Bibliografia

S U M A R I

Guió vertebral del curs 2007.---------------------------------------------------------------------Pàg.1
Bibliografia essencial 2007.-----------------------------------------------------------------------Pàg.2
Objectius, continguts i Metodologia de l’assignatura.-----------------------------------------Pàg.3
IFLA/ICABS, àmbit regulador del control bibliogràfic, 2003.---------------------------------Pàg.5
IFLA-UNESCO Manifest sobre Internet, 2006.-----------------------------------------------Pàg.7
(APUNTS)
PRESENTACIÓ.-------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 49

TEMA I: ESTAT DE LA QÜESTIÓ DELS CONEIXEMENTS
Full de Memorandum 1.--------------------------------------------------------------------------Pàg. 50
(APUNTS)
INTRODUCCIÓ.------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 53

TEMA II: QÜESTIÓ DE SÍMBOLS
Pràctica 0.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 55

TEMA III: NORMES DE DESCRIPCIÓ BIBLIOGRÀFICA
Normes ISO.---------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 60
(APUNTS)
METODOLOGIA.-----------------------------------------------------------------------------------Pàg. 61
Diapositives.----------------------------------------------------------------------------------------Pàg 64

TEMA IV: LES BIBLIOGRAFIES NACIONALS
IFLA Recomendaciones finales de la Conferencia Internacional sobre
Servicios Bibliográficos Nacionales, 1998.----------------------------------------------------Pàg 65
IFLA, Competències de les Biblioteques nacionals, 2006.--------------------------------- Pàg. 68
Bibliografia Nacional de Catalunya.----------------------------------------------------------- Pàg. 69
El Dipósit Legal a Catalunya.------------------------------------------------------------------- Pàg. 75
(APUNTS).-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 86
EL MATERIAL QUE ORIGINA LLISTES DE DIPÒSIT LEGAL.------------------------------- Pàg. 88
LA FINALITAT DE LES BIBLIOGRAFIES NACIONALS.-------------------------------------- Pàg. 89
LES BIBLIOTEQUES NACIONALS INTERNACIONALS.-------------------------------------- Pàg. 90
- British Library
- Biblioteca Nacional Francesa.

- Deutche Bibliotek
- Portugal
- Itàlia
- Biblioteca nacional Checa.
BIBLIOGRAFIA NACIONAL A ESPANYA.------------------------------------------------------ Pàg. 91
- Bibliografia Nacional a Catalunya.
- Bibliografia Nacional a Madrid
- Bibliografia Nacional a Euskadi
- Bibliografia Nacional Balear
- Bibliografia Nacional Valenciana
- Bibliografia Andalusa
Diapositives.----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 94
PRÀCTICA 1. ---------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 110

TEMA V: LES BIBLIOGRAFIES COMERCIALS
Imprès de sol·licitud ISBN 13.------------------------------------------------------------------ Pàg. 116
Identificadors numèrics referits a documents: ISAN, ISRC, ISMN,
NIPO, DOI, etc.----------------------------------------------------------------------------------- Pàg. 118
APUNTS.------------------------------------------------------------------------------------------- Pàg. 119
LA VIA COMENRCIAL DEL LLIBRE.-------------------------------------------------------------Pàg. 119
OBLIGATORIETAT DE POSAR UN CODI DE BARRES.----------------------------------------Pàg. 121
RESUM: AVENTATGES.---------------------------------------------------------------------------Pàg. 123
ASPECTES NEGATIUS
Diapositives.----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 125
LES FIRES DE LLIBRES.----------------------------------------------------------------------Pàg. 124 i 133
BASES DE DADES DE LlIBRETERS.--------------------------------------------------------------Pàg. 134
Diapositives.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 135
PRÀCTICA 2.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 141

TEMA VI: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ISSN I DIRECTORIS.
ISSN estructura normativa.----------------------------------------------------------------------- Pàg. 147
Centre ISSN internacional.------------------------------------------------------------------------ Pàg. 148
Formulari sol·licitud ISSN Espanya.------------------------------------------------------------- Pàg. 152
(APUNTS).
IDENTIFICADORS NUMÈRICS: ISRC, ISRN, ISMN...------------------------------------------ Pàg. 153
L’ISSN.------------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 154
DEFINICIÓ DE REVISTES.-------------------------------------------------------------------------Pàg. 156

TEMA VII: BIBLIOGRAFIES DE REVISTES: DIRECTORIS COMERCIALS.
Directori de revistes Ulrich’s Web.-------------------------------------------------------------Pàg. 165
Peer review.---------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 166
(APUNTS).
DIRECTORIS DE REVISTES.-------------------------------------------------------------------- Pàg. 167
ELS REPERTORIS DE REVISTES PROGRAMATS PER VENDRE SUBSCRIPCIONS.-
 Ulrich’s directory
 Serials directory
Diapositives.---------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 170
PRÀCTICA 3.--------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 173

TEMA VIII: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ELS SUMARIS I ELS ARTICLES DE
REVISTES.
Els Sumaris del CBUC.--------------------------------------------------------------------------Pàg. 179
Article@Inist. ------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 188
(APUNTS).----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 189
CBUC
CURRENT CONTENT
Diapositives.---------------------------------------------------------------------------------------Pàg.190
PRÀCTICA 4.--------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 195

TEMA IX: CITATION INDEX O ÍNDEX D’IMPACTE
Ros, Estimar objectivament la recerca científica.---------------------------------------------Pàg. 201
Semir, Validació o Peer Review. ----------------------------------------------------------------Pàg. 207
Citation Indexs i altres seleccions de revistes.------------------------------------------------Pàg. 208
(APUNTS).
GARFIELD.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 209
 Science Citation Index
 Social Science Citation Index
 Art and Humanities Citation Index

FACTOR D’IMPACTE.-------------------------------------------------------------------------------Pàg. 210
 Col·legis invisibles

TEMA X: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: LES SELECCIONS
Magazines for Libraries, information editor.-----------------------------------------------------Pàg. 217
Magazines for Libraries: ressenya de la 12a ed.------------------------------------------------Pàg. 219
Seleccions de revistes.------------------------------------------------------------------------------Pàg. 220
(APUNTS).
LA BBDD DEL CSIC.----------------------------------------------------------------------------------Pàg. 221
REPERTORIS SELECTIUS DE REVISTES.---------------------------------------------------------Pàg. 222
Diapositives.-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 225
PRÀCTICA 5.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 228

TEMA XI: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ELS LOCALITZADORS
Revistes: catàlegs col·lectius= localitzadors.-----------------------------------------------------Pàg. 235
(APUNTS)
Boston Spa Serials, CBUC, Article Inist, OSIC i CIRBIC (CSIC), Myriade,
OCLC, CRUE (REBIUN).-----------------------------------------------------------------------------Pàg. 236

TEMA XII: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ELS ABSTRACTS
Guia LISA, 2006. BBDD especialitzada en revistes sobre biblioteconomia.------------------Pàg. 237
(APUNTS)
NORMES SOBRE ABSTRACTS.----------------------------------------------------------------------Pàg. 256
LISA.---------------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 257
Diapositives.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 258
PRÀCTICA 6 (vàlida també pel tema 13)--------------------------------------------------------Pàg. 260

TEAMA XIII: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ELS DIRECTORIS DE BBDD
El Web invisible.--------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 267
Gale Directory of Databases.-----------------------------------------------------------------------Pàg. 273
(APUNTS)
GALE DIRECTORY DATABASES.-------------------------------------------------------------------Pàg. 286
BUIDATGE D’UNA BASE DE DADES.--------------------------------------------------------------Pàg. 287
LES BASES DE DADES INVISIBLES

TEMA XIV: BIBLIOGRAFIA DE LITERATURA GRISA.
MetaGrey Europe: espai europeu per recollir Literatura grisa.--------------------------------Pàg. 291
Bibliografia de Literatura Grisa.--------------------------------------------------------------------Pàg. 293
A. Keefer. Arxius oberts: aproximació al moviment “Open Acces”.---------------------------Pàg. 296
(APUNTS)
LITERATURA GRISA.---------------------------------------------------------------------------------Pàg. 311
DOCUMENTS QUE COMPOSEN LA LITERATURA GRISA.
EAGLE: ASSOCIACIÓ EUROPEA PEL TRACTAMENT DE LIT. GRISA. .------------------------Pàg. 312
SIGLE:
LA PROPOSTA SOBRE LA BBDD D’AQUESTA SOCIETAT.
TESIS DOCTORALS= factors d’impacte.
TDX A CATALUNYA.----------------------------------------------------------------------------------Pàg. 314
TESEO A ESPANYA
BIBLIOTECA VIRTUAL MIGUEL DE CERVANTES
UMI DISSERTATION SERVICES

ELS CONGRESSOS I LES PONÈNCIES .--------------------------------------------------Pàg. 315
ÍNDEX DE CONFERÈNCIES DE LA BRITISH LIBRARY.
ELS CALENDARIS DE CONGRESSOS.--------------------------------------------------------------Pàg. 316
INTERNATIONAL CONGRESS CALENDAR
OCLC: PROCEEDINGS FIRST: PER CONGRESSOS I PONÈNCIES
OCLC: PAPERS FIRST: PER COMUNICACIONS
ISI PROCEEDINGS
IFLA: PER LES COMUNICACIONS QUE FA AQUESTA ENTITAT.

PUBLICACIONS D’ORGANISMES NO COMERCIALS D’ABAST INTERNACIONAL: PER EX. ONG’S
COM AMNISTIA INTERNACIONAL.----------------------------------------------------------------Pàg. 317
YEARBOOK OF INTERNATIONAL ORGANIZATION
WORLD OF LEARNING: PER INSTITUCIONS D’EDUCACIÓ
WORLD GUIDE TO SCIENTIFIC ASSOCITAIONS AND LEARNED: PER INSTITUCIONS
D’EDUCACIÓ
IEEE: PER INSTITUCIONS D’INFORMÀTICA
Diapositives.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 320
PRÀCTICA 7.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 330

TEMA XV: LA PREMSA DIÀRIA.
El Quiosc, hemeroteca digital de l’UAB.-----------------------------------------------------------Pàg. 337
(APUNTS)
ELS ARXIUS OBERTS DE PREMSA DIÀRIA.-------------------------------------------------------Pàg. 355
L’ACCÉS OBERT
E-LIS
EPRINT IN LIBRARY AND INFORMATION SCIENCE
PROBLEMÀTICA DELS ARXIUS OBERTS.---------------------------------------------------------Pàg. 356
LA PREMSA I CATÀLEGS COL·LECTIUS DE REVISTES
UMI.-------------------------------------------------------------------------------------------------- --Pàg. 357
PERIODICALS CONEXT INDEX (PCI)
INCOLE
PRESS TODAY
VILAWEB
PERIODISTA DIGITAL.COM
EL QUIOSC (AUB)
IDAS
EPHEMERIS
AGÈNCIES DE NOTICIES.---------------------------------------------------------------------------Pàg. 358
COLIPSA
BBDD QUE BUIDEN PREMSA:
BOSTON SPA
CATÁLOGO CSIC REVISTES
ARTICLE FIRTS DE L’OCLC
REBIUN
PREMSA GRATUITA.---------------------------------------------------------------------------------Pàg. 359

TEMA XVI: LES BIBLIOGRAFIES UNIVERSALS: MONOGRAFIES ANTIGUES O
CONTROL BIBLIOGRÀFIC RETROSPECTIU.
Bibliografia bàsica sobre Patrimoni i Control retrospectiu.-------------------------------------Pàg. 365
Conrad Gesner, Father of Bibliography, actualitat el 2005.------------------------------------Pàg. 366
Bibliografies retrospectives: Gesner i continuadors.--------------------------------------------Pàg. 372
Brunet, Estimació sobre el valor dels llibres..----------------------------------------------------Pàg. 373
(APUNTS)
QUI VA FER LES BIBLIOGRAFIES RETROSPECTIVES?.-----------------------------------------Pàg. 375
LA BIBLIOGRAFIA RETROSPECTIVA.--------------------------------------------------------------Pàg. 376
LES BIBLIOGRAFIES PATRIMONIALS ANTIGUES
GESNER: BIBLIOTECA UNIVERSALIS

Nicolas Antonio: BIBLIOTECA HIAPÀNICA
George Draud: BIBLIOTHECA CLÀSSICA
Marucelli: Maremagnum Omnium Materialism sibe index Universalis
Alfabeticus.------------------------------------------------------------------------------Pàg. 378
Drouyn: Assaig de bibliografia universal.
Savonarola: Orbis literatis Universus
Baillet: Crítica dels erudits sobre les obres més importants dels autors.-------Pàg. 379
Sean Pier, Niceron: Memòries per servir a la història i il·lustres de
la República de les lletres.-------------------------------------Pàg. 380
Torres Amat: Memorias. Diccionario crítico de las mejores obras catalanas.
Brunet: Manuel du libraire de l’amateur de livres.
Table Methodique
Graesse: Tressor de livres rares et precieux.---------------------------------------Pàg. 382
ÈPOCA MODERNA.-------------------------------------------------------------------------------Pàg. 383
L’ARGUS DU LIVRE DE COLLECTION
Otlet i La Fontaine
PRÀCTICA 8.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 394

TEMA XVII: LES BIBLIOGRAFIES HISPANES RETROSPECTIVES.
Noticia bibliogràfica de Nicolàs Antonio.--------------------------------------------------------Pàg. 401
Repertoris hispànics fins als s.XIX.--------------------------------------------------------------Pàg. 419
(APUNTS).-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 420
CATALOGUS LIBRORUM REPROBATORUM.-----------------------------------------------------Pàg. 421
NICOLAS ANTONIO: BETUS.----------------------------------------------------------------------Pàg. 422
BIBLIOGRAPHIA HISPANORUM NOVA
LEON PINELO: BIBLIOTHECA ORIENTAL Y OCCIDENTAL Y GEOGRÁFICA.----------------Pàg. 423
EPÍTOME DE BIBLIOTHECA ORIENTAL I OCCIDENTAL
NÁUTICA I GEOGRÀFICA.
SEMPERE GUARINOS: ENSAYO DE UNA BIBLIOTECA ESPAÑOLA DE
LOS MEJORES ESCRITOS DEL REINADO DE CARLOS III.---------Pàg. 424
BARTOLOMÉ GALLARDO: ENSAYO DE UNA BIBLIOTECA ESPAÑOLA DE
LIBROS RAROS Y CURIOSOS.--------------------------------------Pàg. 425
SALVÀ VICENT: CATÁLOGO DE BIBLIOTECA DE SALVÀ.-------------------------------------Pàg. 426

TEMA XVIII: LES BIBLIOGRAFIES RETROSPECTIVES CATALANES
Repertoris de bibliografia catalana.------------------------------------------------------------Pàg. 439
El cas del Llull desaparegut.---------------------------------------------------------------------Pàg. 442
Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou.
(APUNTS)
JAIME VILLANUEVA: VIAJE LITERARIO A LAS IGLESIAS ESPAÑOLAS.---------------------Pàg. 445
TORRES AMAT: DICCIONARIO CRÍTICO DE ESCRITORES CATALANES.
MEMORIA PARA AYUDAR A FORMAR A AUTORES CATALANES.
COROMINES JOAN: SUMPLEMENTO MEMORIAS PARA AYUDAR A FORMAR
AUTORES CATALANES.-----------------------------------------------------Pàg. 446
AGUILÓ MARIÀ: CATÁLOGO DE OBRAS IMPRESAS EN LENGUA
CATALANA 1474-1860.-----------------------------------------------------------Pàg. 447
BOVER: BIBLIOTECA DE ESCRITORES BALERARES.--------------------------------------------Pàg. 448
IMPRENTA DE LAS ISLAS BALEARES.
BOVER I PUJOL: BALEÀRICA: BIBLIOGRAFIA DE BIBLIOGRAFIES DE BALEARES.
TODA, EDUARD: TODA LA BIBLIOGRAFIA ESPAÑOLA DE CERDENYA.----------------------Pàg. 449
IBA, JOAN: BIBLIOGRAFIA ALGUERESA.
JOSÉ RIBELLES: LES BIBLIOGRAFIES DE LA IL·LUSTRACIÓ VALENCIANA.
BIBLIOGRAFIEA DE LA LLENGUA VALENCIANA.-----------------------------Pàg. 450
FUSTER, JOAN.
SERRA: BIBLIOGRAFIA DE LA CATALUNYA NORD.
ANDORRA: L’ANDORRE AVANT LA ROUTE.ESSAI BIBLIOGRAPHIQUE.
BIBLIOGRAFIA SOBRE ANDORRA.--------------------------------------------------Pàg. 451
VALL D’ARAN DIDAT MARTÍ: BIBLIOGRAFIA DE LA VALL D’ARAN.
LA FRANJA: BIBLIOTECA DE ESCRITORES ARAGONESES.
PRÀCTICA 10 .----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 465

TEMA XIX: BIBLIOGRAFIES HISPANES I CATALANA AL S.XX.
Bibliografia hispànica: projectes compilats al s.XX.---------------------------------------------Pàg. 471
Manent, Los Palau dinastia de libreros.-----------------------------------------------------------Pàg. 472
(APUNTS).
GREMI LIBRARIA: BIBLIOGRAFIA ESPAÑOLA.-------------------------------------------------- Pàg. 477
PALAU, ANTONI: MANUAL DEL LIBRERO HISPANOAMERICANO.----------------------------Pàg. 478
CATÁLOGO DE BIBLIOGRAFIA NACIONAL ESPAÑOLA.
PALAU, AGUSTÍ: ÍNDICE ALFABÉTICO DE TÍTULOS-MATERIAS
CORRECCIONES Y ADICIONES.------------------------------------------------Pàg. 480

VINDEL, FRANCISCO: MANUAL GRÁFICO-DESCRIPTIVO DEL BIBLIÓFILO HISPANO-
AMERICANO.----------------------------------------------------------------Pàg. 481
PRÀCTICA 9.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 482

TEMA XX: BIBLIOTEQUES DIGITALS I PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC.
Projecte de digitalització per a cinc biblioteques catalanes.-----------------------------------Pàg. 489
Comunidades Europeas, sobre digitalització de bienes culturales.---------------------------Pàg. 490
(APUNTS)
BIBLIOTEUQES DIGITALS.--------------------------------------------------------------------------Pàg. 501
BIBLIOTEQUES VIRTUALS.
PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC.
CATÀLEG COL·LECTIU DEL PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC DE CATALUNYA.
CATÀLEG COL·LECTIU DE FONS ANTIC DE LA UB.
CATÁLOGO COLECTIVO DEL PATRIMONIO BIBLIOGRÁFICO ESPAÑOL.
(Vinculat amb el tema 18 Bibliografia Catalana i la pràctica núm 10)

TEMA XXI: INCUNABLES I LLIBRES ARCAICS.
Incunables i arcaics: bibliografia bàsica.----------------------------------------------------------Pàg. 508
(APUNTS)
DEFINICIÓ.--------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 510
CARACTERÍSTIQUES DELS INCUNABLES.
HAIN: REPERTORIUM BIBILIOGRAFICUM.-------------------------------------------------------Pàg. 511
HAEBLER: BIBLIOGRAFIA IBÈRICA DEL S. XV.
CRAVIOTTO, GARCÍA: CATÁLOGO GENERAL DE INCUNABLES EN BIBLIOTECAS ESPAÑOLAS.
CATÀLEG D’INCUNABLES DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA.----------------------------Pàg. 512
NORTON: DESCRIPTIVE CATALOG OF PRINTING IN SPAIN.

TEMA XXII: METODOLOGIA DE LA RECERCA BIBLIOGRÀFICA.
Guia per investigar en una biblioteca.-----------------------------------------------------------Pàg. 513
ALA, directrius per fer una bibliografia.---------------------------------------------------------Pàg. 514
(APUNTS).-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 519

Pràctica darrera: Treball de Curs.----------------------------------------------------------------Pàg. 520
[Exàmen de Setembre dels 2006 i solucions.---------------------------------------------------Pàg. 533
Exàmen de Juny del 2006 i solucions.
Exàmen de Setembre del 2005 i solucions.]

Gestió electrònica del Dipòsit Legal

Permet als impressors, editors, productors, ... realitzar els tràmits
de sol·licitud, lliurament de dades i consulta de números de
Dipòsit Legal des d’Internet.

Per poder utilitzar aquesta aplicació cal adreçar-se a la Secció de
Coordinació de les oficines del Dipòsit Legal de Catalunya per
sol·licitar el codi i la contrasenya corresponent.

Secció de Coordinació de les Oficines
del Dipòsit Legal de Catalunya

Gisela Cabarrocas
bcdl@bnc.es
93 452 69 00

Gestió electrònica del Dipòsit Legal

Una vegada es disposa del codi i de la contrasenya es pot accedir
a l’aplicació a través de la Web de la Biblioteca de Catalunya, a
l’adreça:
www.gencat.es/bc
La gestió electrònica del Dipòsit Legal es troba a l’opció Dipòsit
Legal dins l’apartat de Serveis Professionals.

A continuació us oferim un breu recorregut per les opcions que
proporciona.

Benvinguts al Dipòsit legal en línia !

L’impressor, editor o productor, s’ha d’identificar per utilitzar
l’aplicació. Una vegada identificat, únicament accedirà a les dades
corresponents a les seves tramitacions.

L’aplicatiu presenta un menú amb les diferents opcions de tramitació. En
aquesta presentació descriurem 3 itineraris bàsics.

Itinerari 1: Assignació de números de DL.
El sistema presenta un pantalla que permet sol·licitar tants números de DL
com es desitgi. L’únic camp obligatori per sol·licitar l’assignació de números
de DL és el títol.

Per a cada títol el sistema assigna un número de DL. Aquest és el número
que després s’imprimirà al llibre, disc, CD-ROM, video, etc.

Finalitzada la reserva de números, es pot tornar al Menú per a realitzar
d’altres tràmits o sortir de l’aplicació. Tornarem al Menú i escollirem una
altra tramitació ...

Itinerari 2: Llista de números de DL assignats.
Una vegada el document ja s’ha publicat, cal completar les dades del DL
abans de fer la tramesa dels exemplars a la Oficina.

Per completar les dades es poden cercar els números de DL assignats per
rang d’anys o per rang de números de Dipòsit Legal.

El sistema proporciona la llista de documents resultants de la cerca. A partir
d’aquesta llista es poden seleccionar un o més números de DL, i a
continuació demanar el formulari per completar dades.

El formulari incorpora dades del document i de la tramesa, de manera que
quan l’impressor, editor o productor lliuri els exemplars a l’Ofina de DL,
siguin fàcilment identificables.

A continuació es pot tornar al Menú per fer un altre tràmit o sortir de
l’aplicació. Tornarem al Menú i escollirem una altra tramitació ...

Itinerari 3: Llista de números de DL validats.
Quan els exemplars arriben a les Oficines es comproven les dades i si són
correctes es registren en el sistema com a documents validats i lliurats.

Per consultar els registres validats es pot cercar per rang d’anys o per rang de
números de Dipòsit Legal.

El sistema proporciona la llista de documents validats. A partir d’aquesta
llista es poden seleccionar un o més números de DL, i escollir entre imprimir
el registre o descarregar les dades al PC.

Si s’escull l’opció d’impressió s’obté un document amb totes les dades del
registre validat.

Si s’escull l’opció de descàrrega de dades el sistema obre una finestra de
descàrrega per seleccionar el nom i la ubicació del fitxer de dades.

Des d’aquesta opció s’obté un fitxer ASCII amb els camps separats per #, que
gràcies al seu format es pot incorporar fàcilment a d’altres sistemes de gestió
de Dipòsit Legal.

#AnyDL#Núm.DL#Data valida.#Tipus mat.#Títol

#1999 #224 #19990225 #LLI #Atrevida
#1999 #225 #19990302 #LLI #El poder de la imaginación

Una vegada finalitzada aquesta gestió es pot sortir de l’aplicació o iniciar una
altra tramitació.

Cada pantalla inclou una ajuda que guia als usuaris per l’aplicació ... però en
cas de dubte sempre es poden adreçar a:

Secció de Coordinació de les Oficines
del Dipòsit Legal de Catalunya

Gisela Cabarrocas
bcdl@bnc.es
93 452 69 00

Gràcies per la vostra visita

Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez
2006-2007 M-1

TEMA I: ESTAT DE LA QÜESTIÓ.
Presentació.-
La IFLA prescriu a l‟epígraf que el control bibliogràfic, com a control que es fa dels documents,
tant a nivell físic com digital, és un seguiment bibliogràfic que pot ser revistes, monografies,
bases de dades... es dona aquest control perquè tot allò escrit forma part del patrimoni cultural
de la humanitat.

La UNESCO diu que tot el que és patrimoni cal fer-ne una llista, però no és el mateix un
document imprès que un document electrònic.

Per fer aquestes llistes normalment hi ha normes que seran per descriure impresos i recursos
electrònics, però allò escrit sobre pedra o sobre papirus, forma part de la codicologia perquè és
un manuscrit com a peça única i que té uns tractaments diferents als de la bibliografia.
El repte actual són els recursos electrònics.

El control i les llistes les han de fer cada país segons la UNESCO i la IFLA i serà el que
s‟anomenen bibliografies nacionals, i la suma de totes elles donaria el catàleg mundial de
llibres.
Bibliografia de monografies, de revistes, de recursos electrònics i bibliografia retrospectiva
seran les que tocarem.
Veure Fulls de Memorandum.

2006-2007 M-1

2006-2007 M-1

TEMA II: QÜESTIÓ DE SÍMBOLS
Introducció.-
La definició de bibliografia pot variar. Etimològicament parlant, la paraula ve del grec Biblion
(llibre) i graphe (escriptura, descripció).
Si consultem diccionaris sobre el que significa, segons els diccionaris normatius, parlem de
forma genèrica mentre que els específics són més concrets. Per exemple, el Diccionari de la
Llengua Catalana diu que bibliografia és la descripció de llibres i manuscrits amb noticia de les
dates d‟impressió de les descripcions, etc,... També diu que és una llista d‟obres que tracta
d‟una matèria determinada. Per últim, diu que és la relació d‟obres que precedeixen o
segueixen un llibre, un article, etc.
La crítica que es pot fer a aquesta definició és que en la primera frase inclou llibres i
manuscrits quan alguns sectors rebutgen els manuscrits com a materials tractats dins de la
bibliografia, per tant quedaria qüestionada la paraula manuscrit.

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, la bibliografia és una ciència auxiliar que mitjançant la
recerca, la identificació, la descripció i la classificació de tots els textos publicats o reproduïts
per procediments mecànics, fotomecànics o electrònics i facilita el coneixement científic o
pràctic d‟una matèria. També ens diu que és un conjunt de mencions d‟obres sobre un tema.
També que és la secció d‟un diari o revista on són anunciats els llibres de publicació recent.
En aquest cas la paraula manuscrits s‟elimina i, a més incorpora documents electrònics, però
queda qüestionat el determinant de ciència auxiliar, hi ha qui diu que és tota una ciència la
bibliografia.

Segons el Diccionari professional de terminologia de la UNESCO que conta amb l‟aval de la
IFLA, la bibliografia és una part de la bibliologia que es proposa cercar, anotar, descriure i
classificar els documents amb la finalitat de o confeccionar repertoris i serveis o facilitar el
treball intel·lectual.
Per tant, cercar, citar i classificar (ordenar) són els passos per crear una bibliografia segons
aquesta definició.
La finalitat que distingeix una ciència d‟una no ciència són les lleis que s‟utilitzen per descriure i
ordenar, la planificació i la metodologia empleada. La forma de presentar i ordenar la
bibliografia és el que condiciona el fet de que sigui una ciència i a més també pot estar al servei
d‟altres ciències perquè facilita el treball intel·lectual per tant, també pot ser una ciència
auxiliar.

La ciència de la bibliografia s‟inicià al s.XVII al 1633 apareix per primer cop la paraula
bibliografia, tot i que llistes de llibres han existit sempre. Abans de 1633 les bibliografies es
deien biblioteques.

2006-2007 M-1

Gabriel Noudé era un bibliotecari de la Biblioteca de França, va fer un recull de llibres polítics
pel seu amo que es titulà Bibliografia política, 1633.
Abans de 1633 també es coneixia com a catàleg, llista de llibres. Actualment, la paraula catàleg
encara s‟usa com a venda d‟una determinada editorial comercial per tant, encara s‟aplica així
com els catàlegs de biblioteques. També s‟usava la paraula repertoris, inventaris (de llibres de
viatges), com índex (de llibres jurídics).
Tot aquests sinònims acabaren o es codificaren a principis del s.XX quan els bibliotecaris nord-
americans, van establir que la paraula biblioteques només faria referència als locals i que
bibliografia faria referència a les llistes de llibres. No obstant, la resta de paraules, catàlegs,
repertoris, inventaris... continuarien convisquent actualment.
Darrerament però, han sortit les bibliografies electròniques “Weblio grafia” a l‟any 2001, és una
publicació d‟una llista de pàgines web que es diu així, i ara el problema està en si admetre o no
aquest tipus de recurs dins de l‟àmbit de la bibliografia. En principi es proposava canviar el nom
de manera que el recurs es digués Webgrafies, rebutjant-se la primera opció, però aquesta
última no era fàcil de pronunciar i es va proposar altre nom Webografia, que tampoc va
convèncer.
Els francesos van decidir que es digués Resografia perquè la paraula reso fa referència a xarxa.
Finalment Weblio grafia fou l‟acceptat però encara no està del tot.
Es posa en dubte de si un catàleg de biblioteca era o no una bibliografia ja que aquestes han de
tenir cert component crític. Les biblioteques tenen una part del seu fons que el compra per tant
si que són crítics, per això són considerats bibliografies i també els catàlegs en línia.

2006-2007 M-1

TEMA III: METODOLOGIA: com citar bé els documents segons la norma ISO 690.
(Veure Document Normes ISO per fer les citacions bibliogràfiques)

Aquesta norma és per citar tant documents en paper com electrònics, està emesa per la ISO
(que té competència en normatives i forma part de l‟equip tècnic de documentació) i va
adreçada als següents col·lectius:
- Escriptors científics o divulgatius que hagin de citar recursos bibliogràfics que justifiquin
les seves obres.
- Editors per tal que quan publiquin un llibre o revista i hagin de donar dades
bibliogràfiques o que no admetin citacions mal fetes.
- Avaluadors, gent que ha d‟estar a tribunals per oposicions i que si han de citar sàpiguen
citar. També els tribunals de tesis doctorals.

Les citacions ben donades les podrem trobar als recursos a una biblioteca, sinó no.
La norma no va adreçada a bibliotecaris quan cataloguen, ja que han de fer servir altres
normes com les ISBDs o les AACR molt més exhaustives per catalogar els documents.

La norma ISO 690 té 2 parts:
 Pels materials impresos (ISO 690).
Contemplen 5 tipologies de materials:
1) Com citar una monografia.

Autor, Títol: subtítol, nº d‟edició, ciutat, editorial, any.

o Si hi ha més de 3 autors s‟entra pel títol.
o La puntuació entre elements, segons la norma, ens diu que s‟ha de ser
coherent, per tant no especifica però si separem d‟una manera, sempre ho
farem igual.
o Les pàgines es podrien posar però si les posem un cop, les haurem de posar
sempre. El mateix passa amb l‟ISBN i l‟ISSN.
o Si falta algun element passarem al següent element.

2) Com citar una part d‟una monografia (capítol, imatge, pàgina, paràgraf...)
Autor de la part del llibre, “Títol o epígraf de la part del llibre”,
preposició vinculant, Autor de la monografía, Títol: subtítol, nº
d‟edició, ciutat, editorial, any, volúm, pàgines entre les quals
surt la part del llibre.

o La preposició vinculant és posar: dins, a, en (en català) i en (en castellà).
Aquesta preposició ha de ser en la llengua del catàleg, mai en la del document.

2006-2007 M-1

o Quan hi ha més d‟un volum, el citarem. Si només hi ha 1 no caldrà que el
citem.
3) Com citar una revista sencera (tota la col·lecció complerta).
4) Com citar un article de revista, un número o volum concret.

Autor de l‟artícle, “Títol de l‟artícle”, Títol de la revista, volum, any
natural, nº del fascicle, pàgines entre les que es troba l‟artícle.

o Aquí no es posa preposició vinculant.
o Quan es parla de volum fa referència a l‟any al qual es va publicar la revista (de
vegades trobem diaris que ens indiquen any 23 o XXIII, vol dir que fa 23 anys
que es va publicar)
o Quan parlem d‟any natural, significa l‟any actual.

5) Com citar patents.
(El Refwork és una pàgina que ens remet a una BBDD de referències bibliogràfiques).

 Pels materials electrònics (ISO 690-2).
La cita de recursos electrònics hi ha molta casuística però nosaltres utilitzarem:

Responsable (que no sempre és l‟autor), Títol, [tipologia electrònica
que poden ser: CDs, disquets, BBDD i bandes magnètiques], nº de la
versió (ex. Windows vista, Linux,…), ciutat, editorial, any, [data de la
consulta si és en línia], URL (direcció de la pàgina web).

o Si el lloc ni l‟editorial no constessin es posaria entre claudàtors [s.l.] i [s.n].

La ISO té la seu a Ginebra i està integrada per Comitès tècnics que es dediquen a redactar les
normes (hi ha com uns 800 comitès tècnics i el que nosaltres tractem és el número 46). Els
comitès tècnics tenen seus a diferents llocs, el 46 està a Alemanya.

Aquests comitès tècnics es reuneixen. La ISO no es governamental per tant no depèn del
govern i la formació dels seus membres no depenen de cap govern.

Els comitès tècnics fan normes entre les quals són citar documents i se solen publicar en
anglès, francès i rus originalment.
Cada país acostuma a tenir un organisme normatiu amb 3 competències principals:
1) Facilitar o traduir les normes ISO.
2) Completar normes ISO, per exemple si els documents s‟entren per l‟autor, els anglesos
decideixen que s‟entrin pel segon cognom, o els àrabs no entren pel cognom, per tant
cada país adapta les normes a la seva realitat.

2006-2007 M-1

3) Creen normes pròpies de vegades hi ha casuístiques que es donen en una sola realitat,
per exemple fer una norma ISO per fer el te a Anglaterra.

A Espanya tenim AENOR (Asociación Española de Normalización) que depén del CSIC i té la seu
a Madrid. Tradueix i també publica normes mitjançant la UNE (Una Norma Espanyola). Cada
país té un organisme normatiu que tradueixen, amplien i fan normes d‟estil.

El manual de l‟APA són unes normes bibliogràfiques molt concretes Publication Manual of
American Psycologycal Association. Aquí després de l‟autor tenen costum de posar l‟any de
publicació per saber de seguida si el llibre és recent. La norma ISO tolera aquesta modificació,
degut a la importància d‟aquesta normalització d‟ordenació d‟autor i any.

Altre llibre molt conegut dels llibres d‟estil és el Modern Lenguage Association és d‟una revista
de lingüística i literatura que va sortir per citar bibliografia i és més senzill que l‟anterior. Aquí
establiren que l‟any anava al final i fou el model que agafaren moltes biblioteques.

Il manuale di stile contempla com citar manuscrits, fet a la universitat de Bolonya, és un
aspecte que no contempla la ISO, els manuscrits.

Altre manual de bibliografia és el Manual de Chicago.

Per altra banda, existeixen programes d‟estil de gestió de referències bibliogràfiques tals com:
Reference Manager, Procite, End note... Serien solucions informàtiques per bibliografia.
La pàgina de la UB a través del Ministeri d‟educació ha pagat el programa de REfworks que són
exemples de referència i que es gratuït si som de la UB.

Primer et pots dissenyar tu mateix quin tipus de BBDD vols fer. La pega és que si normalment
vols incloure imatges aquest programa no l‟admet, per la resta de coses és molt bo i admet tots
els estils. La mateixa universitat té un manual de com fer-lo funcionar.
El Citation Machine també permet citar segons els diferents estils (APA, Chicago,...) però no
ordena alfabèticament els registres, no alfabetitza.

2006-2007 M-1

TEMA IV: BIBLIOGRAFIES NACIONALS.
Recursos d‟interès: http://campusvirtual.ub.edu/mod/resource/view.php?id=8195 BEL
(bibliografia espanyola en línia).
http://campusvirtual.ub.edu/mod/resource/view.php?id=3693 El Dipòsit
Legal a Catalunya.
http://campusvirtual.ub.edu/mod/resource/view.php?id=5309 NIPO base de
dades de les publicacions oficials.

Les bibliografies enteses com el desig de formar un catàleg mundial de llibres. Al s. XVI van
pensar en fer una llista de tots els llibres publicats al món perquè es considerava que tot allò
imprès formava part de la memòria col·lectiva del patrimoni mundial de la humanitat.
Aquesta visió provenia de la famosa biblioteca d‟Alexandria que pretenia tenir tots els
documents adscrits.
El fet de tractar i inventariar tots els documents impresos s‟ha mantingut però és una feina
laboriosa. A principis del s. XX es va pensar que cada país fes la seva pròpia llista i així es
tindria un catàleg. El problema va arribar quan va aparèixer la informàtica que integraria també
els documents informàtics a més dels impresos.

Actualment la biblioteca nacional interpreta independentment del suport que es publicat i, a
més els llibres publicats en segles anteriors. Per fer tot això la IFLA i la UNESCO van decidir
crear una programació a través de la qual fixaria competències i mètodes per fer-ho.
Aquesta programació s‟ha anomenat Central Bibliogràfic Universal o Seguiment Bibliogràfic
Universal.

A Espanya al 1958 es redacta una llei del DL (Dipòsit Legal), institució que ja datava al s. XVIII
però sense ser obligatòria. La BNE recomanava que es fes un DL. Al 1958 es redacta la llei pel
DL i es creà una Agència de Bibliografia Nacional amb l‟encàrreg de recollir els llibres del DL i
fer les llistes. Aquesta agència actualment està integrada dins la BNE.

La llei de DL que obliga als impressors de forma genèrica a entregar 5 exemplars dels llibres
que imprimien a l‟Agència Bibliogràfica (de pel·lícules 2 exemplars). Els impressors el que han
de fer és lliurar aquests llibres dins la pròpia agència administrativa, és a dir, cada província
espanyola té una seu de l‟Agència Bibliogràfica Nacional de Madrid on recullen aquells 5
exemplars per evitar els costos de desplaçament fins a Madrid.
La fórmula de DL reflecteix aquesta seu i com el DL inclou la província, és important per
catalogar: controlar els llibres.

2006-2007 M-1

Cada impressor ha de fer constar al llibre que imprimeix la fórmula de DL segons la seva
província: 1) Posar a la contraportada del llibre el DL o Dipòsit Legal.
2) Posar la inicial de la província com les matrícules dels cotxes.
3) Posar el número que comença per l‟1 de gener de cada any i es consecutiu, fins al
31/12 de cada any.
4) Posar l‟any finalment en que s‟ha imprès, el qual es pot camuflar i es pot substituir
per una lletra romana (l‟any I equival a l‟any 1958 a Espanya). Hi ha impressors que no
volen posar l‟any perquè segons quin tema tractin caduca amb rapidesa.

Hi ha dos excepcions de DL a tot l‟Estat: Pontevedra (Galícia) i a les Balears. Els de les Balears
tenen un dipòsit a Menorca (Mahó) que deien que no volien portar llibres a Mallorca, on tenen
altre seu de DL, de manera que tenen 2 seus de DL. Pel que fa a Galícia, si bé hi ha 4
províncies, hi ha 5 seus de DL i Pontevedra no volia portar llibres a Vigo, on hi ha més activitat
d‟impressió.

Els materials que estan obligats a entrar al DL són: llibres, cartells, CDs, DVDs, pel·lícules,
vídeos, revistes, fullets. El que està exclòs: segells de correus, els impresos d‟oficina, els
impresos comercials sense gravats artístics, per exemple manual de com funciona una
rentadora, ni esdeveniments de tipus social ni qüestions que afectin a ordres religioses (sectes)

Dels 5 exemplars que es presten al DL, 2 es queden a la província seu i 3 van a Madrid. Dels 3
que van a Madrid 2 es queden a la BNE (un per les oficines de les Agències del DL i el
catalogaran i passarà a la BNE un cop catalogat, i l‟altre exemplar de la BNE es queda a la
BNE). El tercer exemplar que ha viatjat a Madrid es queda a disponibilitat per exposicions sobre
la cultura espanyola en altres països, és a dir, per difusió. Els resultats és que a Madrid hi ha 2
exemplars.

La IFLA recomana que totes les Biblioteques Nacionals tinguin 2 exemplars del DL un per
consultar i l‟altre queda com a còpia de seguretat.

Pel que fa als dos que queden a la província un va a la Biblioteca Nacional de la CCAA i l‟altre es
queda a la biblioteca que té la titularitat de Biblioteca Pública del municipi o província si fos de
Tarragona seria la BPública de Tarragona.
Però que passa amb la Biblioteca Nacional de Catalunya? No té dues còpies perquè en principi
està considerada com Biblioteca d‟una CCAA i tot i que s‟ha demanat ser tractada com a
nacional, els propis impressors protesten perquè són ells els qui paguen els exemplars que es
donen al DL.

2006-2007 M-1

Una de les competències més importants d‟una Biblioteca Nacional és acumular tot allò imprès
en el territori nacional per col·leccionar-lo i aquests són gratuïts perquè qui paga és
d‟impressor. Això es diu Edició Nacional que arriba de franc per llei a les BN.
Itàlia té 2 BN la de Florència i la de Roma, i Alemanya té la de Liezpiz i la de Frankfurt, però per
norma general hi ha una sola biblioteca nacional per país.

Normalment reben 2 exemplars per BN un de consulta i un altre de còpia de seguretat.
Les BN tenen l‟obligació de com a mínim un cop a l‟any fer unes llistes impreses de lo abastit
pel DL. Són llistes impreses ordenades alfabèticament en la bibliografia nacional i s‟imprimeix
en paper per facilitar als ciutadans el patrimoni del país, sinó tenen ordre però a més aquest
llistat queda integrat en el catàleg en línia. De fet és molt car mantenir els productes en paper
(pel material i pel manteniment).

Hi ha una actualització bibliogràfica sobre Bibliografia Espanyola incluir-lo al tema de
Biblioteques Nacionals. Aquesta llista es pot consultar de manera aïllada. És important perquè
surt tot el que es publica a l‟Estat espanyol i una forma de recuperar sobretot a nivell estadístic.
Això estava abans dins el catàleg de la BNE, però no es podia aïllar. Ara si que es pot. Fan
monografies, revistes, música impresa i cartografia. Està penjat al dossier.

- El material que origina llistes de Dipòsit Legal.
Quan es fa un llistat en paper, normalment són llistes periòdiques i normalment cada tipologia
documental té una llista independent. Les tipologies són: monografies, publicacions periòdiques
(revistes i diaris que tenen aquests el mateix número de dipòsit legal en tots els seus números,
però s‟han de dipositar 100 cada dia a la BN), partitures musicals, cartografia, publicacions
oficials.
Aquestes són les més freqüents, però es demanda que es dipositin els cartells però caldria
descriure‟ls ara bé, són molt pesats. La IFLA diu que són importants per a la cultura nacional i
patrimonial però no es fan llistes, tampoc de postals i perquè no hi ha gaires persones que els
cataloguin.

Una publicació oficial són impresos de literatura grisa (amb poques còpies) i de circulació
interna (conselleries, ministeris...) que no es troben en llocs habituals de compravenda. Per ex.
serien les esmenes dels estatuts. És aquella publicació que es fa amb els pressupostos generals
de l‟Estat total o parcialment, és a dir, que la paguem entre tots els diners dels contribuents. De
vegades una part la paga la institució oficial i l‟altre una entitat, per ex.

2006-2007 M-1

Aquestes originen una bibliografia nacional i tenen un número específic que es diu NIPO
(Número d‟Identificació de Publicacions Oficials) i originen una BBDD en línia, de moment a
Espanya no es publiquen en paper i a Catalunya no existeix una publicació de llistes oficials.

Les BN a través de ells que s‟estructura la bibliografia nacional, han de fer llistes i els catàlegs,
però les BN pel que fa al catàleg mundial de llibres no només s‟han de limitar al recull de
l‟Edició Nacional (recull de tot el que es publica en tot un país) sinó que també té la
competència de tenir la Col·lecció Nacional.

La Col·lecció Nacional està composta de l‟Edició Nacional, de tot el publicat en la llengua
nacional a nivell internacional, tot sobre la temàtica nacional (escriptors del país que les que les
obres del qual hagin estat traduïdes a l‟estranger que no entren en DL perquè no estan
impresos aquí, però la BN l‟haurien de tenir).
Si bé l‟edició nacional bé de franc, la Col·lecció Nacional que no és edició nacional, cal pagar-la.

Finalment una BN ha de tenir tots els llibres impresos publicats en èpoques antigues que no
siguin en DL perquè no existia i s‟obtenen mitjançant subhastes o comprant-los de segona mà.

També estaria dins de la Col·lecció nacional els llibres antics dipositats en BN especialment
valuosos i que ni són en la llengua del país, ni d‟un autor autòcton, ni parla sobre el país. Això
seria patrimoni documental són llibres antics perquè són valuosos però no poden sortir del país,
tot i que si que poden canviar de propietari per llei. Això genera polèmiques perquè hi ha obres
nostres que estan en altres països i no podem recuperar-les perquè no poden sortir del país per
llei.

També dins la Col·lecció Nacional estarien els CDs-Rom i les Videograbacions.

- La finalitat de les bibliografies nacionals.
A nivell teòric serveixen per guardar el patrimoni nacional del país. A nivell pràctic la catalogació
feta en una BN triga molt, els llibres que es cataloguen en DL de vegades surten 2 o 3 edicions
abans de que el llibre estigui catalogat, ja que a un impressor el donen 6 mesos per fer el llibre,
tot i que pot trigar fins un any. Després passa a l‟editor que s‟encarrega de distribuir-lo i
vendre‟l i a l‟hora va al DL. Després va al dipòsit legal que es catalogui
Per tant per estar assabentats del que es publica immediatament el catàleg bibliogràfic nacional
no serveix, per tant les bibliografies nacionals per comprar la última novetat mai ens a servirà.
Serveix per a catalogacions ben fetes però no per a aquelles obres noves. Tampoc serveix per
saber preus o fer estadístiques ni pressupostos.

2006-2007 M-1

El fet de que cataloguin lents però bé són paradigmes per fer catalogacions en altres països que
se‟ls copien, tot i que aquells catàlegs estrangers els hauríem de traduir, ens serveix bàsicament
per la descripció. Les bibliografies comercials en canvi, estan al cos de les innovacions
bibliogràfiques però les catalogacions són poc efectives.

La Conferència de Copenhaguen fou la última que publicà normatives sobre la Bibliografia
Nacional.

- Les Biblioteques Nacionals Internacionals
 La British Library
British Library, normatives i els productes que fa i venen també models de catalogació en CD-
Rom (acumulats des de l‟any 1950). La periodicitat de la British Nacional Bibliography és
mensual i tots els registres van sempre al catàleg on a més ens indica on està col·locada
l‟assignatura del llibre.

 La Biblioteca Nacional Francesa (BnF).
També fan la presentació i tot lo referent a la bibliografia nacional francesa. Comulativ 2006
s‟haurà de fer servir a l‟hora de fer el treball i seria un acumulatiu. Aquesta biblioteca ens
permet consultar en línia la llista (on no trobarem en quin lloc de la biblioteca es troba el llibre
consultat un cop recuperat). Ho tenen tot acumulat en un CD des de l‟any 1970 i aquesta eina
serveix per vendre catalogació, tot entrat en format MARC 21. Un repte dels francesos han
tractat d‟informatitzar tot el que tenen en el DL des de 1811 i així podríem veure com es
catalogava.

 Deutche Bibliotek
Tenen a Alemanya 2 BN Liepzig i Frankfurt. Cada una té les seves pròpies competències.
Aquestes tenen dades des de 1945. Ambdues publiquen en paper la Deutche bibliographie que
també serveix per vendre catalogació però ni per localitzar ni per comprar i és exhaustiva per
tot el que publica un país.

 Portugal.
A Chadwyck Healey empresa bibliogràfica que ha fet els CDs i DVDs de les principals
biblioteques nacionals europees. Aquesta casa editora comercial han aconseguit això perquè les
biblioteques han rebut de l‟empresa diners perquè aquesta pogués entrar als seus fitxers.

 Itàlia.
Tenen fons des de 1958, la Bibliografia Nazionale italiana.

2006-2007 M-1

 Biblioteca Nacional Checa: CNB

La Biblioteca nacional britànica i la francesa van agafar tot un any i l‟incorporaren en un mateix
CD-Rom però quedà molt distorsionada degut a que les grafies són molt diferents. Un segon
intent per fer una bibliografia internacional ho van fer França, Itàlia, Dinamarca, Holanda, Gran
Bretanya i Portugal. Aquest intent també va presentar molta problemàtica i no es van fer més
intents de bibliografies mundials.

- La Bibliografia Nacional a Espanya.
Existeixen legislacions per al DL, la primera reforma es dugué a terme al 1958 i el traspàs de
competències a les CCAA no ha variat la reforma. Així l‟únic que tenia poder per atorgar la
creació de DL és l‟Estat però si era traspassable la gestió, per tant es traspassava el poder de
que cada CCAA pogués posar el personal de DL i tot i que la CCAA pot fer la BN això no exclou
de que la BNE no la faci, aquesta també fa per tant un mateix llibre els poden tenir catalogats 2
cops un per la BN de l‟Estat i altre per la BN de la CCAA.
De fet, els exemplars que li corresponen a la BNE no exclouen tot i que la BN de cada CCAA
tingui els seus exemplars.

Els llistats de monografies surten un cop al mes, i els de publicacions en sèrie 1 cop a l‟any.
Existeix un CD de Bibliografia Nacional espanyola on s‟acumulen tots els registres de DL des de
1976. Surt trienalment i es ven per catalogació. Tot el que consta als CDs surt al catàleg.

 Les Biblioteques Nacionals de les CCAA.
La primera CCAA que demanà competències en qüestió de DL fou Galícia, que col·locà la BN a
Santiago de Compostela perquè és on està la Universitat. Va fer al 1981 el Boletín Oficial do
Bibliografia de Galicia.
Barcelona i Madrid i, després València i Sevilla són les ciutats on més activitat de bibliografia
tenen. La resta no tenen ni la meitat.
Tenen llibres a Galicia, on han fet una separata al marge de la BN, que seria llibres comercials
en gallec.

Per altra banda, es va intentar fer una BBDD provisional de llibres que s‟estaven catalogant a
cada Agència Bibliogràfica Provincial, hi hauria un bibliotecari que amb el manuscrit del llibre
prendria un mínim de dades per sistema electrònic i seria com avançar noticia del que sortirà
pròximament, però són noticies incompletes (no hi havia gaires detalls en els registres). Un cop
feta aquesta fitxa provisional, se li dona a d‟impressor al mateix temps que el número de DL i
l‟impressor va a la impremta, fa el llibre i aquesta fitxa queda impresa en la contraportada del
llibre. De manera que es generen 2 documents més, el de la BBDD i el de la contraportada.

2006-2007 M-1

Aquesta fitxa podrà servir perquè quan es catalogui, la major part de la feina estigui feta.
D‟això s‟anomena CIP (Catalogació dins la Publicació, en anglès Cataloguin Inside Publicaction).
La fitxa està feta per professionals i a més queda enregistrada en una BBDD.
El resultat ha tingut poc èxit perquè resultava car aquest sistema, ja que havia més personal
que fa d‟intermediari. La gràcia d‟aquest sistema era que la informació que es donava era
immediata. El CIP només el segueixen portant a terme rigorosament al Canadà, però la resta de
països no la segueixen exhaustivament.

La bibliografia comercial ha acceptat molt la immediatesa de la noticia i cada cop cataloguen
millor aquells països que no segueixen CIP els hi atorguen la capacitat de fer aquesta funció a
la Bibliografia Comercial.

 La Bibliografia Nacional a Catalunya.
Catalunya al 1982 va ser la segona CCAA en demanar transferència en funció de DL i en funció
de tenir una BN així els llibres publicats a Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona quedarien
gestionades per la BN i, després cada biblioteca territorial es quedaria un exemplar.

Al 1982 va publicar-se la Bibliografia Nacional de Catalunya com a llibres impresos de
Catalunya. La publicació es dividia en 2 parts: la de monografies i la de publicacions en sèrie,
però no van sortir la música impresa, ni mapes...
Actualment la BNC parla de bibliografia catalana però abans de l‟any 2000 es va decidir deixar
de fer la bibliografia impresa perquè sortia massa cara i quedarien catalogats els llibres en el
catàleg electrònic, però podent ser consultats de forma independent al DL.

Dins el DL tant a Barcelona com a Madrid són les dues CCAA que més llibres impresos tenen
(no llibres editats que gestiona la publicació), la impressió vol dir que només estan impresos, no
l‟edició. Hi ha molts llibres catalans que s‟imprimeixen a Pamplona i no surten al DL d‟aquí, però
també a Barcelona s‟imprimeixen còmics francesos que queden enregistrats a Barcelona.

 Bibliografia Nacional de Madrid
Van ser els tercer en fer la Bibliografia. Aquests fan una monografia de bibliografia l‟any.

 Bibliografia Nacional a Euskadi.
Euskadi no publica separada la bibliografia de la BN de la del DL tot queda al catàleg en línia.
Navarra i Aragò tampoc no fan bibliografia impresa perquè surt molt car, en canvi La Rioja si
que es fa producció impresa tot i que és escassa.

2006-2007 M-1

 Bibliografia Nacional Balear.
Té dos seus una a Mahó (Menorca) que fa el seu butlletí de bibliografia que es poc voluminós i
el de Mallorca que fa un butlletí menys detallat que el de Menorca i sembla ser que Ibiza ha
aconseguit tenir DL, però està en vies de poder-se fer. Les illes tenen el problema del
transportar els llibres en vaixell d‟una illa a l‟altre.

 Bibliografia Nacional Valenciana (1984)
Fan bibliografia de monografies i publicacions en sèrie.

 Bibliografia andalusa.
Granada és considerada capital cultural i Sevilla la capital comercial. Té 2 tipus de bibliografia:
monografies i publicacions en sèrie.

S‟ha de recordar que a l‟estranger es fan les Publicacions Oficials que fa cada ministeri de la
presidència i ha creat la BBDD que es diu NIPO (Número d‟Identificació de Publicacions
Oficials).

Exercici 2.
Com a símbol només la I per que no el localitza, no sabem on està col·locat el llibre, per tant la
L no cal posar-la. A la BNE no cal posar la data de consulta per que és un CD-Rom. Les
citacions de les bibliografies nacionals totes són publicacions en sèrie. No posaríem “dins” ni “a”
posaríem el títol de la bibliografia i després de quin tipus si és una monografia, el volum, any i
la pàgina.

Recordem que les bibliografies no serveixen per vendre ni per localitzar llibres, en canvi si que
serveixen per catalogar, l‟únic que caldria fer és canviar l‟idioma. L‟empresa encarregada de fer
les bibliografies a gairebé tot el món és Chadwyck Healey. No obstant, al catàleg europeu
principalment per les dificultats d‟adaptar idiomàtiques.
Per fer les descripcions es necessiten diners sobretot perquè cal pagar bibliotecaris i la IFLA diu
que si una bibliografia nacional no es pot mantenir segons els seus consells, podria ser també
recollida a través de la via comercial del llibre.

2006-2007 M-1

TEMA V: La via comercial del llibre.-
Recursos d‟interès: http://campusvirtual.ub.edu/mod/resource/view.php?id=3694 -> ISBN 13 el
nou ISNB.

Aquesta via està potenciada pels editors que són els que farien el negoci i trobarien la forma de
difondre i vendre el que fan. Per tant parlarem dels editors igual que pel que representa a les
bibliografies impliquen als impressors.
Els editors fan més negocis que els impressors. Els editors primer difonen el que fan tant en les
biblioteques com a les llibreries. Les bibliografies comercials poden suplir o completar les
bibliografies nacionals ja que donen informació immediata del que sortirà.

Un editor londinense Foster, cap al 1959 va pensar que per vendre millor els seus llibres
sobretot quan els venien a l‟estranger, l‟hi costava traduir els títols dels llibres als altres idiomes
i va pensar en posar un número als llibres, per no haver de traduir. Va crear un número
identificador de llibres per identificar el número exacte del llibre, edició, tipus d‟enquadernació,
qualsevol variant i el preu. Aquesta innovació va ser un èxit i es va crear tot un sistema dit
ISBN (International Standard Bibliografic Number) i que la ISO el va adoptar i regular com una
norma ISO que regula l‟ISBN 2109, al 1966.

Actualment el número ISO està regulat pel Comitè Internacional d‟ISBN amb seu a Berlín i va
atorgar l‟acceptació als números que van sortint i també cada dos anys, la seu publica un
directori Internacional molt important amb les adreces dels editors a tot el món. És un directori
de pagament.
La norma ISBN fins ara era un número de 10 xifres repartides en 4 grups separats per un espai
o guió, dels quals , l‟últim grup era una sola xifra (número de comprovació del sistema
informàtic que de vegades és una xifra romana). Els altres grups són codis i poden ser de
diferents llargària (fins a 9 xifres màxim).
El primer grup correspon al país que publica al llibre, volien que identifiqués la llengua i després
ho van deixar i identifica si el publica una Agència Internacional. Aquest número l‟atorga Berlín.
El segon grup és la identificació de l‟editor del llibre i l‟atorga l‟Agència de l‟ISBN establerta a
cada país. Que s‟encarrega de que a cada país no hagi una xifra repetida.
El tercer grup es el llibre concret dins l‟editorial i l‟edició concreta d‟aquell llibre amb totes les
edicions concretes d‟aquell llibre. Per ex. hi ha llibres o obres que estan en 1 volum, en més
d‟un volum o una obra complerta i tots amb el mateix ISBN. Aquest número el posa l‟editor.
El quart grup és el codi de comprovació o dígit de control.

Tot això funciona per ex. un editor envia un llibre a l‟Agència d‟ISBN nacional a Madrid, perquè
li donin el número del llibre. L‟Agència l‟ha de donar el vist i plau, un cop fet, l‟editor l‟ha
d‟imprimir per tant l‟editor envia el llibre a l‟impressor perquè l‟imprimeixi el número d‟ISBN al

2006-2007 M-1

llibre. Un cop que ja té el número, la BBDD de l‟ISBN dona la noticia de l‟existència del nou
llibre i així començar-lo a difondre entre llibreters, bibliotecaris...
L‟ISBN té un tipus de descripció dolenta, no hi ha correcció de dades, però la noticia de que
existeix el llibre és immediata, molts cos abans de que apareguin a les llibreries. Així es creen
les BBDD de l‟ISBN als països que el tenen.

De vegades les primeres noticies s‟acaben de modificar al cap del temps, per tant aquests
BBDD són poc fiables perquè no fan la catalogació amb el llibre davant. Però també informen
del preu del llibre (tot i que no és obligatori) i molts editors no el posen.
Cada país gestiona l‟ISBN que és una agència sempre comercial. Però Espanya no és una
empresa comercial on es gestiona l‟ISBN com a la resta de països, a Espanya és el Ministeri de
Cultura que gestiona l‟ISBN. Una avantatge és que és gratuïta la seva consulta per tothom,
mentre que als altres països s‟ha de pagar. L‟inconvenient és que als altres països per rivalitat a
les altres editorials comercials, tracten de fer la fitxa catalogràfica ben feta i les noticies cada
cop les fan més correctes catalogràficament parlant, cosa que aquí no.

L‟obligatorietat de l‟ISBN, tenint en compte que les normes ISO no són obligatòries per llei,
l‟ISBN tampoc ho és. Però al llarg del temps, molts països creuen que seria interessant mentre
una llei que obligui als editors d‟aquell país a introduir l‟ISBN, de manera que en molts països és
obligatori. A Espanya des de 1974 és obligatori, tot i que en la BBDD tenen llibres des de 1972.

Si algú vol publicar pot anar a un impressor i publicar però no el pot vendre, l‟ha de regalar. Per
tant els llibres poden no portar ISBN sempre que no es venguin, ara bé, si que han de portar
DL, sense ISBN hi ha un 5% de les publicacions d‟un país, serien els llibres per regalar o per
altres causes: tesis doctorals, que porten un DL, actes de congressos que la paguen els
congressistes no és necessari que portin ISBN, publicacions personals (autoedició)...

L‟ISBN per tant és obligatori però no publiquen tota la publicació nacional hi ha que queden
sense control.

L‟intent del codi de barres correspon a una iniciativa no complementària al món dels llibres si no
prové dels productes manufacturats. La iniciativa prové dels anys 70s i que era una iniciativa
per llegir i identificar els llibres mitjançant els escàners per controlar els productes
manufacturats. Va tenir èxit i els editors van voler afegir-se a aquest sistema, la qüestió era que
el codi de barres partia de 13 xifres i l‟ISBN només en tenia 10, això era un inconvenient, ja que
l‟ISBN s‟havia de transformar de 10 a 13 xifres. Van arribar a la conclusió de que la qüestió es
solucionaria que les 10 xifres d‟ISBN s‟avantposarien 3 xifres que serien 978 per tant un llibre
en codi de barres seria 978 i a continuació l‟ISBN corresponent. A mida que els números d‟ISBN

2006-2007 M-1

es vagin esgotant, que no queda gaire temps perquè això passi, el 978 anirà variant, de manera
que hi hauria 3 xifres més per poder anar creant més números ISBN.

978 84 9815 846 1
Barres país Nº del llibre Editorial Dígit de control

Els codis de barres van tenir èxit a l‟ISBN es van conservar als codis de barres. L‟únic on el codi
de barres no és el prefix és en els llibres que comencen sempre pel codi del país.
Els codis de barres els magatzems poden incorporar més barres segons la quantitat d‟stock que
tinguin.

L’obligatorietat de posar un codi de barres.-
Hi ha països on els codis de barres són obligatoris. A Espanya no és obligatori. El codi de barres
s‟ha de posar amb un programa informàtic. Hi ha moltes empreses però no estan
informatitzats, s‟ha de tenir en compte que les barres tenen una amplada concreta, no es
poden fer manualment. El sistema ISBN s‟ha quedat petit per la quantitat de llibres i a partir de
gener del 2007 es va fer l‟ISBN amb 13 xifres per tant s‟han afegit el 978 als llibres publicats en
aquest any. Els llibres publicats aquest any tenen 2 ISBNs un amb el número de 10 xifres i
l‟altre amb el mateix número amb 13 xifres (només varia l‟últim número, el dígit de control
entre ambdós números).

Així doncs, pel que fa al codi de barres, es va adequar al sistema d‟ISBN pel que fa als llibres,
que comencen amb el dígit 978. El codi de barres està supervisat per EAN (International
European Article Number). El prefix per a revistes és 977 que és per l‟ISSN i el 979 funcionaria
a partir del 2007 per a llibres.

Existeixen guies comercials impreses i també en CD, sobretot en aquells països on es cobra per
consultar o tenir accés al catàleg. A Espanya no seria el cas.
Durant l‟època de Fraga Iribarne els llibres es controlaven des de la Policia, per controlar el que
es publicava, i després passarien a ser controlats per l‟Agència de Turisme, així tot el que era
censurat anava al mar. Finalment s‟hi va encarregar el Ministeri de Cultura.

A França, ELECTRE és l‟empresa comercial que s‟encarrega de controlar l‟ISBN. Aquesta
agència publica setmanalment una revista que es diu “Revista Setmanal” (Livres Hebdo) i un
llistat dels llibres que ja tenien ISBN i que sortiran setmanalment i amb una referència
superficial, un petit resum. ELECTRE va fer un acumulatiu d‟aquesta revista que es diu Livres de
France, que inclou tots els llibres setmanals del mes. Aquesta revista és mensual.

2006-2007 M-1

Tot s‟acumula amb blocs anuals, un cop l‟any publica “Livres disponibles”. Aquest llibre anual no
només conté els llibres de l‟any sinó també els llibres d‟anys anteriors no venuts o en stock.
Aquest el tenen en paper i en CD.
ELECTRE és també una editorial especialitzada en biblioteconomia.

A Anglaterra l‟editorial comercial que gestiona l‟ISBN és Bookseller que també fan
setmanalment, mensual i anual però a més acumulen per temes. L‟acumulatiu és diu “British
Books in Print” (llibres a la venda).

A Alemanya l‟editorial que gestiona l‟ISBN és VLB (Verzeichinis Liferbarer Bucher), també és
una editorial comercial. També fan acumulatius per temes. El VLB (Verzeichinis Liferbarer
Bucher) d‟Alemanya es per a tot el món en llengua alemanya (Austria, Suïssa i Alemanya)

A Itàlia l‟editorial és Editrice Bibliografica, controla l‟ISBN i la norma ISO, la publica ells
també. Treu el “Catalogo de Libre Comercio anual”. És una editorial important en
biblioteconomia. També té en CD “Giornale della Libreria” que sol ser trimestral.

Als EUA Bowler és la que s‟encarrega de l‟ISBN. També és una editorial important que publica
llibres de biblioteconomia. Aquesta editorial publica un cop l‟any Books in Print i que són tots els
llibres a la venda d‟EUA, tant els estrangers com els que no ho són. Té fama de que no té una
tipografia gaire visible, està en línia i s‟ha de subscriure pagant.
Per altra banda, també porten la Fothcoming books (llibres que sortiran) on informen dels
llibres que han de sortir. El problema és que cada cop el fan més petit perquè surt molt car
gestionar-lo, ja que han de pagar als bibliotecaris per fer les catalogacions. Actualment han
afegit una ressenya dels llibres en la versió en CD.

Global books in print és una editorial que avarca llibres de tot el món anglès que estan a la
venda (EUA, Canadà, UK...) en base a l‟ISBN per tant no venen llibres. També s‟ha de pagar per
subscriure‟s en línia. Tenen una BBDD de llibres apunt de sortir.

Publisher’s International ISBN Directori és publica a Berlín de totes les editorials del món.
No hi ha llibres sinó editors i és exhaustiu.

2006-2007 M-1

Resumint el món comercial.-
- Les avantatges:
 A traves de l‟ISBN es pot aconseguir el catàleg de l‟ISBN mundial dels llibres destinats a
la venda.
 Les bbdd són recuperables a partir d‟autors, títols, llengua, són per tant molt flexibles.
 A cada país la bbdd té un any diferent en ISBN depenent de quan la llei obliga a
establir-lo. A Espanya ho fan al 1974.
 Totes les bbdd d‟ISBN també informen dels llibres exhaurits i serveixen per fer la
història del llibre i això tots.
 Dona noticia immediata que el llibre surt al carrer i fins i tot abans de que el llibre
estigui al carrer.
 Sovint indica el preu, però això implica que el preu estigui imprès al llibre o a vegades
l‟editor vol que consti al llibre.
 A nivell de gestió de biblioteques, l‟ISBN surt també per conèixer els pressupostos de la
compra de llibres i també per a la gestió personal.
 Útil per fer estadístiques i la matèria editada, quants llibres hi ha en una o altre
llengua....
 És el gran directori dels editors de cada país. En el cas d‟Espanya és que tot aquest
sistema és gratuït.
 Els ISBN que no estan en línia, per tant en paper, cada país disposa de revistes, CDs,
acumulatius. A Espanya no hi ha més que la bbdd en línia i tot i que volien una versió
en paper, no s‟ha aconseguit.
 Hi ha editorials que gestionen l‟ISBN que fan petits resums del llibres.
- Aspectes negatius:
 Les classificacions temàtiques fan una classificació pròpia que no és la CDU, ni la de la
UNESCO, de manera que queda despenjada.
 No venen els llibres.
 No sempre indiquen el preu.
 L‟ISBN normalment està ple d‟errades perquè cataloguen ràpid i són poc coherents.

2006-2007 M-1

- Les Fires de llibres.-
Les fires es fan per vendre i existeixen des de que hi ha llibres impresos i també des d‟aquest
moment es fan catàlegs dels que van a les fires. Des de prop de la invenció de la impremta, es
fan a Alemanya Fires de Llibres i cada impressor feia les corresponents llistes que eren les
primeres bibliografies on quedaven incloses només els llibres a la venda, no els exhaurits.
Aquests catàlegs es deien Messcatalog.

Actualment la Fira més important de llibres que es fa arreu del món convocada per editors és la
Fira del Llibre de Frankfurt, hereva d‟aquestes fires que es feien al llarg del Rhin. Es
convoca a finals d‟octubre, i és internacional, van editors d‟arreu del món.
El premi nobel de literatura intenta coincidir amb aquesta fira per així fer transaccions
comercials. En aquestes fires no es venen llibres al públic, si no que es negocia amb els drets
d‟autors, de traductor i d‟imatge de l‟autor.
Aquesta fira la fan propera a la Fira de la cervesa de Münich.
Aquest any la Fira de Frankfurt està dedicada al català i a continuació es van colar totes les
editorials en castellà que hi ha a Catalunya.

Alvoltant de la Fira de Frankfurt es crea la Fira alternativa, on van les editorials que no han
estat convidades a la de Frankfurt, i es fa aquesta altra fira feta només per als professionals, es
publica un catàleg a la fira de les editorials que hi són i no es fa venda de llibres.

La segona gran fira és la que es fa a París: Fira Internacional de París. Tampoc en venen
llibres, són transaccions de llibres.

La Fira del llibre infantil a Bolonia, la fan normalment a l‟abril i mou el negoci del llibre
infantil i de les il·lustracions, a més mou també molts diners.

A Amèrica, Guadalajara a Mèxic al març fan la Fira interna del llibre mexicà.

La IFLA sabent el ressò que tenen aquestes fires acostuma a declarar un país com a capital
mundial del llibre i la cultura del llibre. L‟any 2007 haurà de ser Bogotà, tot i que encara ho és
Torino. Aquest acord UNESCO-IFLA es fa 1 cop l‟any.

Paral·lela a la fira de París és també important la Fira del Llibre de Londres que es fa a finals
d‟abril.

Actualment es pot anar a la Fira del Llibre de Brussel·les, important perquè acostumen a
anar dibuixants de còmics, malgrat que la fira més important mundial és la d‟Angulema
(França), però aquesta de Bèlgica també és important. Se sol fer al febrer.

2006-2007 M-1

A EUA de les fires que fan importants, una és la que organitza l‟ALA, organitza per biblioteques,
però que van editors i es la National Library Week, que fa moltes activitats i cap al mes de
setembre es fa altra fira que es diu La Setmana del Llibre Prohibit.

A Catalunya a la fira Els llibres t’esperen a Catalunya que afecta a editors i una part dels
llibreters, els quals estan dividits. Per una banda estan els que volen que la gent compri els
llibres a les tendes petites de barri, ja que tenen molts problemes per vendre amb la
competència de les grans superfícies i aquests reivindiquen que torni la llibreria de barri. Per
altra banda, hi ha el sector que diu que ni amb això les llibreries de barri remuntaria la venda
de llibres.
Els que hi són a la fira són els primers perquè si que venen en aquesta fira es venen llibres.

També a Catalunya es troba la fira Paperantic que comença al març i no només venen llibres
si no segells, cromos, cartells i la crea l‟associació de llibres antics i que de vegades
col·leccionistes poden trobar coses interessants: postals.

La Fira del Llibre de Barcelona es fa al novembre. Abans aquesta fira es deia Liber, Fira
d‟editors d‟Espanya i que es va fer després al saló de Frankfurt sent una fira internacional. E-
Liber feia la fira un any a Madrid i l‟altre any a Barcelona, fins que Barcelona va dir que una fira
cada dos anys era molt poc i es va desvincular de Liber. Aleshores va crear la Fira Internacional
de Barcelona, era només per editors. Normalment es fa al recinte de Montjuïch i feta per
professionals.

Al setembre es fa la Fira de Llibres Antics, es una fira convocada per les llibreries de Plaça
Catalunya que solen fer catàlegs de llibres molt bons i que es tenen molt en compte, ja que
cataloguen el material que porten a diferència de les altres fires on només el catàleg es fa sobre
els editors que hi van. El problema és que els expositors no mostren els llibres sino que els
mostren en catàleg i després entren en negociacions. És de caire internacional i dins d‟aquesta
fira també es publica tota la relació d‟editors.

Les CCAA acostumen a convocar fires de llibres on si que es venen llibres i inviten a editors,
llibreters que a vegades tenen parades dins la fira.

També hi ha la Fira del Llibre Anarquista que es fa entre Madrid i Barcelona.
En algunes fires d‟aquestes també hi ha biblioteques que porten els seus catàlegs.

2006-2007 M-1

- Les Bases de dades de llibreters.-
Normalment aquests catàlegs s‟han agrupat, són grans catàlegs col.lectius que els llibreters
paguen com a compensació per sortir en Internet.
Bookfinder.com té 60 milions de llibres, la LC en té 50 milions. La primera és connectable en
línia i et diu on es troba el llibre, en quina llibreria d‟arreu del món.

Altre catàleg col.lectiu que agrupa tan biblioteques com llibreries és un cataleg de catàlegs:
Buchhandel són llibreters d‟arreu del món, busca el llibre i el preu així com on es pot trobar.

Un altre catàleg és el Booklooker.
També el Userbooksearch (amb 55 milions de llibres)
Barnes & Noble.com (www.bn.com) va començar sent una llibreria i ha crescut molt.
Books & books Collecting: també és una pasarel.la de llibres que connecta amb altres.
Abebooks.com (diuen que va cap als 40 milions de llibres).

Editorials espanyoles: consulta ISBN aquesta BBDD no ven llibres sino si el llibre existeix si es
venen i el preu que donen sobre tot és per fer pressupostos de cara a les biblioteques que
compren. Només hi ha llibres a la venda des de 1972. Es troben tots els editors espanyols
(adreces, d‟editors) i en aquest cas és exhaustiu perquè per llei ho imposa hisenda.

Iberlibro la gran empresa en línia d‟empreses a Espanya es aquesta. Agrupa totes aquelles
llibreries que han volgut agrupar-se en Internet. Forma part de la cadena Abebooks.com. És
important per buscar edicions antigues més que no pas per buscar llibres nous. També és
doncs per a col.leccionistes. Li fa la competència la llibreria sevillana Renacimiento, que no està
associada però treballa amb llibres vells i als EUA però pel seu compte.

Hi ha altre associació de llibreters que es diu CEGAL que com a tal, és una associació on es
poden agrupar llibreters per ordre alfabètic.

Els distribuïdors: l‟editor diu que no ven llibres sino que posa els llibres al mercat. L‟editor dona
el llibre al distribuïdor que és l‟intermediari entre el llibreter i l‟editor. De vegades quan no hi ha
distribuïdor és difícil trobar el llibre i sol passar amb editorials institucionals. El fet que sigui un
llibre que passa per les mans del distribuïdor encareix els llibres. Una empresa de distribució és
Info@nde.

Libris.es és altre pàgina web de llibreries i editors.

L‟ISBN no és l‟únic número de codificació numèrica de materials, existeixen altres amb més o
menys repercusió.

2006-2007 M-1

TEMA VI: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ISSN I DIRECTORIS.
L‟ISSN és un número normalitzat sota la norma ISO que afecta a revistes. És un número
voluntari per tant no totes les revistes del món el tenen. Està regulat per una Agència
Normalitzada a París, el gestiona la UNESCO però ha concedit la informació dels seus materials
a una agència privada. Afecta a registres i sèries (anuaris que estan entre monografia i revista;
col.leccions de llibres que surten amb una certa regularitat).
Aquest número consta de 8 xifres repartides en 2 grups i que no tenen cap significat. Com que
aquest número vol que també es llegeixi pel codi de barres s‟allarga abantposant 977 i 2
números al final.

- Identificadors numèrics.
L‟ISAN és un número normalitzat per a productes audiovisuals. És voluntari i no té massa
implantació. Està gestionat per una empresa privada i també és una norma ISO. Aquest número
s‟ha fet per un òrgan particular dins de l‟entorn ISO. Aquest esta bastant implementat essent
per a música impresa i hi ha l‟Agència Internacional en Espanya gestionada pel Ministeri de
Cultura “Centro de Documentación de Música i Danza”. Té una BBDD. Esta bastant implementat
ja que la música impresa té també un DL.

L‟ISRC: International Standard Registre Code és per a registres sonors i audiovisuals. També és
un número ISO no obligatori. No té gaire implementació.

L‟ISRN: és un número aplicable a informes tècnics (literatura grisa difosa per termes comercials,
o informes tècnics sobre casos determinats). És un tipus de literatura grisa molt important. Està
implementat a França per la institució l‟equivalent a Espanya del CSIC i es diu (INIST). Porten
totes les comissions d‟informes tècnics de la Unió Europea que la Biblioteca de Dinamarca té el
DL d‟aquestes informes tècnics europeus i la BBDD és consultable en línia però pagant.

L‟ISMN: sobre partitures musicals. Hi ha una BBDD sobre partitures musicals a Espanya.

L‟ISWC: Publicat per protegir els drets d‟autor de les obres musicals. Es per saber a qui s‟ha de
demanar permís. Obres musicals i drets d‟autor.

Tots aquests números s‟estableixen per norma ISO i no són obligatoris. Fora de l‟entorn ISO
trobem:
El NIPO (Número d‟Identificació de Publicacions Oficials).

El DOI: pretén ser una norma ISO però no ho és i es voldria per identificar la informació digital
que corre per Internet però de moment esta en mans d‟una agència privada. Una agència nord-

2006-2007 M-1

americana. Número d‟Identificació d‟Objectes Digitals. Es busca que quedi controlat i descrit per
les metadades, però queda molt.

IBSN: és un número que volia introduir un espanyol per normalitzar els blocs [ibssn.jarfil.org]
no és entorn ISO. De fet un bloc seria un DOI (informació digital) Han muntat una BBDD.

L‟ISSN.-
És un número normalitzat pel que fa a les publicacions en sèrie i que va ser creat per un grup
de científics que es van acollir a la difusió de la Ciència dins de la UNESCO, per tal d‟identificar
les millors revistes que es publiquessin arreu del món, per tant en principi va ser un número de
qualitat a instància del món de les ciències i amb el recolzament de la UNESCO.

S‟origina a començaments dels 70s, quan l‟objectiu de seleccionar les millors revistes del món
era el següent: Als anys 60s hi ha nombroses empreses que buidaven els articles científics de
les revistes científiques (feien el registre i el resum dels articles). Algunes d‟aquestes empreses
eren l‟abstract. Aquestes revistes d‟Abstract les feien per temes, per tant es buidaven les
revistes per temes molt concrets perquè els científics opinaven que no sempre valia la pena
llegir-se i resumir els articles que no aportaven noves informacions i en canvi complicaven
l‟article, és a dir, s‟anyorava una tria de revistes bones. Per tant aquestes revistes es demanava
que les revistes d‟abstracts buidessin les revistes bones i de qualitat per tal de difondre el món
dels abstractes i el món de la ciència. Per això van pensar en fer una BBDD de revistes només
de qualitat i que quedarien enregistrades per un número.

Per fer una BBDD de qualitat primer s‟ha de configurar la BBDD, és a dir, descriure les revistes i
per això s‟havia de generar un sistema descriptiu de les revistes. Després van organitzar el
número ISSN per que no es donessin números repetits. Per altra banda, està el tema de qui diu
que una revista és bona?

Els Abstractes són resums, per tant hi havia empreses exclusivament dedicades a fer els resums
de revistes científiques i que es deien Empreses d‟abstracta.

Així va néixer l‟ISSN. En principi es va pensar que les Biblioteques Nacionals dels països
dirigirien el projecte d‟ISSN perquè com a les Biblioteques Nacionals havien de tenir totes les
revistes que es publicaven al país, per tant el que havien de fer era fer una Agència de l‟ISSN i
indicar aquelles que fossin de qualitat. Per tant el país havia de pagar a l‟Agència.
En principi el projecte va fer-se fins que van topar amb criteris diferents. Els editors de revistes
que no estaven considerats com la qualitat es van manifestar. Tothom volia tenir el número de
qualitat. Un primer pas va ser demanar que els números de les revistes fossin per les que

2006-2007 M-1

tinguessin articles de qualitat. Actualment però, la cosa ha degenerat ja que qualsevol editor de
revistes que demani un ISSN se li atorga.

També amb el pas del temps, s‟ha demostrat que identificar revistes amb un número és tan
còmode com fer-ho amb un llibre i es pensa que un ISSN s‟acabi convertint en un identificatiu
per a tot tipus de revistes.
Això fa que les BBDD a París, on està l‟Agència Central de l‟ISSN, sigui la més gran de les BBDD
de revistes de tot el món. No es troba cap anuari que tingui tantes revistes com la BBDD de
París que té registres de revistes vives i mortes.

A Espanya en DL la imprimeix l‟impressor. Quan arriba a l‟ISSN la descriu i va passant a les
bibliografies de les corresponents CCAA. Cada número de registre es fa només del primer
número de cada revista. Un cop que queda enregistrat el primer número, no se sap si la revista
continua viva o no.

Per altra banda, si un editor fa una revista i demana l‟ISSN es va fer un International Serial
Data System amb això la BBDD sortia amb una fitxa de registres. Els primers en fer la
descripció van ser els del número ISSN, els científics de París i tot i voler conformar.

CONTROL BIBLIOGRÀFIC

NOU DEPÒSIT LEGAL NÚMERO ISSN

DESCRIPCIÓ ISBD DESCRIPCIÓ ISBD

BIBLIOGRAFIA NACIONAL ESPANYOLA REVISTES ESPENYOLES AMB ISSN
PUBLICACIONS EN SERIE

BIBLIOGRAFIA DE CATALUNYA BBDD DE LA UNESCO AMB EL CONSUM
PUBLICACIONS EN SERIE I ALTRES DE TOTS ELS PAÏSOS
AUTONOMIES

Així doncs, cada país té dues llistes de revistes les entrades per DL tinguin o no ISSN i les que
tenen ISSN atorgat per diversos motius.

Les normes ISSN van crear altre cosa important com fou una llista d‟abreviatures de revistes.
Van atorgar un títol abreviat a cada revista i van enregistrar aquesta tipologia de revistes
abreviats. Per consultar les revistes abreviades calia consultar també la BBDD de l‟Agència
Internacional de París. Això interessa per catalogar revistes ja que les AACR demanen el títol

2006-2007 M-1

abreviat i no el podem abreviar nosaltres si no que existeix, com veiem, un títol oficial abreviat
per a cada revista amb ISSN

Química analítica. – Madrid: Ediciones...
Quím.anal = (seria el títol abreviat per a aquesta revista i que hauríem de posar en
cas de que la cataloguéssim per AACR)

Quan una revista encara està vigent, normalment a la BBDD posen l‟any d‟inici i 9999, mentre
que si la revista s‟ha deixat de publicar posen l‟any d‟inici i l‟any final de publicació.

Definició de revistes.-
La norma ISO 3297 afecta a l‟hisn defineix com publicació seriada: publicació en qualsevol tipus
de suport que s‟edita en parts successives i que porta, generalment una designació numèrica o
cronològica pensada en principi per continuar indefinidament (diferenciant-los de fascicles
d‟enciclopèdia que esta pensada perquè s‟acabi).

L‟ISSN té la funció de citar les publicacions seriades amb precisió. El departament de
catalogació de les biblioteques per tenir el títol abreviat d eles revistes, per fer comandes de
subscripció a les revistes, per part de les biblioteques, per a la confecció de catàlegs col.lectius,
per intercanvi electrònic a nivell comercial. No es obligatori i l‟ISSN s‟ha de col.locar a la
capçalera adalt i a la dreta de la revista.

Quan una revista té algun canvi tindrà un número ISSN diferent per ex. si una revista està en
paper i en línia tindran números ISSN diferents. També tindrà importància els títols abreviats
per diferenciar revistes amb el mateix títol, però sent revistes diferents per això el títol abreviat
serà diferents d‟una revista a una altre.
L‟ISSN també pretén diferenciar a les revistes homònimes segons el títol, és a dir s‟escriuen
igual.

2006-2007 M-1

TEMA VII: BIBLIOGRAFIES DE REVISTES: DIRECTORIS COMERCIALS.
Els Directoris de revistes.-
Un directori de revistes són aquelles publicacions que inventarien revistes de forma exhaustiva
amb la finalitat de vendre subscripcions de revistes. Això significa primer que surten anualment
i en fascicles de publicacions trimestral...intenten sostenir el màxim número de revistes a nivell
mundial i que intenten donar el contingut i la fitxa de cada revista (dona l‟adreça de l‟Agència
que facilita la subscripció, breu noticia de la revista, el preu, si la revista es de prestigi...) i dues
dades molt importants:
 Si la revista té control d‟un Comitè de Qualitat: si la revista no admet qualsevol article.
 i també ens indiquen si aquella revista es buidada per serveis d‟abstract o no ho fa.

Malgrat aquests directoris ser inventaris de revistes a tot el món si mirem aquestes dos últimes
dades de qualitat i abstract, tindrem un conjunt de revistes de qualitat.

Abans s‟exigia que la revista tingués ISSN perquè era un segur de qualitat, però en l‟actualitat
no cal. Hi ha dos grans directoris de qualitat: abstract i qualitat que hem vist. Ulrich‟s
Periodicals Directory i The Serials Directory, són 2 directoris de revistes que estan molt
actualitzats i són de pagament, però el segon es pot accedir de forma gratuïta a través de la
UB.

Al marge d‟aquests 2 directoris, queden al marge la premsa diària i la gratuïta. La diària es
aquella que apareix com a mínim 4 cops a la setmana. Recentment però intenten incloure la
premsa diària però només la dels EEUU. A l‟Agència ISSN espanyola si que inclou la premsa
diària.

- Els repertoris de revistes programats per vendre subscripcions.-
Estem dins l‟entorn de revistes ISSN (no normalitzat que al principi s‟acostumava a l‟actualitat i
que actualment s‟apropa més a l‟ISBN de llibres, per tant de caire comercial). A la BBDD ISSN
tenen sobre 1 milió de llibres des dels anys 70s amb una descripció senzilla però vàlida. Es pot
fer una cerca per títols i per classificació decimal i ofereix la possibilitat de consultar tant
revistes esgotades com les encara vigents. En aquest sentit és més operatiu que les revistes
entrades per DL.
L‟exhaustivitat esta dins de l‟ISSN. Cada país té gestionat l‟ISSN a través de les seves
corresponents Biblioteques Nacionals i comunica a les altes i les baixes a la seu Central del ISSN
a París.
Acostumen a tenir el preu de subscripció però no el solen actualitzar. També atorguen tipus
abreviats de revistes perquè quan es cataloguen, segons les AACR o ISBD les han d‟abreviar el
títol i per això són útils aquests catàlegs de revistes abreviades.

2006-2007 M-1

ULRICH‟S directory i el Serial directory serien repertoris i estan per vendre-les. Ambdós són
paral.lels i corresponen a empreses nord-americanes i actualment recullen sobre les 200.000
tipus de revistes (revistes vigents). Avisen de revistes que han deixat de publicar-se, de les
revistes de les trimestrals... No treballen amb premsa diària excepte en algun cas.

ULRICH‟s és de l‟editorial Bowker, té la filosofia següent: l‟any 1967 va començar a oferir a les
revistes que a canvi de que les revistes enviessin els números que anaven sortint a la redacció
de Bowker inclouria en la BBDD els repertoris. Per tant la quota es pagava amb una subscripció
a la revista, és a dir, no ho pagaven amb diners si no amb subscripcions i això el va convertir en
el màxim directori de revistes. Cada revista donava el títol, les dades de l‟empresa que gestiona
les subscripcions i de la revista donava el número de la revista. També indica si porta
il.lustracions, si fa índex la revista al cap dels anys, si admet publicitat, si detenta la propietat
intel·lectual de la revista, si emplea algun article a qui adreçar-se al director que o al cap de la
revista, o en quin suport es publica. També indica si la revista té Peer Rewiev (Comitè de
revisió o redacció) o si té covered by I&A service (índex and abstract) i si té possibilitat
de consultar-se a text complert en línia URL.

El control de qualitat (Peer Rewiev) indica si la revista quan rep articles hi ha un comitè de
redacció que se‟ls mira i els tria. Això és important per conèixer la qualitat de la revista.

Covered by Index and Abstract: fa referència a si la BBDD de resums i índex consideren prou
bona la revista com per buidar els seus articles. Per tant si hi ha una revista que la buiden
empreses d‟abstract és que és bona.

Si la revista es troba a text complert: això es dona a revistes científiques. Hi ha revistes que fan
en format paper i URL, o només URL. Normalment la tendència és que l‟URL enllaci amb una
biblioteca i aquesta és la que la cataloga i informa si és a text complert o no.
ULRICH doncs a nivell de biblioteques és molt útil però el futur d‟aquest directori és fosc quasi
totes les revistes tenen una pàgina web que expliquen més que el que pugui explicar al
repertori. ULRICH ara surt en línia, tot i que es de pagament. Tenen índex importants d‟editors i
de títols de revistes editats en 3 o 4 idiomes.

El següent directori és el SERIALS directory que es totalment paral·lel i que fou programat per
una empresa holandesa, la EBSCO i la filosofia era diferent. Si la de ULRICH era, si vostès fan
una subscripció al nostre servei d‟abstract nosaltres els publiquem, el directori de SERIALS
compraven les revistes per fer els abstracts. Aleshores van fer la competència a ULRICH, van
incloure les revistes que ULRICH no tenia, sobretot les científiques i també van anar a les AACR
que tenien revistes d‟acadèmics que aquests no enviaven si no era a canvi de diners. El
repertori fou semblant al de l‟ULRICH amb una quantitat i qualitat semblant: classificació de la

Bibliografia

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Dernier

Dernier (9)

En vedette

En vedette (20)

Bibliografia