Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica
•Descargar como PPSX, PDF•
0 recomendaciones•261 vistas
Seminari Interdepartamental de Investigación Universitat Rovira i Virgili 14 abril 2016
Recomendados
Recomendados
Más contenido relacionado
La actualidad más candente
La actualidad más candente (12)
Destacado
Destacado (15)
Similar a Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica
Similar a Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica (20)
Más de Arantza Begueria
Más de Arantza Begueria (6)
Último
Último (16)
Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica
- 1. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica Seminari Interdepartamental de Recerca Universitat Rovira i Virgili Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social i Departament d’Estudis de Comunicació Coordinadora: Dra. Susan M. DiGiacomo Arantza Begueria (UB/UOC)
- 2. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica 1. PIC – Projecte Internet Catalunya Internet Interdisciplinary Institute (Universitat Oberta de Catalunya) Objetivo: Estudiar la incorporación de las TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación) en la sociedad catalana 2 fases: 2001-3 / 2005-7
- 3. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica 2. ToxicBody Grup de recerca en salut, alimentació i medi ambient Departamento de Antropología (Universitat de Barcelona) Objetivo: Analizar los discursos sociales y las prácticas socioculturales en torno a la experiencia corporal de la contaminación humana por compuestos químicos, así como la percepción del riesgo sobre la toxicidad ambiental y alimentaria. 2 proyectos: “Cuerpos tóxicos” (2010-3) , “Infoodmum” (2015-7)
- 4. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica Discursos sobre contaminación en los comentarios de lectores de prensa online
- 5. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica Discursos sobre contaminación en los comentarios de lectores de prensa online Contaminación alimentaria y contaminación atmosférica 2010-11 Medios nacionales y catalanes 1428 comentarios Análisis del discurso Begueria, A., Larrea, C., Muñoz, A., Zafra, E., Mascaró-pons, J., & Porta, M. (2014). Social discourse concerning pollution and contamination in Spain: Analysis of online comments by digital press readers. Contributions to Science, 10, 35-47.
- 6. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica Discursos sobre contaminación en los comentarios de lectores de prensa online Cuestiones éticas y metodológicas: • Ausencia del investigador en el campo • Calidad y representatividad de los datos • Anonimato y privacidad
- 7. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica • Ausencia del investigador en el campo • Los datos son comportamientos sociales sacados de una realidad colectiva no mediada por la presencia de un investigador • Gracias al anonimato y a la reducción de expectativas sociales, ‘people disclose more about themselves online compared to offline equivalents, and much of that disclosure is more candid’ (Joinson 1999, 25). Joinson, a. (1999). Social desirability, anonymity, and Internet-based questionnaires. Behavior research methods, instruments, & computers : a journal of the Psychonomic Society, Inc, 31(3), 433-438.
- 8. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica • Calidad y representatividad de los datos • Ausencia de indicadores de análisis: edad, género, nivel estudios, residencia, nacionalidad, etc. • Informantes no se eligen y no tienen porqué representar opiniones mayoritarias.
- 9. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica • Anonimato y privacidad • Conocimiento o desconocimiento de los informantes respecto a su participación en los estudios • Dificultades de obtener consentimiento informado • Ilusión de privacidad en Internet • Frágil distinción entre espacio público o privado Hine, C. (ed). (2005). Virtual methods. Issues in social research on the Internet. Oxford: Berg.
- 10. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica • Anonimato y privacidad “La privacidad es un concepto que debe tener en cuenta las expectativas y el consenso entre los participantes y el investigador”- (Association of Internet Researchers, 2012) •Begueria, A. (2011). Presentaciones fotográficas en meetic.es: begueria.net/presentaciones-fotograficas-en-meetic-es/ •Ardévol Piera, E. (2005). Catálogo de sueños: las relaciones personales en internet como producto de consumo. En X Congreso de Antropología de la FAAEE (pp. 37-57). Sevilla: Fundación El Monte.
- 11. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica 3. Personas mayores y medios de comunicación digital: rompiendo con la e-marginalidad Departamento de Multimedia y Telecomunicaciones (Universitat Oberta de Catalunya) Objetivo: Analizar las maneras en que las personas mayores usan los medios de comunicación social en su vida cotidiana y si ese uso puede estar relacionado con su bienestar. 2013-2015
- 12. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica Markham, A. N. (2000). Life Online: Researching Real Experience in Virtual Space. Walnut Creek: Altamira Press. Mayans i Planells, J. (2002). Género chat, o, Cómo la etnografía puso un pie en el ciberespacio. Barcelona : Gedisa.
- 13. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica Miller, D. (2011). Tales from Facebook. Malden, MA : Polity. Proyecto Why We Post, University College London – VIDEO
- 14. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica 3. Personas mayores y medios de comunicación digital: rompiendo con la e-marginalidad Metodología: • Equipo interdisciplinar • 20 participantes • Técnicas: • Entrevistas semi-estructuradas • Observación participante offline y online • Registro y análisis de datos de las redes Expanded ethnography: Beneito-Montagut, R. (2011). Ethnography goes online: towards a user-centred methodology to research interpersonal communication on the internet. Qualitative Research, 11(6), 716-735.
- 15. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica 3. Personas mayores y medios de comunicación digital: rompiendo con la e-marginalidad Cuestiones éticas y metodológicas: • Etnografía online o offline • Metodología centrada en el usuario • Privacidad de los datos • Relaciones entre investigador(es)-participantes
- 16. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica • Etnografía online o offline • Metodología centrada en el usuario Foto: Ministerio TIC Colombia ¿Dónde sucede la vida social? ¿Dónde se sitúa el “campo” de estudio?
- 17. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica • Privacidad de los datos ¿Las categorías “público” y “privado” funcionan igual en Internet?
- 18. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica • Relaciones entre investigador(es)-participantes • Relaciones de simetría Estalella Ardèvol,E., A. (2007). Field Ethics: Towards Situated Ethics for Ethnographic Research on the Internet. Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research, 8(3).
- 19. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica 4. Aplicaciones y dispositivos móviles para auto- monitorizar el riesgo alimentario Objetivo: Estudiar las prácticas y las percepciones sobre el cuerpo humano y la contaminación a partir del uso de aplicaciones móviles que miden el riesgo alimentario (contaminantes, metales pesados, aditivos industriales, etc.)
- 20. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica 4. Aplicaciones y dispositivos móviles para auto- monitorizar el riesgo alimentario Metodología: • Entrevistas • Focus groups • Observación participante…?
- 21. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica Otros debates: • Open Access: el acceso abierto a los resultados de investigación y las publicaciones especializadas • Uso académico de Internet: el uso de las redes sociales como parte de la investigación (webs, blogs, Twitter, Facebook, etc.) • Big Data: el análisis de grandes cantidades de datos que se generan y se registran en Internet
- 22. Internet y las redes sociales como arena de investigación antropológica Gracias Presentación: es.slideshare.net/abegueriam Contacto: arantza@begueria.net
Notas del editor
- Arantza Begueria – UB - antropologia i comunicació audiovisual Interessos recerca: antrop cos/salut/mitjans, la vida m’ha portat a participar en diversos projectes que incorporen internet com a part de la recerca Sessió avui: explicar-vos aquests projectes i reflexionar sobre els potencials i les implicacions d’internet per la recerca, antropológica o no. 3 projectes+1 Jo explicaré els problemes q he tingut, les reflexions que he fet sobre la meva feina... No és tan una masterclass com una sessió per reflexionar plegats i debatre. Jo no tinc respostes absolutes a les preguntes que plantejaré, sinó que és un debat obert on tots els recercaires hem de participar. Es important adonar-nos que una gran part de la vida social actual passa a internet i no podem mirar cap a una altra banda (segur que us ha passat) Parlaré +de metodologia que de teoria/ de recerca sobre com es conceptualitza internet des de l’antropo
- Manuel Castells i Imma Tubella – petició de la generalitat de catalunya - CLICAR Objectiu: Estudiar la incorporació de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) a la societat catalana. 2 fases: 2001-3/ 2005-7 Projecte + gran- arribar a molts àmbits socials: Pic empresa, pic escola, pic universitats, pic administració, pic comunicació, pic salut Més sociològic que antropològic, però és interessant per l’ús d’internet: Resultats complerts són publicats a Internet – no era ni és tan comú Ús d’internet com a eina de recerca JO: Pic universitats: us d’internet, intensitat, implantació a les unis, afecta al procés de ensenyament-aprenentatge. Metodologia: qualitativa: documentació, entrevistes, grups de discussió quantitativa: novetat: Enquesta electrònica: Com que era sobre ús d’internet, semblava normal fer-la per intenet, doncs el públic seria usuari. Qüestionari enviat a tota la població (alumnes 170.000 i profes 15.000) Abans: es feia mostra en enquestes telefòniques/postals/presencials; Ara: enlloc de fer la mostra, podiem en viar el questionari a tota la població i fer mostra després. Avantatges: + ràpid, + còmode; + econòmic (revolució del cost); +fiable, doncs obteniem mostres més grans (dades més reals), redueix error mostral Inconvenients: usuaris que no usen freqüentment internet queden fora (no representats als resultats de l’enquesta); corregir amb mètodes qualitatius Pregunta: pesen + avantatges o inconvenients? Es internet una eina que ens pot ajudar en tots els casos?
- Llegir diapo- CLICAR LINK Participen antropólegs, epidemòlegs, filòsofs, etc. 2 projectes: “Cuerpos tóxicos” (2010-3)- població general “Infoodmum” (2015-7) – dones embarassades/lactants Infoodmum: usem whatsapp per que les participants ens enviin fotos d’allò que mengen- usem les xarxes com a part de la recerca, més com a eina com en el projecte anterior
- 1er projecte / plantejar fer un análisis dels comentaris dels lectors als mitjans digitals - SENYALAR Enlloc d’internet com a eina, usar internet com a font de dades socials Raons: Quantitat enorme de noticies sobre risc i toxicitat – qualsevol tema de recerca hi ha info als diaris digitals En un món globalitzat, internet i els mitjans digitals tenen influència en la formació de les percepcions socials sobre contaminació i risc (i altres temes) No s’havia analitzat mai des d’una perspectiva antropològica
- Llegir la diapo i explicar
- Llegir diapo
- Les dades no són d’una situació etnogràfica creada especialment, sino que es podrien considerar comportaments socials recollits d’una realitat en que l’investigador no participa. Per tant, és millor que l’investigador no hi participi? Anonimat: Autors diuen que el fet de ser anònim a Internet, la gent exposa més les seves posicions (autor Joinson) – Cal dir que l’anonimat és més potencial que real. També és veritat que al no ser-hi present, l’investigador es perd les dinàmiques socials que es dónen Pregunta: en termes d’anàlisi, és millor que l’investigador no participi en la situació que analitza o que si participi?
- Ens falten indicadors clàssics d’anàlisi, com l’edat, el gènere, el nivell d’estudis- realment els necessitem en aquest tipus d’anàlisi? És una questió per debatre Representativitat: no escollim els informants i aquests no tenen per què representar les opinions de la majoria de la població Normalment les escollim? Hi ha alguna manera de representar a la majoria? O és el que volem?
- Questions ètiques sobre anonimat i privacitat: Christine Hine, les questions ètiques s’han de reconsiderar en el context d’internet. S’ha de plantejar: el coneixement o desconeixement dels informants respecte a la seva participació als estudis les dificultats d’obtenir un consentiment informat – no el vaig obtenir (vaig intentar). Tot i que les cites són anònimes, els informants (involuntaris) tenen dret a saber que les seves paraules estan sent usades? d’il·lusió de privacitat a Internet, relacionat amb: la fràgil distinció entre espai públic o privat – un forum és un espai públic, en principi, però si és veritat que els usuaris tenen certa expectativa de privacitat a través de l’anonimat A les guies ètiques antropològiques diu que la excepció del consentiment és quan les dades s’obtenen a l’espai públic. Aquest es pot considerar un espai públic?
- NO hi ha guies ètiques en l’ambit antropològic sobre la recerca a Internet Hi ha, per ex.,l’association of internet researchers (CLICAR), que no és antropològica, sinó més general, que diu CITA Els participants als forums no crec que esperessin ser usats PERÒ, Imperatiu ètic: NO PERJUDICAR a les persones (jo crec que no he perjudicat) ---- He posat un logo de MEETIC -treball de classe sobre les fotografies que penjen els usuaris a Meetic des d’una perspectiva de gènere. Recordem que les guies ètiques diuen que es poden usar dades obtingudes a l’espai públic. Si fer-se un perfil a meetic és gratis (qualsevol pot entrar), per tant, les fotos són públiques? O els participants esperen un cert grau de privacitat? Són públiques les fotos que posem a facebook? Autors parlen d’Expectatives de privacitat, enlloc de la dicotomía públic/privat que es fa en funció de la tecnologia. * JO vaig considerar la infom com a pública, però no vaig usar noms ni fotos. Lo que vaig fer és descriure textualment el que havia analitzat. * Era un treball de classe, però el vaig penjar al blog i ha estat usat per altres coses. Elisenda Ardèvol també va fer un treball similar i va prendre altres decisions. Dos referències Pregunta és: podem usar la informació que trobem online com usem la informació offline? TOT I AQUESTES REFLEXIONS, forums d’internet =font de dades sobre percepcions i comportaments socials que no podem obviar. Com portar a terme recerques en aquest àmbit?
- LLEGIR DIAPOSITIVA – clicar LINK SOBRE GENT GRAN NO S’HAVIA FET MAI Ja és una etnografia en si mateixa – ja no és internet com a font de dades sinó que és una etnografia en la que internet 1) l’objecte d’estud i 2) el camp de treball Els 3 projectes, hi ha una progressió en ús d’internet: com a mitjà per obtenir dades: enquesta, PERÒ TAMBÉ entrevistes online, focus groups, etc. Com a mitjà per difondre resultats com a font de dades: anàlisi discursos premsa, PERÒ TAMBÉ anàlisi del discurs, anàlisi de contingut, anàlisi de redes sociales (big data), anàlisi quantitatiu/estadístic de dades/freqüències com a arena per fer treball de camp etnogràfic. Diversos enfocaments: Etnografia digital: usar tecnologías digitales para hacer etnografía (tanto internet como otras) Etnografia virtual: només online? Ciberantropologia : online, cacharros
- Etnografies sobre Internet n’hi ha moltes. Només uns exemples: Només online: Markham, Life online uniéndose a una comunidad virtual treball de camp 1995-7 amb comunitats virtuals, que per llavors eren textuals Joan Mayans, Género chat pionero en españa Una recerca etnográfica sobre els xats de 1997-99
- Més exemples: Online i offline: Daniel Miller, Tales from facebook 2011 etnografia sobre facebook a Trinidad histories personals que tenen a veure amb facebook etnografía en grupo y comparada: Projecte why we post 9 antropòlegs fent treball de camp durant 15 mesos en diferents paísos: china, turquia, chile, anglaterra, trinidad, india, italia, brasil – per trobar resultats comparatius MEME Curs online sobre els mitjans socials: VIDEO DEL CURS Interessant en el video: canvis en les relacions personals, dubtes/pors que generen, nous llenguatges, diferents significats en diferents entorns socials, etc. Resultats sencers estan a la web i els llibres descarregables debat sobre si els resultats de recerca haurien ser ser accesibles a Internet o no, cosa que es relaciona amb el tema del open access
- Tornant… Moltes opcions. Explico la metodología d’aquest projecte Equipo interdisciplinar: dire, perfil socio, psicóloga social i jo, etnográfa 20 participantes reclutats a centres socials i altres llocs. Seguirlos durant 2 anys Técnicas: Entrevistas semi-estructuradas: d’entrada (connexió, tasques) i sortida (relacions interpersonals, emocions, etc) Observación participante offline y online: 1) als casals, a les cases, i 2) a les xarxes Registro y análisis de datos en las redes: dades tant textuals com multimedia – combinació dels 2 mètodes d’anàlisi (obtenides de les xarxes amb consentient) Metodologia desenvolupada per la directora del projecte (perfil sociológic)- expanded ethnography
- LLEGIR DIAPO PRIMERA Etnografía online o offline: Quan fem etnografia sobre les xarxes, hem de mirar el que passa a les xarxes o també el que passa fora? Molts projectes descuiden una o altra dimensió de la vida social. Exemple: Christine Hine, nom “Etnografía virtual” (només online) - Crítiques per que crea una distinció entre lo real i lo virtual i d’alguna manera descuida el món offline Projecte: previst: primer observació offline i després online; però jo vaig veure que necessitava fer ambues durant tot el projecte- la vida real passa online i offline – molts projectes descuiden offline (comunitats virtuals)
- Metodología centrada en el usuario/multisituada Seguiment dels usuaris: amb tots els aparells: ordinador, mòbil, tauleta a tots els llocs: casa, biblio, casal a totes les plataformes que usin: facebook, instagram, correu, whatsapp (IMPORTANT) – es diu multisituada Reflexions- 2, lligades: on succeix la vida social? Online, offline? Hi ha diferència entre els dos? Existeix la dicotomia entre “real” i “virtual”? La vida social online succeeix a un sol lloc (ex.facebook)? Estudis així camp d’estudi Internet té fronteres difuses… Com es construeix el camp d’estudi a Internet? S’ha fet de diferents maneres: A una plataforma, a una comunitat online, a partir de fluxes, xarxes, intensitats, connexions… Projecte: a partir d’usuaris Deixa enrera discussions sobre qué es considera una comunitat quan es parla d’internet (com també hi ha hagut discussions sobre qué es considera una comunitat/unitat d’estudi offline) Quin és el camp d’estudi antropològic quan parlem d’etnografies sobre internet? Com el construim?
- Tornem amb la privacitat. Pregunta és si ens serveixen les categoríes públic i privat a Internet Ex. Les dades que hi ha a facebook són públiques o privades? Privades, en el sentit dels usuaris o de la empresa Facebook? Ex. Projecte: Recollim dades d’internet, amb consentiment, i després les anonimitzem PERÒ fins a quin punt podem anonimitzar les dades com feiem offline (canviar el nom)? Qualsevol els pot buscar a les xarxes a partir d’un text o una imatge, per exemple Més reflexions: què es considera una dada quan la trobem a Internet? El concepte mateix de “dada etnogràfica” ha de canviar? Podem confiar en aquestes dades? Les dades poden ser manipulades, per exemple. Exemple: Si fem una recerca no sobre internet sino sobre un altre tema, i tenim als nostres participants a les nostres xarxes, fins a quin punt podem usar lo que hem vist a les xarxes d’aquestes persones? Si, per exemple, el que hem vist a la xarxa no concorda amb el que aquella persona ens ha explicat.
- TEMA ÈTIC Explicació: Gent em deia que fés un perfil nou a facebook per la recerca Jo els vaig posar al meu per ètica: jo sé la seva vida, ells tenen dret a saber de la meva Estalella: relacions de mutualitat/ simetria (treball camp sobre blogs) Inconvenient: Gent gran creaven situacions inòmodes per mi a les xarxes (interaccionant amb amics meus, posant coses al meu mur, etc. amb codis diferents als nostres) Segurament els mateixos problemes de relació que tenien amb els seus fills En un treball de camp clàssic un pot separar el món del estudi del seu món privat, però com fer això a les xarxes? Les xarxes són omnipresents (mòbil). Jo tota l’estona amb participants En quina posició ens hem de colocar respecte als nostres participants a les xarxes? Hem de readaptar el rol del investigador? Conseqüència: La meva relació amb aquests partic. em feia reflexionar sobre qué significa que algú sigui “amic” al facebook. La metodologia et fa reflexionar sobre l’objecte d’estudi mateix. Problematorio: Parlant d’Estalella… web de recerca sobre la ética de la investigació etnográfica – ETICA no tractada aquí: NO comités, guies, etc Internessant del problematorio també és que usa Internet com a arena d’intercanvi d’experiències metodològiques entre colegues.
- Projecte futur LLEGIR DIAPO Usem apps per tot el risc alimentari també i la contaminació atmosfèrica Vulll saber: reconfiguració de les idees sobre cos humà a partir de l’ús d’aquestes tecnologies sobre risc Analizar el papel de la tecnología en la relación con el cuerpo y la alimentación. ¿Cómo es la interacción entre persona y aplicación? Relació entre les apps mòbils i la nostra identitat corporal
- Com fer etnografia per estudiar aplicacions mòbils???
- LLEGIR DIAPO Open Access: Té a veure amb l’acces lliure a la cultura, etc. Uso académico de Internet: Controversia sobre si usar bloga com a part del procés de recerca. Deborah Lupton. Jo. També sobre si publicar resultats a webs personals