Filosofia i lògica

6. 1.3 Les paradoxes lògiques Una paradoxa és una proposició que implica necessàriament una contradicció. “ Aquest enunciat és fals” “ Epimènides, el cretenc, afirma que tots els cretencs són mentiders” “ Joan és l’únic habitant de Sitges que afaita a tots aquells habitants de Sitges que no s’afaiten ells mateixos”

7. 1.3 Les paradoxes lògiques B. Russell – Solució a les paradoxes: la jerarquització del llenguatge (llenguatge i metallenguatge). Llenguatges Exemple Referència Llenguatge L “ Els cretencs són mentiders” Un fet del món Llenguatge L + 1 “ Epimènides va dir que ...” Llenguatge L Llenguatge L + 2 “ No és veritat que Epimènides ...” Llenguatge L + 1

10. 2. La lògica informal (fal·làcies informals) TIPUS Definició Fal·làcia ad verecundiam Apel·lació a l’argument d’autoritat Fal·làcia ad hominem Desacreditar qui defensa l’argument Fal·làcia ad populum Apel·lació als sentiments o prejudicis de l’auditori Fal·làcia ad ignorantiam Donar com vertader allò que no es pot demostrar com a fals Fal·làcia ad baculum Amenaçar o coaccionar sense raonar Generalització indeguda Inferir una conclusió a partir d’un número de casos insuficients Falsa causa Donar com a vàlida una causa insuficient o errònia Fal·làcia semàntica Fer servir un terme de manera equivoca Fal·làcies circulars La veritat de les premisses i la de la conclusió depenen l’una de l’altra

14. 3.3 El llenguatge de la lògica El llenguatge natural és equívoc i per tant els seus enunciats són ambigus i imprecisos. La lògica, com a ciència que és, exigeix precisió, i, per tant, ha d’eliminar les ambigüitats del llenguatge natural. Per aquesta raó la lògica inventa un llenguatge artificial de caràcter formal que elimina aquests inconvenients. La formalització és el procediment mitjançant el qual es transforma el llenguatge natural en llenguatge formal. Al formalitzar un enunciat s’elimina l’ambigüitat del llenguatge natural perquè es buida l’enunciat del seu significat.

19. 4.2. Els símbols de la lògica d’enunciats NEGACIÓ  CONJUNCIÓ  DISJUNCIÓ  CONDICIONAL  BICONDICIONAL ↔ No i o Si ... Aleshores Si i només si “ No plou” “ plou i fa sol” “ plou o fa sol” “ Si ho jures, aleshores et creuré” “ Aprovaràs l’examen si i només si estudies”  p p  q p  q p  q p ↔ q Monàdic Diàdics