3. En les oracions copulatives la predicació recau en un element no
verbal, l'atribut, i el verb és copulatiu.
La diputada és insubornable.
Grècia és el bressol de la civilització occidental.
Els jugadors estaran a l'hotel.
Això està bé.
El verb, anomenat verb copulatiu, serveix d’unió entre el subjecte i
l’atribut. Té la missió de proporcionar la informació temporal que
tota oració necessita i d'establir la concordança en persona i nombre
amb el subjecte oracional.
4. Els verbs copulatius
• no aporta significat a
la predicació.
La Raquel és veterinària
• modifiquen el significat
del predicat.
Avui la Raquel està eufòrica
(modal)
5. Els verbs copulatius
• modifiquen el significat del
predicat.
Aquest llibre sembla interessant
(modal)
6. D'identificació De caracterització
• Verbs: ser, estar i semblar.
• L'atribut pot ser un sintagma
adjectival, un sintagma
nomiinal no definit, un
sintagma adverbial o un
sintagma preposicional.
Aquest pis és molt lluminós.
El Lluís semblava un fotògraf
professional.
Això està malament.
• Verb; ser
• El subjecte i l'atribut són
intercanviables.
• L'atribut pot ser un sintagma
nominal definit.
La seva mare és la directora del
centre.
La noia del braçalet blau és la
capitana de l'equip.
7. Locativa Temporal
• Verbs: ser i estar.
• L'atribut pot ser un
sintagma preposicional,
un sintagma adverbial o
un sintagma nominal.
La inauguració de l'exposició
és (a les sis/ demà)
• Verb; ser
• L'atribut pot ser un sintagma
preposicional o un sintagma
adverbial.
Les claus són dins del calaix.
L'afició ja és a la graderia.
8.
9. Hi ha uns quants verbs que també poden formar
oracions de predicació no verbal, com ara
continuar, fer-se, quedar-se o resultar. Aquests
verbs, anomenats quasicopulatius, aporten certs
matisos a la predicació expressada per l’atribut.
