Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.

John Stuart Mill

5 529 vues

Publié le

  • Soyez le premier à commenter

John Stuart Mill

  1. 1. L’UTILITARISME JOHN STUART MILL (1806-1873) - època victoriana -
  2. 2. <ul><li>INFLUÈNCIES </li></ul><ul><li>Empirisme britànic : Francis Bacon (mètode inductiu); </li></ul><ul><li>David Hume (associació d’idees) </li></ul><ul><li>Jeremy Bentham : utilitarisme </li></ul><ul><li>James Mill : psicologia associacionista (associem el que és bo per nosaltres amb el que és bo pels altres. De l’egoisme a l’altruisme) </li></ul><ul><li>Saint-Simon i Comte : teoria de la societat industrial i reforma social </li></ul><ul><li>OBRES IMPORTANTS </li></ul><ul><li>Sistema de lògica (1843) </li></ul><ul><li>Principis d’economia política (1848) </li></ul><ul><li>Sobre la llibertat (1859) </li></ul><ul><li>L’utilitarisme (1863) </li></ul><ul><li>Sobre la subjecció de les dones (1869) </li></ul><ul><li>DADES BIOGRÀFIQUES </li></ul><ul><li>Rígida educació intel·lectual i cultural. </li></ul><ul><li>1826 greu crisi moral. (20 anys) </li></ul><ul><li>1830 s’enamorà de Harriet Taylor, casada i amb una filla. </li></ul><ul><li>Va esperar 20 anys per poder casar-se amb ella. </li></ul>JOHN STUART MILL (1806-1873)
  3. 3. <ul><li>LIBERALISME ECONÒMIC </li></ul><ul><li>SOCIALISME UTÒPIC </li></ul><ul><li>POSITIVISME : AUGUSTE COMTE </li></ul><ul><li>UTILITARISME </li></ul>ANTECEDENTS
  4. 4. El liberalisme econòmic <ul><ul><li>Una sèrie de pensadors anglesos, com Adam Smith (1723-1790) i David Ricardo (1772-1823), es van proposar legitimar el liberalisme econòmic del capitalisme. Defensaven que les lleis de l'economia capitalista eren lleis eternes, inamovibles i naturals que calia assumir i respectar. L'Estat havia de deixar fer ( laisser faire ) ; la llei de l'oferta i la demanda, per exemple, era natural, inevitable i necessària. Els individus, cercant el seu propi interès, realitzaran, com si una mà invisible els encaminés, allò més beneficiós per a la col·lectivitat. Marx qüestionarà i rebutjarà aquests plantejaments. </li></ul></ul>Adam SMITH: AN INQUIRY INTO THE NATURE AND CAUSES OF THE WEALTH OF NATIONS David RICARDO
  5. 5. <ul><ul><li>A mitjans segle XIX, i en oposició a </li></ul></ul><ul><ul><li>les idees conservadores de la Restauració, </li></ul></ul><ul><ul><li>aparegueren en l'Europa industrial, diferents </li></ul></ul><ul><li>pensadors sensibilitzats envers la situació econòmica i social d'injustícia, desigualtat i opressió. Les seves reivindicacions de reforma social captaren l'atenció de Marx, però, pel seu caràcter poc científic i massa voluntarista, les criticà amb l'etiqueta de socialisme utòpic : uns intents ingenus de reforma social. Així, la societat modèlica d'industrials, sense els nobles privilegiats, que dissenyà Saint-Simon (1760-1825), els falansteris o associacions agràrio-industrials de Charles Fourier (1772-1837), o les colònies industrials on les màquines estaven subordinades a l'home del gal·lès Robert Owen (1771-1858). </li></ul>falansteri El socialisme utòpic
  6. 6. Auguste Comte (1798-1857) <ul><ul><li>A mitjans segle XIX, neix a França un moviment que enllaça amb la tradició il·lustrada del segle XVIII, que s'identifica i teoritza el creixement imparable de la ciència . Aquest moviment rebrà el nom de positivisme i el seu propagador és Auguste Comte , secretari del socialista utòpic Saint-Simon, participava de la preocupació social d'aquest; ara bé, porta a terme un estudi lligat als fets observats, un estudi empíric. Per això és considerat el fundador de la Sociologia com a ciència. </li></ul></ul><ul><ul><li>Llei dels 3 estadis (filosofia de la història) </li></ul></ul>
  7. 7. L’UTILITARISME: “ la major felicitat per al major nombre ” <ul><li>Filosofia objectiva que vol establir els principis generals de les accions tenint en compte la seva utilitat. </li></ul><ul><li>Ètica teleològica que considera que la finalitat de l’acció humana – la felicitat – està vinculada a la realització d’accions útils per a la majoria. </li></ul><ul><li>Aquesta ètica afirma que: </li></ul><ul><ul><li>És bo allò que ens és útil per a ser feliços. </li></ul></ul><ul><ul><li>Hem de mesurar els nostres actes per les conseqüències , en vistes a la felicitat o plaer que provoquen en nosaltres i en la societat. Hedonisme social </li></ul></ul><ul><li>Visió pragmàtica de la vida humana que segueix la línia de l’empirisme anglès i el liberalisme econòmic d’Adam Smith i David Ricardo. Estructuralment sorgeix de la idea de progrés que considera el món com una realitat objectiva i les decisions racionals com mesurables i avaluables per les seves conseqüències. </li></ul><ul><li>Defensa que: </li></ul><ul><ul><li>es pot arribar a un ordre moral a través dels desitjos dels individus, tot considerant que uns tipus de plaers són més desitjables que altres. </li></ul></ul><ul><ul><li>El valor d’un plaer no es redueix a l’aspecte quantitatiu , sinó també al qualitatiu . </li></ul></ul><ul><ul><li>la praxis (pràctica) serveix com criteri d’avaluació de la realitat (filosofia objectivista) </li></ul></ul><ul><ul><li>Els individus valen pel que fan i no pel que representen. No importa qui ets, sinó què fas. </li></ul></ul>
  8. 8. CARACTERISTIQUES DE L’ÈTICA UTILITARISTA <ul><ul><li>És teleològica : les accions humanes tenen sentit per la seva finalitat; la qual és, fonamentalment, ser feliç. La utilitat i la llibertat apareixen com els instruments que fan possible arribar a ella. </li></ul></ul><ul><ul><li>És conseqüèncialista : el bé ha de ser avaluat per les seves conseqüències; així, sabem que l’útil és bo perquè podem avaluar les conseqüències d’aquesta tria. </li></ul></ul><ul><ul><li>És prudencial: les accions i la utilitat sempre han d’estar en relació amb la societat amb la qual es vol ser feliç. De vegades es pot considerar relativista. </li></ul></ul><ul><ul><li>És agregativa: es pot fer una mena de suma dels plaers o de felicitat. </li></ul></ul><ul><li>CONCLUSIÓ </li></ul><ul><li>L’Utilitarisme implica una teoria del coneixement, una sociologia i una ètica que tenen com a denominador comú la idea que hem de ser feliços fent el que és útil. </li></ul><ul><li>És una ètica constructivista: considera que la felicitat humana es pot construir refundant l’ètica no sobre sentiment, hipòtesis teològiques, sinó sobre principis racionals, empíricament avaluats, contrastats i útils. </li></ul>
  9. 9. L'UTILITARISME SEGONS J. BENTHAM (1748-1832) <ul><li>Fundador de l’utilitarisme, ho volia aplicar a: </li></ul><ul><ul><li>Reforma social a nivell polític (liberalisme democràtic) </li></ul></ul><ul><ul><li>Reforma en els costums (moral) </li></ul></ul><ul><li>L’ètica utilitarista es: una ètica pública, adreçada a la felicitat a través de la utilitat. Hem de fer-nos feliços com a subjectes, fent allò que sigui útil i no guiant-nos per consideracions alienes. </li></ul><ul><li>L’utilitarisme dels actes : promoure el bé, el plaer i la felicitat, evitar el mal, el dolor i la desgràcia, seguint uns criteris quantitatius (duració, intensitat, puresa...). Judici moral= càlcul felicífic. Les conseqüències (plaer o dolor) de les accions o sancions es deriven de les accions humanes. </li></ul><ul><li>La finalitat de les accions humanes: aconseguir la màxima felicitat per al màxim nombre; això es coneix com Principi d’utilitat o màxima felicitat. </li></ul><ul><li>Defensa un Estat mínim i útil que no controli als individus en afers morals ni econòmics. </li></ul>
  10. 10. Utilitarisme <ul><li>Històricament, l'utilitarisme ha estat una filosofia amb importants implicacions polítiques: va inspirar la Societat Fabiana ( S.J. Webb ) i l'Estat del Benestar ( Welfare State ) que es va imposar als Estats Units en la dècada del 1930 i a Europa Occidental després del 1945. També va representar, sovint sense confessar-ho explícitament, un ingredient important en les diverses ideologies socialdemòcrates al segle passat. </li></ul>
  11. 11. “ Nature has placed mankind under the governance of two sovereign masters, pain and pleasure” Jeremy Bentham “ Actions are right in proportion as they tend to promote happiness; wrong as they tend to produce the reverse of happiness” John Stuart Mill
  12. 12. <ul><li>Afegeix – al plantejaments de Bentham - criteris qualitatius en el càlcul dels plaers i dolors; considerar els més desitjables i més valuosos. </li></ul><ul><li>El principi d’utilitat no fa referència al major grau de felicitat individual, sinó al major grau de felicitat total . </li></ul><ul><li>El principi d’utilitat sorgeix d’un sentiment natural (no innat) de sociabilitat que es desenvolupa de forma espontània com la intel·ligència. L’educació ajuda el seu desenvolupament. </li></ul><ul><li>L’educació, més la reforma social, condueix a progressar i desenvolupar un sentiment d’unitat, de manera que no entrin en contradicció la felicitat general i la felicitat individual. </li></ul><ul><li>Què hem de fer? Allò que sigui útil per ser feliç </li></ul><ul><li>Quin és el fi últim de les accions? La felicitat = plaer o absència de dolor, que s’aconsegueix fent accions útils per a la majoria. </li></ul>L'UTILITARISME SEGONS J.S.MILL (1806 -1873)
  13. 13. Tres aspectes en la teoria ètica: Motiu Acte Resultats
  14. 14. Principis hedonistes Plaer Dolor Quin acte procurarà el major bé per al major nombre?
  15. 15. <ul><li>Jeremy Bentham (1748-1832) </li></ul><ul><li>John Stuart Mill (1806-1873) </li></ul>Conseqüencialisme Conseqüencies de les accions SI LES BONES CONSEQÜÈNCIES SUPEREN LES DOLENTES – AIXÒ ÉS CORRECTE SI LES DOLENTES CONSEQÜÈNCIES SUPEREN LES BONES – AIXÒ ÉS INCORRECTE Utilitarisme
  16. 16. L’UTILITARISME UTILITARISME DE LA NORMA O REGLA S’ha de fer un estudi de les normes o regles que s’ajusten millor al principi d’utilitat o màxima felicitat. La norma més important serà la Justícia. Recerca d’un principi universal a través de les normes d’acció. BENTHAM MILL UTILITARISME DELS ACTES Càlcul dels actes més útils per saber quins proporcionen més plaer. Com podem saber quines accions són més útils?
  17. 17. EL PLAER <ul><li>«Que sigui intens, llarg, segur, ràpid, fructífer, pur. </li></ul><ul><li>Et cal tenir en compte per al plaer o el dolor segur: </li></ul><ul><li>Cerca plaers tals per al plaer privat. </li></ul><ul><li>Estén-los, no obstant, quan sigui públic. </li></ul><ul><li>Evita dolors tals per a tu o per a un altre. </li></ul><ul><li>Si cal que hi hagi mals, que a pocs abasti». </li></ul>ha de ser “de qualitat ” i donar una vida millor (“més” no significa millor.) Sempre s’ha de buscar el plaer màxim per al nombre més gran de persones. BENTHAM MILL
  18. 18. KANT (1724-1804) : ètica formal <ul><li>L'il·lustrat alemany Immanuel Kant (1724-1804), després d'escriure la Crítica de la Raó Pura on analitza les nostres facultats de coneixement escrigué la Crítica de la Raó Pràctica on exposa la seva ètica formal , una ètica que arrela en l'afany d'autenticitat de Rousseau i que proclama la primacia de la intenció (element formal) a l'hora d'atribuir valor moral a una acció. Conseqüent amb el lema de la Il·lustració Atreveix-te a saber! , ( Sapere aude! ) atreveix-te a pensar per tu mateix sortint de la minoria d'edat mental, Kant no diu què hem de fer , sí distingeix entre moralitat i legalitat , observant que actuar per obligació o interès no té valor moral. El comportament ètic del major d'edat és autònom (no heterònom), no es basa en imperatius hipotètics ('si vull ser ben considerat he de fer això') sinó categòrics. L' imperatiu categòric exigeix decidir racionalment fent universalizable la meva actuació; la fórmula és: &quot; Actua només segons aquella màxima que et permeti desitjar que esdevingui una llei universal &quot;; és a dir, hem de fer allò que exigiríem fer als altres en circumstàncies semblants. El fet moral (la llei moral dins meu) és equiparable al fet físic (cel estrellat damunt meu). La força del fet moral porta Kant a postular realitats metafísiques: sense la llibertat es fa incomprensible el fet moral </li></ul>
  19. 19. La moralitat no és pròpiament la doctrina de com podem ser feliços sinó de com podem fer-nos mereixedors de la felicitat. Kant
  20. 20. <ul><li>Un exemple senzill de la diferència entre una i altra variants de l'utilitarisme el trobem en el retret de John Stuart Mill contra el seu pare a propòsit del vot femení. James Mill, pare de John Stuart , considerava que el vot de les dones no era un fet rellevant perquè, de fet, elles tendirien a votar com els seus marits i, en conseqüència només augmentaria la paperassa electoral, es complicarien les campanyes i no canviaria el resultat. Donar vot a les dones era, doncs, un acte que no augmentava la felicitat de ningú. En canvi, John Stuart Mill respongué que, fins i tot si aquest raonament era correcte, es passava per alt la dignitat de la dona com a ésser humà i, per tant, es conculcava una regla imprescindible per a ser feliç. </li></ul>
  21. 21. La primera onada. El feminisme il·lustrat <ul><li>Les llibertats, els drets i la igualtat jurídica no afectaren les dones. </li></ul><ul><li>Mary Wollstonecraft ( 1759 – 1797) a Vindicació dels Drets de la Dona fa una defensa contra la exclusió de les dones de l’àmbit de béns i drets. </li></ul><ul><ul><li>La clau era accedir a l’educació . </li></ul></ul>
  22. 22. El feminisme il·lustrat i la revolució francesa <ul><li>Olympe de Gouges (1748-1793) a la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana demanava llibertat, igualtat i drets polítics: dret al vot (sufragisme). </li></ul><ul><li>La Revolució Francesa va suposar una derrota per al feminisme: les dones foren només reconegudes com a mares i esposes. </li></ul>
  23. 23. La segona onada. El feminisme liberal sufragista <ul><li>El sufragisme a Anglaterra </li></ul><ul><ul><li>Stuart Mill criticà l’esclavitud de les dones i defensà la petició del vot femení. La submissió de la dona ( text ) </li></ul></ul><ul><ul><li>Les sufragistes passaren a la lluita directa. </li></ul></ul><ul><ul><li>Amb la Primera Guerra Mundial, el 1917 fou aprovada la llei de sufragi femení. </li></ul></ul>
  24. 24. <ul><li>LA ESCLAVITUD DE LA MENTE FEMENINA       </li></ul><ul><li>Todas las causas, sociales y naturales, se combinan para hacer muy improbable que las mujeres se rebelen colectivamente contra el poder de los hombres. Por ahora están en una posición totalmente diferente a la de las demás clases sometidas, porque los amos exigen de ellas algo más que sencillamente verse servidos. Los hombres no quieren únicamente la obediencia de las mujeres, quieren también sus sentimientos. Todos los hombres, excepto los más brutales, desean que la mujer que está más estrechamente ligada a ellos sea, no una sierva por la fuerza, sino de grado, no una esclava, sino una favorita. Por tanto, han puesto en práctica todos los medios conducentes a esclavizar sus mentes. Los señores de todos los demás esclavos confían en el miedo para mantener la obediencia, bien miedo de ellos mismos o bien temores religiosos. Los amos de las mujeres buscan más que la simple obediencia y emplean para esto toda la fuerza de la educación. Desde la infancia, a todas las mujeres se las educa en la creencia de que el ideal de su condición es ser diametralmente opuestas a los hombres: nada de voluntad propia ni de autoridad, sino subordinación y sometimiento a los demás. la doctrina moral les dice que es su deber, y los sentimentalismos al uso que es su naturaleza, vivir para los demás; vivir en completa entrega de sí mismas y no tener otra clase de vida sino los afectos. Y por afectos se entiende los únicos permitidos: los que las unen al hombre con quien están ligadas o a los hijos que constituyen un lazo adicional e irrompible entre ellas y un hombre. Si pensamos en tres cosas: primera, la natural atracción entre los sexos; segunda, la total dependencia de la mujer respecto al marido, de modo que todos sus privilegios o placeres son un regalo o dependen de la voluntad de él; y finalmente, que el principal objeto de toda búsqueda humana, la consideración y todos los objetivos de la ambición social, en general, sólo los consigue la esposa a través del marido, resultaría un milagro que el ser atractiva al hombre no se hubiera convertido en la estrella polar de la educación femenina y de la formación del carácter de la mujer. Y una vez conseguidos estos grandes medios de influencia sobre la mente de la mujer, el instinto de egoísmo hizo que los hombres se aprovechasen de ellos al máximo para mantenerlas sometidas presentándoles la humildad, la sumisión y la entrega de toda voluntad propia en manos de un hombre como parte esencial del atractivo sexual. ¿Puede caber duda de que todos los demás yugos que la humanidad ha logrado quebrar hubieran persistido hasta ahora si hubiesen existido los mismos medios y hubiesen sido empleados tan hipócritamente para hacer inclinar las cervices bajo ellos?. (Jonh Stuart Mill, El sometimiento de la mujer , 1869) </li></ul>
  25. 25. DIFERÈNCIES <ul><li>Per a ser kantià prèviament caldria haver estar educat en un sentiment de deure i d’abnegació, que molta gent no sent de manera natural. </li></ul><ul><li>L’imperatiu categòric sovint provoca «violentar sentiments» i fa caure presa de «remordiments». És un capteniment massa sublim i, per tant, irrealitzable, impossible de demanar a tothom. </li></ul><ul><li>Sense felicitat dels individus no hi ha podria haver felicitat social sinó, a tot estirar, contentament. </li></ul><ul><li>No és significatiu quin és el “mòbil” que ens impulsa a obrar, l’important són les seves conseqüències. </li></ul><ul><li>L’única sanció valuosa de debò és la que prové de la nostra consciència. Hi ha una llei moral interna l’«imperatiu categòric» que ens impulsa a obrar. </li></ul><ul><li>L’obligació moral és “transcendent” (a priori). </li></ul><ul><li>La felicitat individual no és important davant la sublimitat de la justícia. </li></ul><ul><li>El més important és la intenció. </li></ul>MILL KANT
  26. 26. DIFERÈNCIES ÈTIQUES MILL – KANT - SOCIALISME <ul><li>El principi d’utilitat no depèn de l’èxit social de les nostres accions, ni ens dóna necessàriament plaer, ni ens garanteix res. </li></ul><ul><li>Conseqüencialista, a posteriori : la utilitat d’un acte la descobrim apel·lant a la nostra consciència, però no es tracta d’una consciència universal i a priori, sinó d’una consciència educada en una societat concreta i que vol ser de profit en un context social concret. </li></ul><ul><li>Deontolològic, a priori. </li></ul><ul><li>Teoria del deure pel deure, a priori, basada en la consciència moral universal. </li></ul>Porta implícites unes afirmacions morals sobre la solidaritat entre els humans a través de l’acció col·lectiva o consciència de classe i sobre la felicitat, vinculada a la justícia .
  27. 27. UTILITARISME I INDIVIDU Es millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet; millor ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet <ul><li>Només pot ser útil allò que ens resulti autèntic i no falsejat. Per a que els humans siguem feliços es necessari que: </li></ul><ul><ul><li>Els individus puguin autodesenvolupar-se ; es a dir, tenir la capacitat de créixer, conèixer i de modificar les nostres opinions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els individus puguin desenvolupar la seva individualitat ; es a dir, que la pressió de la societat sobre l’individu no coarti la seva llibertat. </li></ul></ul><ul><li>Aquest dos elements formen els requisits perquè pugui haver felicitat. Aquesta és fruit de la diversitat. </li></ul><ul><li>L’utilitarisme de Mill no és un egoisme; per reforçar l’autonomia moral no es pot actuar amb regles purament subjectives, de les accions que ens afavoreixen com a individus no poden sortir danys per la resta dels humans. </li></ul><ul><li>La individualitat ha de tenir el seu contrapès en la lleialtat a la norma establerta com a regla acceptada per tots. </li></ul><ul><li>La felicitat implica dignitat i autorespecte. Ser feliç i estar content no signifiquen el mateix dins del pensament de Mill: </li></ul><ul><ul><li>La felicitat suposa un gaudir solidari. Només es pot ser plenament feliç si es conviu amb persones que també ho siguin. </li></ul></ul><ul><ul><li>El contentament es un gaudir purament personal; és el “estar bé” i pertany a individus que no han assolit l’autonomia personal. </li></ul></ul>
  28. 28. Dos conceptes antagònics que no s’han de confondre <ul><li>Som tractats com a objectes (ens “fan” contents) </li></ul><ul><li>Cal ser actiu, protagonista de la pròpia vida, creador. </li></ul><ul><li>Exigim ser tractats, com a subjectes </li></ul><ul><li>Demana com a condició prèvia la llibertat </li></ul>CONTENTAMENT FELICITAT
  29. 29. <ul><li>EL CAPÍTOL GIRA AL VOLTANT DE LA PREGUNTA: </li></ul><ul><li>Per què s'ha de ser utilitarista i no kantià? </li></ul><ul><li>Per a l’utilitarisme una teoria ètica que vulgui ser de caire universal ha de vincular l’acció moral a la llibertat i la felicitat (per Kant eren postulats . </li></ul><ul><li>El que és útil des del punt de vista moral és que augmenti la llibertat i la felicitat general (maximitzar el benestar per a més gent) </li></ul><ul><li>Una maximització de la utilitat passa per acceptar que la felicitat individual té menys valor que la col·lectiva . </li></ul>TEMA GENERAL : fonamentació del principi utilitarista sobre la base que la maximització de la utilitat passa per acceptar que la felicitat col·lectiva té més valor que la individual . Pregunta bàsica: «... per què estic obligat a promoure la felicitat general? Si la meva felicitat consistís en quelcom diferent ¿Per què no he de donar-li preferència?». Cap. 3 - Sobre la sanció última del principi d’utilitat “ L’UTILITARISME” (1863)
  30. 30. <ul><li>Mill distingeix entre dos tipus de sancions en referència a l'obligació moral : </li></ul><ul><li>Externes : reforcen la moralitat però no obliguen. Aconseguir favors / temor al rebuig dels semblants </li></ul><ul><li>Internes : consciència moral o sentiment de simpatia. Aquesta s'ha d'educar, perquè no coincideix en tothom de la mateixa manera (crítica a Kant). La societat ha d'educar als seus ciutadans per a que s'adonin que és millor mirar pels interessos de tots, perquè és més útil per ser feliç. L'important és adonar-nos que només quan actuem tenint en compte la utilitat o bé general experimentarem la sensació de felicitat interna i ens sentirem bé amb nosaltres mateixos. </li></ul><ul><li>La sanció interna no és innata, sinó adquirida i  millorada en la història de la humanitat gràcies les sancions externes i al cultiu de: </li></ul><ul><ul><ul><li>Sentiments naturals socials (simpatia) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Sociabilitat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Igual consideració dels interessos de tots </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Compatibilitat dels interessos de tots </li></ul></ul></ul>Cap. 3 - Sobre la sanció última del principi d’utilitat “ L’UTILITARISME” (1863)
  31. 31. Cap III SOBRE LA SANCIÓ ÚLTIMA DEL PRINCIPI D’UTILITAT <ul><li>Origen del deure moral: </li></ul><ul><li>sanció externa: a) respecte als altres </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>b) respecte a Déu </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>sanció interna: la pròpia consciència </li></ul><ul><li>importància de l’educació </li></ul><ul><li>S’ha esmentat la relació amb l’estadi postconvencional de Kohlberg </li></ul>
  32. 32. <ul><li>La moral és possible gràcies a la potencialitat de la nostra naturalesa però és bàsicament adquirida . </li></ul><ul><li>Mill defensa la importància de l’educació (biografia) </li></ul><ul><li>Societat: “simbiosi” entre l’interès personal i social </li></ul><ul><li>Importància del sentiment de “simpatia” com a base del sentiment d’unitat amb els altres éssers humans </li></ul><ul><li>Defensa d’una religió al servei de la humanitat, sense creença en la providència divina </li></ul>
  33. 33. És interessant observar que al capítol 3 apareix l’argumentació que permet passar d’una consideració democràtica (la igualtat de tothom a l’hora de fer valer els seus interessos, perquè cada vot és comptat per un i només per un), a una consideració de caire humanista i no totalitari; l’argument és senzill però rotund: sortint de la base que cada vot val només per un i tots els vots valen igual, necessitaré cooperar amb els altres per tal de fer triomfar els meus interessos particulars . D’aquesta manera, cooperar amb els altres és l’estratègia més útil per tal que jo visqui millor: Com diu Mill: «en la mesura que [els individus] cooperen, els seus fins s’identifiquen amb els d’altri. Es produeix, almenys, un sentiment provisional de què els interessos dels altres són els meus propis interessos». (vinculació amb els estadis de Kohlberg )
  34. 34. <ul><li>Dues raons a favor de l’utilitarisme: </li></ul><ul><ul><li>Els fins últims, per definició, no tenen prova (no té sentit preguntar-nos per què ser feliços) </li></ul></ul><ul><ul><li>És un fet que la felicitat és desitjada </li></ul></ul><ul><li>Altres suposats fins últims: </li></ul><ul><li>La virtut: no és un fi últim, sinó un mitjà. Hi ha qui la considera un fi últim de la mateixa manera que altres mitjans es transformen en un fi: Diners, Poder i Fama. </li></ul><ul><li>-  La voluntat (“l’únic bo és la bona voluntat”). La voluntat és secundària, és produïda pel desig, i no és un fi. Distinció entre voluntat (will) i desig (desire). &quot;La voluntat és filla del desig“ La manca de voluntat es combat estimulant el desig i amb l’hàbit, però és mitjà. </li></ul>Cap. 4 - De quina mena de prova és susceptible el principi d’utilitat? Per quines raons s'ha d'acceptar l'utilitarisme? “ L’UTILITARISME” (1863)
  35. 35. <ul><li>L'utilitarisme defensa que l'únic desitjable com a fi és la felicitat, quines condicions, però, s'han de complir per aconseguir-la? </li></ul><ul><li>És innegable que tothom desitja la felicitat, perquè considera que la pot aconseguir, encara que no sigui tot el que desitja. </li></ul><ul><li>La felicitat no segueix el criteri d'aprovació o desaprovació (Hume), sinó el plaer i l'absència de dolor. </li></ul><ul><li>La felicitat està composada per diferents ingredients que són útils al seu propòsit: el plaer. Aquests ingredients poden ser: la música, la salut, els diners, l'amor, la virtut... Tots ells són mitjans per aconseguir la felicitat, però no s'han de confondre amb la felicitat. En formen part, però no s'identifiquen. </li></ul><ul><li>La felicitat és un criteri per jutjar les accions humanes i no s'ha d'entendre com una idea abstracta o metafísica. </li></ul><ul><li>La felicitat només serà completa quan sigui útil, és a dir, beneficií la majoria i no a un sol individu. Principi d'utilitat=Màxima felicitat. </li></ul>Cap. 4 - De quina mena de prova és susceptible el principi d’utilitat? Per quines raons s'ha d'acceptar l'utilitarisme? “ L’UTILITARISME” (1863)
  36. 36. El text de Mill és incompatible amb l’hedonisme vulgar : el plaer i la utilitat que es plantegen a l’obra són de caire solidari . diferencia entre l’individualisme utilitarista de Bentham respecte a l’utilitarisme de Mill . La major utilitat és la més gran felicitat És més gran la felicitat de molts que la d’un de sol. La perspectiva que assumeix Mill és qualitativa . El veritable plaer no rau a “tenir “més” sinó a “ser millor”. És la felicitat agregada (la suma de les felicitats de tots i cadascú) el que dóna el nivell de benestar i d’integració d’una societat UTILITARISME I HEDONISME : «Val més ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet».
  37. 37. MILL, ROUSSEAU I EL PENSAMENT SOCIAL <ul><li>1.- L’autèntica felicitat no pot ser solitària sinó solidària (contra els romàntics i rousseaunians). </li></ul><ul><li>2.- L’autèntica felicitat només es possible en una societat democràtica, regida pel principi d’imparcialitat o de «igual consideració dels interessos de tots». </li></ul>Els sentiments morals ha de ser educats; el «principi de la felicitat general» no neix espontàniament, és consubstancial a la socialització «L’estat social és alhora tan natural, tan necessari i tan habitual que (...) l’ésser humà no pot concebre’s a sí mateix si no és com a membre d’un col·lectiu». O en altres paraules: «[el] sentiment d’associació es reforça cada cop més i més conforme la humanitat abandona l’estat d’independència salvatge».
  38. 38. UTILITARISME I LLIBERTAT ( ON LIBERTY ) <ul><li>La llibertat: </li></ul><ul><li>És l’espai de la pròpia individualitat i on les nostres accions no repercuteixen nocivament en els altres. </li></ul><ul><li>Per a que hi hagi una llibertat privada és necessari que es donin unes condicions socials on predomini un règim que afavoreixi les llibertats públiques i on la societat i l’Estat respectin la frontera entre l’esfera privada i pública. </li></ul><ul><li>“ SOBRE LA LLIBERTAT” </li></ul><ul><ul><li>la llibertat individual està vinculada a la llibertat dels altres. </li></ul></ul><ul><ul><li>En societat s’ha de renunciar a una part de la llibertat en favor de la protecció i respecte dels drets dels altres. </li></ul></ul><ul><ul><li>Per ajudar a aquesta protecció s’ha de col·laborar en la despesa de l’Estat per defensar els drets. </li></ul></ul><ul><ul><li>Si la conducta d’un individu afecta a la resta, l’Estat ha d'intervenir; si només afecta a l’individu, l’autonomia d’aquest és sagrada. </li></ul></ul>
  39. 39. <ul><li>Resum idees principals per capítols </li></ul><ul><li>Pròleg . </li></ul><ul><li>Segons Mill el que distingeix a l'home de la resta d'animals no és el pensament racional i el domini sobre la naturalesa, sinó la llibertat d'escollir i experimentar sense traves ni impediments. </li></ul><ul><li>I. Introducció </li></ul><ul><li>L'objecte d'estudi no és el lliure albir, sinó la llibertat social o civil, és a dir, la naturalesa i els límits del poder que pot exercir legítimament la societat sobre l'individu. </li></ul><ul><li>Mill denuncia un dels perills de la societat democràtica : L'opinió pública i la tirania de la majoria . </li></ul><ul><li>Les relacions socials s'haurien de regir per un senzill principi que justifiqui la intervenció de la societat en la pròpia llibertat: l'autoprotecció i evitar que es perjudiqui als altres. </li></ul><ul><li>Cadascú és sobirà d'ell mateix sempre i quan no afecti la integritat dels altres. Si no és així l'Estat pot interferir en la llibertat per tal de defensar als ciutadans, en els altres casos l'ha de promoure i defensar. </li></ul>“ SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):
  40. 40. <ul><li>Mill centra el seu interès en tres tipus de llibertat: </li></ul><ul><ul><li>Llibertat de consciència : de pensar i sentir ( Llibertat interna ). Aquesta llibertat està relacionada amb la llibertat d'expressió. </li></ul></ul><ul><ul><li>Llibertat d'acció sense impediments, tenint en compte les conseqüències de les nostres accions sempre que no perjudiquem als altres. ( Llibertat negativa ). </li></ul></ul><ul><ul><li>Llibertat d'associació sense manipulacions i enganys. </li></ul></ul><ul><li>Aquests dos últims tipus de llibertat s'han de comprendre com a llibertat externa . </li></ul>“ SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):
  41. 41. <ul><li>“ L’única llibertat que pot portar aquest és la que persegueix el nostre propi bé segons els nostres criteris, sempre que no atemptem contra la llibertat dels altres o no impedim els seus esforços per obtenir el seu propi bé.” </li></ul><ul><li>Llibertat de consciència, de pensament, de premsa, de reunió, d’expressió, d’opinió, d’acció… </li></ul><ul><li>(Drets de 1ª generació) </li></ul>Demano autonomia!
  42. 42. <ul><li>II. Llibertat de pensament i discussió </li></ul><ul><li>Mill està en contra de la coacció del govern o del poble (opinió pública) sobre el pensament i l'expressió d'aquest pensament. </li></ul><ul><li>No s'ha d'impedir l'expressió d'una opinió ( tolerància ) sempre i quan no sigui perjudicial portar-la a la pràctica. I per saber si és perjudicial o no, s'ha de discutir abans. </li></ul><ul><li>El deure del govern i dels individus és formar opinions el més vertaderes possibles sense imposar-les a menys que s'estigui completament segur que són certes. Ara bé, Mill remarca que les opinions no es poden imposar sense discutir-les abans. </li></ul><ul><li>Per al benestar intel·lectual de la humanitat és necessària la llibertat d'opinió i la llibertat d'expressar-la, per 4 motius assenyala Mill: </li></ul><ul><ul><ul><li>Una opinió encara que sigui reduïda al silenci pot ser vertadera. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Encara que una opinió estigui equivocada pot tenir una part de veritat. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Encara que una opinió fos tota veritat, a menys que sigui discutida pot ser considerada falsa a causa dels prejudicis de la societat. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Una opinió si no s'expressa es pot debilitar i perdre. </li></ul></ul></ul><ul><li>Mill accepta la llibertat d'opinió i d'expressió de totes aquelles opinions que sigui possible discutir, però no d'aquelles que no admeten cap tipus de crítica o discussió possible. No es pot ser tolerant amb els intolerants. </li></ul>“ SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):
  43. 43. <ul><li>III. De la individualitat com un dels elements del benestar </li></ul><ul><li>La llibertat s'ha de limitar quan pot ser un perjudici per un altre. Però en altres casos s'ha d'afirmar la individualitat com a un bé per a la diversitat d'opinions en tot el que no concerneixi als altres. </li></ul><ul><li>Mill seguint les idees de W. Von Humboldt) afirma que per al desenvolupament de la individualitat es requereixen dues condicions: - llibertat </li></ul><ul><li>- varietat de situacions. </li></ul><ul><li>No solament és important el que els homes fan sinó la classe d'homes que ho fan. S'ha de promoure la individualitat en el pensament i en l'expressió d'opinions. </li></ul><ul><li>La naturalesa humana no és una màquina i està sempre amenaçada pel perill de la manca d'impulsos i preferències personals. </li></ul><ul><li>Mill reclama la necessitat d'originalitat davant el despotisme del costum . Per aquest motiu, s'ha de millorar la política, la moral i l'educació, per a fer possible que creixi la individualitat (no implica egoisme, sinó tenir idees pròpies). És bo per a la societat i el seu progrés que no tothom pensi el mateix. </li></ul>“ SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):
  44. 44. “ SOBRE LA LLIBERTAT” (1859): C ap. 4: “DELS LÍMITS DE L’AUTORITAT DE LA SOCIETAT SOBRE L’INDIVIDU”. LECTURA <ul><ul><ul><li>APARTATS </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>1.- El públic i el privat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>2.- Educació i autonomia individual </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>3.- Dos tipus de deures </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>4.- El reducte de la llibertat individual </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>5.- Paradoxes de la llibertat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>6.- Individu i opinió pública </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>7.- La llibertat religiosa </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>8.- El paper de les elits i de les classes populars </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>9.- Drets socials – Drets de llibertats </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>10.- Relativisme cultural </li></ul></ul></ul><ul><li>PROPÒSIT del capítol: </li></ul><ul><li>a.- vincular el progrés de la individualitat al progrés social. </li></ul><ul><li>b.- mostrar que del canvi de cada ésser humà en particular en depèn el progrés de la humanitat en el seu conjunt. </li></ul><ul><li>c.- defensar que la diversitat de formes de pensar i de viure és, en ella mateixa, una font de millora social. </li></ul>
  45. 45. “ SOBRE LA LLIBERTAT” (1859): C ap. 4: “DELS LÍMITS DE L’AUTORITAT DE LA SOCIETAT SOBRE L’INDIVIDU” 1.- ASPECTES GENERALS La llibertat ≈ a la llibertat social i no al problema de lliure albir. en tant que filòsof utilitarista Com es concretitza la llibertat ètica, política i social en l'ésser humà? Sobre la llibertat Quin és el criteri a partir del qual es vinculen ètica, llibertat i felicitat Principi d’Individualitat
  46. 46. El concepte de llibertat en John Stuart Mill. <ul><li>Isaiah Berlin va establir una distinció que ha esdevingut clàssica i que pot ser esclaridora per aplicar a l'obra de Mill. Distingia Berlin entre dos conceptes de llibertat: &quot;llibertat positiva&quot; i &quot;llibertat negativa&quot;. </li></ul><ul><li>1.- Hi ha una noció positiva de llibertat , entesa com a capacitat de dur a terme una acció determinada o, dit més vulgarment, per fer el que hom vulgui. La llibertat positiva fa referència a les potencialitats internes de l'home i apunta a l'ideal de domini de les pròpies accions ( self-mastery ) i a l'autodesenvolupament. És una llibertat &quot;per a...“, “de fer”. </li></ul><ul><li>2.- Hi ha una noció negativa de llibertat , entesa com a absència d'interferències en una zona en què cada individu és amo absolut i que tothom -fins i tot, o sobretot, l'estat- ha de respectar. La llibertat negativa s'insereix en l'espai: dibuixa un imperatiu moral d'abstenció en un àmbit purament privat. És una llibertat &quot;en relació a...&quot;, &quot;respecte de...&quot; i, fins i tot, &quot;davant de...“ “que no em limitin...”. </li></ul><ul><li>A On Liberty Mill insisteix en aquest segon aspecte: la llibertat és l'espai de la pròpia individualitat (privacity), expressament reivindicada. Podríem considerar la llibertat com l'esfera de la nostra existència que abasta les accions que no repercuteixen nocivament sobre d'altri. Se li ha criticat (Hayek) que és una definició molt estreta i que quasi no deixa lloc per a la llibertat -en la mesura que difícilment hi haurà cap acció que no repercuteixi sobre els altres. Ara bé, fins i tot per tal que hi hagi una llibertat &quot;privada&quot; (negativa), cal que es donin una sèrie de condicions socials i específicament un règim de llibertats públiques (de pensament, d'associació, de premsa...). A On Liberty la llibertat social o civil és la certesa que la societat i l'estat respectaran el llindar entre esfera pública i esfera privada. </li></ul>
  47. 47. Text William Hogarth ( 1697-1764 ): Beer Street William Hogarth ( 1697-1764 ): Gin Lane
  48. 48. Mill: Sobre la llibertat <ul><li>Mill promou la llibertat negativa, l’estat no ha d’intervenir en les decisions dels individus. Si les seves decisions afecten terceres persones, els individus han de ser castigats per això, no pas per exercir la seva llibertat. </li></ul>Puc fumar, beure… si em ve de gust!
  49. 49. APLICACIÓ DEL PRINCIPI D’INDIVIDUALITAT DE MILL
  50. 50. PRINCIPI D’INDIVIDUALITAT <ul><li>Considera que són els drets de l’individu i, sobre tot, el dret a la llibertat, els que garanteixen la més gran felicitat . </li></ul>És un principi de llibertat segons el qual ningú pot ser obligat a realitzar uns actes en contra de la seva voluntat, ni a canviar-la fent ús d’arguments del tipus “ això seria millor per a tu ”, “ això et faria feliç ”. Sobre actes que no involucren ni perjudiquen a tercers, només un mateix disposa de plena jurisdicció. La llibertat és útil en la mesura que fa els homes feliços i que permet una major individualitat, és a dir, en tant que ens fa més creatius, més diversos i augmenta la utilitat de la vida social. La llibertat i la individualitat han de ser preservats de qualsevol tirania i, especialment, de la tirania de l’opinió pública. La llibertat individual és l’eina de la felicitat. Per aconseguir la felicitat, Mill segueix la regla utilitarista bàsica: la recerca de la màxima felicitat per al més gran nombre.
  51. 51. EL PÚBLIC I EL PRIVAT “ Tan bon punt com un aspecte del comportament d’una persona afecta d’una manera perjudicial els interessos d’altri, la societat hi té jurisdicció i esdevé objecte de discussió la qüestió de si la intervenció de la societat és favorable o desfavorable al bé comú. Però no s’ha de plantejar aquesta qüestió quan la conducta d’una persona afecta només els seus propis interessos o no té necessitat d’afectar els interessos dels altres si no ho volen (partint del supòsit que totes les persones afectades, són majors d’edat i tenen un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos , l ’individu hauria de gaudir d’una llibertat perfecta, tant jurídica com social, per a acomplir l’acte que vulgui i atenir-se a les conseqüències. ” (SL)
  52. 52. Educació i autonomia individual “ En lloc d’una disminució hi ha necessitat d’un increment de l’acció desinteressada per a promoure el bé dels altres. Però la benevolència desinteressada pot trobar altres instruments que fuets i flagels, tant en un sentit literal com metafòric, per a persuadir la gent. ” “ S’haurien d’esperonar tothora a incrementar l’exercici de les seves facultats superiors i a créixer la direcció de llurs sentiments i fins vers objectes i contemplacions assenyats en comptes de necis, elevats en comptes de degradants. Però no té cap mena de justificació que una persona, o una colla d’elles, diguin a una altra criatura humana dotada d’ús de raó qu è no pot fer-ne. Ella mateixa és la persona més interessada en el seu propi benestar i l’interès que qualsevol altre, llevat d’alguns casos de fort lligam personal, hi pot tenir, és fútil, comparat amb aquell que ella mateixa té. ” (SL)
  53. 53. Dos tipus de deures “ La distinció entre la pèrdua de consideració en la qual una persona pot justament incórrer per defecte de prudència o de dignitat personal i la reprovació que li és deguda per un trepig dels drets dels altres no és purament nominal. Representa una gran diferència tant en els nostres sentiments i en la nostra conducta envers ella el fet de si ens desplau en coses en les quals n osaltres creiem que tenim el dret de sotmetre-la a control o en coses en les quals sabem que no el tenim. ”
  54. 54. El reducte de la llibertat individual És injustificat de castigar algú perquè està ebri, però en canvi cal punir un soldat o un policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc definits, ja sigui a un individu o a la col·lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins el de la moralitat o el dret. (SL) Sobre la llibertat IV
  55. 55. FILOSOFIA POLITICA <ul><li>Té la seva base en el liberalisme revolucionari de Locke ; en el socialisme utòpic i els ideals de reforma social de Saint-Simon i Comte . </li></ul><ul><li>Respon a la crisi política de mitjans del segle XIX, quan la burgesia es transformà en conservadora. </li></ul><ul><li>Històricament ha estat una filosofia amb implicacions polítiques: va inspirar l’Estat del Benestar que es va imposar als Estats Units en els anys 30 i a Europa Occidental després de 1945. </li></ul><ul><li>Si es substitueix “ plaer ” per “ benestar ” tindríem una ètica seguida per la majoria dels individus. </li></ul>
  56. 56. DEMOCRÀCIA I IGUALTAT <ul><li>Simpatia = sentiment dinàmic que produeix felicitat col·lectiva. </li></ul><ul><li>≈ fraternitat, dels republicans </li></ul><ul><li>≈ solidaritat, dels socialistes </li></ul>Es passa d’una consideració democràtica (la igualtat de tothom a l’hora de fer valer els seus interessos, perquè cada vot és comptat per un i només per un), a una consideració socialista de caire humanista i no totalitari De la base que cada vot val només per un i tots els vots valen igual, es necessari cooperar amb els altres és una estratègia per tal de fer triomfar els meus interessos particulars i que jo visqui millor la llibertat i la igualtat són inseparables del concepte de « civilització ». L’estat natural i biològic seria la violència. Cultura, educació i simpatia (Hume). La simpatia no és un sentiment que ens surti de forma natural, cal conrear la societat per a sentir simpatia per les persones, la qual s’expressa de forma simbòlica i requereix uns sentiments “treballats” per l’experiència .
  57. 57. CRÍTIQUES A L’UTILITARISME <ul><li>Es planteja el problema del que succeeix quan el que és útil no és just . Per exemple: pot ser útil matar un innocent per apaivagar una massa, o matar algú que està en bona salut per salvar set malalts? (al cap i a la fi, seria el màxim bé per al màxim nombre?). Aquest problema es pot resoldre des de l'utilitarisme de la regla; però sempre hi ha la dificultat que si infringir la regla és més útil que respectar-la, llavors seria irracional no fer-ho. · També ha estat acusat de caure en &quot;fal·làcia naturalista &quot;. Moore, als Principia ethica , va insistir molt en aquest punt: Mill hauria confós &quot;ser desitjat&quot; (que és un fet) amb &quot;ser desitjable&quot; (que és un valor). Ferrater Mora, i amb ell la tradició fenomenològica, ha sortit, però, en contra de la teoria de la &quot;fal·làcia naturalista&quot;: de fet, una felicitat &quot;desitjable&quot;, no és més que la felicitat &quot;desitjada&quot; pels individus. · Però la crítica més important és la que fa referència a l'ètica de mínims . Un utilitarista seria partidari del mal menor si és útil per evitar un acte pitjor. Així, però, es degrada la moralitat, produint cada cop uns mínims més mínims en nom del consens moral. Això ha estat lamentat per la tradició aristotèlica (&quot;ètiques de la primera persona&quot;) que consideren que la moralitat s'ha d'adreçar a l'excel·lència i no als mínims. D'altra banda, el &quot;mínim&quot; de la dignitat humana és un concepte més que problemàtic. </li></ul>

×