2. INTRODUCCIÓ
La dreta espanyola (formada per l’Església, la
majoria de l’Exèrcit i la burgesia agrària i
industrial) estava en desacord amb les reformes
del govern republicà d’esquerres. La victòria
ajustada del Front Popular a les eleccions de
febrer del 36 va suposar l’empenta definitiva per
a la preparació d’un cop d’estat militar que
enderroqués per la força la II República, la
democràcia i les llibertats que garantia la
Constitució del 1931.
4. INTRODUCCIÓ
Les causes del conflicte venen motivades pels canvis
socials i econòmics que va viure Espanya durant els
segles XIX i XX. La liberalització de l’economia i el
naixement del proletariat van provocar un
sentiment de rebuig al sistema capitalista, i en
molts casos a l’Estat, per part de pagesos i obrers
organitzats en organitzacions anarquistes o
d’esquerres que podia derivar en una revolució. La
por a la revolució i l’auge del feixisme va apropar la
dreta espanyola a posicions totalitàries.
6. INTRODUCCIÓ
No podem oblidar el context que vivia Europa durant els anys 30. La
crisi econòmica derivada del Crack del 29 va provocar malestar
social i altes taxes d’atur. Les tendències polítiques es van
radicalitzar. A Europa convivien tres sistemes polítics ben diferents:
- Les democràcies occidentals, com França, Regne Unit o Espanya
estaven en perill per la radicalització política.
- L’URSS de Stalin representava el model de dictadura comunista.
Stalin volia expandir el socialisme per Europa i la Guerra Civil
espanyola era una bona oportunitat per fer-ho.
- Alguns estats van voler salvar el capitalisme davant la por
revolucionària amb dictadures molt repressives contra els
moviments d’esquerres. Van imposar-se el feixisme a Itàlia
(Mussolini) i el nacional-socialisme a Alemanya (Hitler). Tots dos
règims van recolzar el cop d’estat contra la II República.
7. INTRODUCCIÓ
Winston Churchill, polític d’esquerres i de Stalin va succeir Lenin com a dictador
dretes, escriptor alcohòlic, va ser primer de la Unió Soviètica. Churchill i Stalin
ministre britànic abans i durant la Segona van ser aliats a la Segona Guerra
Guerra Mundial. Regne Unit va ser el millor Mundial.
exemple de democràcia occidental.
8. INTRODUCCIÓ
En primer pla, Adolf Hitler, cap del Partit
Nacional Socialista dels Treballadors
Alemanys i dictador del Tercer Reich.
En segon pla, Benito Mussolini, mestre
d’escola, ideòleg del feixisme i dictador
italià. Tots dos van recolzar Franco a la
Guerra Civil.
9. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
• La victòria del Front Popular a les eleccions del 36 va
fer que la secció més dretana de l’Exèrcit, dirigida pels
generals Sanjurjo, Mola i Franco preparés un cop
d’estat que enderroqués la República.
• Un grup de militars africanistes dirigits pel general
Francisco Franco va dirigir des del Marroc i les Canàries
el cop d’estat contra el govern republicà del Front
Popular el dia 17 de juliol de 1936.
• La causa directa del cop militar va ser l’assassinat del
dirigent monàrquic dretà Calvo Sotelo (“Renovación
Española”) per part d’un grup de socialistes i guàrdies
d’assalt el dia 13 de juliol.
10. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
L’assassinat de Calvo Sotelo va ser la resposta a la mort, la nit d’abans, del
tinent de la Guàrdia d’Assalt José Castillo per part d’un grup de carlins. Els
botxins de Calvo Sotelo volien matar a Gil Robles (CEDA), però no el van
trobar a casa i van acontentar-se amb la mort del líder de Renovación
Española (partit monàrquic alfonsí).
11. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
• Estava previst que l’endemà del pronunciament al
Marroc, el dia 18 de juliol, s’estengués el cop
d’estat a la península (l’anomenat per Franco
“Alzamiento Nacional”); el cap de la insurrecció a
la Península seria el general Emilio Mola.
• FE i de les JONS (partit feixista), la CEDA (partit
republicà de dreta), Renovación Española
(monàrquics borbònics) i els tradicionalistes
(carlins) es van sumar al cop d’estat al·legant por
al comunisme i al separatisme que, segons
ells, fomentava el govern d’esquerres.
12. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
A l’esquerra, desfilada a Burgos dels generals Francisco Franco i Emilio Mola
(darrera seu a la dreta, saludant als seus fans). La imatge de la dreta correspon a
Reservoir Dogs (1992), film de Quentin Tarantino.
13. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
• La idea dels colpistes era prendre ràpidament els centres
de poder aprofitant el factor sorpresa. Els generals
Goded, Queipo de Llano i Cabanellas serien els
responsables de treure els militars als carrers.
• En realitat, els republicans temien des de feia temps el
cop militar i s’estaven preparant per refusar-lo, encara
que es van refiar en excés, ja que van menysprear el
recolzament majoritari per part de l’Exèrcit espanyol.
• La Guàrdia d’Assalt i, sobretot, la resistència popular van
aconseguir frenar l’èxit immediat dels militars a la meitat
d’Espanya. Allò que havia de ser un ràpid cop d’estat, va
derivar en una llarga i cruenta guerra civil (1936-1939).
14. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
Franco, al centre, acompanyat dels generals rebels
Queipo de Llano (a la seva dreta) i Cabanellas (esquerra).
15. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
• En algunes parts d’Espanya va triomfar l’anomenat
“Alzamiento Nacional”: Galícia, ciutat
d’Oviedo, Navarra, La Rioja, Àlaba, meitat occidental
d’Aragó (incloent-hi les tres capitals), Castella i
Lleó, Càceres, Mallorca i Eivissa, Cadis, capitals
andaluses (Sevilla, Còrdova i Granada), Marroc i les Illes
Canàries.
• Catalunya va continuar sota control republicà degut al
l’escàs suport que tenien els partits de la dreta
espanyola com la Falange, CEDA o Renovació
Espanyola. La ràpida organització de la resistència
popular per part dels anarquistes de la FAI i la CNT van
fer fracassar el cop que a Catalunya dirigia Goded, que
a mitja tarda del 19 de juliol es va rendir.
17. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
Manuel Goded va prendre Mallorca i
Eivissa el 18 de juliol. Va viatjar a
Barcelona per conquerir la ciutat, ja que
el Capità General de Catalunya,
Francisco Llano de la Encomienda va
posar-se del costat republicà el 18 de
juliol. Goded va fracassar per la
resistència popular dels anarquistes.
Va ser afusellat per alta traïció el
12 d’agost del 36.
18. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
• L’anomenada “Guerra d’Espanya” va tenir un gran ressò a la
premsa estrangera. A França, Regne Unit o els EUA es va viure
amb por l’establiment d’un altre estat feixista.
• Van arribar a Espanya fins a 60.000 brigadistes internacionals
(joves voluntaris que volien lluitar a la guerra contra els
feixistes).
• Però els governs d’aquests països van decidir no intervenir en el
conflicte per defensar el legítim govern democràtic republicà
(creació d’un Comité de No-Intervenció a Londres), encara que
Hitler i Mussolini sí ho van fer a favor de Franco.
• El “Corpo di Truppe Volontarie” italià i la “Legió Còndor”
alemanya, juntament amb tropes portugueses enviades pel
dictador Salazar, van arribar a Espanya per recolzar el “bàndol
nacional”. Stalin va enviar suport militar contra Franco.
20. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
ITÀLIA ALEMANYA URSS
Tropes 72.775 17.000 4.000 (aprox.)
Peces d’artilleria Sense concretar 600 1.555
Tancs Sense concretar 120 760
Avions 759 597 1.087
La Guerra Civil va ser el primer conflicte bèl·lic de la història on es van
practicar bombardeigs contra la població civil de les ciutats. La
intervenció de la Luftwaffe (aviació alemanya) i de l’aviació italiana
(Aviazione Legionaria) van ser fonamentals per a la victòria de Franco.
L’ajut soviètic a la República estava condicionat a la implantació d’un
sistema comunista a Espanya, i per aquest motiu, anarquistes i molts
republicans el van rebutjar.
21. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
• La guerra va enfrontar a l’Exèrcit espanyol rebel (bàndol
nacional) contra l’anomenada “milícia popular”, un exèrcit
improvisat i amb pocs recursos que va ser organitzat per bona
part de la societat espanyola i estava format per voluntaris.
• Catalunya va mobilitzar a 30.000 combatents organitzats en
“columnes”, cadascuna dirigida per un partit o un sindicat
(CNT-FAI, PSUC, POUM, ERC). La majoria van anar a parar al
front d’Aragó per intentar recuperar les tres capitals
aragoneses (sense èxit).
• Barcelona i les altres ciutats catalanes van patir els
bombardeigs de l’aviació feixista amb base a l’illa de
Mallorca, fent molt dura la guerra per a la població civil. Entre
el 18 i el 21 de març de 1938 l’aviació italiana va fer el gran
bombardeig sobre Barcelona.
22. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Milícies populars antifeixistes. A la dreta de la CNT-FAI, a l’esquerra del PCE.
23. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Bombes sobre Barcelona
24. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
• El bàndol nacional o rebel avançava lentament portant la
iniciativa militar:
- Queipo de Llano es va fer amb tota Andalusia
occidental.
- El general Yagüe va enllaçar Extremadura amb la zona del
nord peninsular controlada pels rebels, ocupant ciutats
com Badajoz i Toledo.
- El general Mola va conquerir les ciutats guipuscoanes
d’Irun i Sant Sebastià.
26. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
• El 29 d’octubre de 1936 va començar la llarga “Batalla
de Madrid” (va acabar el 28 de març del 1939 amb la
caiguda de la ciutat per part de les tropes de Franco).
La ciutat es defensava dels feixistes al crit de “No
pasarán”.
• El govern republicà va abandonar la ciutat i es traslladà
a València per seguretat; Madrid va passar a ser
governada per una “Junta de Defensa”.
• La heroica defensa dels anarquistes de la “Columna
Durruti” i dels brigadistes internacionals van fer que
Franco desistís de conquerir Madrid.
27. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
La Junta de Defensa de Madrid va ser
creada el 6 de novembre de 1936 pel
socialista Largo Caballero. La defensa
militar de la capital va ser encarregada
al general Miaja. Formaven part de la
Junta socialistes, anarquistes i comunistes.
28. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
• La resistència madrilenya va fer que Franco centrés la
seva estratègia en el nord. La “Batalla del Nord” va
començar en març del 37 i va acabar en octubre del
mateix any.
- Els nacionals ocuparien tot el País Basc, Cantàbria i
Astúries.
- Les aviacions alemanya i italiana van bombardejar per
ordre de Franco el poble biscaí de Gernika.
- Moltes persones van fugir i es van refugiar a Catalunya.
- El control de les mines asturianes i la siderúrgia basca
van ser claus per l’aprovisionament nacional.
29. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
OCTUBRE DE 1937
30. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Picasso va plasmar a la perfecció el bombardeig de Gernika. L’atrocitat de la massacre
de l’aviació feixista sobre el poble biscaí només pot ser comparable amb l’atrocitat
d’aquest quadre lleig, infantil i sobrevalorat.
31. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
• La resposta del govern republicà davant tanta derrota va
ser eliminar la “Milícia Popular” per crear un “Exèrcit
Popular” durant l’any 1937.
• Militars professionals i civils sotmesos a la disciplina
militar, sota les ordres dels governants de la República
intentarien dirigir un exèrcit més organitzat. El general
Vicente Rojo comandaria l’Exèrcit Popular.
• Anarquistes i POUM van veure en aquesta decisió un gir
de la República cap al comunisme soviètic. Els conflictes
interns al bàndol “roig” van ser des de llavors habituals:
els anarquistes no combatien el feixisme en defensa de la
República sinó per fer la seva pròpia revolució.
32. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Vicente Rojo era un militar professional catòlic
i apolític que va restar fidel a la República
durant la Guerra Civil. Va participar en la
defensa de Madrid i va passar a comandar les
tropes de l’Exèrcit Popular en 1937 i fins al final
de la Guerra civil.
33. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Aconseguit el nord, Franco va dirigir-se cap a Catalunya des del
front d’Aragó en març del 38.
- Després de la conquesta de Lleida, Yagüe va ocupar el Pirineu
amb l’objectiu de fer-se amb les centrals hidroelèctriques.
- El següent objectiu nacional va ser arribar fins al Mar
Mediterrani pel riu Ebre i així dividir l’Espanya republicana en
dues parts: Barcelona i València.
- La “Batalla de l’Ebre” va ser la més cruenta de la guerra. Els
republicans de Rojo s’ho van jugar tot a l’estiu de 1938 i van
perdre. Van morir més de 100.000 homes (60.000 republicans).
- Franco va ocupar Catalunya (Barcelona va caure el 26 de gener
del 39). La resistència va ser escassa i 450.000 catalans es van
refugiar a França.
36. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Tropes franquistes creuant
el riu Ebre al poble de Miravet
(Tarragona). La Batalla de l’Ebre
(juliol-novembre de 1938) va ser
decisiva: Rojo s’ho va jugar tot a
una carta però va fracassar. La
idea era atacar massivament i per
sorpresa als franquistes entre les
poblacions de Mequinensa i
Amposta. La “quinta del biberó”
per part dels republicans i la
“Guàrdia Mora” per part dels
nacionals van fer el gruix dels homes en combat. Encara que era l’exèrcit republicà millor
armat de tota la guerra civil, els problemes de subministrament , l’efectivitat de l’aviació
italiana i alemanya i la retirada de les Brigades Internacionals van forçar la derrota
republicana. Van morir més de 100.000 homes.
38. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
• La República va voler llavors negociar la
rendició, però Franco es va negar.
• Les tropes republicanes es rendien al pas de
l’exèrcit nacional i, finalment, en març de 1939
van caure Madrid, València i Alacant.
• L’1 d’abril del 1939 Franco va declarar la fi de
la guerra.
39. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Darrer part de guerra del bàndol nacional
40. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• La manca d’un exèrcit republicà va provocar una
resposta popular espontània per organitzar la
“Milícia Popular” que lluités contra els “facciosos”.
• Aquest fet va comportar la radicalització del
bàndol republicà cap a posicions clarament
revolucionàries.
• La guerra va ser l’excusa per la comissió
d’atemptats contra membres de l’Església i la
burgesia. Es van cometre assassinats i robatoris. En
els primers mesos de la guerra van morir unes
8.500 persones a l’Espanya republicana per actes
violents.
41. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
Joves antifeixistes fan mofa de la litúrgia catòlica
42. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• El govern republicà de José Giral no tenia el
control efectiu del territori durant la guerra.
• Les columnes de la Milícia Popular controlades
per partits i sindicats van crear a Catalunya un
“Comitè de Milícies Antifeixistes” que va fer-
se amb el govern de les ciutats i els pobles
durant la guerra.
43. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
El govern de la República durant la guerra
civil va ser força caòtic. Amb el cop d’estat
que va iniciar la guerra va dimitir Casares
Quiroga. Azaña va nomenar president del
consell de ministres a Martínez Barrio,
però aquest també va renunciar hores més
tard. Finalment va ser el químic José Giral
l’encarregat de dirigir el govern espanyol.
Però en setembre del 36 va dimitir, fent-se
càrrec del govern el socialista Largo
Caballero.
44. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• També es va radicalitzar el govern de la
República. En setembre del 1936 va arribar a
ser cap de govern el socialista radical Largo
Caballero i es van incorporar quatre ministres
“anarquistes”.
• A Catalunya es va crear un nou govern
autònom dirigit per l’independentista Josep
Tarradellas, que va incorporar
separatistes, comunistes i anarquistes.
45. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
Francisco Largo Caballero, cap Josep Tarradellas i Joan, cap de govern de la
del govern espanyol Generalitat, al costat del president Lluís Companys
46. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• La fugida de molts empresaris va afavorir que els sindicats
prenguessin la direcció de les fàbriques. Aquests van intentar
reconvertir la indústria tèxtil catalana en una indústria de
guerra.
• Amb el “Decret de Col·lectivitzacions” (octubre del 36), la
Generalitat va permetre les col·lectivitzacions de les fàbriques
amb més de 100 treballadors; la majoria d’empreses catalanes
van passar a ser controlades pels sindicats.
• La productivitat va ser alta, però la manca de matèries
primeres per la guerra i l’escassetat d’aliments va fer molt
dures les condicions de vida a les ciutats.
• Al camp es van fer també col·lectivitzacions, especialment a
Aragó, Andalusia i La Manxa. A Catalunya van tenir poca
importància degut al predomini de la petita propietat.
47. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• La situació política a Catalunya es va complicar
amb els fets de maig del 1937.
• La Generalitat i els representants del govern
central republicà van decidir desallotjar l’edifici
de la Telefònica de Barcelona, seu de les milícies
anarquistes (CNT-FAI).
• L’objectiu era acabar amb el poder de les milícies
populars i sotmetre el poble català a les
institucions republicanes.
48. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
En su libro Memorias políticas y de guerra,
Manuel Azaña describió como era aquella
Cataluña de la primavera de 1937: “Ahí no
queda nada: Gobierno, partidos,
autoridades, servicios públicos, fuerzas
armadas, nada existe. Es asombroso que
Barcelona se despierte cada mañana para
ir cada cual a sus ocupaciones. La inercia.
Nadie está obligado a nada; nadie quiere
ni puede exigirle a otro su obligación.
A la imatge es veu l’edifici de la Telefònica,
a les Rambles de Barcelona, seu de les
milícies popualrs anarquistes i del POUM.
49. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• Va començar una guerra urbana entre els
militars de la CNT-FAI (anarquistes) i el POUM
(trotskistes), contra els militars del PSUC, ERC i
UGT (comunistes, independentistes i
socialistes).
• La crisi va acabar amb la intervenció de 5.000
guàrdies d’assalt que van aconseguir
desarmar els milicians.
50. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
Els fets de maig de 1937 a Barcelona van ser una “guerra dins la
guerra”. Aquí podem veure les ruïnes que mostren la importància
de la batalla entre les milícies urbanes revolucionàries i les forces
de les autoritats republicanes.
51. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• El govern republicà va acusar a la Generalitat de no saber
mantenir el control del territori i de no aportar homes per
guanyar la guerra.
• El govern central va decidir prendre les següents mesures:
- Retirar les competències a la Generalitat en matèria
d’ordre públic.
- Dissoldre el POUM, detenir els seus membres i assassinar
al seu líder, Andreu Nin.
- Retirar del govern als anarquistes i apartar-los dels llocs de
poder.
• Els partits comunistes (PSUC a Catalunya i PCE a la resta
d’Espanya) van anar guanyant protagonisme.
52. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
Andreu Nin. Català d’origen obrer,
va aconseguir arribar a ser mestre
d’escola. Va ser anarquista de la CNT
primer i, més tard, es va fer comunista.
Va viure a l’URSS com a ajudant de
Trotski, fins que va arribar Stalin al poder.
Va fundar el POUM, el partit trotskista
espanyol. Va ser assassinat per un agent de
l’espionatge soviètic amb el vist i plau de
Negrín.
53. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• Els fets de maig del 37 i la cada cop més gran influència
soviètica a la política republicana van precipitar la
dimissió de Largo Caballero.
• El també socialista Juan Negrín es va fer amb el govern.
Va ser ell qui va acabar amb la Milícia Popular. Es va
apropar a l’URSS, va centralitzar l’Estat i va acabar amb
les discrepàncies internes entre republicans amb un
creixent autoritarisme.
• L’any 1939, Negrín va buscar un pacte amb Franco que
aquest no va acceptar. El President Azaña va dimitir en
març del 39 i un militar, Segismundo Casado, va assolir la
presidència fins a la derrota final.
54. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
Juan Negrín, últim cap de govern
de la II República (al mig) Segismundo Casado
Metge culte i de Militar segovià,
família burgesa, va defensar la
va ingressar al República
PSOE. Va ser cap durant la guerra.
de govern des del Fart de
1937. Va apropar- l’apropament del
se a l’URSS i va govern de
crear “txeques”, Negrín al
grups d’espionatge comunisme, va
a l’estil estalinista fer un cop d’estat després de la dimissió de
on eren torturats, Manuel Azaña convertint-se en l’últim
empresonats i, fins i tot, executats els dirigent de la II República.
dissidents polítics del bàndol republicà.
55. Apartat 4: “El naixement de la
dictadura de Franco”
• El cop d’estat que va precipitar la guerra només tenia
plantejat enderrocar la República i la democràcia. La
llarga duració de la guerra i la mort accidental de dos
dels líders militars rebels, Emilio Mola i José Sanjurjo,
van portar a Francisco Franco a liderar el bàndol
nacional i a organitzar un estat dictatorial pròxim al
feixisme.
• Es va constituir una Junta de Defensa Nacional amb
seu a Burgos. En un principi el poder el compartirien
Franco, Queipo de Llano i Cabanellas, que presidiria la
Junta. El suport que tenia Franco per part de la majoria
de militars i els seus contactes amb Hitler i Mussolini el
van convertir en cap de l’exèrcit i de l’Estat (1938) .
56. Apartat 4: “El naixement de la
dictadura de Franco”
Al centre de la imatge, el general Franco. Mirant-li amb
desconfiança, Emilio Mola. Aquest últim moriria en
Un jove Francisco Franco parla
accident d’aviació en juny de 1937. amb José Sanjurjo
José Sanjurjo
estava exiliat a
Portugal quan va
començar la guerra.
Recordem que havia
dirigit la “Sanjurjada”,
un cop militar fallit
contra la II República
en agost del 1932. Va
ser condemnat a mort i amnistiat després
per Lerroux. Va morir quan el seu avió, que
el portaria a Burgos el 20 de juliol del 36, es
va incendiar. Només va morir ell.
57. Apartat 4: “El naixement de la
dictadura de Franco”
Gonzalo Queipo de Llano fent allò que
El general Miguel Cabanellas més li agradava: xerrar a la ràdio
Des d’Unión Radio Sevilla, Queipo de
Llano feia discursos patriòtics on exaltava
les tropes nacionals durant la guerra i
Cabanellas era republicà i de centre,
anunciava les massacres per provocar la por a
fins que va recolzar l’Alzamiento
l’enemic. Conegut com el “Virrei d’Andalusia” ,
Nacional. Va presidir la Junta de
va destacar-se com un dels militars més cruels
Defensa però Franco el va fer fora.
i sanguinaris del bàndol franquista. Com que
tenia massa poder, Franco el va deportar a
Itàlia.
58. Apartat 4: “El naixement de la
dictadura de Franco”
• Franco es va fer nomenar “Generalísimo de los
Ejércitos Españoles” i va dissoldre la Junta de Defensa.
• L’any 1937 va crear un règim de partit únic, Falange
Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva
Nacional-Sindicalistas (FET y de las JONS).
• Va copiar els models feixista i nazi, i va agafar el llegat
del falangista José Antonio Primo de Rivera, assassinat
pels republicans. Qualsevol dissident va ser
repressaliat.
• En 1938 Franco es proclama “Caudillo de España por la
Gracia de Dios”. Estableix un estat dictatorial recolzat
en la fe catòlica i el sindicalisme vertical.
60. Apartat 4: “El naixement de la
dictadura de Franco”
• A part de guanyar la guerra i organitzar la
nova dictadura, Franco va acabar amb el
moviment anarquista i d’esquerres
mitjançant una brutal repressió. Calia
“purificar la Nova Espanya”.
• Milers de presos, consells de
guerra, execucions, camps de concentració...
Unes 150.000 persones van ser executades pel
franquisme durant la guerra.
62. Apartat 5: “Viure en guerra”
• Als morts de la guerra i la repressió en tots dos
bàndols, cal afegir els civils morts en els
bombardeigs de les ciutats.
• A més, la majoria de la població va patir fam. Es
van racionar els aliments, mesura que va afavorir
l’estraperlo (el mercat negre de menjar).
• L’allunyament català del front de guerra va
afavorir l’arribada de 300.000 refugiats d’altres
zones d’Espanya, propagant la fam i les epidèmies
de tifus o tuberculosi.
