imatges de pràctiques de laboratori de física

1. PRÀCTIQUES DE FÍSICA
AL LABORATORI
2n ESO

2. MESURAR FORCES
La massa m d'un cos es
mesura amb una balança.
Al SI, la unitat de massa és el
quilogram (kg).
El pes P d'un cos es
determina amb un
dinamòmetre.
Al SI, la unitat de pes és el
newton (N).
El pes i la massa d'un cos es
relacionen per:
Pes = massa . g
on g és la força d'atracció que
fa la Terra per cada quilogram
de massa i val
g= 9,8 N/kg

3. FORÇA D'EMPENYIMENT
El pes P d'un cos es determina amb
un dinamòmetre. Al SI la unitat de
pes és el N. És el que s'entèn per
"pes real".
Quan el pes d'un cos es determina
submergint totalment el cos en
aigua, el dinamòmetre mesura el que
s'entèn per "pes aparent", menor
que el "pes real".
La diferència entre el "pes real" i el
"pes aparent" és deguda a la força
d'empenyiment que fa l'aigua sobre
el cos, que actua en la mateixa
direcció que el pes, però en sentit
contrari, major com més dens és el
cos submergit.
Per això, la sensació que es té
dintre de l'aigua és que "es pesa
menys".

4. CALCULAR PRESSIÓ
La pressió P que fa una força F sobre la
superfície S sobre la que actua es calcula
amb la fórmula:
P = F
S
Al SI, la unitat de força és el N, la unitat de
superfície és el m2 i la unitat de pressió és
el Pa.
Per calcular la pressió que cada persona fa
sobre el terra quan està dreta sobre tots
dos peus, cal:
1) mesurar la seva masssa,
2) calcular­ne
el seu pes Pes = m. g
3) calcular la superfície de tots dos peus, i
4) aplicar la fórmula de la pressió.
Si la persona està dreta amb només un
peu, la pressió sobre el terra és el doble.

5. CALCULAR PRESSIÓ
La pressió P de qualsevol
força que actua sobre una
superfície es calcula amb:
P = F (Pa)
S
F en N
S en m2
Per calcular la pressió que cada persona pot arribar a fer intentant enclavar
en una superfície tova, un llapis per la punta o per la part roma, cal:
1) suposar que la força és el pes que es pot arribar a portar en únic braç,
2) mesurar la longitud de la part afilada del llapis i de la part roma,
3) calcular la superfície de totes dues parts, i
4) aplicar la fórmula de la pressió.
Si es fa la mateixa força, la pressió és major quan el llapis s'intenta
enclavar per la part afilada, perquè la superfície és menor.

6. PRESSIÓ EN ELS FLUIDS
La pressió P que fan els fluids, com els líquids i els gasos, sobre els cossos
que estan al seu interior depèn de diversos factors, com la densitat del cos que
es submergeix en el fluid o la densitat del mateix fluid.
Una mateixa massa de plastilina, quan està en forma de bola s'enfonsa, però
quan té la forma aplanada, no ho fa tan ràpid. En canviar el volum submergit de
la plastilina, canvia la densitat i l'efecte de la pressió de l'aigua també.
En afegir sal a l'aigua, augmenta la densitat
d'aquesta, per tant, augmenta al força
d'empenyiment que fa l'aigua i el cos
submergit pesa menys i sura.

7. La pressió en un líquid augmenta amb
la profunditat.
La pressió en un líquid es transmet
amb la mateixa intensitat en totes les
direccions (Principi de Pascal).

8. La pressió en fluids genera una força d'empenyiment, en direcció
vertical, cap amunt, contra el pes del cos.
Aquesta força fa resistència a enfonsar el
cos, i augmenta amb el volum del cos
submergit que és, exactament, igual al volum
del líquid que desallotja en submergir­se
(Principi d'Arquímedes).
Aquesta força d'empenyiment també la fa la
pressió atmosfèrica.

9. ENERGIA QUÍMICA
L'energia química
d'algunes reaccions
químiques es manifesta
en forma de variació de
temperatura, que
s'observa mesurant la
temperatura inicial i la final
del procés.
Si la temperatura
disminueix, la reacció és
endotèrmica, ja que
necessita absorbir energia
per tenir lloc.
Si la temperatura
augmenta, la reacció és
exotèrmica, desprén
energia quan té lloc.

10. PROPAGACIÓ DE LA CALOR
Per conducció: la calor es transmet a
través del contacte d'un cos calent a un
altre que és conductor de la calor (cas
dels metalls).
Per convecció: la calor es transmet per
corrents que es creen dintre de l'aire o de
l'aigua per l'energia tèrmica, moviment
intern de les partícules, cap amunt de la
part calenta i cap a baix de la part freda.
Per radiació: la calor es transmet d'un
cos que emet calor cap a un cos que
l'absorbeix bé (cas de les superfícies
negres i rugoses).