2. BIOGRAFIA
• (Barcelona, 1908-1983). Considerada la
novel·lista contemporània més important.
• Escriptora autodidacta, rodejada en un àmbit
literari, musical i teatral.
• 1932, publicació de la seua primera novel·la.
• Inicià una carrera periodística amb
col·laboracions polítiques i culturals.
3. • Guanya un premi per Aloma, editada el 1938 i
modificada l’any 1969. Més tard adaptada a
TVE (1978).
• Recolçava la República, va haver d’exiliar-se
a França.
• En 1949 és nomedada Mestra en Gai Saber.
• En 1962, escriu La plaça del
diamant, novel·la més important de la
narrativa catalana.
• L’any 1972 regresa a Catalunya(Girona) on
acaba Mirall trencat.
• Mor en l’any 1973.
5. Anys D’aprenentatge
• Des d’abans de la guerra fins al seu
exili.
• Durant aquesta etapa:
-Les quatre primeres obres
1.Sóc una dona honrada? (1932)
2.Del que hom no put fugir. (1934)
3.Un dia en la vida d’un home. (1934)
4.Crim. (1936)
-La poesia dels Jocs Florals.
6. -La primera versió
d’Aloma (1938)
Aloma relata la història d’amor
entre una adolescent i el germà
de la seua cunyada. Aquesta
relació comporta un malestar
familiar i sentimental.
Finalment Aloma deurà afrontar
esperançadament el seu futur i el
del seu fill que ve de camí.
7. La transició
• Durant l’exili a Bordeus i Ginebra.
• Caracteritzada per un període de
tristesa, dolor i pessimisme en el que al
pas del temps fa infeliços els
protagonistes.
• En aquesta etapa:
- Vint-i-dos contes (1958)
- El carrer de les camèlies (1966)
8. - La plaça del diamant
(1962).
Considerada la novel·la
psicológica mes destacada i amb
un valor universal.
Ambientada en la República i la
postguerra, centra la història en el
personatge femení de Natàlia.
Conta la seua vida dividida en tres
etapes, la juventud, el primer
matrimoni amb Quimet i el segon
amb Antoni.
Natàlia viu una vida
desgraciada, inclús pateix un
procés de pèrdua de indentitat.
9. Maduresa
• Caracteritzada per dur a terme nombrosos
mites i la novel·la amb la que culminà la
seua etapa de maduresa, Mirall trencat.
Relat de la vida de tres generacions dels Valldaura-
Farriols. Ambientada en principis del segle XIX. Novel·la
amb una prosa lírica carregada de misteri. S’oposen dos
mons, xiquets i adults.
L’ obra és pessimista en el que es veu clarament el tópic
del pas destructiu del temps.
10. Les acaballes
• Durant el retorn a Catalunya (1974-1983).
• En aquestes últimes obres domina la
fabulació imaginaria plena de simbolismes, i
patetismes amb constant reflexió sobre la
mort.
• Obres:
-Viatges i flors (1980, conte)
-Quanta, quanta guerra…(1980)
-Isabel i Maria; La mort i a primavera
(narracions pòstumes).
11. Novel·la psicològica
• CARACTERÍSTIQUES:
- Durant la postguerra, consolida una nova forma de
presentar el relat, més intimista i psicologista.
- Les protagonistes són quasi sempre dones amb gran força
interior. El que associar a Mercè amb una posició feminista
de l’època. Més tard va ser desmentit amb una explicació
d’aquesta.
- Segueix les idees de la novel·la psicològica de Proust, en
les seues obres feministes. Ex. A la recerca del temps
perdut
12. - Son constants les anàlisis
psicològiques, que versen sobre els
temes:
- Dificultats entre els humans.
- Oposició entre els dos sexes.
- Reflexio sobre el pas del temps.
- Reflexió sobre la bellesa i la mort.
13. • REPERCUSSIÓN DE LA NOVEL·LA
PSICOLÒGICA:
- Desaparició de la trama com a element
essencial.
- Aparició de protagonistes antiherois.
- Subjectivisme narratiu.
- Monòleg interir.
- Caraterística pels diàlegs.
- Lluita contra el masclisme.
14. - Consideració, de totes les dones de les
seues novel·les, la seua casa com a únic
refugi (ja que permet aillar-se de la
realitat exterior)
- Ús de monbrosos símbols e imatges per
a expressar els sentiments i pensaments
dels personatges.
·El colom, ésser engabiat i presoner
(colometa).
·La lluna, Símbol de la mort i naixemet.
· L’aigua como a puresa, és la infancia i la
vida.