d’un sopar a les fosques.
21
LECTURA