1. Data: 6 Gener 2015
1r ESO A
Ciències de la Naturalesa, curs 2014/2015
Títols dels apartats
Joan astellà
Queralt Anglerill
Enric Circuns
Nicole Andrea
Laia Puig
1:potrifers i els celenterats
2:els cucs
3:els mol·luscs
4:els artròpodes
5:els equinoderms

2. Els porífers
La majoria són marins però també n’hi ha d’aigua dolça.
El cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrosos porus, que es comuniquen per mitjà
de canals. A l'interior hi ha una cavitat atrial, o cavitat general, que comunica amb l'exterior per un orifici ano-
menat òscul.
Tenen una gran capacitat de regeneració .
Activitas 1, 2 ,24 i 25
A quina característica del cos d’una esponja fa referencia al
nom de potrífer? Que viuen a l’aigua salada principalment
En que es diferèncien un pòlip i una medusa? En que s’assem-
blen? S’ assemblen en que tenen un eix al cos i que el cos te forma de
paraigua , es diferèncien en que els pòlips viuen fixats al terra i que les
meduses viuen nedant activament o surant l’aigua.
Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de
fletxes el recorregut que fa el
corrent d’aigua des que hi en-
tra fins que en surt. L’aigua entra
pels porus i surt per l’òscul
En el dibuix següent es poden
observar diversos potrífers i celenterats.
Els celenterats
Presenten simetria radial,Tenen el cos tou, amb una
única obertura envoltada de tentacles. L'obertura
comunica amb la cavitat gastrovascular, que funciona
com un estómac.
Poden presentar dues formes d'organització corporal
molt diferents:
Forma de pòlip :Viuen fixats al fons del mar individual-
ment.. Tenen forma de sac tubular, amb l'obertura a
l'extrem superior del cos.
Forma de medusa: Tenen forma de paraigua amb l'ober-
tura a l'extrem inferior. Viuen nedant activament o su-
rant a l'aigua.
 Característiques
generals dels
porífers i celen-
terats
 Els porífers i els
celenterats són
animals d'una orga-
nització molt sen-
zilla, ja que no
tenen ni òrgans ni
aparells.
Imatge de animal porífer
5. Els animals invertebrats
1. ELS PORÍFERS
I ELS CELENTE-
RATS
Imatge animal celenterat

3. 2. ELS CUCS
El terme cuc inclou animals que tenen simetría bilateral, el cos tou i sense esquelet.
 Tenen el cos pla prim tou dividit en segments i sense organs de locomocio.
 Son hermafrodites, es a dir, el cos te organs masculins i femenins.
 Els nematodes
La trinquina i els cucs intestinals son nematodes. Tenen rl cos ccilindric, tou, no esta dividit
en anells i els extrems acaben amb punta.
 Els anèl·lids
El cuc de terra i la sangonera son anel·lids. Tenen el cos tou, cilindric i dividit en anells.
Tots els anells don semblants i tenen els mateixos orgens.
Ex 3 p 77.Quines diferencies hi ha entre els tres grups de cucs
Uns tenen el cos pla uns altres el tenen fets d’anells
Ex 4 p 77. Busca el significat de plathelmint i anel·lid
constitueixen un fílum d'animals invertebrats bilateris, no segmentats, i protòstoms de cos tou i relativament simples.
inclouen, entre d'altres, els poliquets, els cucs de terra i les sangoneres. Es troben en ambients marins des de les zones intermarealsfins a
les fonts hidrotermals, a l'aigua dolça,
Ex 5 p 77. Els anelids terrestres mantenen la pell humida? Quina relacio pot tenir amb el tipus de respiracio?
La pell humida es per que passenmolt temps
Ex 30 p 86.

4. Com són els mol·luscs?
3. ELS MOL·LUSCS
Tenen simetría bilatera.
Tenen el cos tou i dividiten tres regions: el cap, la massa viscseral i el
Peu
El peu es musculos i el fan servir per nedar, reptar o excavar.
Tenen el cos cobert per una fina membrana, anomenada, mantell.
La conquilla amb la funcio protectora
Com són les funcions dels mol·luscs?
Els mol·luscos acuatics respiren per mitjar de branqueas, mentre que
els terrestres per respira fenservir un sol pulmo.
Tenen una alimentacio variada.
Hi ha mol·luscos que son ermafrodites i n’hi ha que son de sexses dife-
rents.
Hi han tres tipus de mol·luscos:
els gastropodes: Tenen quatre tentacles, el peu es el musculos i el fan servir per reptar.
Ells bivables: Tenen el peu petit, en formade destral
Els cefalopodes: Tenen el cap desenvolupat, amb ulls grossos. El peu s’ha transformat en forma de tentacles.
Grups de mol·luscs
Ex 6 pg 79
Quines funcions te el peu dels mol·luscos?
El fan servir per nedar o per excavar o reptar
Ex 7 pg 79
Quines son les parts principals parts del cos dels mol·luscos?
El cap la massa viscosa el peu
Ex 8 pg 79
Busca els conceptes claus de gastropodees, bivavles, cefalopodes?
Tots son mol·luscos, tots tenen el peu...
Ex 9 pg 79
A quin grup de mol·luscos pertanyen les ostres? Per que?
Els cefalopodes, perquè tenen el peu desenvolupat amb tentacles
El ccargol es un mol·lusc terres-
tre amb una conquilla enrotllada
en espinal.
El llimac esun mol·llusc terrestre
que no te conquilla.
El musclo es un biavle que viu
fixsat a les roques per mitjar
d’unes secrecions filamentoses.
Gairabr tots els iavles són marins,
però tambe n’hi ha que viuen als
rius, als bassals o els llacs.

5. Com és el cos dels artròpodes
4. ELS ARTRÒPODES
 Presenten simetría bilateral
 Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exoesquelet.
 Tenen apèndixs articulacions.
 La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el torax i
l’abdomen.
Com són les funcions dels artròpodes
Tenenua alimentació molt variada i relacionada amb la seva manera de viure. Hi ha artropodes carnivors, hervibors, carronyai-
res, etc…
La majoria dels artropodes tenen sexses separats , i elsmascles i les melles són diferents. Són ovipars i la fecundaccio sol ser
interna. En alguns artropodses, de l’ou neix unalarva, que despres d’un proces de metamorfosi es converteix en un individu
adult.
La vespa és un artròpodes que pertany a la classe dels insectes.
Ex 10 Pg 80
10. Busca en els conceptes clau l’origen del terme artropode
Potes articuldes
Ex 11 pg 80
11. Quina funció te l’exoesquelet dels artropdes?
Protegirlos del depredadors
Ex 12 pg 80
12. Per que els artròpodes han de mudar la coberta extrema? Com s’anomena aquest procés?
Desprendre el esquelet extern, mudar
Un escorpí, un cran, un milpeus i un escarabat són artròpodes. Constitueixen el grup més nombrós d’animals. Actualment es
coeixen més d’un milio d’especies diferents d’artropodes.
Viuen en tots els medis: terrestres, marins i d’aigua dolça.

6. Com són els insectes
Els insectes
Principalment els incectes solen tenir un paarell d’ulls compostos, dos o tres
ocels i un aparell d’antenes amb funció olfactiva i tàactil. La boca pot ser molt
variable, depen del tipus de aliment.
El tórax esta n tres parells de potes articulades i geraralment un o dos parells
d’ales. La forma de les potes depenen del estil de vida. L’abdomen està segem-
tat i no té àpendixs.
La respiració es duu a terme per mitjà d’uns tubs ramificats que es diuem,
tràquees,
Presenten els sexes separats. Tenen la fecundacció interna i són ovíparas. De
l’ou neix una larva que fa la metamorfosi. Poden possar per una fase lavària o
per dues (la de lava i la de ninfa), com en papellones.
Aparells bucals dels insectes
Boca mastegadara
de la formiga.
Boca xucladora de
la papallona.
Boca masetegada-
ra i llepadora de
l’obella.
La femella pon un ou que neix en forma de larva.
L’euga passa per un período de creixament i madu-
ració. Passa per la fase de nimfa quan s’emboloca-
lla dins del capoll anomentat crisàide. Experimenta
un seguit de canvis fins que es converteix en una
papallona.
Foto larva
Foto crisàlida
Foto insecte adult
Ex 13 per que creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?
Perquè acostumen a tenir tres parells de potes i dos parells d’ales.
Es 14 com respiren els insectes?
Respiren per através d’uns tubs ramificands que s’anomenen traquees.
Ex 29 les fotografíes següents són d’un anél·lid i d’una eruga.
A) Eruga B) Anèl·lid
B) En que es diferencien i en que s’assemblen?
C) Es diferencien que un te la pell resposa i l’altre no, i s’assemblen, perque tots dos son cucs.
Boca picadora i
xucladora del mos-
quit.

7. Els aràcnids
Viuen en zones calides i seques i son terrestres.
El cos el tenen dividit en dos parts: el cefalatórax i l’abnomen.
En cefalotárax tenen dos quelicers per menjar i dos pedipalps per defen-
dre i tenen quatre parells de potes.
Respiren per mitja de traqueas i son carnivors.
Tenen els sexes separats.
Els crustacis
Gairabe son tots marins i alguns terrestres.
Tenen el cos dividit en tres parts el cap el torax i l’abdomen.
Al cap hi tenen dos parells de potes l’abdomen esta segmentat.
Respiren per branqueas.
Tenen una alimentació molt variada.
La majoria tenen els sexen separats hi presenten la metamorfosi. El primer parell de
potes dels crancs
acaba en forma de
pines, que fan ser-
vir perdefensar-se.
15-Que son els queliseps dels arandics i quina funcio
tenen?
Son potes petites que serveixen per menjar i les tenen
al devant.
16– busca els conceptes clau el significat de mirapodes.
Grup d’artropodes que tenen dues antenes i un cos
llarg i dividit en nombrosas segments. Cada segment te
un o dos parells de potes com el centpeus o el mil-
peus.
17– A quin grup d’artropodes pertanyen els escormins
i les papares?
Escorpins: Aracnids.
Paparres: Crustacis.
18– Quina es la principal diferencia que hi ha entre els
cents peus i els milpeus.
Doncs que els centpeus pot trenit un parell de potes i
en canvi el milpeus te dos parells de potes.
Els miriàpodes
Viuen en llocs foscos i humits i son te-
rrestres.
Tenen el cos allargat i format pel cap i el
tronc els segments son iguals.
A cada segment poden tenir un parell de
potes o dos parells d epotes.
Al cap tenen un parell de antenes, ulls
simples iuna boca amb mandivola.
Respiren per mitja de traqueas.
Tenen un aalimentaacio molt variada
Tenen sexes separats, son ovipars i no
presenten metamorfosi.
El milpeus és un mi-
riàpode que s’enrotlla
com a mecanismo de-
fensiu.

8. Com és el cos dels equinoderms
7. Els equinoderms
Les principals característiques són:
-Tenen una simetría radial.
-Tenen forma arronodina, cilíndrica o estrellada.
-Presenten un esquelet intern.
-No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part inferior
del cos.
Com són les funcions dels equinoderms
Els equinoderms és desplacen gràcies a un aparell exclusiu d’aquests tipus
d’animals, l’aparell ambulacral. Consisteix amb uns tubs interns, plens d’aigua,
que fan els peus ambulacrals, acabats en ventoses.
Respiren a trevés de la pell, i per poder respirar han d’utilitzar l’aparell ambula-
cral. N’hi ha que respiren per brànquies, però, estan poc desvolupades.
Els animals equinoderms són carnívors i s’alimenten, bàsicament, de petits
crustacis i de mol· luscs. Normalment tenen sexes separats tot i això hi han
espècies hermafrodites. Tenen facundació externa. Dels ous neixen unes larves
nededores que, després de la metamorfosi, es converteixen en adults. Alguns,
com l’estrella de mar, tenen una gran capacitat regeneradora que el permet
que si se’ls hi cau o se li tranca, pot tornar-se a regenar i fins i tot fer un altre
animal, de la mateixa espècie, sempre i quan inclogui part del disc central.
Grups d’equinoderms
Asteroïdeus:
Estrelles de mar.
Ex 19 Pg 83
19. Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm:
Equinoderms: Grup d’animals invertebrats de simetría radial coberts per plaques i
espines. Es desplacen pel fons de mar gràcies als múltiples peus ambulacralsque
tenen. Per exemple, les estrelles i el eriçons de mar. Del grec, ekhinos, i dérma: pell.
Ex 20 Pg 83
20.Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa?
El sistema ambulacral es un aparell exclusiu dels equinoderms. Aquest sistema els
permet desplaçar-se, gràcies a que tenen peus ambulacrals acabats en ventosa.
Equinoïdeus:
Garotes o
eriçons de mar.
Ofiuroïdeus:
Falses estrelles.
Holoturioïdeus:
Cogombres de
mar.
Crinoïdeus:
Clavellines o lliris
de mar.

9. A fons
Dins del regne animal, els insectes constitueixen el grup amb el nom d’espècies i d’individus més nombrós.
Dintre d’aquest regne dels insectes els següents grups:
Himenòpters: Formigues, abelles, etc.
Tenen dos parells d’ales membranoses,
tot i que alguns no en tenen. L’aparell
bucal llepa, mossega, i xucla líquids.
Viuen en societats organitzades.
Dípteres: Mosques i mosquits.
Tenen un parell d’ales membranoses. Les
posteriors estan reduïdes a òrgans que
mantenen l’equilibri quan volen, que es
diuen balancins. L’aparell bucal és xucla-
dor.
Coleòpters: Escarabats.
Tenen dos parells d’ales. Les anteriors
són gruixudes, dures i opaques, i les
posteriors membranoses i quan estan
amb repòs estan plegades. L’aparell
bucal és mossegadora i mastegador.
Dermàpters: Estisoretes.
Tenen les ales anteriors són molt curtes
i le posteriors molt grosses, membrano-
ses i plegades quan estan amb repòs.
L’aparell bucal és mastegador.
Ortòpters: Slatamartins i grills.
Tenen dos parells d’ales, les anteriors
endurides i les posteriors plegades sota
les primeres. L’aparell bucal es mastega-
dor.
Heteròpters: Xinxes.
Tenen dos parells d’ales. Les anteriors
tenen una part engruixida i les poste-
riors son membranoses.
La boca està adaptada per xuclar i
perforar.
Lepidòpters: Papallones i arnes.
Tenen dos parells d’ales membranoses
amb escates. L’aparell bucal és xucla-
dor.
Odonats: Libèl· lules.
Tenen dos parells d’ales estretes, grosses i
membranoses. L’aparell bucal és maste-
gador.
Sifonàpters: Puces.
No tenen ales. Les potes estan adapta-
des per fer salts. La boca és xucladora i
està adaptada per perforar la pell.