1. 108/12/13 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS
Epistemologia i ontologia medievalsEpistemologia i ontologia medievals
Trets específics més característicsTrets específics més característics

Desplegament de les grans religions de salvació (cristianisme iDesplegament de les grans religions de salvació (cristianisme i
islam), estranyes a la cultura i a la filosofia grega.islam), estranyes a la cultura i a la filosofia grega.

Conflicte ideològic inevitable entre tradicions tan diferents.Conflicte ideològic inevitable entre tradicions tan diferents.
Problemes objecte de reflexió en aquest període:Problemes objecte de reflexió en aquest període:

La relació entre veritats de Raó i veritats de Fe.La relació entre veritats de Raó i veritats de Fe.

La disputa entorn de la naturalesa dels universals.La disputa entorn de la naturalesa dels universals.
Pensadors més destacatsPensadors més destacats

AGUSTÍ D’HIPONA (IV-V)AGUSTÍ D’HIPONA (IV-V)

ANSELM DE CANTERBURY (XI)ANSELM DE CANTERBURY (XI)

AVICENA (XI)AVICENA (XI)

AVERROÏS (XII)AVERROÏS (XII)

TOMÀS D’AQUINO (XIII)TOMÀS D’AQUINO (XIII)

GUILLEM D’OCCAM (XIV)GUILLEM D’OCCAM (XIV)

2. 208/12/13 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS
Veritats de Raó i veritats de Fe (I)Veritats de Raó i veritats de Fe (I)
En la tradició filosòfica grega la Veritat delEn la tradició filosòfica grega la Veritat del
coneixement reclama el suportconeixement reclama el suport

De la lògicaDe la lògica

De l’experiènciaDe l’experiència
L’aparició de les religions de salvacióL’aparició de les religions de salvació
implica que la veritat derivaimplica que la veritat deriva

De la revelació divinaDe la revelació divina

3. 308/12/13 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS
Veritats de Raó i veritats de Fe (II)Veritats de Raó i veritats de Fe (II)
Davant d’aquestDavant d’aquest
conflicte, entre elsconflicte, entre els
primers pensadorsprimers pensadors
cristians escristians es
desenvolupen tresdesenvolupen tres
actituds diferents:actituds diferents:
Actitud racionalistaActitud racionalista::
Totes les veritats revelades poden serTotes les veritats revelades poden ser
compreses per la raó (intent de fer delcompreses per la raó (intent de fer del
cristianisme una filosofia, competint amb lescristianisme una filosofia, competint amb les
altres escoles filosòfiques).altres escoles filosòfiques).
Actitud irracionalista:Actitud irracionalista:
Les veritats revelades són incomprensiblesLes veritats revelades són incomprensibles
per a l’enteniment humà i, per tant,per a l’enteniment humà i, per tant,
absurdes (religió i filosofia són radicalmentabsurdes (religió i filosofia són radicalment
incompatibles)incompatibles)
Actitud conciliadora:Actitud conciliadora:
Entre les veritats revelades, moltes són aEntre les veritats revelades, moltes són a
l’abast de la raó, però n’hi ha d’altres a lesl’abast de la raó, però n’hi ha d’altres a les
que la raó, per si sola, no pot accedir-hique la raó, per si sola, no pot accedir-hi
(filosofia i religió no són incompatibles: la(filosofia i religió no són incompatibles: la
raó pot ajudar a interpretar els textosraó pot ajudar a interpretar els textos
sagrats).sagrats).

4. 408/12/13 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS
Veritats de Raó i veritats de Fe (III)Veritats de Raó i veritats de Fe (III)
Tant en la tradicióTant en la tradició
cristiana com en lacristiana com en la
islàmica, acabaràislàmica, acabarà
predominant l’actitudpredominant l’actitud
conciliadora.conciliadora.

Agustí d’Hipona:Agustí d’Hipona:
“Crec per tal“Crec per tal
d’entendre, entencd’entendre, entenc
per tal de creure”per tal de creure”
Hi ha veritats de Raó (és l’àmbit –reduït-Hi ha veritats de Raó (és l’àmbit –reduït-
de la recerca experimental i de la lògica),de la recerca experimental i de la lògica),
Veritats de Fe (és l’àmbit del dogma) iVeritats de Fe (és l’àmbit del dogma) i
veritats a les que es pot arribar a travésveritats a les que es pot arribar a través
de la raó i de la fe (com a mostra, lesde la raó i de la fe (com a mostra, les
demostracions de l’existència de Déu)demostracions de l’existència de Déu)

Tres fonts de veritat enlloc de dues:Tres fonts de veritat enlloc de dues:
Revelació (fe), Lògica i Experiència.Revelació (fe), Lògica i Experiència.
En cas de conflicte entre Raó i Fe, laEn cas de conflicte entre Raó i Fe, la
primera queda subordinada a la segona:primera queda subordinada a la segona:

La filosofia és al servei de la teologiaLa filosofia és al servei de la teologia
Sacralització de les filosofies platònica i,Sacralització de les filosofies platònica i,
sobretot, aristotèlica. La reflexió queda,sobretot, aristotèlica. La reflexió queda,
massa sovint, obviada i substituïda pelmassa sovint, obviada i substituïda pel
recurs a l’autoritat.recurs a l’autoritat.

5. 508/12/13 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS
La disputa entorn dels universals (I)La disputa entorn dels universals (I)
El problemaEl problema::
Les representacionsLes representacions
mentals universals omentals universals o
conceptes, sónconceptes, són
coneixement deconeixement de
realitats universalsrealitats universals
(gèneres, espècies...)(gèneres, espècies...)
transcendents bétranscendents bé
immanents?immanents?
Filosofies d’enfoc platònicFilosofies d’enfoc platònic::
Els conceptes són elEls conceptes són el
coneixement de Realitatsconeixement de Realitats
existents més enllà del mónexistents més enllà del món
natural canviant (Idees –natural canviant (Idees –
models):models): transcendentstranscendents
Filosofies d’enfoc aristotèlicFilosofies d’enfoc aristotèlic::
Els conceptes són elEls conceptes són el
coneixement de l’essència oconeixement de l’essència o
Forma comuna a tots elsForma comuna a tots els
individus de la mateixa classe.individus de la mateixa classe.
Aquestes Formes sónAquestes Formes són
immanentsimmanents..

6. 608/12/13 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS
La disputa entorn dels universals (II)La disputa entorn dels universals (II)
Guillem d’Occam (XIV)Guillem d’Occam (XIV)
NominalismeNominalisme: Rebuig d’ambdues postures. No: Rebuig d’ambdues postures. No
existeixenexisteixen realitats universalsrealitats universals. Els nostres. Els nostres
conceptes (representacions mentals universals)conceptes (representacions mentals universals)
sónsón el significat del nomel significat del nom comú que donem acomú que donem a
individus queindividus que s’assemblens’assemblen..
La postura nominalista és conseqüència delLa postura nominalista és conseqüència del
Principi d’economia metafísicaPrincipi d’economia metafísica ((navallanavalla
d’Occamd’Occam): No s’han de multiplicar les hipòtesis): No s’han de multiplicar les hipòtesis
sense necessitat. Tant les “Idees” platòniquessense necessitat. Tant les “Idees” platòniques
com les “essències” aristotèliques resultencom les “essències” aristotèliques resulten
perfectament prescindibles.perfectament prescindibles.

7. 608/12/13 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS
La disputa entorn dels universals (II)La disputa entorn dels universals (II)
Guillem d’Occam (XIV)Guillem d’Occam (XIV)
NominalismeNominalisme: Rebuig d’ambdues postures. No: Rebuig d’ambdues postures. No
existeixenexisteixen realitats universalsrealitats universals. Els nostres. Els nostres
conceptes (representacions mentals universals)conceptes (representacions mentals universals)
sónsón el significat del nomel significat del nom comú que donem acomú que donem a
individus queindividus que s’assemblens’assemblen..
La postura nominalista és conseqüència delLa postura nominalista és conseqüència del
Principi d’economia metafísicaPrincipi d’economia metafísica ((navallanavalla
d’Occamd’Occam): No s’han de multiplicar les hipòtesis): No s’han de multiplicar les hipòtesis
sense necessitat. Tant les “Idees” platòniquessense necessitat. Tant les “Idees” platòniques
com les “essències” aristotèliques resultencom les “essències” aristotèliques resulten
perfectament prescindibles.perfectament prescindibles.