Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.

Mar i cel

Anàlisi de l'obra literària Mar i Cel d'Àngel Guimerà.

  • Identifiez-vous pour voir les commentaires

Mar i cel

  1. 1. MAR I CEL Àngel Guimerà Sílvia Montals
  2. 2. AUTOR• Neix a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1815.• El seu pare es traslladà a les Canàries per ajudar un familiar amb el negoci de vins. Allà va conèixer la mare de Guimerà (Margarita Jorge).• Quan Guimerà tenia 7 anys, la família decidí tornar a Catalunya.• Estudiarà a Barcelona i aprendrà la tècnica de versificar en castellà.• Més endavant, es vincula al moviment literari de la Renaixença.• Al 1877 s’endú tots els premis dels Jocs Florals i és nomenat Mestre en Gai Saber.• Primerament conreà poesia; després, teatre.• Mor a Barcelona el 18 de juliol del 1924.
  3. 3. • Figura indiscutible al voltant del qual gira tot el teatre català del s.XIX. Va ser innovador per a l’època: – La capacitat de crear personatges que viuen: • Immersos en una dimensió individual d’arrel passional • I en una problemàtica col·lectiva que els condiciona.• Obres principals: – Mar i Cel – Terra Baixa – Maria Rosa – La filla del mar
  4. 4. ETAPES DE L’OBRA DE GUIMERÀ• 1a etapa (1879-1890) – Etapa més romàntica. – Inspiració amb Víctor Hugo i Shakespeare. – Obres: Mar i cel i El fill del rei.• 2a etapa (1890-1900) – Aproximació al realisme: quotidianitat de Catalunya. – Obres: Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar.• 3a etapa: (1901-1911) – Davallada. Empra nous camins: – Obres: L’aranya i La Santa Espina• 4a etapa (1917-1921) – Intenta tornar als temes de la primera etapa.
  5. 5. CREACIÓ, ESTRENA I RECEPCIÓ• Mar i Cel es va estrenar al teatre Romea el 7 de febrer de 1888.• El 1885 ja estava escrita, però el panorama de teatre català en aquell moment era complicat. – Es mostrava poc interès pel gènere de la tragèdia. – El públic solia veure obres amb molts canvis de decorats (a Mar i Cel l’acció transcorre sempre al mateix lloc).• L’estrena va ser exitosa, però Frederic Soler (encarregat del Romea) volia retirar-la al cap de pocs dies d’estrenar-se.• Els amics de Guimerà, però, es van reunir per omplir el teatre. Així doncs, l’obra va continuar realitzant-se.
  6. 6. MOVIMENT• L’obra Mar i Cel conté característiques del moviment romàntic i realistes: – Romàntiques: • Història passional. Exaltació dels sentiments. • Ésser marginat: Saïd (musulmà, pirata, allunyat de la terra). • Recerca de la identitad en un món esclavitzat pels dogmes (recuperació del jo personal  subjectivisme). – Saïd: mes, què passa en mon ser? • Els personatges trenquen amb qualsevol tradició que ofegui la seva llibertat (són rebels).
  7. 7. • La nit (l’obra comença en el crepuscle i acaba a la nit amb la presència de la lluna). – És el caient de la tarda – Ix la lluna, que il·lumina de ple a Saïd. • L’obra se situa en un moment històric determinat (expulsió dels moriscos).– Realistes: • Col·loquialisme del llenguatge. – Saïd:Mal llamp! No en saps! // Saïd: Jo? Bah! • Els personatges fan feines quotidianes (neteja d’armes). – Mahomet assegut a terra netejant armesque les dóna a Osman perquè les pengi per les parets i del pal major. • Detallisme en les descripcions.
  8. 8. ARGUMENT• Explica la tràgica història d’amor, situada en alta mar, entre: – Un corsari morisc (Saïd) que va ser expulsat de València. • Saïd: Gemecs me despertaren; tot lo poble vegí a l’entorn a dins d’una galera, i cendrosa la terra s’allunyava. – I una dona cristiana (Blanca). • Blanca: Bé pot ser en esta nau me tinga (Déu) per provar-li mon cor, jo us ho juro, que per mi em guanyaré lo ser-li esposa.• S’observaran les diferències entre dues persones de religions i cultures diferents.
  9. 9. TEMA• L’eix fonamental de l’obra: – L’amor impossibilitat per la pertinença dels amants a dos universos oposats (religió) sense solució de continuïtat. – És una dicotomia d’arrel romàntica.
  10. 10. CARACTERÍSTIQUES• Voluntat d’aconseguir versemblança en: – La plasmació de la psicologia dels personatges – La fixació de l’entorn.• Ús de la unitat de lloc que, amb la del temps, permet assolir una condensació dramàtica.• Cada acte comença i acaba amb una lògica interna, coherent i ben travada.• Acotacions: descriuen molt bé l’espai escènic.
  11. 11. • Aparts: intervencions dels personatges que es refereixen a ells mateixos. Expressen interioritats: – Joanot: Les seves inquietuts poden portar problemes. La por l’envaeix. A través de l’apart se sent segur. – Saïd: l’apart li permet reflexionar sobre l’impacte de veure plorar Blanca.• Monòlegs: permeten conèixer les històries dels personatges i el seu estat emocional. (p. 119)
  12. 12. Conflictes dramàtics• Conflicte històric (àmbit col·lectiu): Expulsió dels moriscos al nord d’Àfrica. Fanatisme relgiós. – Carles: Cada un que mor s’obre l’infern per rebre’l, i s’obre el cel a qui, morint, lo mata.• Conflicte religiós (àmbit col·lectiu): cristians/musulmans. Es pot superar. – Saïd: Ella veia a Jesús; ell, al Profeta i tan feliços eren.
  13. 13. • Conflicte amorós (àmbit individual): entre Blanca i Saïd. – Blanca: Que jo no vull que mori, que en ell trobo quelcom que no hi ha enlloc [...] I a l’una lo desig d’abraçar-lo m’esperona i de dar-li la vida unint los llavis! – Saïd: a mos llavis acut, i en ells rebenta per a dir-vos, oh Blanca, que us estimo més que s’estima vostre Déu als àngels, més que estima a ses hurís Mahoma […]
  14. 14. ANÀLISI ESTRUCTURAL• ACTE PRIMER – És el plantejament de l’obra. – Consta de 19 escenes. – Manca notable d’acció. – Contacte forçat entre els representants de les dues religions oposades i també entre l’univers masculí i femení. – No hi ha cap acció primordial, però sí molta informació dels personatges.
  15. 15. • Eel plantejament, amb gran rapidesa, va edificant diversos elements del passat que esdevindran la base de la profunditat psicològica dels personatges.• El plor i el dubte seran la base per a la construcció de l’amor entre els protagonistes. – Blanca: infància tancada en una cel·la. – Saïd: assassinat dels seus pares. Anhel de venjança. – Joanot: renegat del cristianisme.
  16. 16. • ACTE SEGON – Nus de l’obra. – 19 escenes. Conté més acció. – Treu partit de tota la informació donada al 1r acte. – Comença amb molta pólvora ideològica i verbal. – Comencen els elements que qüestionen el dogma. – S’accelera l’acció i les tensions: provoca suspens al lector. – Saïd es construeix com a personatge romàntic (farcit de contradiccions). – Apareix la gelosia com a sentiment.
  17. 17. • Támbé apareix la bogeria de Saïd (estat en què es troba a causa de les contradiccions que viu).• Saïd observa que el seu món és el dinamisme del mar, on ni les idees ni la religió poden aturar la seva passió (individualitat romàntica del protagonista).• L’arribada a l’Alger actua com a accelerador del final de l’acte.
  18. 18. • ACTE TERCER – 12 escenes – La lluita i l’interès de poder: pretext per fer un flashback de com ha anat la lluita per prendre la nau. – El focus narratiu: canvi de la Blanca. – L’amor passional és el fil conductor. – Les escenes fan avaçar l’acció cap al desenllaç. – La tristesa : resultat de no poder harmonitzar els contraris. – La mort: • Superació de les contradiccions • Perennitat de l’amor
  19. 19. LLOC• Tria d’un espai estàtic: un vaixell. – Concretament, a una cambra del vaixell dels corsaris algerins. • Intenció: fixar l’atenció en la paraula (mitjançant els versos per expressar florça i valor.• Guimerà demostra habilitat en escollir aquest espai: – Implica el pas del temps en el recorregut del trajecte. – La mobilitat de l’espai també implica la mobilitat de valors que transporta.
  20. 20. • Metàfora del dinamisme de la vida – Itinerari: en un espai que no és terrenal (hi ha dubtes). – És una antítesi dels pensaments ancorats en la terra de les idees, conviccions i religions.
  21. 21. • Espai d’acció: – Vaixell.• Espais semàntics: – Mar: Saïd sempre estarà vinculat al mar – Cel: la Blanca, en un inici, està lligada al cel. • És l’espai connotat per l’imaginari cristià. • S’utilitza per dissenyar la presó en què es troba tancada Blanca.
  22. 22. • Ela impossibilitat d’unir els contraris es materialitza en la imatge de l’horitzó (com a no-lloc): – Destí de la trama dramàtica: Alger – Destí de la trama simbòlica: horitzó.• No-lloc: punt de trobada de la unió dels contraris.• Il·lusió òptica d’una línia que no es pot abastar i s’allunya de terra.• Comportarà la desaparició del jo dels protagonistes.
  23. 23. TEMPS• Temps històric: L’acció transcorre en el marc del s.XVII (1609 expulsió dels moriscos).• Temps dinàmic: El temps actua com a guia per universalitzar el tema del mestissatge. – El transcurs del temps a dalt del vaixell: temps de la tragèdia. – El pas del temps ve donada per l’itinerari de la nau.• Temps atmosfèric (lleu). L’obra comença en el crepuscle i acaba amb l’arribada de la nit.
  24. 24. PERSONATGES- Creació dels personatges: basada en: • La versemblança psicològica. - Personatges principals: Tenen una veritable complexitat emocional (Saïd i Blanca). - Personatges secundaris: esboçats amb poques i ràpides intervencions:  Donen un caràcter  Transmeten informació bàsica per situar els personatges.
  25. 25. • Saïd: – Capità del vaixell d’uns corsaris algerians. – Exerceix la seva autoritat sense acceptar rèpliques. – Ataca vaixells cristians per obtenir un bon botí. – És un morisc, expulsat d’Espanya que va patir la mort criminal dels seus pares (la mare era cristiana). – S’entendreix quan s’assabenta del nom de la seva captiva (Blanca). La seva mare també es deia així.
  26. 26. – Característiques: generositat i noblesa.– Sap perdonar.– Està en contradicció amb ell mateix: no pot solucionar els dubtes de la seva identitat. • Oscil·la entre: – El furor bàrbar – La puresa d’un infant. • La motivació emocional determinarà el bàndol que elegeix.
  27. 27. • Blanca: – Filla de Carles. Captiva al vaixell dels corsaris. – La seva mare morí quan tenia 4 anys. – El seu destí ve marcat pel pare: lliurar-se a Déu. – Té una educació repressora marcada per la religiositat fanàtica del seu pare. – El pare la portava a Barcelona per ingressar com a monja al convent del Carme. – Ha perdut l’alegria i el goig de viure. • Blanca: El món, jo l’avorreixo.
  28. 28. • Té por de caure com esclava del sultà d’Argel.• En un moment, experimenta la temptació del suïcidi (el pare li explica que és pecat).• Contrariada amb els seus sentiments, intenta matar Saïd. Ell la perdona i observa la bondat i la compassió del pirata, tot i que continua angoixada pel sentiment de culpa i pecat.
  29. 29. • Carles: – Pare de Blanca. És vidu i ric. – Sembla que està al servei del rei i el segueix una milícia que l’obeeix. – Té una germana que és l’abadessa del convent del Carme de Barcelona. – Odia els moriscos i els vol exterminar. – Persona intolerant i autoritària. – Inaccessible emocionalment. – S’oposa a la relació Blanca/Saïd.
  30. 30. • Passa per la devoció entusiasta per la filla, quan l’obeeix; al to amenaçador, quan no segueix les seves ordres.• S’identifica amb l’expressió del poder absolut.• Acaba matant, involuntàriament, la seva filla.
  31. 31. • Ferran: – És el cosí de la Blanca i el patró del vaixell cristià que ha sortit de Mallorca. – Està enamorat de Blanca des que era infant. – Li preocupa l’enclaustrament que viu la seva cosina. – Intenta convèncer-la de la seva visió erròria de la religió i la necessitat d’obrir-se al món. – És valent, arrogant, positiu, prudent i assenyat. – Actuarà en defensa de Saïd, s’adona de la seva generositat.
  32. 32. • Joanot: – Renegat del cristianisme. – Se sent culpable de ser “un fill de Mahoma” i haver renegat de la seva religió. – Va matar la seva dona quan vivia a Espanya perquè l’enganyava amb un altre home. Així que va fugir a Alger per por al càstig. – Intenta ajudar els cristians empresonats. – Saïd el converteix en el seu segon. D’aquesta manera, durà a terme l’alliberament dels cristians.
  33. 33. • Hassen (pirata): – Home de confiança i fidel servidor de Saïd. – Parla del seu amo amb admiració. – S’adona de l’alliberament de cristians i dóna l’alarma.• Malek: (pirata) – El segon de Saïd. – Anhela el poder de la nau. – Saïd el destitueix del càrrec.
  34. 34. • Osman: – Aspira a fer diners per poder casar-se amb la dona que estima.• Mahomet: – Ambiciona fer-se ric amb la pirateria. – No entén i no accepta la generositat de Saïd.• Guillem: – És militar, creu que ha d’obeir a Carles. – Mostra la seva vanitat proclamant-se heroi de la lluita contra els corsaris. – Aspira a ser capità del vaixell.• Roc: – És mariner i obeeix a Ferran. És un home senzill i poruc.
  35. 35. EQUILIBRIS• Al llarg de l’obra sorgiran diferents fusions entre contraris. • Religió: – Cristians: representats per la figura de Blanca. – Musulmans: representats per la figura de Saïd. • Elements: – Mar: representat per Saïd. – Cel: representat per Blanca
  36. 36. • La unió dels elements només es pot consumar a través de la mort. – Exemple darrere escena: • Saïd: Al mar! • Blanca: Al cel! – (Els dos es llancen al mar) – A continuació, Ferran informa: • Ferran: Al fons, ni rastre! – CONCLUSIÓ: el mar i el cel només poden retrobar- se a l’horitzó.
  37. 37. CATARSI• Experiència interior purificadora provocada per un estímul extern. També es coneix com a "lalliberament de les passions". – Exemples: • Saïd: no és el pirata temible que vol aparentar, sinó una persona sensible i noble. • Blanca: no és la noia innocent, la qual fa tot el que el pare li mana; es desperta i tria el seu camí.
  38. 38. FEMENITAT I MASCULINITAT• Femenitat: l’amor determina aquest univers. Suma de: – Virtut i Bellesa: • Persona molt pura, molt obedient. – Maternitat: • Blanca: evoca la mare i els seus besos pels sentiments que li desperta Saïd. • Amor matern harmonitzat en amor passional.• Masculinitat: inflexibilitat intolerant. – Carles: antagonista. No permet la relació amorosa.
  39. 39. SIMBOLOGIA• Cambra: l’expressió del món subjectiu dels personatges.• Contemplacio del mar i el cel escenari on es poden projectar els somnis i els desigs (horitzó). • Vaixell:metàfora del dinamisme de la vida. • Llum: coneixement de la realitat / revelació. • Foscor: (desenllaç) interior de l’ànima humana.
  40. 40. • Punyal (amb empunyedura de creu): representació visual del fonament hipòcrita d’un cert cristianisme: – Saïd: l’odi unit al perdó; l’anyell al tigre // Lo punyal i la creu, tot d’una peça.• Blanca: el color significa puresa. – La Blanca havia viscut pura, adorant a Déu. Sense contacte físic amb els altres. – La mare de Saïd es deia Blanca, no li importaven les diferències entre religions.
  41. 41. INSPIRACIÓ EN LA SEVA VIDA• Certs aspectes de la vida de Guimerà van determinar temes i característiques de personatges de la seva obra: – Complex de mestís: Adaptació a Catalunya i a la seva llengua. Quan va arribar tenia 7 anys (Saïd alter ego de l’autor?). – Figura de la mare: Saïd sempre pensa en la seva mare Blanca. Saïd: M’he sentit aquí un salt! La mare es deia aquest nom!
  42. 42. INFLUÈNCIES LITERÀRIES• Víctor Hugo: – Trenca les unitats de temps i lloc (típiques del neoclassicisme). – Defensa el geni i la inspiració com a motor d’acció. – S’aferra a l’observació de la realitat com a germen de les trames. – Demana més profunditat als personatges (Saïd i Blanca). – Personatges dignes d’admiració per les dicotomies existencials a les quals s’enfronten (contradiccions de Saïd).
  43. 43. • Shakespeare: – No respecta les 3 unitats (especialment la d’acció). – Història d’amor impossible (Romeu i Julieta/ Saïd i Blanca). – Protagonistes de condició humil. – Escena còmica enmig del drama (Guillem/Roc).• Schiller – Personatges que defensen la seva identitat, el seu món interior contra un món hostil que els nega poder-se realitzar (heroi ètic).
  44. 44. LLENGUA, ESTIL I VERS• Punt de vista formal: obra innovadora en el context teatral del moment.• Llenguatge acostat als usos del seu temps.• Els diàlegs són vivaços (llengua dinàmica).• Versos: decasíl·lab blanc (superació dels formats neoclàssics heptasíl·labs).• Ús de l’hipèrbaton.• Fa ús del registre que es correspon amb un estrat social determinat.• Creació d’imatges poètiques. Ex: menyspreu a Carles. – Saïd: Un gall sense esperons i sense cresta / Vull veure el vanitós com s’estarrufa.

×