Laura puig 3A

A

revista invertebrat 3A

LAURA PUIG
MARIA CASTELLS
ALEIX JÁNDULA
MIREIA TASIAS
DATA: 19/2/15
1r ESO A
Ciències de la naturalesa, 2014-2015
1. Els porífers i els celenterats
2. Els cucs
3. Els mol·luscs
4. Els artòpodes
5. Els equinoderms
Els porífers són animals d’una organitazació molt senzilla, ja que no tenen ni òrgans ni
aparells. Els cos està perforat per porus, que es comuniquen per mitjà de canals. A
l’interior hi ha una cavitat atrial, que comunica amb l’exterior per un orifici anome-
nat òscul.
A quina característica del cos
d’una esponja fa referencia el
nom d’un porífer? Els
porus. En
què es diferencien un pòlip i una
medusa? En què s’assemblen?
És diferencien en que la medusa
es mou i el pòlip és queda fixat
al terra i s’assemblen que els dos
tenen tentacles.
25. En el dibuix següent es po-
den observar diversos porífers i
celenterats. a)
meduses, coralls i esponges.
b) meduses forma de: meduses.
Coralls dorma de: pòlips
Els celenterats són animals d’una organització molt senzilla, ja
que no tenen ni òrgans ni aparells. Presenten simetría radial,
tenen tentacles. L’obertura comunica amb la cavitat gastro-
vascular que funciona com un estómac. Els celenterats són
carnívors. Poden presentar dues formes:
Forma de pòlip: tenen forma de sac tubular com els coralls.
Forma de medusa: tenen forma de paraigua com les medu-
ses
Viuen fixos al
terra, tenen el
cos en forma
de sac. Fil-
tren l’aigua i
n’obtenen
l’oxigen i ali-
mentació. Te-
nen una gran
capacitat de
regeneració.
ESPONGES
1. ELS ANIMALS INVERTEBRATS
. ELS PO-
RÍFERS
MEDUSES
24.Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de
fletxes el recorregut que fa el corrent d’aigua des que hi entra
fins que en surt.
LAURA PUIG
2. ELS CUCS
El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet.
ELS PLASTIHELMINTS
Són els cuc més simples.
Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de lo-
comoció.
Alguns són aquàtics o de medi humit, altres són paràsits.
No tenen ni aparell digestiu ni aparell respiratori.
Són hermafrodites (tenen òrgans masculins i femenins).
ELS NEMATODES
La triquina i els cucs intestinals són nematodes.
Tenen el cos cilíndric, tou, els extrems acaben en punta.
La majoria són de vida lliure, i habiten en amnients aquàtics i en am-
bients terrestres.
Alguns són paràsits i produeixen malalties els animals i a les plantes.
No tenen òrgans respiratoris.
ELS ANÈL·LIDS
· Tenen e cos tou, cilíndric i dividit en anells. Aquests
anells que es repeteixen s’anomenen metameria.
Menys la sangonera, a la part inferior de cada anell tenen uns apèn-
dixs rígids molt petits, els quetes que contribueixen a la locomoció,
alguns com els cucs de terra, tenen un engruixament, el clitel, inter-
vé en la reproducció.
· Hi han espècies que són hermafrodites i altres que te-
nen els sexes separats.
3. Quines diferències hi ha entre els tres grups?
El grup dels platihelmints tene el cos pla i els nematodes el tenen cilíndric com els anèl·lids. Els platihel-
minds i els anèl·lids són hermafrodites i els nematodes no.
4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint, anèl·lid. Platihel-
mint: Grup d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i forma allargada. La majoria són
paràsits, com les tènies. Del grg, platýs: pla, i hélmis: cuc. Anèl·lid: Grup d’ani-
mals invertebrats que están recoberts d’un exoscalet i que tenen el cos segmentat i provït de potes
articolades, com l’escarbat, l’aranya o els cranc. Del greg, árrrthotm: articulat i podós: peu.
LAURA PUIG
Com són els mol·luscs?
3. ELS MOL·LUSCS
 Tenen simetria bilateral
 El seu cos tou es divideix en tres parts: cap, mas-
sa visceral i peu
 Peu musculós que serveix per nedar, reptar o
excavar.
 Tenen una membrana de que es diu mantell,
que normalment està a l’exterior en forma de
conquilla i els protegeix. Està formada per val-
ves. A vegades no tenen conquilla i a vegades
la tenen interior.
Com són les funcions dels mol·luscs?
Els aquàtics respiren per pulmons i els terrestres per
pulmons. Tenen una alimentació variada: poden ser
carnívors o hervívors.
N’hi ha que són hemafrodites i n’hi ha que tenen se-
xes diferents.
Poden tenir fecundació interna o exeterna i la majoria
són ovípars. Moltes espècies passen per la metamor-
fòsi.
Els mol·luscs es divideixen en 3 grups:
-Gasteròpodes Tenen un cap ben desenvolupat amb 4 tentacles (en els 2
més grans hi teten els ulls. Repten amb el seu peu musculòs. A la seva boca
tenen la rádula. Tots tenen conquilla menyse els llimacs.
-Bivalves Tots són aquàtics. Són els que tenen 2 valves i es tanquen per l’ac-
ció dels seus músculs potents. S’alimenten filtrant l’aigua, d’on retenen l’ali-
ment.
-Cefalòpodes: Tots són aquàtics. Els seus peus s’han transformat en tentacles.
La majoria no tenen conquilla. Respiren amb brànquies i són carnívors.
Grups de mol·luscs
Quines funcions té el peu dels mol·luscs? Serveix per nevar, reptar o excavar.
Quines són les parts principals dels peus del mol·lusc? El cap, la massa visceral i el peu.
Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode. Gasterò-
pode: Grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu ran a la part ventral
del cos que el permet reptar, com els cargols. Bivalve: Grup de mol·luscs que no presenten un cap dife-
renciat, i que tenen un peu aplanat en forma de destral i una conquilla amb dues valves o peces arti-
culades que encaixen una de l’altra. Cefalòpode: Grup de mol·luscs que tenen el cap envoltat de ten-
tacles i que generalment no tenen conquilla, com el pop.
A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què? Pertanyen als bivalves, perquè tenen dues clos-
ques
Gasteròpodes
Com per exemple el
cargol terrestre.
Bivalves
Com per exemple les
escopinyes.
Cefalòpodes
Com lper exemplea sí-
pia.
MARIA CASTELLS
Com és el cos dels artròpodes
4. ELS ARTRÒPODES
 Tenen simetria bilateral
 Tenen exosquelet fromat per peces articulades
 Tenen apèndix articulats: potes, antenes, ales o pe-
ces bocals
 Tenen el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdo-
men. Si tenen el cap i el tòrax fusionat, són cefalotò-
rax.
 Al cap tenen ulls, antenes i peces bocals.
 Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats.
 Els ulls poden ser simples o compostos.
Com són les funcions dels artròpodes
Tenen alimentació variada: carnívors, herbívors, carronyaires... Tenen sexes separats. Són ovípars i nor-
malment tenen fecundació interna. Alguns fan la metamorfosi.
Muden la pell, que vol dir que es desprenen de l’esquelet extern i en fan un de nou.
Es classifiquen en:
 Insectes
 Aràcnids
 Crustacis
 Miriàpodes
Els artròpodes es divideixen en les se-
güents parts: Antenes, ales, tòrax, cap i
abdomen.
Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode. Artròpode: Grup d’animals invertebrats que
estan recoberts d’un exosquelet i es tenen el cos segmentat i protegit de potes articulades.
Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes? Els protegeix del depredadors, evita la dessecació del cos,
cosa que els permet adaptar-se a tots els medis.
Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés? Perquè crei-
xen, aquest procés s’anomena muda.
Els artròpodes és el grup d’animals més nombrós. Actualment es coneixen més d’un milió d’espècies ar-
tròpodes.
Viuen en el medi terrestre, marí i d’aigua dola i presenten una gran varietat d’adaptacions a diferents
MARIA CASTELLS
Com són els insectes
Insectes
El tòrax presenta potes articulades i generalment ales. La
forma de les potes depèn del tipus de vida de l'insecte.
L'abdomen està segmentat i no té apèndixs.
La respiració es duu a terme per mitjà de tràquees, que s'o-
bren a l'exterior a través d'uns orificis petits situats sobretot a
l'abdomen.
Presenten sexes separats, i moltes vegades els mascles
sónmolt diferents de les femelles. Tenen fecundació interna i
són ovípars. De l'ou neix una larva que experimen-
ta metamorfosi, en la qual poden passar per una única fase
larvària o per dues fases.
Aparells bucals dels insectes
Boca maste-
gadora
(formiga)
Boca xucla-
dora
(papallona)
Boca maste-
gadora i
llepadora
(abella)
Metamorfosi de la papallona monarca.
De cada ou que ha post la femella, neix
una larva, anomenada eruga. L'eruga,
després d'un període de creixement i
maduració, passa per una fase de nimfa,
en la qual s'embolcalla dins d'un capoll,, i
experimenta un seguit de canvis i al final
es converteix en una papallona.
Foto larva
Foto crisàlida
Foto insecte adult
13.– Per què creus que els insectes també s’anomenen hexapodes?
Perquè tenen un esquelet extern
13.-Com respiren els insectes?
Per pulmons
29.-Les fotografíes seguents són d’un anelid i d’una eruga?
A– eruga B-anel·lid
37.-Quins dels animals següents també es consideren insectes socials?
C)Xinxes, polls i puces
Boca picadu-
ra i xucladora
(mosquit)
ALEIX JÁNDULA
Els aràcnids
Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé
tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides.
Tenen el cos dividit en dues regions:
el cefalotòrax i l'abdomen. Al cefalotòrax tenen dos-
quelícers, que els serveixen per menjar,
dos pedipalps, amb funció defensiva i tàctil, i quatre
parells de potes.
Els crustacis
Un llamàntol, una gamba, una cabra i un percebe són
crustacis. Gairebé tots són marins, però també n'hi ha
d'aigua dolça, com el cranc de riu, i alguns que són
terrestres, com el porquet de Sant Antoni.
Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l'abdomen, tot i
que en molts casos el cap i el tòrax estan units formant
el cefalotòrax.
Al cap hi tenen dos parells d'antenes, unes més llargues
que les altres, un parell d'ulls i mandíbules mastegado-
res. Al tòrax tenen, generalment, cinc parells de potes.
L'abdomen està segmentat.
Aranya
Crustaci
15.-Que son els quuelicers dels aracnids i qui-
na qualitat tenen.
Son com unes potes que serveixen per men-
jar
16.-Quina es la principal diferencia que hi ha
entre els centpeus i els milpeus.
Que el cent peus te un parell de potes i el
milpeus en te dos.
Els miriàpodes
Els centpeus, com l'escolopendra, i
els milpeus són miriàpodes. Són ar-
tròpodes terrestres que viuen en
llocs foscos i humits.
Tenen el cos allargat i format
pel cap i el tronc, amb un nombre
variable de segments iguals. A cada
segment poden tenir un parell de
potes, com en el cas dels cent-
peus, o dos parells de potes, com
tenen els milpeus. Al cap tenen un
parell d'antenes, ulls simples i una
boca amb mandíbules mastegado-
res.
mirapodes
ALEIX JÁNDULA
Com és el cos dels
7. Els equinoderms
 Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral.
 Tenen el cos de forma arrodonida .
 Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell
i que poden estar lliure, articulades o, fins i tot, soldades entre si.
 No tenen un cap diferencia, i la boca sol estar situada a la part inferior
del cos.
Com són les funcions dels
 Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest grup
d’animals, l’aparell ambulacral.
 Respiren a través de la pell, i fer-ho utilitzen l’aparell ambulacral.
 Són animals carnívors, i s’alimenten, bàsicament, de petits crustacis i de
mol·luscs.
 Normalment presenten sexes separats, algunes espècies hermafrodites.
Grups
Asteroïdeus. Es-
trelles de mar.
Equinoïdeus.
Garotes o eriçons
de mar.
Ofiuroïdeus. Fal-
ses estrelles.
Holoturioïdeus.
Cogombres de
mar.
Crinoïdeus. Clave-
llines o lliris de
mar.
MIREIA TASIAS
A fons
Himenòpters. Formigas, abelles, etc.
Tenen dos parells d’ales membra-
noses, tot i que alguns no en tenen.
L’aparell bucal està adaptat per
llepar, mossegar i xuclar líquids.
Viuen en societats organitzades.
Dípters. Mosques i mosquits.
Tenen un parell d’ales mem-
branoses.
Les posteriors estan reduïdes a
òrgans que mantenen l’equuili-
Coleòpters. Escarabats. Te-
nen dos parells d’ales. Les
anteriors són gruixudes, dures i
opaques, i les posteriors,
membranoses, i les tenen ple-
Dermàpters. Estisoretes. Tenen les
ales anteriors molt curtes i les pos-
teriors molt grosses i membrano-
ses, Pleguades pleguades sota
les primeres en estat de repòs.
L’aparell bucal és mastegador.
Ortòpters. Saltamartins i gri-
lls .Tenen dosparells d’ales, les
anteriors endurides i les poste-
riors pleguades sota les prime-
res. L’aparell bucal és maste-
Xinxes. Tenen dos parells
d’ales. Les anteriors tenen
una part engruixida i les pos-
teriors són membranoses. La
boca està adaptada per
perforar i per xuclar.
Lepidòpters. Papallones i ar-
nes. Tenen dos parells d’ales
membranoses amb escates.
L’aparell bucal és xuclador, i
està enrotllat en estat de
Odonats. Libèl·lules. Tenen dos
parells d’ales estretes, grosses i
membranoses. L’aparell bucal
és mastegador.
Sifonàpters. Puces. No tenen
ales. Les potes estan adepta-
des per fer salts. La boca és
xucladora i està adeptada
per perforarla pell.
MIREIA TASIAS

Recommandé

Revista invertebrats par
Revista invertebratsRevista invertebrats
Revista invertebratsalex_mascu
446 vues9 diapositives
revista invertebrat 1A par
revista invertebrat 1Arevista invertebrat 1A
revista invertebrat 1Aalex_mascu
381 vues9 diapositives
Revista invertebrats par
Revista invertebratsRevista invertebrats
Revista invertebratsalex_mascu
569 vues9 diapositives
Robert vargas 6A par
Robert vargas 6ARobert vargas 6A
Robert vargas 6Aalex_mascu
533 vues9 diapositives
Animals invertebrats par
Animals invertebratsAnimals invertebrats
Animals invertebratsalex_mascu
1.7K vues9 diapositives
Núria subirana 5A par
Núria subirana 5ANúria subirana 5A
Núria subirana 5Aalex_mascu
452 vues9 diapositives

Contenu connexe

Tendances

Berta boixadé 2B par
Berta boixadé 2BBerta boixadé 2B
Berta boixadé 2Balex_mascu
541 vues9 diapositives
Animals invertebrats par
Animals invertebratsAnimals invertebrats
Animals invertebratsalex_mascu
3K vues9 diapositives
Animals invertebrats par
Animals invertebratsAnimals invertebrats
Animals invertebratsalex_mascu
6K vues9 diapositives
Revista invertebrats par
Revista invertebrats Revista invertebrats
Revista invertebrats alex_mascu
564 vues9 diapositives
Martina coll 4A par
Martina coll 4AMartina coll 4A
Martina coll 4Aalex_mascu
506 vues9 diapositives
revista invertebrats par
revista invertebratsrevista invertebrats
revista invertebratsalex_mascu
667 vues7 diapositives

Tendances(20)

En vedette

Grup 2 efecte hivernacle par
Grup 2 efecte hivernacleGrup 2 efecte hivernacle
Grup 2 efecte hivernaclealex_mascu
264 vues6 diapositives
Grup 7 la destrucció dels hàbitats par
Grup 7 la destrucció dels hàbitatsGrup 7 la destrucció dels hàbitats
Grup 7 la destrucció dels hàbitatsalex_mascu
213 vues5 diapositives
Enric Martín eclipsi de sol par
Enric Martín eclipsi de solEnric Martín eclipsi de sol
Enric Martín eclipsi de solalex_mascu
433 vues3 diapositives
Anna bonet eclipsis de sol par
Anna bonet eclipsis de solAnna bonet eclipsis de sol
Anna bonet eclipsis de solalex_mascu
556 vues2 diapositives
Grup 1 contaminació radioactiva par
Grup 1 contaminació radioactivaGrup 1 contaminació radioactiva
Grup 1 contaminació radioactivaalex_mascu
167 vues7 diapositives
Dídac betoret forats negres par
Dídac betoret  forats negresDídac betoret  forats negres
Dídac betoret forats negresalex_mascu
371 vues1 diapositive

En vedette(20)

Grup 2 efecte hivernacle par alex_mascu
Grup 2 efecte hivernacleGrup 2 efecte hivernacle
Grup 2 efecte hivernacle
alex_mascu264 vues
Grup 7 la destrucció dels hàbitats par alex_mascu
Grup 7 la destrucció dels hàbitatsGrup 7 la destrucció dels hàbitats
Grup 7 la destrucció dels hàbitats
alex_mascu213 vues
Enric Martín eclipsi de sol par alex_mascu
Enric Martín eclipsi de solEnric Martín eclipsi de sol
Enric Martín eclipsi de sol
alex_mascu433 vues
Anna bonet eclipsis de sol par alex_mascu
Anna bonet eclipsis de solAnna bonet eclipsis de sol
Anna bonet eclipsis de sol
alex_mascu556 vues
Grup 1 contaminació radioactiva par alex_mascu
Grup 1 contaminació radioactivaGrup 1 contaminació radioactiva
Grup 1 contaminació radioactiva
alex_mascu167 vues
Dídac betoret forats negres par alex_mascu
Dídac betoret  forats negresDídac betoret  forats negres
Dídac betoret forats negres
alex_mascu371 vues
Estació espacial par alex_mascu
Estació espacialEstació espacial
Estació espacial
alex_mascu526 vues
Grup 5 afebliment de la capa d'ozó. par alex_mascu
Grup 5 afebliment de la capa d'ozó.Grup 5 afebliment de la capa d'ozó.
Grup 5 afebliment de la capa d'ozó.
alex_mascu329 vues
Charles darwin eric gabarrós par alex_mascu
Charles darwin eric gabarrósCharles darwin eric gabarrós
Charles darwin eric gabarrós
alex_mascu143 vues
Grup 4 la contaminació de l’aigua dolça par alex_mascu
Grup 4 la contaminació de l’aigua dolçaGrup 4 la contaminació de l’aigua dolça
Grup 4 la contaminació de l’aigua dolça
alex_mascu397 vues
Cnidaris i Porífers par Mprof
Cnidaris i PorífersCnidaris i Porífers
Cnidaris i Porífers
Mprof24.2K vues
Linx nòrdic tots par alex_mascu
Linx nòrdic totsLinx nòrdic tots
Linx nòrdic tots
alex_mascu374 vues
Àguila imperial ibèrica par alex_mascu
Àguila imperial  ibèricaÀguila imperial  ibèrica
Àguila imperial ibèrica
alex_mascu304 vues

Similaire à Laura puig 3A

Aina altadill 1B par
Aina altadill 1BAina altadill 1B
Aina altadill 1Balex_mascu
586 vues9 diapositives
Els animals invertebrats par
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebratsAnna Fané
3.7K vues25 diapositives
Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11 par
Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11
Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11Juan Carlos
1K vues28 diapositives
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebrats par
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebratsPlantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebratsalex_mascu
1.3K vues9 diapositives
Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1 par
Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1
Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1annasoler79
836 vues21 diapositives
Grup 4 par
Grup 4Grup 4
Grup 4alex_mascu
996 vues9 diapositives

Similaire à Laura puig 3A(14)

Els animals invertebrats par Anna Fané
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
Anna Fané3.7K vues
Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11 par Juan Carlos
Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11
Alonso irene nat_3r_t_10 _ 11
Juan Carlos1K vues
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebrats par alex_mascu
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebratsPlantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
Plantilla publicacio dossier zoologic invertebrats
alex_mascu1.3K vues
Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1 par annasoler79
Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1
Els animals-invertebratscinque-1234971263870170-1
annasoler79836 vues
Els artròpodes par josepedros
Els artròpodesEls artròpodes
Els artròpodes
josepedros2.3K vues

Plus de alex_mascu

Voyager par
VoyagerVoyager
Voyageralex_mascu
558 vues7 diapositives
Projecte cassini par
Projecte cassiniProjecte cassini
Projecte cassinialex_mascu
260 vues9 diapositives
Mart en el dia d’avui par
Mart en el dia d’avuiMart en el dia d’avui
Mart en el dia d’avuialex_mascu
321 vues8 diapositives
L’home a mart par
L’home a martL’home a mart
L’home a martalex_mascu
190 vues11 diapositives
Forats negres par
Forats negresForats negres
Forats negresalex_mascu
490 vues7 diapositives
Astronomia i astrologia xinesa par
Astronomia i astrologia xinesaAstronomia i astrologia xinesa
Astronomia i astrologia xinesaalex_mascu
183 vues13 diapositives

Plus de alex_mascu(20)

Mart en el dia d’avui par alex_mascu
Mart en el dia d’avuiMart en el dia d’avui
Mart en el dia d’avui
alex_mascu321 vues
Astronomia i astrologia xinesa par alex_mascu
Astronomia i astrologia xinesaAstronomia i astrologia xinesa
Astronomia i astrologia xinesa
alex_mascu183 vues
Astronomia egipcia antiga par alex_mascu
Astronomia egipcia antigaAstronomia egipcia antiga
Astronomia egipcia antiga
alex_mascu224 vues
Projecte apolo 11 par alex_mascu
Projecte apolo 11Projecte apolo 11
Projecte apolo 11
alex_mascu214 vues
Maies inques asteques par alex_mascu
Maies inques astequesMaies inques asteques
Maies inques asteques
alex_mascu1.2K vues
Estació espacial nasa par alex_mascu
Estació espacial nasaEstació espacial nasa
Estació espacial nasa
alex_mascu237 vues
Coets i llançadores especials par alex_mascu
Coets i llançadores especialsCoets i llançadores especials
Coets i llançadores especials
alex_mascu298 vues
Nous projectes de la NASA par alex_mascu
Nous projectes de la NASANous projectes de la NASA
Nous projectes de la NASA
alex_mascu419 vues

Dernier

Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T par
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1TExhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1TInstitut-Escola Les Vinyes
9 vues48 diapositives
RECORDAR.pptx par
RECORDAR.pptxRECORDAR.pptx
RECORDAR.pptxxavier48a
5 vues19 diapositives
Redissenyar la nostra feina.pdf par
Redissenyar la nostra feina.pdfRedissenyar la nostra feina.pdf
Redissenyar la nostra feina.pdfRaulGomez822561
13 vues4 diapositives
PGA 23-24 par
PGA 23-24 PGA 23-24
PGA 23-24 zerlaparellada
8 vues48 diapositives
Catàleg Edunauta Lloret de Mar - Desembre par
Catàleg Edunauta Lloret de Mar - DesembreCatàleg Edunauta Lloret de Mar - Desembre
Catàleg Edunauta Lloret de Mar - Desembreajuntlloretdemar
5 vues1 diapositive
Avaluar competències sl.pptx par
Avaluar competències sl.pptxAvaluar competències sl.pptx
Avaluar competències sl.pptxRamon Grau
12 vues37 diapositives

Laura puig 3A

  • 1. LAURA PUIG MARIA CASTELLS ALEIX JÁNDULA MIREIA TASIAS DATA: 19/2/15 1r ESO A Ciències de la naturalesa, 2014-2015 1. Els porífers i els celenterats 2. Els cucs 3. Els mol·luscs 4. Els artòpodes 5. Els equinoderms
  • 2. Els porífers són animals d’una organitazació molt senzilla, ja que no tenen ni òrgans ni aparells. Els cos està perforat per porus, que es comuniquen per mitjà de canals. A l’interior hi ha una cavitat atrial, que comunica amb l’exterior per un orifici anome- nat òscul. A quina característica del cos d’una esponja fa referencia el nom d’un porífer? Els porus. En què es diferencien un pòlip i una medusa? En què s’assemblen? És diferencien en que la medusa es mou i el pòlip és queda fixat al terra i s’assemblen que els dos tenen tentacles. 25. En el dibuix següent es po- den observar diversos porífers i celenterats. a) meduses, coralls i esponges. b) meduses forma de: meduses. Coralls dorma de: pòlips Els celenterats són animals d’una organització molt senzilla, ja que no tenen ni òrgans ni aparells. Presenten simetría radial, tenen tentacles. L’obertura comunica amb la cavitat gastro- vascular que funciona com un estómac. Els celenterats són carnívors. Poden presentar dues formes: Forma de pòlip: tenen forma de sac tubular com els coralls. Forma de medusa: tenen forma de paraigua com les medu- ses Viuen fixos al terra, tenen el cos en forma de sac. Fil- tren l’aigua i n’obtenen l’oxigen i ali- mentació. Te- nen una gran capacitat de regeneració. ESPONGES 1. ELS ANIMALS INVERTEBRATS . ELS PO- RÍFERS MEDUSES 24.Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de fletxes el recorregut que fa el corrent d’aigua des que hi entra fins que en surt. LAURA PUIG
  • 3. 2. ELS CUCS El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet. ELS PLASTIHELMINTS Són els cuc més simples. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de lo- comoció. Alguns són aquàtics o de medi humit, altres són paràsits. No tenen ni aparell digestiu ni aparell respiratori. Són hermafrodites (tenen òrgans masculins i femenins). ELS NEMATODES La triquina i els cucs intestinals són nematodes. Tenen el cos cilíndric, tou, els extrems acaben en punta. La majoria són de vida lliure, i habiten en amnients aquàtics i en am- bients terrestres. Alguns són paràsits i produeixen malalties els animals i a les plantes. No tenen òrgans respiratoris. ELS ANÈL·LIDS · Tenen e cos tou, cilíndric i dividit en anells. Aquests anells que es repeteixen s’anomenen metameria. Menys la sangonera, a la part inferior de cada anell tenen uns apèn- dixs rígids molt petits, els quetes que contribueixen a la locomoció, alguns com els cucs de terra, tenen un engruixament, el clitel, inter- vé en la reproducció. · Hi han espècies que són hermafrodites i altres que te- nen els sexes separats. 3. Quines diferències hi ha entre els tres grups? El grup dels platihelmints tene el cos pla i els nematodes el tenen cilíndric com els anèl·lids. Els platihel- minds i els anèl·lids són hermafrodites i els nematodes no. 4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint, anèl·lid. Platihel- mint: Grup d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i forma allargada. La majoria són paràsits, com les tènies. Del grg, platýs: pla, i hélmis: cuc. Anèl·lid: Grup d’ani- mals invertebrats que están recoberts d’un exoscalet i que tenen el cos segmentat i provït de potes articolades, com l’escarbat, l’aranya o els cranc. Del greg, árrrthotm: articulat i podós: peu. LAURA PUIG
  • 4. Com són els mol·luscs? 3. ELS MOL·LUSCS  Tenen simetria bilateral  El seu cos tou es divideix en tres parts: cap, mas- sa visceral i peu  Peu musculós que serveix per nedar, reptar o excavar.  Tenen una membrana de que es diu mantell, que normalment està a l’exterior en forma de conquilla i els protegeix. Està formada per val- ves. A vegades no tenen conquilla i a vegades la tenen interior. Com són les funcions dels mol·luscs? Els aquàtics respiren per pulmons i els terrestres per pulmons. Tenen una alimentació variada: poden ser carnívors o hervívors. N’hi ha que són hemafrodites i n’hi ha que tenen se- xes diferents. Poden tenir fecundació interna o exeterna i la majoria són ovípars. Moltes espècies passen per la metamor- fòsi. Els mol·luscs es divideixen en 3 grups: -Gasteròpodes Tenen un cap ben desenvolupat amb 4 tentacles (en els 2 més grans hi teten els ulls. Repten amb el seu peu musculòs. A la seva boca tenen la rádula. Tots tenen conquilla menyse els llimacs. -Bivalves Tots són aquàtics. Són els que tenen 2 valves i es tanquen per l’ac- ció dels seus músculs potents. S’alimenten filtrant l’aigua, d’on retenen l’ali- ment. -Cefalòpodes: Tots són aquàtics. Els seus peus s’han transformat en tentacles. La majoria no tenen conquilla. Respiren amb brànquies i són carnívors. Grups de mol·luscs Quines funcions té el peu dels mol·luscs? Serveix per nevar, reptar o excavar. Quines són les parts principals dels peus del mol·lusc? El cap, la massa visceral i el peu. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode. Gasterò- pode: Grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu ran a la part ventral del cos que el permet reptar, com els cargols. Bivalve: Grup de mol·luscs que no presenten un cap dife- renciat, i que tenen un peu aplanat en forma de destral i una conquilla amb dues valves o peces arti- culades que encaixen una de l’altra. Cefalòpode: Grup de mol·luscs que tenen el cap envoltat de ten- tacles i que generalment no tenen conquilla, com el pop. A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què? Pertanyen als bivalves, perquè tenen dues clos- ques Gasteròpodes Com per exemple el cargol terrestre. Bivalves Com per exemple les escopinyes. Cefalòpodes Com lper exemplea sí- pia. MARIA CASTELLS
  • 5. Com és el cos dels artròpodes 4. ELS ARTRÒPODES  Tenen simetria bilateral  Tenen exosquelet fromat per peces articulades  Tenen apèndix articulats: potes, antenes, ales o pe- ces bocals  Tenen el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdo- men. Si tenen el cap i el tòrax fusionat, són cefalotò- rax.  Al cap tenen ulls, antenes i peces bocals.  Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats.  Els ulls poden ser simples o compostos. Com són les funcions dels artròpodes Tenen alimentació variada: carnívors, herbívors, carronyaires... Tenen sexes separats. Són ovípars i nor- malment tenen fecundació interna. Alguns fan la metamorfosi. Muden la pell, que vol dir que es desprenen de l’esquelet extern i en fan un de nou. Es classifiquen en:  Insectes  Aràcnids  Crustacis  Miriàpodes Els artròpodes es divideixen en les se- güents parts: Antenes, ales, tòrax, cap i abdomen. Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode. Artròpode: Grup d’animals invertebrats que estan recoberts d’un exosquelet i es tenen el cos segmentat i protegit de potes articulades. Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes? Els protegeix del depredadors, evita la dessecació del cos, cosa que els permet adaptar-se a tots els medis. Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés? Perquè crei- xen, aquest procés s’anomena muda. Els artròpodes és el grup d’animals més nombrós. Actualment es coneixen més d’un milió d’espècies ar- tròpodes. Viuen en el medi terrestre, marí i d’aigua dola i presenten una gran varietat d’adaptacions a diferents MARIA CASTELLS
  • 6. Com són els insectes Insectes El tòrax presenta potes articulades i generalment ales. La forma de les potes depèn del tipus de vida de l'insecte. L'abdomen està segmentat i no té apèndixs. La respiració es duu a terme per mitjà de tràquees, que s'o- bren a l'exterior a través d'uns orificis petits situats sobretot a l'abdomen. Presenten sexes separats, i moltes vegades els mascles sónmolt diferents de les femelles. Tenen fecundació interna i són ovípars. De l'ou neix una larva que experimen- ta metamorfosi, en la qual poden passar per una única fase larvària o per dues fases. Aparells bucals dels insectes Boca maste- gadora (formiga) Boca xucla- dora (papallona) Boca maste- gadora i llepadora (abella) Metamorfosi de la papallona monarca. De cada ou que ha post la femella, neix una larva, anomenada eruga. L'eruga, després d'un període de creixement i maduració, passa per una fase de nimfa, en la qual s'embolcalla dins d'un capoll,, i experimenta un seguit de canvis i al final es converteix en una papallona. Foto larva Foto crisàlida Foto insecte adult 13.– Per què creus que els insectes també s’anomenen hexapodes? Perquè tenen un esquelet extern 13.-Com respiren els insectes? Per pulmons 29.-Les fotografíes seguents són d’un anelid i d’una eruga? A– eruga B-anel·lid 37.-Quins dels animals següents també es consideren insectes socials? C)Xinxes, polls i puces Boca picadu- ra i xucladora (mosquit) ALEIX JÁNDULA
  • 7. Els aràcnids Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides. Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i l'abdomen. Al cefalotòrax tenen dos- quelícers, que els serveixen per menjar, dos pedipalps, amb funció defensiva i tàctil, i quatre parells de potes. Els crustacis Un llamàntol, una gamba, una cabra i un percebe són crustacis. Gairebé tots són marins, però també n'hi ha d'aigua dolça, com el cranc de riu, i alguns que són terrestres, com el porquet de Sant Antoni. Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l'abdomen, tot i que en molts casos el cap i el tòrax estan units formant el cefalotòrax. Al cap hi tenen dos parells d'antenes, unes més llargues que les altres, un parell d'ulls i mandíbules mastegado- res. Al tòrax tenen, generalment, cinc parells de potes. L'abdomen està segmentat. Aranya Crustaci 15.-Que son els quuelicers dels aracnids i qui- na qualitat tenen. Son com unes potes que serveixen per men- jar 16.-Quina es la principal diferencia que hi ha entre els centpeus i els milpeus. Que el cent peus te un parell de potes i el milpeus en te dos. Els miriàpodes Els centpeus, com l'escolopendra, i els milpeus són miriàpodes. Són ar- tròpodes terrestres que viuen en llocs foscos i humits. Tenen el cos allargat i format pel cap i el tronc, amb un nombre variable de segments iguals. A cada segment poden tenir un parell de potes, com en el cas dels cent- peus, o dos parells de potes, com tenen els milpeus. Al cap tenen un parell d'antenes, ulls simples i una boca amb mandíbules mastegado- res. mirapodes ALEIX JÁNDULA
  • 8. Com és el cos dels 7. Els equinoderms  Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral.  Tenen el cos de forma arrodonida .  Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell i que poden estar lliure, articulades o, fins i tot, soldades entre si.  No tenen un cap diferencia, i la boca sol estar situada a la part inferior del cos. Com són les funcions dels  Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest grup d’animals, l’aparell ambulacral.  Respiren a través de la pell, i fer-ho utilitzen l’aparell ambulacral.  Són animals carnívors, i s’alimenten, bàsicament, de petits crustacis i de mol·luscs.  Normalment presenten sexes separats, algunes espècies hermafrodites. Grups Asteroïdeus. Es- trelles de mar. Equinoïdeus. Garotes o eriçons de mar. Ofiuroïdeus. Fal- ses estrelles. Holoturioïdeus. Cogombres de mar. Crinoïdeus. Clave- llines o lliris de mar. MIREIA TASIAS
  • 9. A fons Himenòpters. Formigas, abelles, etc. Tenen dos parells d’ales membra- noses, tot i que alguns no en tenen. L’aparell bucal està adaptat per llepar, mossegar i xuclar líquids. Viuen en societats organitzades. Dípters. Mosques i mosquits. Tenen un parell d’ales mem- branoses. Les posteriors estan reduïdes a òrgans que mantenen l’equuili- Coleòpters. Escarabats. Te- nen dos parells d’ales. Les anteriors són gruixudes, dures i opaques, i les posteriors, membranoses, i les tenen ple- Dermàpters. Estisoretes. Tenen les ales anteriors molt curtes i les pos- teriors molt grosses i membrano- ses, Pleguades pleguades sota les primeres en estat de repòs. L’aparell bucal és mastegador. Ortòpters. Saltamartins i gri- lls .Tenen dosparells d’ales, les anteriors endurides i les poste- riors pleguades sota les prime- res. L’aparell bucal és maste- Xinxes. Tenen dos parells d’ales. Les anteriors tenen una part engruixida i les pos- teriors són membranoses. La boca està adaptada per perforar i per xuclar. Lepidòpters. Papallones i ar- nes. Tenen dos parells d’ales membranoses amb escates. L’aparell bucal és xuclador, i està enrotllat en estat de Odonats. Libèl·lules. Tenen dos parells d’ales estretes, grosses i membranoses. L’aparell bucal és mastegador. Sifonàpters. Puces. No tenen ales. Les potes estan adepta- des per fer salts. La boca és xucladora i està adeptada per perforarla pell. MIREIA TASIAS