Espai de Creixement Personal
Dins Teu
But
Número 1
Presentació butlletí “Dins Teu”
Benvolgut, benvolguda,
Contingut:
Presentació butlletí
1
Frase del mes
1
Petita activitat
2
No t’aturis mai
2
Conte: Sigues tu mateix
3
Saber Viure!
4
Imatges i frases
5
“Dins Teu” va néixer amb vocació de servei i continua caminant en aquest
sentit.
Tots els espais compartits volen ser una proposta de creixement personal, una
invitació a la reflexió, una manera d’entendre la vida, compartir-la, sentir-la… un
aprenentatge constant on tots som mestres i alumnes.
Aquest és el primer butlletí “Dins Teu”, el qual pretén ser una eina més dins
aquest espai. Espero, desitjo i vull que sigui el primer de molts altres!
Si estàs llegint aquestes ratlles, deixa’m dir-te que només tinc paraules d’agraïment per totes aquelles persones que d’alguna manera o altra feu possible aquest
projecte. Gràcies per ser-hi!!!
Diuen que la felicitat té quelcom a veure amb l'autenticitat, en intentar ser la millor versió d’un mateix. M’ho crec i això intento cada dia des del meu
caminar i la meva coherència personal.
Què trobaràs en els butlletins “Dins Teu”? Articles,
Llibres d’interès:
 Emocions: Les
raons que la raó
ignora. Editorial Pòrtic. Soler@Conangla
 El poder de nuestra
presencia: Una guía
de coaching espiritual. Kairos. MIRIAM
SUBIRANA
 SER TU MISMO.
Sirio. Edward Bach
relats, frases, reflexions, metàfores, vídeos,...
En definitiva, material per a la reflexió personal.
Frase del mes
Ningú pot saber per tu. Ningú pot
créixer per tu. Ningú pot buscar per
tu. Ningú pot fer per tu allò que tu
mateix has de fer. L’existència no admet representants.
J.Bucay

Página
2
Dins Teu
Número 1
Petita activitat
Agafa un paper i enumera 30 coses molt senzilles que per manca de temps, mandra,
descuit,... no fas i en canvi t’agradaria fer. (Per exemple: llegir un llibre, anar a caminar,
cuinar el teu plat preferit, anar al cine, retrobar alguna amistat, abraçar alguna persona
estimada, dir t’estimo, pintar, cantar, dedicar-te temps,...)
Agafa una caixeta i dins d’ella hi poses 30 paperets amb els números de l’1 al 30.
Cada dia treu un paper amb un número de la caixa i porta a terme l’acció que correspon a aquest número de la teva llista.
Al cap d’un mes hauràs portat a terme 30 petites coses que normalment no fas per
diferents excuses i hauràs augmentat el teu benestar i qualitat de vida sense ni tan sols
adonar-te’n.
Un exercici realment senzill, assequible per tothom i totes les butxaques i amb
uns resultats fantàstics. Un exercici que només depèn de tu i les teves ganes
d’implicar-t’hi. Fàcil, oi? T’hi apuntes?
No t’aturis mai
Tingues sempre present que la pell s'arruga, els cabells es tornen blancs,
els dies es converteixen en anys... Però les coses importants no canvien.
La felicitat està dins
meu, així que jo sóc
l’únic responsable de
la meva pròpia
felicitat.
Edi Teixeira.
La teva força i convicció no tenen edat.
El teu esperit és el plomall de qualsevol teranyina.
Darrere de cada línia d'arribada, n’hi ha un de sortida.
Darrere de cada fita, hi ha un altre repte.
Mentre estiguis viu, sent-te viu.
Si enyores allò que feies, torna-ho a fer.
No visquis de fotos esgrogueïdes...
Continua encara que tothom esperi que abandonis.
No deixis que es rovelli el ferro que hi ha dins teu.
Fes que en comptes de llàstima et tinguin respecte.
Quan amb els anys no puguis córrer, trota.
Quan no puguis trotar, camina.
Quan no puguis caminar, fes servir el bastó.
Però no t'aturis mai!
Mare Teresa de Calcuta
Adaptació extreta del llibre “No són contes... és la vida! Relats d’ecologia emocional”

Dins Teu
Número 1
Página
Conte: Sigues tu mateix
Hi havia una vegada, en un lloc i en un temps que podria ser aquí i avui mateix, un bell jardí, amb pomers, tarongers, perers i bellíssims rosers, tots ells feliços i satisfets. Tot era alegria al jardí, però un
dels seus habitants no participava d’aquesta tònica general: era un arbre que se sentia profundament
trist.
El pobre arbre tenia un problema: no sabia qui era.
El pomer li deia: - El que et falta és concentració, si realment ho intentes, podràs tenir saboroses pomes, és molt fàcil.
El roser li deia:-No escoltis al pomer. Mira, és més senzill tenir roses, i a més són més boniques i oloroses que les pomes.
El pobre arbre desesperat, intentava concentrar-se i ser tot el que li suggerien, però no aconseguia ser
com els altres li deien que havia de ser i per això se sentia cada vegada més frustrat i desgraciat.
Un dia va arribar fins al jardí un mussol, la més sàvia de les aus, i en veure la desesperació de l'arbre, va
exclamar: - No et preocupis, el teu problema no és tan greu. És el mateix de moltíssims éssers sobre la
terra. No dediquis la teva vida, el teu esforç ni la teva energia a ser com els altres volen que siguis. Sigues tu mateix, coneix-te, i aprèn a escoltar la teva veu interior.
I dit això, el mussol va desaparèixer. "La meva veu interior? Ser jo mateix? Conèixer-me?” -Pensava
l'arbre, angoixat.
Però el comentari del mussol va niar en el seu cor. I l'arbre va començar a deixar de prestar orelles als
comentaris de les altres plantes. Va aprendre a estar en silenci, tranquil, gaudint dels raigs de sol i de les
refrescants gotes de pluja. Va aprendre a gaudir del cant dels ocells que niaven en les seves branques, a
deixar-se acaronar pel vent que xiulava entre les seves fulles. I quan menys s’ho esperava i buscava, de
repent un dia ho va comprendre. El seu cor es va obrir i la seva veu interior li va parlar: -Tu mai donaràs pomes perquè no ets un pomer, ni floriràs cada primavera perquè no ets un roser. Tu ets un roure,
i el teu destí és créixer gran i majestuós; donar alberg a les aus; ombra als viatgers; bellesa al paisatge.
Tens una missió, compleix-la.
I l'arbre es va sentir fort i segur de si mateix i es va disposar a ser tot allò que era en essència. Així, aviat va ser admirat i respectat per tots, però el més important és que va aprendre a respectar-se i a valorar-se a si mateix.
"Aplícate el Cuento". Jaume Soler y M. Mercè Conangla. Editorial Amat.
Quan una porta de la felicitat es tanca, una altra
s’obre; però sovint ens quedem mirant tant de temps
la porta que s’ha tancat que no som capaços de veure
la que s’ha obert per nosaltres.
Hellen Keller
3

Espai de Creixement Personal
Adreces d’interès:
dinsteu.blogspot.com
www.fundacioambit.org
www.ecologiaemocional.org
L’objectiu de “Dins Teu” és acompanyar-te en el teu procés de creixement personal, ja sigui de forma individual o grupal, compartint espais
i territoris per créixer plegats i esdevenir més conscients.
Sessions
Contacte:
mail: dinsteu.roser@gmail.com
individuals d’acompanyament
Grups de creixement personal
Cursos, tallers i xerrades
Espai de reflexió
Iniciatives generoses
Sigues la teva pròpia llum. Buda.
Confia, flueix i viu!
Saber Viure!
Viure és un cosa, però saber viure n’és una altra!
“Atreveix-te a viure la vida que vols, no només la que pots!”
Saber viure NO ÉS viure d’esquena al patiment, no tocant de peus a terra i fent veure que sóc cec, no!
Saber viure NO ÉS sacrifici, dependències i llaços que m'ofeguen, no!
Saber viure NO ÉS viure la vida que uns altres m’han planificat, no!
Saber viure NO ÉS viure connectat a la ràbia, el patiment, la indiferència, la indignació i la passivitat, no!
“Quan hagis d’escollir entre diferents camins, tria sempre el camí del cor. Qui escull el camí del cor mai no s’equivoca”. Proverbi sufí
Saber viure ÉS un art! És l’art del saber ser, estar, escoltar, caminar, parar, observar,... l’art de la pro activitat viscut des de l’equilibri intern,
l’autoconeixement i el cor.
Saber viure ÉS conèixer-me a mi mateix, saber qui sóc, saber quins són els meus potencials, liderant la meva vida...
Saber viure ÉS saber fer-me amb els altres, saber relacionar-me, estimar, compartir,...
Saber viure ÉS sentir que pertanyo a un món, cuidar-lo, respectar-lo,...
Saber viure ÉS aprendre dels errors i els encerts, permetent-me SER qui sóc.
Saber viure ÉS una proposta de vida, una elecció.
Saber viure ÉS saber transitar pel camí de la vida, on en ell hi trobo moments agradables i desagradables, “holes” i “adéus”, alegries i dolors,
somriures i llàgrimes, guanys i pèrdues... en definitiva és saber acceptar, créixer, evolucionar, confiar, estimar, desprendre’m...
Saber viure ÉS un repte que requereix presència, flexibilitat, obertura, voluntat, compromís, despreniment, ...
Saber viure ÉS sembrar llavors, recollir-ne els fruits i fer-me millor persona amb cada pas recorregut, amb cada experiència viscuda, amb cada
ésser que es creua pel meu camí...
Saber viure ÉS ser conscient i, des de la consciència, actuar i escollir amb llibertat i responsabilitat, quelcom que marca la diferència en tot el
tram de camí recorregut.
Saber viure té molt a veure amb l’autenticitat, en ser la millor versió que un mateix pot arribar a ser. Té a veure en saber qui sóc
i posar tot aquest potencial, únic i irrepetible, al servei dels altres, vivint així una vida amb sentit i propòsit.
“La intuïció és una facultat espiritual i no explica el camí, sinó que senzillament l’assenyala”. Florence Scovel Shin
Roser Farràs

Dins Teu
— Espai de Creixement Personal
Imatges i frases
Quan hagis d’escollir entre diferents camins, tria sempre el
camí del cor. Qui escull el camí del cor mai no s’equivoca.
Proverbi sufí
Una abraçada, Roser