Article publicat a l'Observatori Empresarial de Cepta al juliol 2010

1. Vel:
Ad :
Juliol 2010 Vulputate:
LES XARXES SOCIALS APLICADES
A LES EMPRESES 2.0
presa. Per tant si volem relacionar-nos
amb els nostres grups d’interès (interns
o externs) en clau 2.0 més val que ens
comencem a posar les piles. Perquè la
conversa a la xarxa ja s’ha iniciat. Algú
en aquest moment està parlant, co-
mentant, criticant o reforçant els nos-
tres productes, serveis, polítiques de
recursos humans o de màrquetin, amb
independència de la nostra presència
o no a la xarxa. De poc serviran doncs
caríssimes campanyes de publicitat
estàtica si per un altre costat tenim un
Des de fa temps estem vivint una au- Units. El propi Facebook de fet ha arri- de cient Call Center que en qualsevol
tèntica revolució pel que fa als usos bat a superar en trà c setmanal al ge- moment pot ser posat en evidència da-
que fem d’Internet. Hem passat en pocs gant Google, un altre gran protagonista vant de tothom. O si ens gastem milers
anys d’un model en el que eren les em- d’això que s’etiqueta com a Web 2.0. Ja d’euros en una nova plana web per par-
preses i organitzacions les productores no és tant important doncs tenir i cus- lar en nom de com som de fantàstics si
de continguts a un altre en el que són todiar la informació com tenir habilitat no obrim nous canals de comunicació
els internautes els protagonistes. Són per localitzar-la en el moment que es amb aquells interessats en nosaltres. I
elles (nosaltres) qui de fet pengen fo- necessiti. Els internautes ja no vindran tampoc funcionarà si obrim un procés
togra es a llocs com Flickr, vídeos a a les nostre planes web a veure les fotos de selecció i alhora a la xarxa són co-
Youtube o tenen un blog a serveis com dels productes i la fàbrica, volen comu- neguts els de cients estils de lideratge
Blogger o Wordpress. Tal és la evolució nicar-se i relacionar-se amb nosaltres i de gestió de persones. Cal doncs fer
que ara mateix la gran majoria de con- de la mateixa forma que ho fan a la xar- un exercici de re exió sobre quins són
tinguts que podem trobar a la xarxa es- xa. Què vol dir dir tot plegat? Doncs ni els nostres grups d’interès, quin per l
tan elaborats per els propis internautes: més ni menys que estem a la Internet tenen, i que és el que ens interessa de
prosumidors; productors i consumidors de les persones. Elles són les que con- nosaltres com a organització, quins són
de la informació alhora. Com a exemple versen, es relacionen i en donen un ús els continguts de la nostra activitat que
valgui la Wikipèdia on són els ciutadans novedós i diferent al que vam conèi- els poden aportat valor. Després ja vin-
els qui preparen, modi quen i veri - xer als anys noranta. Ara està a l’abast dran les estratègies, els plans, les eines
quen els continguts que s’hi publiquen. de qualsevol amb accés a Internet una i les tecnologies a adoptar. Això serà el
Hi ha estudis que con rmen que, com quantitat d’informació i eines descomu- darrer pas. I òbviament no hem de mi-
a mínim, és tant acurada o més que la nal i a més hi pot accedir des de pràcti- nusvalorar l’enorme canvi actitudinal i,
reconeguda, i privada, Enciclopèdia Bri- cament qualsevol punt amb un telèfon per tant, cultural al que ens enfrontem.
tànica. Actualment existeixen més de mòbil intel·ligent. I quina rellevància té Res tornarà a ser igual.
200 milions de blogs en el món: tantes per una empresa, gran o petita? Doncs
hores de vídeo a youtube que neces- és evident. Estem davant, ja ho hem dit,
sitaríem més d’una vida per veure’ls de la Internet de les persones. I les per-
tots, més comptes oberts a Facebook sones no formen part de l’empresa, ni Agustí López
que habitants té un país com els Estats en són un actiu amortitzable; SÓN l’em- Tau Consulting