2. Definició del regne dels animals:
El regne animal agrupa organismes pluricel·lulars, cèl·lules eucariotes,amb nutrició heterótrofa, una
gran sensibilitat i capacitat de desplaçament.
Classificació dels animals en funció de la presencia de columna vertebral.
Preguntes relacionades amb el tema:ANIMALS
Què significa que
una cèl·lula és euca-
riota?
Tenen cèl ·lules
eucariotes (amb
nucli) sense paret
cèl·lulular.
Tots els animals són capaços de desplaçar-se? No tots están fixats al sòl
Quina diferencia hi ha entre endoesquelet i exoesquelet? L’endoesquelet
és l’esquelet del animals vertebrats i l’exoesquelet l’esquelet dels animals
Característiques
generals dels ani-
mals
L’ós panda és un exemple d’animal vertebrat
4. Els animals vertebrats
1. EL REGNE
DELS ANIMALS
La papallona es un exemple d’animal inverte-
brat
3. 2. CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS
Tenen un esquelet intern del qual forma
part de la columna vertebral
Quins són els grups de vertebrats? Anomena’ls.
Els ocells
Els mamífers
Els rèptils
Els amfibis
Els peixosTenen el cos dividit entres parts el cap el
tronc i la cua tot i que alguns no tenen
cua.
Tenen extremitats articulades, que poden
tenir forma de potes , ales , o aletes . En
alguns casos com per exemple les serps ,
no tenen extremitats.
El seu cos es pot dividir en dues meitats
identiques que per mitjà d’un únic pla.
Tenen un sistema nerviós molt desnvo-
lupat que els permet tenir un comporta-
ment complex.
A fons. Meitats simètriques.. (Resumeix la informa-
ció que hi ha al llibre).
Si observem extremadament un vertebrat , veurem
que es pot dividir en dues meitats , dreta i Esque-
rra , cada una de les quals correspon a la imatge
en un mirall de l’altre.
Però aquesta simetría t’han sols es externa ja que
la distribució dels organs interior del cos no és
simètrica.
Tots els vertebrats presenten simetria bilateral? No tos els animals presenten aquesta simetria.
Explica en què consisteix aquesta aquesta simetria. consistenix en tenir les dos parts del cos identiques
Tots els animals tenen aquest tipus de simetria? no no la tenen .
La simetria també és interna o només és també externa? Coneixes algun vertebrat que no presenti simetria bilateral? La simetría biletaral
nomès es externa l’ interior es completament difernt.
4. Com són els mamífers
3. ELS MAMÍFERS
Les característiques principals dels mamífers són:
El cap està unit pel coll i la columna vertebral està unida a la
cua, són els únics vertebrats que tenen orelles.
Tenen quatre extremitats. Els vertebrats terrestres les te-
nen en forma de potes, els aquàtics en forma d’aletes i el
ratpenat en forma d’ales
Tenen el cos cobert de pèl
A la boca hi tenen llavis i dents, que varíen segons l’aimen-
tació
Tenen moltes glàndues, les mes caracteristiques són les
mamàries que produeixen llet
Com són les funcions dels mamífers
Els mamífers poden mantenir la temperatura coropral inde-
pendent al medi en que se situen, són homeoterms.
Respiren per pulmons.
Hi hamamífers carnívors, herbívors…
Tenen fecundació interna, les cries esdesenvolupen al ven-
tre de la mare, són vivípars. Les cries s’alimenten de llet
materna
Els humans són mamífers, i aquestes són les seves característiques:
No tenim cua, el cap s’uneix amb el tronc
Tenim quatre extramitats, tenim una postura dreta, caminem
recolzats sobre les cames, som bípedes.
Tenim poc pèl al cos
Tenim moltes glàndules sudorípares, que refrigeren el cos quan
la temperatura d’aquest es elevada
Les dones desenvolupen glàndules mamàries, aquestes glàndu-
les produeixen llet després del part, en la cual s’alimenten els
nadons
Els nadons són indefensos
Tenim un cerbell mes desenvolupat que els altres mamífers
Ens comuniquem amb diferents tipus de llenguatges.
Grups de mamífers
monotremes:
són ovipars, te-
nen bec però no
tenen dents.
marsupials:
es desenvolupen a
la bossa marsupial
placentaris:
es desenvolupa al
ventre matern
L’ésser humà.
Activitats pàg. 63
Ex. 5: Quina carecterística dels mamífers dóna nom
al grup?
Són els únics vertebrats que tenen orelles
Ex. 6: Busca en els conceptes clau el significat del
terme bípede.
Bípede: animal que té dos peus o dues potes
Ex. 7: Les persones sordmuddes no utilitzen el llen-
guatge parlat. Esmenta altres tipus de llenguatge que
fem servir les persones.
Per signes, per sons, per la mirada, per senyals de
fum, amb colors, amb l’escriptura.
5. Com són els ocells
4. ELS OCELLS
Tenen el cos aerodinàmic, adaptat per volar
Tenen quatre extremitats, les del davant en forma d’ales i les
del darre en forma de potes
Tenen tot el cos cobert de plomes, cada ploma està formada
per un eix o raquis que s’uneixen al cos pel canó
Els seus ossos són buits, cosa que els permet volar amb més
facilitat, el múscol que permet vatre les ales a les aus és l’es-
tern que rep el nom de barca
Tenen un bec orni i o tenen dens
Com són les funcions dels ocells
Poden regular la temperatura del cos (són hemoterms)
Respiren per pulmons, que están connectats a unes cavitats
plenes d’aire anomenades sacs aeris
Són ovípers, és a dir es reprodueixen per mitjà d’ous
Tenen funció interna
L’alimentació varia segons el bec
Becs dels ocells
Aligot:
Bec corbat i
fort, caça pre-
ses i n’es-
quinça la carn
Oreneta:
Bec curt, de
gran obertura,
captura insec-
tes mentre
vola
Bernat:
Bec llarg,
punxegut, pes-
ca peixos en
aigües poc fon-
des
Activitats pàg. 64
Ex. 8: Quina diferencia hi ha entre la reproducció ovípora dels
rèptils i la dels ocells?
La reproducció des ocells es reprodueix per mtjà d’ous, que han
de covar fins que neix el pollet, en canvi en la reproducció dels
rèptils els ous están protegits per una coberta dura (closca) que
evita que esdeshidratin, i els progenitors no coven.
Ex. 9: Quines característiques dels ocells el permeten volar?
Uns sacs aeris els permeten volar.
Ex: 10: Busca en els conceptes clauel significat de corni:
Corni: de corn (bayna) o amb les característiques d’aquest.
Activitats pàg. 70
Ex. 22: Relaciona cada tipus d’alimentació amb un ocell:
Esquinça carn - D
Busca insectes a l’aigua - C
Menja gra - A
Menja insectes perforant fusta - B
Ex. 23: Escriu el nom deles arts d’una ploma:
A - canó
B - raquis
C - barbes
Ànec:
Bec pla i am-
ple, filtra
l’aigüa i en re-
té l‘aliment
Gall:
Bec curt i fort,
s’alimenta de
gra que ha de
trencar
6. Com són els rèptils
5. ELS RÈPTILS
Els rèptils tenen quatre extremitats en forma de pota.S’han d’arrossegar
per caminar i tots tenen potes menys les serps.
Tenen el cos cobert d’escates dures i unides entre si.
Quan creixen muden la pell i es desprenen de l’anterior i rep el nom
d’exuviació.
Els rèptils no poden regular la temperatura corporal. Els animals d’aquest
tipus s’anomenen poiquiloterms.
Respiren per pulmons i la majoria són carnívors.
Són ovípars amb fecundació interna i no coven els ous.
Algunes serps són ovovivípares, és a dir, l’ou es desenvolupa a l’interior
de la femella.
Com són les funcions dels rèptils
Els rèptils no poden regular la temperatura corporal. Els animals d’aquest
tipus s’anomenen poiquiloterms.
Respiren per pulmons i la majoria són carnívors.
Són ovípars amb fecundació interna i no coven els ous.
Algunes serps són ovovivípares, és a dir, l’ou es desenvolupa a l’interior
de la femella.
Quatre grups de rèptils
Ofidis. Serps te-
rrestres i aquàti-
ques
Saures. Sarganta-
nes, llargandaixos,
camaleons i dra-
gons.
Quelonis. Tortu-
gues terrestres i
aquàtiques.
Els rèptils no són tant grans com eren els dinosaures per les condi-
cions tèrmiques.
Tots els éssers vivus tenim que dissipar la calor generant en el meta-
golisme dels aliments, en el funcionament dels músculs i en les cor-
rents nervioses. I la calor, un fluix d’energia, només pot sortir per la
superfície del cos, de mentres que l’energia per disispar es genera en
el seu volúm.
Crocodilians.
Cocodrils i cai-
mans.
T-Rex menjant.
Els dinosaures. Aquells grans rèptils
7. Com són els amfibis
6. ELS AMFIBIS
Tenen quatre extremitats en forma de pota.
Tenen la pell humida, fina i nua. A vegades tenen glàndules de verí.
Les granotes i gripaus no tenen cua quan són adults i s’anomenen
anurs. Les salamandres i els tritons tenen cua tota la vida i s’anome-
nen urodels.
Com són les funcions dels amfibis
Els amfibis són poiquiloterms i no poden viure en llocs freds.
Respiren a través de la pell i respiren per pulmons.
Les larves, anomenades capgrossos, viuen a l’aigua i respiren per
brànquies.
Els adults són carnívors, la majoria, i les larves herbívores.
Molts són ovípars. Alguns són ovovivípares.
Els anurs tenen fecundació externa i els urodels la tenen interna.
Els amfibis són els únics vertebrats que fan la metamorfosi, que són
transformacions que es produeixen des que surten dels ous fins que
són adults.
A fons
La femella pon els
ous a l’aigua i el
mascle els fecun-
da.
De cada ou surt
un capgròs de
vida aquàtica, amb
brànquies i cua.
Es desenvolupen
les potes i des-
apareixen gra-
dualment la cua i
les brànquies.
11.Quin tipus de fecundació tenen les granotes, externa o interna? Externa
12.Fes una taula amb totes les diferències que hi ha entre un capgròs i una granota adulta.
13.Busca en els conceptes clau el terme metamorfosi. Conjunt de canvis que experimenten molts animals, des de que surten de
l’ou fins que es converteixen en adults; per exemple, del capgròs a la granota.
27.Quins avantatges li proporciona a un amfibi la capacitat de poder
respirar per pulmons i a través de la pell? Poder respirar a fora de l’aigua i que no entri aigua als pulmons.
28.En aquests quatre esquemes es representen les diverses fases de la metamorfosi d’una granota.
a Ordena-les temporalment. B, D, A,
C
b Quines fases tenen respiració bran-
quial? A, B, D.
c Quines diferències hi ha entre l’ali-
mentació d’un capgròs i la d’una gra-
nota adulta? El capgròs és herbívor i la
granota és carnívora. d Descriu els canvis que es produeixen al llarg de la metamorfosi. Se li cau la cua, respura per pulmons i
per la pell i surten les potes.
La granota adulta
és de vida terres-
tre, té quatre
potes i pulmons.
CAP GROS GRANOTA
Respiració brànquies Respiració cutània
Alimentació herbívora Alimentació carnívora
Només viuen a l’aigua Viuen a l’aigua i a la terra
8. Com són els peixos
7. ELS PEIXOS
Són fusiformes. És a dir , el cos dels peixos és amplea
la zona central i s’estreny cap els extrems.
Les seves extremitats són aletes. La quantitat de aletes
és diferent en cada espècie.,tot i que la majoria tenen
aletes dorsals,pectorals,ventrals i una aleta caudal.
Tenen el cos cobertd d’escates.
Presenten una línia lateral, un òrgan sensorial que de-
tecta les vibracions del medi.
Molts tenen una bufeta natatòria , un òrgan que serveix
per saber en quina fundària es troben.
Com són les funcions dels peixos
Els peixos són poiquiloterms. Respiren per mitjà de brànquies,
agafen l’oxigenque hi ha dissolt l’aigua.Les brànquies són estructu-
res laminars que están al radere de la boca protegides per l’oper-
cle.
Grups de peixos
Osteictis
Tenen bufeta nata-
tòria. Viuen en tots
els ambients
aquàtics.
Activitats pàg. 67
Ex. 14: Quina de les aletes d’un peix s’encarrega, principalment, de propulsar l’animal?
La aleta caudal.
Ex. 15: Fes una relació de les principals diferències que hi ha entre els peixos condrictis i els peixos osteïc-
tis.Posa uns quants exemplesde cada grup.
Els condrictis no tenen bufeta natatòria i els osteïctis si que en tenen. Els condictis són grans depradadors
i els osteïctis no son depredadors.
Activitats pàg. 71
Ex. 29:Els rèptils i els peixos tenen el cos cobert d’escates.
Quines diferències hi ha entre les escates d’un rèptil i les d’un peix?
Les escates d’un rèptil especialitzades wn la vegetació mentre que les dels peixos especialitzades pel clima
aquátic.
Condrictis
Els condricitis
no tenen bufe-
ta natatòria.
Tenen
esquelet
cartilagi-
nós, la
boca en
posición
9. Activitats pàg. 71
Ex. 31: Quina és la funció de la closca?
Protegir l’interior tou.
Ex. 32: La closca està formada per un material coriaci dur, però és porosa. Quina funció té aquesta porositat?
Permetre l’intercanvi de gasos amb l’exterior.
Ex. 33: Els ocells coven els ous fins que neixen els pollets .Per contra, els rèptils no els coven.
Quina deu ser la causa d’aquesta diferencia?
La causa d’aquesta diferencia es que els rèptils no coven els ous, perquè els enterren sota terra, i en canvi els peixos si que
coven els ous, perque necessiten l’escalfor de la mare.
Ex. 34: En el dibuixde dalt a la dreta es representa un ou.És d’un ocell o d’un rèptil?
És un ou de rèptil
Ex. 35: Quines característiques d’un vertebrat pots reconèixer en la formació de la cria del dicbuix?
La columna vertebral
Ex. 36: A l’interior de l’ou hi ha un sac amb vitel, quina funció té?
La funció de nodrir
Ex. 37: Amés delsac vitel·lí, dins dels ous hi ha un altre sac associat a l’embrió. Quina funció creus que pot estar reacionat
aquest sac?
A - Acumular substàncies de rebuig
Ex. 38: Amb quina funció dels éssers vius estan relacionats aquests dos sacs?
Funció de nodrició
UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
Activitats pàg. 72
Ex. 40: Completa
Forma de les
extremitats
Recobriment de
la pell
Homeoterm/
poiquiloterm
Tipus de
respiració
Tipus d’alimen-
tació
Tipus de re-
producció
Mamífers Els terrestres
en forma de
potes, els
aquàtics en
aletes, i els
ratpenats en
ales
Cos cobert de
pèl
homeoterms Per pulmons Molt variada Sexuals i viví-
pars
Ocells Posteriors en
forma de po-
tes i les anteri-
ors en forma
d’ales
Cos cobert de
plomes
Homeoterms Per pulmons Molt variada
(depèn del tipus
de bec)
Sexuals i oví-
pars
Rèptils Forma de po-
tes (menys les
serps que no
en tenen)
Pell coberta
d’escates solda-
des
poiquiloterm Per pulmons La majoria carní-
vors
Sexuals i oví-
pars
Amfibis Forma de po-
tes
Pell humida i
nua
poiquiloterm Per la pell Carnívors Sexuals i oví-
pars
Peixos Amb forma
d’aletes
Pell cobert d’es-
cates
poiquiloterm Per brànqui-
es
La majoria carní-
vors
Sexuals i oví-
pars