2. En el decurs dels segles, els pobles acumulen en la seva memòria
col·lectiva tot un seguit de tradicions, costums, dites i festes que els
caracteritzen i els distingeixen, aquests fets són l’expressió de tota una història
humana que es podria perdre en el temps si algunes es passessin de pares a
fills, o, com el cas de Joan Amades, es recollissin dins d’un llibre dedicat al
folklore. D’aquestes tradicions del terme municipal mencionen, ens han arribat
als nostres dies una interessant mostra, en part recopilada pel qui en fou gran
coneixedor d’aquestes: en Joan Amades, unes altres recollides per en Pere
Sadurní (recercador de les tradicions antigues del Penedès) i una resta de veïns
del municipi.
Actualment, la vertiginosa evolució dels costums de la societat comporta una
pèrdua cada cop més accelerada de les tradicions orals, per la manca de
contacte casolà entre les diverses generacions d’una família o d’un poble,
aquesta pèrdua és inevitable, per això la seva importància de deixar-ne
constància escrita.
La cova de Mediona:Era situada prop de les ruïnes del castell, la seva
fondària erra immensa, i al seu interior hi havia una reina encantada, que
guardava un gran tresorejant se la podia desencantar al punt de mitjana nit de
Nadal,i qui ho aconseguis, s´hi podria casar i posseir tan preat tresor.Alguns ho
provaren, però la por, de trobar-se al mig de la foscúri els fer abandonar
làrriscada aventura.
3. LA QUARESMA
La Quaresma i la Setmana Santa es
mouen en el calendari seguint la
celebració de la Pasqua, que és
sempre el diumenge després de la
primera lluna plena de primavera.
La Quaresma és un període, que
s'inicia el dimecres de Cendra, en
què hom recorda els quaranta dies
que Jesucrist va dejunar al desert.
En el passat, el seguiment de les
normes de dejuni i abstinència
establertes per l'Església havia estat
molt rigorós, amb una prohibició
molt expressa de menjar carn o
qualsevol aliment blanc els divendres.
Per altra banda, durant aquest
període del calendari litúrgic les
esglésies de la ciutat celebren
viacrucis al seu interior.
En moltes cases en què hi havia
analla era costum representar la
Quaresma com una vella amb set
peus, retallada en paper, a la qual li
anaven tallant un peu per cada
diumenge de Quaresma fins arribar a la Pasqua.
4.
5. RUTA DEL XATO
EL VENDRELL
Ingredients per a la salsa: Ingredients per al plat:
(per a quatre persones) (per a quatre persones)
AMETLLES 100 GRAMS ESCAROLES 2 PECES
AVELLANES 80 GRAMS BACALLÀ 120 GRAMS
NYORA ESCALDADA 1 PEÇA TONYINA 120 GRAMS
PA FREGIT 1 LLESCA ANXOVA 4 FILETS
BITXO (OPTATIU) 1/2 PEÇA OLIVES ARBEQUINES 80 GR
CEBA ESCALIVADA 1/2 PEÇA
1/2 PEÇA
CABEÇA D'ALLS
ESCALIVADA
3 PECES
TOMACONS ESCALIVATS
OLI
SAL
VINAGRE
PEBRE VERMELL
Elaboració
S’agafa un morter, s’hi posa sal i es van trinxant d’un en un els elements següents i en aquest ordre:
ametlles i avellanes, fins a aconseguir una pasta ben fina; tot seguit, la ceba, s’hi afegeix la nyora,
prèviament escaldada i sense pell, el bitxo (optatiu), el pebre vermell, un polsim de pebre negre i el
pa fregit. Finalment, els alls, els tomacons, l’oli i el vinagre.
Un cop acabada la salsa es barreja amb l’escarola ben neta i escorreguda. Es deixa reposar unes
hores. A l’hora de servir el plat es decora amb el bacallà esqueixat, la tonyina, els filets d’anxova i
les olives arbequines. I ja es pot menjar, sempre acompanyat de truites de carxofes, de fesols o de
botifarra negra entre d’altres.
6.
7.
8. D S
es de fa uns anys es va imposant i ant Valentí no és el patró dels enamorats.
afirmant la celebració de Sant Valentí No ho ha estat mai. Pel contrari, Sant
com a patró dels enamorats. D’una manera Valentí és, curiosament, el
mimètica i estúpida quasi tots nosaltres i la patró dels estafadors, gremi
gent jove, que es diu sempre tan original i que no acaba de desaparèixer
més, estem caiguent en la xarxa dels en els temps de benestar que
venedors d’idees i el manipuladors dels corren, sinó que sota altres
sentiments més purs i sublims formes no fa més que prosperar, això sí, amb
els quals han vist en aquest sant aires d’una pretesa dignitat que astora.
un motiu més per obtenir Llavors, si la professió (la dels estafadors,
beneficis extres –i -per clar!) és a l’alça i adquireix noves tonalitats i
descomptat, sucosos- a base consideracions, a què punyetes ve admetre
d’endossar-nos la necessitat de regalar (o St.Valentí com a patró dels enamorats, un
l’obligació que ens regalen) la cafetera, una sant que ni és nostre, ni és dels enamorats, ni
peça de roba que no necessitàvem o els res de res.
dolços que tota la vida hem odiat. I tot això
induït per una propaganda que no respecta –
mai no ho ha fet- els gustos i les decisions de
les persones, sinó que, a més, no respecta
els pobles i les seues tradicions que en un
Estat multicultural com el nostre no té els
mateixos sants ni les mateixes celebracions.
Sant Valentí sols pertany ara a les estratègies comercials dels
venedors d’il·lusions i confitures, flors i andròmines de preus
res eixuts, que sempre hi veuen un motiu
com un altre per escurar-li la butxaca a l’homo
consumens, que demostra ser una mica més
beneït que no ho aparenta.
=
Y
9. Plantes de Febrer
Mimosa Pudica
La sensitiva, vergonyosa o dormilona (Mimosa pudica) és una planta d'origen
americà de la família de les fabáceas, fàcilment distingible per la seva reacció al
tacte, desenvolupada com defensa davant els predadores.
Flor d'Ametller
L' ametller o ametler (Prunus dulcis glaçada compromet la collita. És molt
o Amygdalus communis) és un arbre resistent a la secada. Habitualment
de la família de les rosàcies. És necessita de la polinització creuada
caducifoli. De flors blanques o de amb una altra varietat compatible.
color de rosa, i fruit en forma de L'ametlla (o ametla) pot ser dolça o
drupa amb una llavor comestible: el amarga, segons la varietat, i se
bessó. És el primer arbre en florir, ja n'extreu un oli que es fa servir en
al mes de gener cosa que en cas de perfumeria i medicina.
Salvador Ullé
10. Han Col-laborat:
- Assumpció
- Anna
- Puri
- Salvador
- Mari-Cruz
- Pepi
- Adolf
- Roser
- Flori