51. ATENCIÓ A LA GENT GRAN - Augment progressiu a les nostres consultes -Característiques peculiars: problemes mèdics, funcionals, socials, psicològics i econòmics. -Molt important la bona comunicació.
52. - Ancià: aquell entre 75-80 anys -Major vulnerabilitat a malalties, problemes de salut, més d’una malaltia, més d’un òrgan afectat, malalties cròniques i progressives. -Visites a diferents especialitats mèdiques
53. - Malalties que disminueixen autonomia i capacitat funcional. -Consum abundant de recursos, freqüentació, farmàcia, visites domiciliàries, probes complementàries.
55. Comunicació difícil amb el vell: Deficiències sensorials: auditives, visuals, funcionals, deteriorament cognitiu, parla enlentida, informació poc rellevant, menor retenció de la informació, infravaloració o negació de símptomes.
56.
57.
58.
59.
60.
61.
62.
63.
64.
65.
66.
67.
68.
69.
70.
71.
72.
73.
74.
75.
76.
77.
78.
79.
80.
81.
82.
83.
84.
85.
86.
87.
88.
89.
90.
91.
92.
93.
94.
95.
96.
97.
98.
99.
100.
101.
102.
103.
104.
105.
106.
107.
108.
Notes de l'éditeur
Diferents àmbits d’estudi: Valoració CLÍNICA Valoració FUNCIONAL Valoració MENTAL (cognitiva o neuropsicològica) Valoració ESTAT AFECTIU Valoració SOCIAL Valoració QUALITAT DE VIDA L’ús d’escales permet una avaluació estandarditzada (uniforme), fiable, específica. I faciliten la comunicació entre professionals. Descriuen i quantifiquen la situació funcional però no diagnostiquen la causa que produeix el deteriorament. Completen l’avaluació clínica, incrementen la sensibiliatat diagnòstica, monitoritzen i quantifiquen el grau de deteriorament del pacient Canvis i alteracions en cadascuna d’aquestes àrees afecten a les demés. Exemple: una malaltia (àrea clínica) com la fractura de fèmur, pot produir una incapacitat de mobilització i compliment de ABVD (area funcional) i això es trdueix en una necessitat de més cures ( genera nous requeriments en l’àrea social).