1. Bionatural
UNITAT 5:
ELS ANIMALS INVEREBRATS
Editors:
Carlos Martínez Márquez
Joan Jamilà Casanova
Guillem Pujol Massana
Clara Vidal Llamas
Febrer 2013
1r ESO A
Ciències de la naturalesa
Curs 2012/2013
1. ELS POLÍFERS I ELS CELETERATS
2. ELS CUCS
3. ELS MOL·LUSCS
4. ELS ARTRÒPODES
5. ELS EQUINODERMS
6. A FONS (tipus d’insectes)

2. 5. Els animals invertebrats
Els porífers
1. ELS PORÍFERS
I ELS CELENTE- Les esponges constitueixen el grup dels porífers. La majoria són marines, però també n'hi ha que són
RATS
d'aigua dolça.
 Característiques El cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrosos porus, que es comuniquen per
generals dels mitjà de canals. A l'interior hi ha una cavitat atrial, o cavitat general, que comunica amb l'exterior per
porífers i celen-
un orifici anomenat òscul.
terats
 Els porífers i els Tenen una gran capacitat de regeneració, ja que un tros d'esponja és capaç d'originar una esponja
celenterats són completa.
animals d'una orga-
nització molt sen-
zilla, ja que no
tenen ni òrgans ni
aparells.
Imatge de animal porífer Imatge animal celenterat
1. A quina característica del cos d’una esponja fa referencia el nom de porífer?
Perquè el cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrosos porus.
Els celenterats
2.En que es diferencien un pòlip i una medusa? En què s'assemblen?
Els coralls i les meduses
És diferencien en que els pòlips tenen forma de sac tubular i viuen fixats individualment o en
són celenterats. Són animals aquà-
colònies al fons del mar, en canvi les meduses tenen forma de paraigua i viuen nedant activa-
tics, gairebé tots marins, tot i que les
ment o surant a l’aigua.
hidres viuen en aigua dolça.
24.Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de fletxes el recorregut que fa el Presenten simetria radial. Tenen el
cos tou, amb una única obertura
corrent d’aigua des que hi entra fins que en surt.
envoltada de tentacles. L'obertura
L’aigua entre pels porus i surt per l’ òscul. comunica amb la cavitat gastro-
vascular, que funciona com un es-
tómac.
Els tentacles tenen vesícules amb
substàncies urticants que paralitzen
i capturen les preses. Són carnívors.
25.En el dibuix següent es poden observar diversos porífers i celenterats.
Identifica-hi els animals de cada grup. Dels celenterats identificats, indica quins tenen Poden presentar dues formes molt
forma de pòlip i quins de medusa. diferents:
Pòlip  Forma de pòlip. Tenen for-
ma de sac tubular. Viuen fixats al
Medusa fons del mar individualment o
Pòlip agrupats en colònies, com els
coralls.
Pòlip  Forma de medusa. Tenen
forma de paraigua amb l'obertura
Pòlip
a l'extrem inferior. Viuen nedant
activament o surant a l'aigua.

3. 2. ELS CUCS
El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet.
 Son els cucs mes senzills tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense
òrgans de locomoció.
 Alguns son aquàtics o de medis humits i d’ altres son paràsits.
 No tenen aparells digestiu ni respiratori
 Son hermafrodites.
 Tenen el cos cilíndric, tou, no esta dividit en anells i els extrems acaben en punta.
 La majoria son de vida lliure, tot i que n’ hi ha alguns de paràsits.
 Son aquàtics o terrestres.
 No tenen òrgans respiratoris
 Els anèl·lids
 Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells.
 Els anells tenen el mateixos òrgans( metameria)
 A la part inferior de cada anell tenen un apèndix anomenat queta.
 Alguns tenen el clitell que es un engruixament que serveix per la reproducció.
 La majoria son aquàtics, molts son paràsits i alguns son terrestres.
 n’hi ha que son hermafrodites i d’ altres amb sexes separats.
 Gairebé tots son capaços de regenerar un individu a partir d’ un fragment del seu
cos.
Activitats 3, 4 ,5 , 28 i 30
- quines diferencies hi ha entre els tres grups de cucs? Els platihelmints son els mes senzills perquè no tenen aparell digestiu ni respiratori i
en canvi els nematodes ja tenen aparell digestiu i els anel·lids tenen tots els aparells en cada un dels anells
- busca en els conceptes clau el significat de: plathelmind i anèl·lid? -Plathelmind: grup d’ animals invertebrats en forma de cuc , de cos pla
i forma allargada. La majoria son paràsits, com les tenies -anèl·lids: grup de animals invertebrats , amb el cos allargat i tou , dividit en seg-
ments o en anells com per exemple el cuc de terra.
- els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de respiració? Els cucs
de terra respiren per la pell i9 per tant tenen de tenir la pell humida.

4. 3. ELS MOL·LUSCS
Com són els mol·luscs? Grups de mol·luscs
Les principals característiques dels mol·luscs són les següents: Gasteròpode:
-Tenen simetria bilateral. Hi pertanyen
-El seu cos es tou i dividit en tres parts: el cap, la massa visceral i el peu. Al cap els cargols. Han
hi tenen els òrgans sensorials i la boca. La massa visceral conté tots els òrgans desenvolupat
del animal. un pulmó per
El peu és musculós que serveix per nadar o també per excavar. Els cargols ter- respirar l’aire
restres secreten un moc que els facilita el desplaçament. atmosfèric.
Tenen el cos cobert per una membrana anomenada mantell. En la majoria dels
grups. cap a l’exterior surt una conquilla amb funció protectora. Bivalves:
La conquilla pot estar formada per una o dues peces anomenades valves. Algu- El musclo per-
nes espècies no tenen conquilla, s’ha reduït molt o és interna. tany en aquest
grup. Viu fixat a
les roques per
Com són les funcions dels mol·luscs? mitjà d’unes
secrecions fila-
De mol·luscs n’hi han aquàtics, i respiren per brànquies i els terrestres per mitjà mentoses.
del pulmó.
Tenen una alimentació molt variada. N’hi han de carnívors que s’alimenten Els cefalòpo-
d’altres animals i herbívors i s’alimenten de vegetals. des:
Hi han mol·luscs hermafrodites, però també hi han que tenen sexes separats. Hi pertanyen els
Tenen dos tipus de fecundacions, tan poden tenir fecundació interna com exter- pops. Tenen vuit
na. Gairebé tots són ovípars. Moltes vegades en moltes espècies l’embrió que braços són aquà-
surt de l’ou es transforma al instant en adult i algunes altres vegades de l’ou tics i carnívors.
surt la larva i porta un procés anomenat metamorfosi.
Els gasteròpodes: Tenen un cap molt desenvolupat amb quatre tentacles, als dos tentacles més grans, hi tenen els
ulls. Els seus peus són musculosos i els fan servir per raptar. A la boca tenen una llengua molt rara amb les dents
molt petites que s’anomenen ràdula. ELs gasteròpodes marins respiren a través de brànquies, i els terrestres a tra-
vés dels pulmons.
Els bivalves: l musclo, la cloïssa i l’escopinya entre altres son bivalves. Les valves, estan articulades i tenen uns mús-
culs molt potents, tots són aquàtics i la majoria marins.
No es diferencien en res.
Respiren a través de les brànquies i s’alimenten filtrant l’aigua.
Els cefalòpodes: El pop, el nàutil i la sípia entre altres són cefalòpodes. Tots són marins. Tenen el cap ben desenvolu-
pat, ells no tenen cames sinó tenen tentacles que l’envolten la boca
Respiren a través de les brànquies. Són carnívors, mitjançant els tentacles, aquells tentacles tenen ventoses agafen
les víctimes.
6.Quines funcions té el peu dels mol·luscs?
Els fan servir per nadar, reptar o excavar.
7.Quines són les parts principals del cos d’un mol·lusc?
Les principals parts d’un mol·lusc són: el cap, la massa visceral, el peu, el mantell, la conquilla, les valves, els ulls, l'estómac, els pulmons, la
boca i els peus.
8.Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode:
Gasteròpodes: Grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu gran a la part ventral del cos que els permet
reptar, com els cargols.
Bivalves: Grup de mol·luscs que no presenten un cap diferenciat, i que tenen un peu aplanat en forma de destral i una conquilla amb dues
valves o peces articulades que encaixen l’una en l’altre.
Cefalòpode: Grup de mol·luscs que tenen el cap envoltat de tentacles i generalment no tenen conquilla.
9.A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què?
Pertanyen al grup de les bivalves, perquè tenen uns músculs molt forts, perquè son aquàtics i viuen en el mar.

5. 4. ELS ARTRÒPODES
Un escorpí, un cranc, un milpeus i un escarabat són artròpodes. Constitueixen el grup més nombrós d’animals ja que es conei-
xen més d’un milió d’espècies diferents d’artròpodes.
Viuen en tots els medis: terrestres, marins, i d’aigua dolça. Presenten una gran varietat d’adaptacions a diferents maneres de
viure.
Com és el cos dels artròpodes
(resumiu la informació del llibre)
Les característiques de cos dels artròpodes són:
 Presenten simetria bilateral.
 Tenen el cos cobert per un exosquelet format per peces articu-
lades i compost per una substància anomenada quitina. L’exos-
quelet els protegeix dels depredadors i evita que es dessequin i
això a permès que s’hagin pogut adaptar a tots els hàbitats
terrestres.
 Tenen apèndix articulats (potes, antenes, ales o peces bucals),
però el nombre de potes i d’ales pot variar.
 La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el tòrax i
l’abdomen. Alguns són cefalotòraxs (tenen el cap i el tòrax fusi-
onats.
 Al cap hi tenen les antenes, els ulls i les peces vocals. Tenen els Potes
òrgans dels sentits molt desenvolupats. Els ulls poden ser sim-
ples (ocels) o compostos.
Parts d’un artròpode: ales,
tòrax, cap, potes i antenes.
Com són les funcions dels artròpodes
(resumiu la informació del llibre)
 La seva alimentació és variada i relacionada amb la seva manera de viure. Poden ser carnívors, herbívors, carronyaires,
etc.
 La majoria tenen sexes separats (els mascles i les femelles són diferents). Són ovípars i fecundació interna. En alguns
artròpodes , de l’ou neix una larva que fa la metamorfosi fins que es converteix en un individu adult.
 Per créixer, desprenen l’esquelet intern i en formen un de nou; el procés s’anomena muda i succeeixen diverses vegades
durant la vida de l’animal.
 Es classifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis, i miriàpodes.
Ex 10 pàgina 80
Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode.
Artròpode prové del grec. Árthrom que significa articulat i podós que significa peu.
Ex 11 pàgina 80
Quina funció té l'exosquelet dels artròpodes?
La funció de l’exosquelet dels artròpodes són protegir-los dels depredadors i evitar que el cos dessequi i això ha fet que s’hagin
pogut adaptar a tots els hàbitats terrestres.
Ex 12 pàgina 80
Perquè els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?
Han de mudar la coberta externa per poder créixer però després se'ls hi fa un de nou. Aquest procés s’anomena muda.

6. Els insectes
Aparells bucals dels insectes
Com són els insectes
Boca mastegado-
ra de la formiga. Un saltamartí, un escarabat i una papallona són insectes. És el grup d'ar-
tròpodes més nombrós.
Al cap hi tenen un parell d'ulls compostos, dos o tres ocels i un pa-
rell d'antenes. L'estructura de la boca depèn del tipus d'alimentació.
El tòrax presenta tres parells de potes articulades i un o dos parells d'a-
les. L'abdomen està segmentat i no té apèndixs.
La respiració es duu a terme per mitjà d'uns tubs ramificats anome-
Boca xucladora nats tràquees, que s'obren a l'exterior a través d'uns orificis petits situats
de la papallona. a l'abdomen o al tòrax.
Presenten sexes separats. Tenen fecundació interna i són ovípars. De l'ou
neix una larva que fa la metamorfosi. Poden passar per una fase larvària
o per dues (la de larva i la de nimfa), com en papallones.
Boca mastegado-
ra i llepadora de
l’abella.
Boca picadora i Foto d’una larva
xucladora del Foto insecte adult
mosquit. Foto crisàlide
Metamorfosi de la papallona monarca
La femella pon un ou que neix en forma de larva. L’eruga pas-
sa per un període de creixement i maduració. Passa per la
fase de nimfa quan s’embolcalla dins d’un capoll anomenat
crisàlide. Experimenta un segut de canvis fins que es conver-
teix en una papallona.
Ex 13: Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?
Perquè acostumen a tenir tres parells de potes i dos parells d’ales.
Ex 14: Com respiren els insectes?
Respiren a través d’uns tubs ramificats anomenats tràquees que s’obren a l’exterior a través d’uns orificis petits situats sobretot a
l'abdomen.
Ex 29: Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una eruga.
a) Identifica quin és cadascun.
A: Eruga B: Anèl·lid
b) En què s’assemblen i en què es diferencien?
En què
Ex 37: Quin dels animals següents també es consideren insectes socials?
A) Tèrmits, formigues i insectes.

7. Els aràcnids
 Viun en zones calides i seques i son terrestres.
 El cos el tenen dividit en dos parts: el cefalotórax i l’ abdomen.
 En cefalotórax tenen dos quelícers per menjar i dos pedipalps per
defensarse i tenen quatre parells de potes
 Respiren per mitja de traqueas i son carnivors Informació de la
foto
 Tenen els sexes separats.
Els crustacis
 Gairebe son tots marins i alguns terrestres.
 Tenen el cos dividit en tres parts el cap el torax i l’ abdomen -
 Al cap hi tenen dos parells d’ antenes un parell d’ ulls i mandi-
voles mestegadores.
 Al torax hi tenen cinc parells de potes l’ abdomen esta segmen-
tat El primer parell
 Respiren per branquies de potes dels
 Tenen una alimentacio molt variada crancs acaba en
 La majoria tenen els sexes separats hi presenten la metamorfosi forma de pinces
que fan servir per
defensar-se
Els miriàpodes
 Viuen en llocs foscos i humits i son ter-
(Fer les activitats 15 a 18)
restres
- que son el queliseps dels aracnits i quina funcio te-
 Tenen el cos allargat i format pel cap i el nen? Son potes molt petites que serveixen per menjar i
tronc tots el segments son iguals les tenen al devant
 A cada segment poden tenir un parell de -busca els conceptesz clau el significat de mirapodes?
potes o dos parells de potes Grup d’ artropodes que tenen dues antenes i un cos
 Al cap tenen un parell de antenes , ulls llarg i dividit en nombrosos segments . Cada segment
simples i una boca amb mandivola te un o dos parells de potes com el centpeus o el mil-
S’ anrolla per que  Respiren per mitja de traqueas peus.
es un sistema de  Tenen una alimentacio molt variada - a quin grup d’ artoprodes pertanyen els escorpins i les
Fensiu.  Tenen sexes seperats. Son ovipars i no papares?
presenten metamorfosi Escorpins: aracnids
Paparres: crustacis
-quina es la principal diferencia que hi ha entre els cent
peus i el milpeus
Pues que el centpeus pot tenir un parell de potes i en
canvi el milpeus te dos parells de potes

8. 5. Els equinoderms
Grups d’equinoderms
Com és el cos dels equinoderms Equinoïdeus:
Garotes o
 Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral. eriçons de
 Tenen el cos de forma arrodonida, com les garotes; cilíndrica, com les mar
holotúries, o estrellada, com les estrelles de mar.
 Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota
la pell i que poden estar lliures, articulades o, fins i tot, soldades entre
si.
Asteroïdeus: Estrelles
 No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part inferi- de mar.
or del cos.
Com són les funcions dels equinoderms
Els equinoderms es desplacen per mitjà d'un aparell exclusiu d'aquest grup
d'animals, l'aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens
d'aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses. Ofiuroïdeus: Falses
estrelles.
Respiren a través de la pell, i per fer-ho utilitzen l'aparell ambulacral. N'hi ha
que tenen brànquies poc desenvolupades.
Són animals carnívors, i s'alimenten, bàsicament, de petits crustacis i de
mol·luscs.
Normalment presenten sexes separats, tot i que hi ha algunes espècies herma-
frodites. Tenen fecundació externa. Dels ous neixen unes larves nedadores
que, després de la metamorfosi, es converteixen en adults.
Holoturoïdeus:
Alguns, com l'estrella de mar, tenen una gran capacitat regeneradora que els permet Cogombres de
tornar a formar els braços perduts, i fins i tot arribar a originar tot l'animal a partir mar.
d'un braç que inclogui part del disc central.
Activitats 19 i 20 pag: 83
19.Busca en els conceptes clau el terme equinoderm.
Crinoïdeus: Clave-
Grup d’animals invertebrats de simetría radial coberts per plaques i espines. Es des- llines o lliris de
placen pel fons del mar gràcies als múltiples peus ambulcrans que tenen.Per exem- mar.
ple, les estrelles i els eriçons de mar. Del grec, ekhînos: eriçó, i dérma: pell.
20.Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa?
Els equinoderms es desplacen per mitjà d'un aparell exclusiu d'aquest grup
d'animals, l'aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens
d'aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses.

9. A fons
Els insectes pertanyen al grup més nombrós tant pel què fa a espècies com a individus. Hi han més d’un milió d’espècies d’in-
sectes. La varietat de mides i formes és deguda a les adaptacions als diversos ambients on viuen. Aquesta varietat fa que es
classifiquin en diversos grups:
Coleòpters
Himenòpters Dípters
Hi pertanyen els escarabats. Tenen
Hi pertanyen les formigues i les abe- Hi pertanyen les mosques i els mos-
dos parells d’ales. Les anteriors són
lles. Tenen dos parells d’ales tot i que quits. Tenen un parell d’ales. Les ales
gruixudes i les posteriors les tenen
alguns no en tenen. L’aparell bucal posteriors, mantenen l’equilibri en el
plegades sota les primeres en repòs.
està adaptat per llepar, mossegar i moment del vol. L’aparell bocal és xu-
L’aparell bocal és mossegador i mas-
xuclar. Viuen en societats agrupades. clador.
tegador.
Dermàpters Ortòpters Heteròpters
Hi pertanyen les estisoretes. Tenen Hi pertanyen els saltamartins i els Hi pertanyen les xinxes. Tenen dos
les ales anteriors molt curtes i les grills. Tenen dos parells d’ales, les an- parells d’ales. Les anteriors són grui-
posteriors molt grosses i plegades teriors endurides i les posteriors plega- xudes i les posteriors són membra-
sota les primeres en estat de repòs. des sota les primeres. L’aparell bucal noses. La boca està adaptada a per-
L’aparell bucal és mastegador. és mastegador. forar i xuclar.
Lepidòpters Odonats Sifonàpters
Hi pertanyen les papallones i les ar- Hi pertanyen les libèl·lules. Tenen dos Hi pertanyen les puces. No tenen
nes. Tenen dos parells d’ales mem- parells d’ales estretes, grosses i mem- ales i les potes estan adaptades a fer
branoses amb escates. L’aparell bu- branoses. L’aparell bucal és mastega- salts. La boca és xucladora i perfora
cal és xuclador i enrotllat en repòs. dor. la pell.