1. La romanització de la Península Ibèrica

2. La Conquesta de la Península Ibèrica, va durar dos segles ( 218 aC, exèrcit romà atura els cartaginesos – 19 aC, l’ exèrcit romà conquereix tota la península. ) La Hispania anterior a Roma Abans dels romans, la Península estava poblada pels ibers ( procedents del nord d’Àfrica.) Tenia diverses tribus: Les del sud, practicaven el comerç i captaven noves formes de vida. Les del centre peninsular, es dedicaven a l’ agricultura i ramaderia. Els tartessis, establerts al sud, no es coneix l’ origen, van ser derrotats pels cartaginesos. Pel nord, van entrar els celtes, fins al centre de la Península, tenien una gran habilitat amb l’ elaboració de metalls i arts decoratives. La seva fusió amb els ibers, va formar el poblat celtiber.

3. Posteriorment, la Península, va ser colonitzada per altres pobles : Els primers, els fenicis, van arribar d’ orient en busca de metalls i van fundar colònies com Gadir,Malacca o Onuba. Els grecs, arribaren al segle VII aC, i obriren mercats per tota la costa i van començar fundant Rhode i Maináke, i després moltes més, entre les quals destaca Empòrion ( “ mercat “ ) ciutat grega més important per l’ activitat comercial. Els cartaginesos, procedents del nord d’ Àfrica, van entrar amb l’ intenció de estendre el territori al occident.

4. Restes del poblatibèric a Ullastret

5. L’ arribada dels romans Després de la primera guerra púnica , romans i cartaginesos van signar un pacte el qual delimitava la frontera ( riu Ebre. ) Però els cartaginesos d’ Anníbal, van atacar Saguntum (poble aliat a Roma) atrets per la riquesa, això va provocar la presència de l’ exèrcit romà en la Península i al 218 aC, l’ exèrcit de Gneu Corneli Escipió desembarcà a Empòrion. Quan els cartaginesos van ser derrotats i expulsats , Roma va quedar com a senyora de ka costa mediterrània peninsular. Van fundar la primera ciutat romana d’ Hispània, Itàlica, que es va convertir en la base d’ operacions militars. No tots els pobles acceptaren la presència romana i la romanització, doncs aquest conjunts de pobles, al tindre que pagar tributs als romans, es van unir sota les ordres d’ Indíbil i Mandoni, es van enfrontar als romans fins que van ser derrotats al 205 aC.

6. Eren petits exèrcits, feien incursions a les terres romanes a causa de l’escassetat de cultius, fins que van assassinar a Viriat, el capità. Els celtibers, van resistir el setge dels romans durant vint anys, refugiats a Numància, fins al 133 aC, que Roma va conquerir la ciutat. Més tard va haver un nou intent de Quint Sertori de insurrecció contra Roma, van aconseguir dominar gran part de la península però, en una conspiració van assassinar a Quint Sertori. La romanització va ser un fenomen profund i lent.

7. Principals factors que impulsaren la romanització La romanització va ser possible gràcies als següents factors: La fundació de colònies: es vivia com vivien a Roma, el indígenes van anar assimilant aquesta forma de vida. L’ exèrcit: al voltant dels seus campaments estables hi van anar sorgint ciutats indígenes que vivien dels serveis que prestaven als soldats romans. A més, molts soldats es van casar amb dones hispanes i formaven famílies de característiques romanes. Les vies de comunicació: l’ extensa xarxa viària va facilitar la comunicació entre les diverses regions i va afavorir a la romanització. Tenien diverses facilitats: facilitar el comerç i permetre una ràpida incursió de l’exèrcit en qualsevol part del territori. La llengua: ja que resultava molt pràctica als hispans en les seves relacions comercials i culturals amb els romans, el llatí, va anar substituint gradualment les llengües originàries de la península.

8. Organització política i administrativa: províncies i ciutats La península ibèrica va ser dividida en dues províncies: Hispania Citerior: capital Cartago. Hispania Ulterior: capital Còrduba. Fins que l’ emperador August va dividir la Hispania Ulterior en Betica i Lusitania. I la Hispania Citerior, va rebre el nom de Tarraconense amb Tàrraco com capital. Cada província tenia un propretor nomenat pel Senat amb plens poders. Cada una d’ aquestes províncies estava composta per: Colònies: poblacions noves habitades per romans ( generalment soldats ). Alguns exemples són: Tàrraco, Bàrcino, Còrduba. Municipis: comunitats ja existents que van ser incorporades a Roma, conservaven la seva autonomia administrativa però pagaven tributs i depenien del governador. Existien ciutats indígenes, que es van anar transformant en municipis.

9. Divisió territorial d’Hispània a l’èpocad’August