1. PAÏSOS CATALANS
«Cog ANNA AGUILAR
E ls estudiants de filosofia ar-
riben a la facultat de la Uni-
versitat de Barcelona, a diferents
hores del matí, escoltant música
de l’Ipod. Trenta-cinc anys enre-
re potser es diferenciaven dels
que feien econòmiques per les
grenyes i un aspecte més descui-
dat. Avui no. Tots els joves, estu-
diïn el que estudiïn, s’assem-
blen. Vesteixen igual i tenen hà-
bits similars. La diferència cal
buscar-la en l’edat. A les aules de
les facultats de filosofia hi ha, en
proporció, més estudiants del
perfil de la Maite. Amb 48 anys,
està fent segon curs: «Ja havia es-
tudiat disseny tèxtil. Vaig estar
uns anys fent cosetes i de cop i
volta se’m va despertar la curio-
sitat per la filosofia. Tinc la gran
sort de fer-ho per plaer, i ara que
hi sóc, m’encanta».
Hi ha persones –entre elles el
mateix degà de la facultat de filo-
sofia de la UB, Agustín Gonzá-
lez– que defensen que aquesta
hauria de ser una segona carrera,
per fer després d’una altra. El
raonament filosòfic, vénen a dir,
sempre pot ser més consistent si
primer es té un pòsit de coneixe-
ments d’una altra disciplina. No
obstant això i malgrat el prag-
matisme que s’imposa en temps
de crisi, continua havent-hi una
demanda –moderada, si es com-
para amb altres carreres, però
sostinguda– de joves sortits de
l’institut que volen fer aquests
estudis. Per què?
Un jove plagiant la
postura d’El «No és una carrera que es triï
pensador (a la buscant un lloc de feina segur ni
pàgina del costat), sous elevats. A aquests estu-
una de les
diants els atrauen els reptes de la
escultures més
famoses d’Auguste reflexió filosòfica i les respostes
Rodin. Una que s’han donat al llarg de la his-
al·legoria del tòria als diferents problemes fi-
pensament i la
losòfics», comenta Carla Carre-
poesia. / ANDREU
PUIG ras, professora de filosofia a la
UdG. A l’hora d’optar per aques-
ta matèria és innegable que la
28 • PRESÈNCIA • Del 4 al 10 de març del 2011

2. ito ergo sum»
vocació hi té molt a veure. Si no, professor a batxillerat», comen- han deixat de fer-la per manca
ni la Maite ni els seus companys
Encara hi ha ta Agustín González. La capaci- d’alumnes», diu Roviró. Segons
podrien lluitar contra l’estigma estudiants que fan tat crítica que siguin capaços de ell, el fet d’haver contraposat
històric de la inutilitat d’aquesta despertar els docents en els joves sempre les ciències a les lletres i
carrera. «Vist des de fora és com la carrera de és clau. «Als alumnes els hem de no haver defensat un sistema
els estudis de música, que sem- donar les eines per pensar les so- educatiu unitari ha dut a aquesta
bla que siguin per passar l’esto- filosofia? Sí. Tot i lucions, i no les respostes ja mas- situació. «Hem enfocat la forma-
na, però jo penso que són molt tegades, però aquest és un repte ció només amb vista al treball en
complexos i amb una disciplina
que les sortides no només de l’assignatura de fi- lloc de pensar en una formació
rigorosa», explica ella. laborals són losofia sinó de tot l’ensenya- integral per a tota la vida».
ment secundari», reflexiona Ro- L’aplicació del pla Bolonya,
Un títol sota el braç escasses, i més en viró. Una opinió que compar- amb el qual la llicenciatura de fi-
A hores d’ara no hi ha ningú que teix González: «La capacitat crí- losofia s’ha convertit en un grau,
es matriculi a filosofia pensant temps de crisi, hi tica no s’ha d’alimentar només a ha contribuït a modificar el pla
que, quan acabi, serà filòsof. A partir dels 18 anys, sinó ja als es- d’estudis. «El pla Bolonya ha
part de pretensiós seria d’il·lús.
continua havent tudis de secundària». portat a allargar una mica el pri-
De fet, aquesta professió no ha joves que es fan Amb tot, des del professorat es mer cicle i a deixar l’aprofundi-
existit mai. Com recorda Ignasi lamenta el desprestigi gradual ment (i l’especialització) per als
Roviró, president de la Societat moltes preguntes que ha anat tenint la filosofia (i màsters. A parer meu, ha tret es-
Catalana de Filosofia i professor les lletres en general) i que el seu pai al que abans eren els segons
de filosofia a la URL, «tots els pes al batxillerat estigui perma- cicles, on s’aprofundien temes i
grans filòsofs de la història s’han nentment qüestionat. «La pre- problemes més específics de la
dedicat a altres activitats: profes- sència de la filosofia a la univer- metafísica, espistemologia, èti-
sors, científics, literats...» Kant sitat depèn de la presència que ca, estètica, filosofia de la cièn-
era un gran home de ciència; tingui al batxillerat», subratlla cia, etcètera», opina Carreras.
Russell, un bon matemàtic. Carreras. Actualment durant el
«Treballar d’això? Avui en primer curs del batxillerat d’hu- S’estudia el mateix?
dia tothom acaba treballant manitats i ciències socials es fan Aristòtil, Plató, Descartes, Kant,
del que pot, però jo tinc l’es- dues hores setmanals de filoso- Nietzsche, Hume... Els grans
perança de ser professor de fi- fia i ciutadania, i en el segon clàssics sempre seran als plans
losofia, que és el que m’he curs, tres d’història de la filoso- d’estudis de la carrera de filoso-
proposat», diu Fernando fia. En aquest sentit, diverses as- fia. «No pot ser d’una altra ma-
Gómez (18 anys), de Bada- sociacions i plataformes defen- nera, perquè les seves reflexions
lona. La docència a l’ense- sen que s’ampliïn a tres i quatre continuen i continuaran essent
nyament secundari i a la hores lectives, respectivament, la font de les reflexions filosòfi-
universitat és la sortida més tenint en compte que antiga- ques actuals i futures, pels temes
factible, però a hores d’ara escas- ment a COU ja se’n feien quatre que tracten, per les respostes que
sa. Amb tot, Carreras defensa la d’història de la filosofia. donen, pels interrogants que ob-
formació humanística, La desaparició de la filosofia, ren...», comenta Carreras. A di-
més integral que al- en part a causa d’una excessiva ferència dels plans d’estudi de
tament tècnica i mercantilització dels estudis, és vint anys enrere, però, segons
especialitzada. un tema que preocupa el col·lec- ella, ara s’aborden més els temes
«Facis el que fa- tiu docent. Deixar d’impartir que no pas els autors i hi ha assig-
cis, tindràs una aquesta assignatura o que la natures sobre aspectes molt es-
formació que t’aju- carrera quedés diluïda en una pecífics de les diferents bran-
darà a pensar els pro- formació humanística més ques de la filosofia.
blemes d’una altra ma- general seria una pèrdua. Per molt que el Discurs del mè-
nera», afegeix Roviró. «En alguns països europeus tode, de René Descartes, pare de
ja no s’estudia filosofia a la frase que encapçala aquest ar-
Des del batxillerat secundària o al batxi- ticle («Penso, per tant existei-
«Un dels factors que fan que la llerat sinó directa- xo») s’hagi de conèixer, «l’objec-
gent estudiï filosofia a la univer- ment a la universitat, tiu del grau (i abans llicenciatu-
sitat és que hagi tingut un bon i en algunes facultats ra) de filosofia no ha estat mai
Del 4 al 10 de març del 2011 • PRESÈNCIA • 29

3. PAÏSOS CATALANS ESTUDIANTS DE FILOSOFIA
Un moment de descans entre classe i classe a la facultat de filosofia de la Universitat de Barcelona, el novembre passat. / JOSEP LOSADA
Pocs alumnes,
però estables
enciclopèdic. És a dir, conèixer El curs 2008-2009, de les dien a la universitat. «Més aviat sempre ha estat de les més baixes
molts autors i les seves teories. universitats de Catalunya en hi ha autors que, de cop i volta, (un 5, el juny de 2010 a les uni-
Més aviat aquests han de servir van sortir 151 titulats en filo- obren nous camins i se’ls dedica versitats catalanes), a l’alumne
de punt de partida, d’estímul, sofia, i de la de les Illes Ba- més atenció». Tot i així, creu que se li exigeix una dedicació. «Qui
per a la reflexió personal i col·lec- lears, 19. Aquell curs, a Ca- d’autors tan globals com ho van vulgui fer aquesta carrera ha
tiva», apunta Carreras. Segons el talunya hi havia 980 estu- ser Descartes, Kant o Hume en el d’estar disposat a entrar en pro-
degà de la facultat de filosofia de diants de filosofia matricu- seu moment, a partir de la sego- funditat en una lectura, enten-
la UB, aquests estudis avui no es- lats a la UB; 267 a la UAB; 98 na meitat del segle XX és difícil dre de què va i connectar la qües-
tan tan lligats, com passava du- a la UdG; i 73 a la URL. A la trobar-ne. «Tenim tòtems en lò- tió que planteja amb la seva vida
rant el franquisme, a conèixer Universitat de les Illes Ba- gica, en filosofia de la ciència, personal, la col·lectiva, la del
una llista de noms, però «part de lears, 155 alumnes; i a la medieval, política... però crec país, la història...», diu Roviró.
la carrera consisteix en un corpus Universitat de València, se- que l’últim dels grans que va in- L’expressió «agafar-se les co-
d’autors que necessàriament gons dades facilitades del tentar donar una explicació de ses amb filosofia» no és gratuïta.
s’ha de respectar; ningú no en- curs 2007-2008, 514. Carla tot va ser Hegel». En un moment en què impera la
tendria que acabessis amb un tí- Carreras, professora de filo- velocitat i la immediatesa, «a
tol i no sabessis res d’Aristòtil». sofia, creu que en els últims Sense presses l’estudiant de filosofia li dema-
Sartre, Camus o Kierkegaard deu anys la xifra d’alumnes Els estudiants de segon de batxi- nem que faci un esforç, que en-
són autors que, si bé en altres de primer a la UdG no ha llerat, condicionats pel temari foqui bé els problemes, que hi
moments eren d’obligada refe- patit variacions importants. de la selectivitat, han de conèi- entri des de totes les vessants
rència, actualment han passat a «No són una multitud, però xer en un curs des dels presocrà- possibles». Per això, no es pot de-
un segon terme. «Ara és difícil hem mantingut el nombre tics fins als autors del segle XXI. manar a una carrera com aques-
trobar alguna assignatura sobre de matrícules». El degà de la Les presses no ajuden a fer més ta que sigui més pràctica. «Em
Sartre, tan de moda quan el mar- UB explica que tampoc no digerible una matèria que sem- sembla un contrasentit, però
xisme tenia una credibilitat so- ha notat cap descens espec- pre ha tingut fama d’avorrida. pensem que no hi ha res més
cial», apunta Roviró. González tacular de matriculacions ni Pensar demana temps i esforç, i pràctic que una bona idea que
prefereix no parlar de modes en al primer cicle ni al segon. malgrat que per entrar a la uni- t’orienta sobre què fer o com ac-
els corrents filosòfics que s’estu- versitat la nota de tall de filosofia tuar», conclou Roviró.
30 • PRESÈNCIA • Del 4 al 10 de març del 2011