Poda_d'arbres_en_l'agricultura.pdf

Full monogràfic 13 Autors
Seguretat
Gener 2012 Beatriu Marchal Martos,
Enginyera tècnica industrial
Ramon Drudis i Mauri,
Enginyer tècnic industrial

Subdirecció General
de Seguretat i Salut Laboral

Departament d'Empresa i Ocupació

La poda d’arbres en
l’agricultura

La poda és una activitat habitual en Àmbit d’aplicació
l’agricultura on s’originen molts dels
accidents greus del sector. En els últims Totes les activitats dutes a terme amb tisores
anys hi ha hagut una evolució important en de poda dins dels sectors de l’agricultura, la
la mecanització d’aquesta tasca, per la qual jardineria, la silvicultura i l’explotació forestal.
cosa la feina no és tan pesada i, sobretot,
és més segura.
Descripció de les eines de poda
La poda es pot realitzar amb diferents eines,
cadascuna d’elles amb unes Existeixen diferents eines per a realitzar la poda
característiques diferents. Es poden utilitzar d’arbres fruiters, entre les quals cal destacar:
tisores manuals, tisores pneumàtiques i
tisores electròniques. a) Tisores de poda manuals

Aquestes eines tenen característiques i La majoria d’aquestes eines ofereixen un tall
riscos d’accidents similars, molts dels quals net i una ràpida execució.
es podrien evitar amb facilitat si
s’adoptessin una sèrie de mesures En aquesta classe de tisores la força a l’hora de
preventives de fàcil aplicació. tallar les branques la realitza el podador/a
sense cap mena d’accionament mecànic ni
elèctric. Les característiques de les tisores
d’aquest tipus no varien gaire d’unes a unes
Objectiu del full
altres. La zona de tall està constituïda per un
ganivet muntat sobre un portaganivetes i una
Donar a conèixer als professionals del sector
contraganiveta que és l’element sobre el qual
els principals riscos derivats de la poda
es recolza la branca a l’hora de realitzar el tall.
d’arbres fruiters i les mesures preventives que
cal prendre per evitar-los.
L’empunyadura és metàl·lica i pot estar
recoberta per fundes de goma o de materials
sintètics. Acostumen a tenir una forma
ergonòmica per a una major comoditat.

Hi ha molts models de tisores de mà, les quals La gamma de tipus i mides dels xerracs és
es poden classificar segons la mida o el tipus bastant àmplia i amb diferent geometria de
de tall. Segons la mida, les tisores poden ser dents: plegables de fulla recta, fixos de fulla
utilitzades amb una o amb dues mans i segons recta o corba, per a muntar en perxa, etc.
el tipus de tall, poden ser de dues fulles tallants
(nomenades també tisores de fricció manuals) i
Serra
d’enclusa, les quals disposen d’una sola Mànec
ganiveta que talla contra una altra fulla fixa.
Xerrac de poda de fulla recta

b) Tisores de fricció manuals

Les tisores de fricció manuals estan formades e) Arcs trossejadors
d’un full tallant de tall corbat i una contrafulla o
esparver que serveix de suport a l’hora de tallar Són arcs muntats amb fulles de serra amb
la branca, i n’evita el desplaçament. Ambdues, dents temperades i de forma diferent. Es poden
fulla i contrafulla, s’ajusten amb precisió utilitzar per branques de gran diàmetre.
mitjançant una molla. Arc

Mànec
Depenent del gruix i situació de les branques a
eliminar es poden emprar tisores de mà i de
Serra Arc trossejador
dues mans, disponibles en el mercat.
Contrafulla
Fulla de tall
f) Motoserres
Eix Molla
Utilitzades per al tall de branques gruixudes i
troncs. Per les seves particularitats aquesta és
una de les màquines més perilloses i, per tant,
una persona no formada ni entrenada en el seu
Tisores de mà Tisores de dues mans
ús mai no l’ha d’utilitzar.

c) Tisores d’enclusa Serra
Motor

El sistema utilitzat en aquest tipus de tisores és Mànec
el mateix que s’empra en una cisalla i consta
d’una fulla afilada que pressiona sobre una Motoserra
superfície plana que fa d’enclusa. Existeixen
tisores per a una o dues mans.
g) Destrals

Durant molt de temps la destral va constituir
una eina bàsica per a la poda. En l’actualitat el
seu ús és molt restringit ja que la seva
utilització requereix gran destresa. S’utilitzen
destrals petites, que es poden utilitzar amb una
sola mà.
Tisores d’enclusa de mà Tisores d’enclusa
de dues mans
Fulla
d) Xerracs de poda
Mànec
Quan les branques presenten un diàmetre
considerable es pot emprar el xerrac com un
complement eficaç de les tisores de poda.
Destral de poda

2 Full monogràfic 13 La poda d’arbres en l’agricultura

h) Tisores de poda pneumàtiques Existeixen diversos tipus de compressors que
es diferencien per la quantitat de tisores a les
La utilització de les tisores pneumàtiques es quals poden subministrar aire comprimit i la
realitza sense la necessitat d’utilitzar gran força pressió que assoleixen, entre d’altres coses.
muscular. El seu funcionament es basa Aquests compressors poden ser:
únicament en l’energia motriu que un
compressor d’aire subministra a un ganivet. —Compressors de gasolina
—Compressors dièsel
L’aire arriba fins a la tisora per mitjà d’una —Compressors autònoms
mànega de diàmetre reduït on el retorn de la —Compressor acoblat a la presa de força del
fulla està regulat per una molla que limita el tractor
consum d’aire. D’aquesta forma, es poden tallar
les branques entre 30 i 45 mm de diàmetre amb
facilitat.
Tractor Mànega
A més a més, les tisores pneumàtiques
posseeixen un pistó doble que incrementa la Dipòsit d’aire
potència de tall i, per tant, el rendiment de comprimit
Compressor
l’eina.

Fulla de tall
i contrafulla d’acer Compressor acoblat a la presa
Eix de la de força del tractor
ganiveta

Empunyadura i) Tisores de poda electròniques
ergonòmica
Gatell de
seguretat
Les tisores electròniques s’utilitzen amb una
sola mà perquè el tancament de les fulles està
Tisora de poda accionat mitjançant un motor elèctric alimentat
pneumàtica per una bateria recarregable. Poden tallar
branques de petit diàmetre, fins a 55 mm, en
funció del capçal de tall que s’hi acobli. La
Aquestes tisores disposen generalment de dos bateria disposa, normalment, entre 8 i 12 hores
sistemes de seguretat: una seguretat d’autonomia i proporciona una pressió de
anomenada seguretat activa on una anella servei d’entre 10 i 12 bars. El seu pes oscil·la
envolta el cos del cilindre de la tisora i, quan entre 450 i 850 grams. De la mateixa forma que
aquesta s’afluixa, bloqueja la palanca les tisores pneumàtiques, les tisores
d’obertura de la fulla. I una altra anomenada electròniques posseeixen un doble
seguretat passiva, on un mecanisme de comandament de seguretat.
tancament manual manté la fulla tancada quan
les tisores no s’estan utilitzant. Les tisores electròniques disposen de diferents
elements que permeten realitzar la tasca de
La pressió de servei oscil·la entre els 7 i els 15 poda. Aquests estan formats per les tisores, la
bars segons la tisora. A més a més, la longitud bateria, un software amb pantalla digital i els
de la tisora acostuma a ser aproximadament equips de protecció individual. A continuació es
d’uns 26 cm i el seu pes oscil·la entre 450 g les descriuen aquests elements:
més lleugeres i fins a 850 g les més pesades.

Per tal que una tisora pneumàtica pugui funcio-
nar, cal que aquesta estigui connectada a un
compressor, que és la màquina que li dona
pressió. El compressor s’utilitza en la poda
d’arbres per tal d’accionar una o diverses Tisora electrònica Software electrònic
tisores de poda pneumàtiques alhora.


Una petita pantalla enganxada a l’armilla de la j.2) Les barres
bateria permet visualitzar el seu nivell de
càrrega, la intensitat de treball, la quantitat de Per tal de realitzar treballs en alçada també es
talls i, a més a més, s’utilitza per al reglatge disposa d’una sèrie de barres fixes i
electrònic del creuament de la fulla i de la telescòpiques d’1,20 fins a 3,5 metres, que
semioberta. permeten realitzar talls fins a 5 m d’alçada. Les
barres porten integrades un interruptor que
La bateria de les tisores electròniques, dispara la tisora.
actualment, està distribuïda en l’arnès que
envolta el treballador a través d’un sistema
ergonòmic i còmode que fa que la persona
compensi el pes, i per tant s’evitin molèsties i
excessiva càrrega de pes. Aquesta bateria té un
Barra per accedir a la part alta de l’arbre
pes de 2.400 g i una autonomia de 8 hores, i
necessita 5 hores de càrrega.
Cal tenir present que en cadascuna de les
màquines agrícoles comercialitzades amb
posterioritat a l’1 de gener de 1995 ha d’anar
fixada, de manera visible, l’etiqueta
identificadora del marcatge CE, que ha de ser
llegible i indeleble. A més, aquestes màquines
han d’anar acompanyades d'un document
Bateria de la tisora electrònica
anomenat Declaració CE de conformitat,
acoblada a l’esquena de l’arnés
redactat en una llengua oficial, i han de
j) Els accessoris disposar de manual d’instruccions.

j.1) Les fulles de tall Tot això serveix per acreditar que aquestes
màquines compleixen els requisits mínims de
Hi ha equips on les fulles de les tisores poden seguretat i salut que estableix el Reial decret
ser intercanviables en funció del diàmetre de la 1644/2008 per a les màquines posades a
branca de l’arbre que s’ha de tallar. En disposició a partir del dia 29 de desembre de
aquestes tisores les fulles poden ser: 2009.

Tipus lleuger: per a fustes de fins a 35 mm de Totes les màquines agrícoles, incloses les més
diàmetre. antigues, també han de complir com a mínim
amb el que estableix el Reial decret 1215/1997.
Tipus mitjà: per a fustes de fins a 45 mm. Ideal
per a l’arboricultura, el bosc i la jardineria.
Condicions d’utilització
Tipus màxim: per a fustes de fins a 55 mm.
Aquest tipus està pensat per a la poda de la Les persones que s’encarreguen de la
vinya i per a la transformació de fruiters. utilització de les tisores de poda han de
conèixer els riscos als quals estan exposats,
així com les característiques i particularitats de
cada equip de treball.

Per tal d’utilitzar aquests aparells, els
Fulla acoblada Tipus lleuger
podadors/ores han de tenir la formació teòrica i
a la tisora pràctica que demana la llei de prevenció de
riscos laborals.

Tipus mitjà Tipus màxim


Per evitar aquests riscos, cal:
Riscos i situacions de risc
—Seguir les instruccions del manual del fabricant.
La utilització de les tisores de poda comporta L’equip ha de disposar de marcatge CE i
uns riscos, els més freqüents dels quals són: declaració de conformitat.
—Realitzar un correcte manteniment de les eines.
a) Tall amb tisores de poda. Només s’han d’utilitzar aquelles que estiguin en
b) Risc de caiguda a diferent nivell. bon estat i perfectament esmolades.
c) Risc de caiguda al mateix nivell. —Establir una rutina d’utilització per evitar que la
d) Caigudes i cops amb branques dels arbres i mà contrària a l’accionament de la tisora
eines de poda. s’exposi al tall.
e) Atrapaments. —No utilitzar mai la mà per forçar l’obertura de la
f) Atropellaments amb la plataforma automotriu i tisora.
tractors o vehicles. —Utilitzar tisores de tall progressiu en comptes
g) Risc d’exposició a electrocucions. de les de tall sobtat. En el cas d’accionament
h) Incendis i cremades en cas de guspires o involuntari el temps de resposta i/o
caiguda sobre la foguera on s’estiguin cremant accionament de l’operari és major en les
les restes de poda. primeres i pot evitar un accident per tall.
i) Riscos associats al fred, ja que la poda —Algunes tisores electròniques disposen d’un
s’acostuma a fer a l’hivern. element de seguretat que, mitjançant un guant
j) Exposició a radiacions solars: insolació. especial connectat al software de la tisora,
k) Exposició a agents biològics: reacció al·lèrgica detecta la presència d’aquest en el seu radi
per picades d’insectes. d’obertura es para i no talla, per la qual cosa el
l) Postures forçades durant els treballs de poda. risc d’atrapament o de tall queda totalment
m)Moviments repetitius. controlat.
—Disposar de dispositius o mecanismes que
evitin l’accionament involuntari de les tisores de
Mesures preventives i de protecció poda.
—Utilitzar eines de tall que tinguin una correcta
a) Talls amb tisores de poda empunyadura, ergonòmica i no lliscant.
—Utilitzar guants especials, amb didals metàl·lics,
El risc més important de les tisores de poda és que protegeixen els extrems dels dits.
la possibilitat de tallar-se. Aquests talls —Els equips de protecció individual han de
succeeixen més sovint a la mà contrària a la disposar del certificat CE corresponent.
que aguanta les tisores, ja que amb una mà es
talla i amb l’altra se subjecta la branca de
l’arbre que es vol tallar. b) Risc de caiguda a diferent nivell

També és freqüent tallar-se quan es transporta En les tasques de poda cal accedir a les parts
la tisora ja que, si aquesta no es col·loca en una elevades dels arbres, normalment amb l’ajuda
bossa portaeines, pot caure i produir-se un d’escales de mà. En la realització d’aquesta
accident. tasca es produeixen freqüentment caigudes
dels podadors/ores.
S’ha de tenir en compte que quan la fulla de tall
queda enganxada, en voler separar-la,
s’aproxima la mà i s’estiren les fulles per tal
d’obrir-les, i és en aquesta acció quan es poden
produir ferides a les mans.

Evitar recolzar-se o seure en Accés correcte a l’arbre
les branques a l’hora de mitjançant plataforma
podar. elevadora

Tisora de poda electrònica


Per evitar aquests riscos, cal: vertical de la zona de poda, fonamentalment
quan s’utilitzen cistelles de poda.
—Col·locar les escales de manera que quedi
assegurada l’estabilitat. En les tasques de poda és freqüent donar-se
—Evitar fer esforços laterals que puguin cops a la cara i als ulls amb la branca que
comprometre l’estabilitat. s’està manipulant, per la flexió de la branca.
—Evitar l’accés a l’arbre sense la utilització d’un
equip de protecció. Per evitar aquests riscos, cal:
—Evitar la utilització dels esglaons més alts. Com
a norma general de seguretat, sempre s’ha de —Evitar la presència de persones treballadores
deixar un espai superior suficient de l’escala sota l’arbre que s’està podant per evitar lesions
sense utilitzar. per caiguda de branques o eines.
—Comprovar que l’escala sigui suficientment —En la poda d’arbres a l’interior de poblacions,
resistent. senyalitzar el perímetre de les possibles
—Les escales de tisora o els bancs han de tenir caigudes de branques i objectes.
elements de seguretat que impedeixin —Utilitzar ulleres o pantalles de seguretat amb
l’obertura quan s’utilitzin. certificat CE.
—En el cas d’utilitzar plataformes elevadores, —Aquelles persones que realitzin tasques de
aquestes hauran de disposar de baranes de poda a l’interior de poblacions han d’utilitzar
protecció i de marcatge CE, així com de la casc de seguretat amb certificat CE, que els
declaració de conformitat i de les instruccions protegeix contra cops o caigudes d’objectes.
en l’idioma de l’usuari. —Impedir la presència de persones alienes a la
poda en aquesta zona.
—Sempre que la poda es realitzi dintre de territori
c) Risc de caiguda al mateix nivell urbà, cal senyalitzar la zona mitjançant cintes
d’advertiment grogues i negres per evitar el pas
Existeix el risc de caiguda de persones al de vianants.
mateix nivell per ensopegades amb els —Portar fundes portaeines per evitar la caiguda
elements d’amarratge de la vinya i dels arbres de tisores al terra.
fruiters i, fins i tot, per les irregularitats del
mateix terreny.


—Estar atent al terreny per on es camina.
—Prestar especial atenció a l’existència de
sirgues, filferros o "tirants d’emparrat" al terra.
Risc en la col·locació Bossa portaeines
—Deixar el terreny lliure de branques al més
d’unes tisores ben col·locada
ràpidament possible.
—Utilitzar calçat adequat per caminar (amb bona
adherència, transpirable i el corresponent e) Atrapaments
marcatge CE).
Aquests accidents es poden produir de
diferents formes. El més habitual és que es
produeixin amb les plataformes de poda, amb
l’equip compressor per a la poda o amb la
mateixa transmissió de la presa de força del
tractor, on hi ha punts perillosos que poden
produir un atrapament.
Calçat no adequat per Utilització de calçat de seguretat
tasques de poda adequat per tasques de poda
La mala utilització de les tisores de poda
d) Caigudes i cops amb branques dels arbres i manuals també pot produir un atrapament en la
eines de poda mà amb la que s’utilitza quan es tanca el
mànec.
Aquests risc es produeix quan una branca que
s’ha tallat, o una eina, cau sobre un altra perso-
na treballadora situada a la part inferior de la


Per evitar aquests riscos, cal: g) Risc d’exposició a electrocucions

—Tapar els ventiladors de refrigeració del L’existència de línies aèries elèctriques durant
compressor, en el cas que s’utilitzin tisores la poda d’arbres en poblacions i la presència de
pneumàtiques, amb resguards adequats per tal cables despullats esdevé un risc d’electrocució.
d’evitar que es puguin introduir els dits o les Així doncs, quan es treballi al voltant de cables
mans. elèctrics s’ha d’extremar la precaució ja que
—Allunyar-se dels elements en moviment de les l’electrocució pot ocórrer per contacte directe o
plataformes elevadores, fonamentalment en la per arc elèctric.
zona de pistons hidràulics.
—Evitar la mala utilització de les tisores, de forma
que la mà no agafi el mànec de la tisora manual
en la part propera a la zona de la molla.
—Utilització de guants per evitar petits atrapa-
ments en tisores manuals.
Pistons
hidràulics Treballs de poda propers
a línies elèctriques

Cistella pel
podador/a Per evitar aquests riscos, cal:

Plataforma elevadora de persones amb els — Mantenir les distàncies mínimes de seguretat
pistons hidràulics d’accionament en la proximitat de cables elèctrics.
— Disposar de la formació necessària per tal
f) Atropellaments amb la plataforma automotriu i d’evitar qualsevol risc d’aquest tipus.
tractors o vehicles — Senyalitzar l’itinerari de línies elèctriques aèries
a fi de no sobrepassar els límits de seguretat
Es produeix quan hi ha treballadors en el radi amb vehicles i, fonamentalment, amb
d’acció de la plataforma, tractor o vehicle. plataformes elevadores de poda.

h) Incendis i cremades en cas de guspires o
—Que el conductor de la plataforma estigui caiguda sobre la foguera de les restes de poda
sempre atent a les maniobres que fa amb
aquest equip. Ha de procurar tenir en el seu En la tasca de poda és habitual cremar les
radi de visió tot el personal que és a terra. Si restes de poda que ja no s’utilitzaran. Per
cal, altres treballadors el poden ajudar en la aquest motiu, es considera que hi ha un risc de
maniobra. cremades per contacte directe amb branques o
—Mantenir la distància de seguretat entre els guspires despreses de la foguera, que es pot
treballadors i treballadores que van a peu i la evitar tenint en compte aquest risc.
plataforma, segons que indiqui la persona
responsable de la feina.
—El podador/a ha de guardar una distància de
seguretat respecte al tractor acoblat al
compressor i mai s’ha de posar en la seva
trajectòria.
Foguera


—Disposar d’aigua suficient propera al foc per tal
d’apagar-lo en el cas que es descontroli.
—No realitzar fogueres en dies ventosos que
puguin escampar el foc.
—Evitar cremar les restes de poda a llocs
inadequats, com per exemple zones properes a
Treballs de poda amb equips
hidràulics sense persones al voltant
materials combustibles, ja siguin sòlids, líquids
o gasosos.


i) Riscos associats al fred k) Exposició a agents biològics: reacció al·lèrgica
per picades d’insectes.
En la majoria dels casos la poda es fa a l’hivern,
amb exposició a temperatures baixes que En algunes èpoques de l’any la tasca de poda
poden produir, entre d’altres coses, una manca també està sotmesa a riscos biològics derivats
de sensibilitat a les mans. de la gran quantitat d’insectes que existeixen
en l’entorn agrari.
- Utilitzar roba adequada i guants que
protegeixin del fred. —Si s’és al·lèrgic a les picades d’algun insecte,
- És recomanable portar diverses capes de roba informar el responsable de l’explotació.
per afegir o treure en funció de la temperatura —Disposar de farmaciola propera amb
del cos. desinfectants i antisèptics autoritzats, gases
- Realitzar les pauses necessàries en un lloc estèrils, cotó hidròfil, bena, esparadrap, apòsits
tancat per entrar en calor. adhesius, tisores, pinces i guants d’un sol ús,
- Disposar de begudes calentes. etc.
- Treballar en grup. —El personal al·lèrgic a les picades de les vespes
- Treballar en aquelles hores del dia en què hi ha haurà de tenir sempre a mà un equip
més sol. d’urgències.

Roba d'abric i termo
Rusc d’abelles penjat d’un arbre
j) Exposició a radiacions solars: insolació

Durant les tasques de poda a l’estiu, sobretot l) Postures forçades durant els treballs de poda
en la jardineria, cal prevenir els efectes de
l’exposició al sol i a altes temperatures. Les tasques de poda impliquen la realització de
postures forçades que moltes vegades
Per evitar aquests riscos, cal: produeixen trastorns musculoesquelètics
(TME) que afecten la salut dels treballadors i
—Beure aigua abundant o begudes isotèrmiques treballadores.
durant tota la jornada laboral, sense esperar a
tenir set. Aquests trastorns es caracteritzen per
—Evitar menjar copiosament abans d’anar a molèsties, incomoditat, impediment o dolor
treballar. persistent en articulacions, músculs, tendons i
—Utilitzar un barret, gorra o visera. altres teixits tous, amb o sense manifestació
—Planificar el treball de forma que la part més física, causat o agreujat per moviments repetits,
pesada es realitzi a primera hora del dia. postures forçades i moviments que requereixen
—Realitzar descansos curts i freqüents a l’ombra. grans esforços.
—Evitar l’exposició al sol de parts del cos
descobertes. Utilitzar roba lleugera, fresca i de El manteniment de la postura suposa una
colors clars. càrrega estàtica (els músculs han d’exercir una
—En aparèixer els primers símptomes de fatiga força mantinguda perquè no es perdi l’equilibri).
per esforç físic (mal de cap, suor abundant i Si la postura és forçada, els grups musculars
pulsació alta), descansar immediatament i que suporten aquest equilibri poden patir una
col·locar-se en un lloc fresc. sobrecàrrega.

Cal evitar les temperatures extremes a l’estiu


Formació del personal
—Realitzar pauses i alternar formes i postures
adequades per a la poda. En compliment del deure de protecció,
—Implantar sistemes de rotació entre el personal i l’empresari o empresària ha de garantir que
alternar tasques que no requereixin la utilització cada podador/a rebi una formació teòrica i
dels mateixos grups musculars. pràctica, suficient i adequada, en matèria
—Utilitzar calçat adequat per a que el podador/a preventiva, tant en el moment de la
treballi des d’una escala o des del banc sense contractació, sigui quina sigui la modalitat o la
acumular càrrega estàtica. durada del contracte, com quan s’esdevinguin
—Evitar postures incòmodes. canvis en les funcions que exerceixi,
—Realitzar exercicis d’estirament, sobretot en s’introdueixin noves tecnologies o canvis en els
aquelles parts del cos on es detecti una postura equips de treball. La formació s’ha de centrar
incomoda. específicament en el lloc de treball o la funció
de cada treballador, cal que s’adapti a
l’evolució dels riscos i a l’aparició d’altres de
nous i s’ha de repetir periòdicament si calgués.

Dolors muscoloesquelètics a l’esquena
Normativa d’aplicació
m) Moviments repetitius
—Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel
En les tasques de poda, especialment amb qual s’estableixen les disposicions mínimes de
tisores manuals, és necessari fer força amb la seguretat i salut per a la utilització pels
mà i per tant, realitzar moviments repetitius que treballadors dels equips de treball (BOE 188,
poden produir malalties professionals al túnel de 7 d’agost de 1997).
carpià, tendinitis i lesions, sobretot a les mans i
als braços. —Reial decret 1644/2008, de 10 d’octubre, pel
qual s’estableixen les normes per a la
Per evitar aquests riscos, cal: comercialització i posada en servei de les
màquines (BOE 246, d’11 d’octubre de 2008).
—Sempre que sigui possible, alternar les tasques
de poda amb d’altres que no impliquin fer força —Reial decret 2177/2004, de 12 de novembre,
ni moviments repetitius amb la mà. pel qual es modifica el Reial decret 1215/1997,
—Utilitzar tisores pneumàtiques i electròniques, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen les
que disminueixen l’esforç i, per tant, la disposicions mínimes de seguretat i salut per a
possibilitat de patir la síndrome del túnel carpià la utilització pels treballadors dels equips de
i tendinitis. treball, en matèria de treballs temporals en
—Realitzar exercicis de preescalfament abans de alçada (BOE 274, de 13 de novembre de 2004).
qualsevol esforç.
—La utilització de canelleres quedarà sempre —Reial decret 487/1997, de 14 d’abril, sobre
sotmesa a la recomanació mèdica. disposicions mínimes de seguretat i salut
—Utilitzar l’eina adequada en tipus i mida a la relatives a la manipulació manual de càrregues
tasca a realitzar. que comporti riscos, en particular
—Canviar d’eina quan l’esforç previst ho dorsolumbars, per als treballadors (BOE 97, de
justifiqui. Per exemple: davant d’una branca 23 d’abril de 1997).
molt gruixuda, utilitzar xerrac en comptes de
tisora de dues mans. Igualment, quan calgui, —Reial decret 773/1997, 30 de maig, sobre
utilitzar les tisores de dues mans en lloc de la disposicions mínimes de seguretat i salut
manual. relatives a la utilització pels treballadors
—Realitzar un manteniment periòdic de les eines i d’equips de protecció individual (BOE 140, de
materials de tall (tisores, etc.), tant pel que fa al 12 de juny de 1997).
seu òptim estat d’afilat com a l’adherència de
les empunyadures. —Reial decret 614/2001, de 8 de juny, sobre
—Utilitzar eines de tall que tinguin una correcta disposicions mínimes per a la protecció de la
empunyadura, ergonòmica i no lliscant. salut i seguretat dels treballadors davant el risc
elèctric (BOE 148, de 21 de juny de 2001).


Bibliografia

—UNIVERSITAT DE KASAS. UNITAT
D’INVESTIGACIÓ I EXTENSIÓ. Seguridad al
podar árboles. Para industrias de la jardinería y
servicios hortícolas. Manhattan, Kansas: 2006.

—JUNTA DE ANDALUCÍA. CONSEJERÍA DE
Subdirecció General
EMPLEO. DIRECIÓN GENERAL DE SEGURI- de Seguretat i Salut Laboral
DAD Y SALUD LABORAL. Manual de buenas
prácticas en trabajos en el cultivo del olivar. Sepúlveda, 148-150
08011 Barcelona
Sevilla: 2007. Tel. 932 285 757

www.gencat.cat/alafeinacaprisc
—GENERALITAT DE CATALUNYA.
DEPARTAMENT DE TREBALL. DIRECCIÓ
GENERAL DE RELACIONS LABORALS. La Centres de Seguretat
i Salut Laboral
poda de fruiters. Barcelona: Departament de
Treball, 2010. (Quadern de prevenció) Barcelona
Pl. Eusebi Güell, 4-5
08034 Barcelona
—LABOUR. Riesgos y medidas preventivas en Tel. 932 055 001
ganadería y agricultura. León: Junta de Castilla
Girona
y León. C/ de l’Església
de Sant Miquel, 11
17003 Girona
Tel. 972 208 216
Normes harmonitzades
Lleida
Polígon Industrial “El Segre”
—Asociación Española de Normalización y C/ J. Segura i Farré, 728-B
Certificación (AENOR). Norma UNE-EN 25191 Lleida
Tel. 973 200 400
280:2002 A2:2010. Plataformas elevadoras
móviles de personal. Cálculos de diseño. Tarragona
Criterios de estabilidad. Construcción. Seguri- C/ Riu Siurana, 28 B
(Camp Clar)
dad. Exámenes y ensayos. Madrid: AENOR, 43006 Tarragona
2010. Tel. 977 541 455

—AENOR. Norma UNE-EN 1012-1:1996.
Compresores y bombas de vacío. Requisitos de
seguridad. Parte 1: Compresores. CTN: AEN/
CTN 62 – Bienes de equipo industriales y
equipos a presión. Madrid: AENOR, 1996. Avís legal
Aquesta obra està subjeta a una llicència
Reconeixement-No Comercial-Sense
Obres Derivades 3.0 de Creative Commons.
—AENOR. Norma UNE-EN 1012-1:2011. Se’n permet la reproducció, distribució
i comunicació pública sempre que
Compresores y bombas de vacío. Requisitos de se’n citi l’autor i no se’n faci un ús comercial
de l’obra original ni la generació d’obres
seguridad. Parte 1: Compresores de aire. derivades. La llicència completa es
pot consultar a http://creativecommons.org/
Madrid: AENOR, 2011. licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

—AENOR. Norma UNE-EN 1012-2:1996
A1:2010. Compresores y bombas de vacío.
Requisitos de seguridad. Parte 2: Bombas de
vacío. Madrid: AENOR, 2010.

—AENOR. Norma PNE-prEN 60335-2-94. Apara-
tos electrodomésticos y análogos. Seguridad.
Parte 2-94: Requisitos particulares para las
tijeras del tipo podadoras. Madrid: AENOR,
1994.


Poda_d'arbres_en_l'agricultura.pdf

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Plus de A la feina cap risc. Generalitat de Catalunya.

Plus de A la feina cap risc. Generalitat de Catalunya. (20)

Poda_d'arbres_en_l'agricultura.pdf