Diari Estudiant Octubre

(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10195B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07

ANY XVI CONSELL DE CENT 425-427 www.elperiodicoalescola.com DIRECTOR:
OCTUBRE DEL 2007 EXEMPLAR GRATUÏT
NÚMERO 1 BARCELONA. 08009. TEL. 93.265.53.53 e-mail: pestudiant@elperiodico.com RAFAEL NADAL

e
de l’estudiant

elPeriódico de Catalunya

MESURES DE LA GENERALITAT EN L’EDUCACIÓ PÀGINES 2 A 4

Millorar les llengües,
el repte del nou curs
Reduir l’abandonament escolar després Més de 20.000 alumnes inicien les
de l’ESO és una altra de les prioritats classes en 802 barracons ben equipats

ELS PARES REBEN UN INFORME SETMANAL PER SMS PÀGINA 7
Barcelona
A l’IES Montmeló passen llista amb el mòbil estrena
normes sobre
JOSEP GARCIA

circulació
amb bicicleta
PÀGINA 12

33 Un ciclista a Barcelona.

Els vídeos de
Trànsit sobre
accidents es
passaran a
les escoles
PÀGINA 6

33 Un professor de l’IES Montmeló (Vallès Oriental) passa llista en una classe de tercer d’ESO, amb la seva PDA.

PÀGINA 5
Alumnes
de l’institut
Un estudi identifica Mig-Món
l’asteroide que va de Súria fan
d’arqueòlegs
matar els dinosaures 33 Simulació de la caiguda del meteorit sobre la Terra. PÀGINA 6

Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:13

OCTUBRE
Tema del mes el Periódico
2 DEL 2007

Les novetats del curs 2007-2008 PÀGINES 2 A 4 888

L’impuls a les llengües es presenta
com el principal repte del nou curs
GUILLERMO MOLINER

b Un altre dels
objectius és reduir
l’abandó escolar un
cop acabada l’ESO

b Els centres acullen
amb normalitat la
matèria d’Educació
per a la Ciutadania
EL PERIÓDICO
BARCELONA

es classes han començat i els

L objectius estan clars: millo-
rar la formació lingüística
en català, castellà i anglès, i
reduir l’abandonament escolar des-
prés de l’ESO, que actualment prota-
gonitzen gairebé el 30% dels joves.
Els més de 3.000 centres educa-
tius que acullen els 1.136.100 alum-
nes matriculats a Catalunya per a
aquest curs –31.000 més que el pas-
sat– faran tot el que podran per asso-
lir aquests objectius.
Una altra de les grans novetats
del curs és l’assignatura d’Educació
per a la Ciutadania, tot i que ho ha
estat molt més a les tertúlies televisi-
ves i als debats polítics que a les
aules, on s’ha acollit amb total nor-
malitat.

MANS A L’OBRA / Les escoles públi- 33 Alumnes de primer d’ESO de l’escola La Salle Bonanova de Barcelona entren a classe el 12 de setembre passat, primer dia del curs escolar.
ques i concertades disposen fins al
mes d’abril per presentar el seu
projecte lingüístic. S’haurà de
veure de quina manera els
l’apunt
NOMBRE DE DOCENTS
centres donaran compliment
L
LES XIFRES DE 8
a les disposicions de la llei EN CENTRES
64.000 7.500 alumnes amb
CURS 2007-200
orgànica d’educació, que for- PÚBLICS

A CATALUNYA
cen a incrementar la presència
discapacitat visual
EN CENTRES
21.000
del castellà a les aules. CONCERTATS
MATRÍCULES
Pel que fa al català, Educació
ha anunciat que formarà 600 33 Els prop de 7.500 alumnes

1.136.100
BARRACONS
mestres de 100 escoles perquè amb discapacitat visual de tot
20.000
Més de
el curs vinent reimplantin els ALUMNES Espanya han començat també
ulats
alumnes matric universitari han iniciat el curs en 802 barracons
procediments de la immersió aquests dies l’activitat escolar i
no
a l’ensenyament
lingüística als seus centres, i acadèmica, més del 97% dels
RESPECTE AL
(+31.000) CURS 2006-2007
així aconseguir un avanç de la quals ho han fet integrats en
FOMENTAR L’ÚS DE L’ANGLÈS
llengua catalana. centres d’ensenyament
Quasi mig miler d’escoles i instituts
ordinaris. Per això, els
adoptaran mesures per fomentar l’ús

133.000
són
/ ¿I què pas- professionals que componen els
FOMENTAR L’ANGLÈS
estrangers de l’anglès, i gairebé 7.000 docents
sarà amb l’anglès? La xifra d’es- 33 Equips Específics de Suport
rebran formació addicional per
coles i instituts que adoptaran educatiu de l’ONCE treballen
poder impartir classes en anglès
mesures per fomentar-ne l’ús intensament per planificar el
PER CENTRES
s’acosta al mig miler. I s’anuncia conjunt d’intervencions que
I DESPRÉS DE
37,8%
que gairebé 7.000 docents hau- duran a terme durant tot el curs
62,2% L’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA?
ran adquirit a finals d’any una escolar amb l’objectiu de facilitar
a l’escola dels alumnes
30%
a
formació addicional per poder a aquests alumnes la seva feina
a l’escol concertada deixen els estudis
sortir-se’n amb l’idioma de Sha- diària als centres educatius.
pública
El principal repte
kespeare a classe.
(segons la ministra) és reduir
A banda de l’impuls de les 33 La inclusió dels escolars amb
l’abandonament escolar
llengües, un dels altres eixos del discapacitat visual en l’àmbit
després de l’ESO
nou curs acadèmic és reduir educatiu normalitzat respon a la
l’abandonament escolar després de tendència generalitzada de crear
RUT VIDAL
l’ESO, «el principal repte per al curs un únic sistema on s’integrin tots
que comença», segons la ministra només els alumnes amb un entorn nal qualificada i, sobretot, és el pas- Faran que els alumnes de primer els alumnes, de manera que
d’Educació, Mercedes Cabrera. social i familiar més sòlid superen el saport per aconseguir tenir un futur que aprovin més de la meitat de les sempre preval el dret de
batxillerat. La situació té molta im- laboral millor. assignatures només hagin de repetir qualsevol nen o jove a rebre una
/ L’úl- portància perquè aquest tram edu- Les reformes del batxillerat, que les suspeses i es puguin matricular atenció educativa equitativa i de
LA IMPORTÀNCIA DE L’ENTORN
tim informe de l’Organització per a catiu no obligatori, entre els 16 i els començaran a implantar-se el curs d’algunes de segon. Així, la reforma qualitat, respectant per sobre de
la Cooperació i el Desenvolupament 18 anys, és clau per a l’accés a la uni- vinent, tenen com a objectiu princi- acaba amb la repetició del curs com- tot les necessitats específiques
Econòmic (OCDE) posa en relleu que versitat, per a la formació professio- pal reduir l’abandonament escolar. plet a partir de dos suspensos. H de cadascú.

Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07

OCTUBRE
el Periódico 3
Tema del mes DEL 2007

Les novetats del curs 2007-2008 PÀGINES 2 A 4 888

Els joves jutgen la nova educació
Alguns alumnes consideren que la nova assignatura d’Educació per a la Ciutadania suposarà una dificultat
més per superar el curs. D’altres valoren l’objectiu de la matèria, tot i que encara no la coneixen prou.

SARA GONZÁLEZ
l’opinió dels alumnes
BARCELONA

amília, salut i feina són els

F tres valors que els alumnes IES MARAGALL
de tercer d’ESO de l’IES BARCELONA
Baix Montseny de Sant Ce-
Els estudiants la
loni prioritzen en la seva vida. La
política i la religió estan en els úl-
posen en dubte
tims llocs. Aquest és l’exercici que
tenien com a deures de l’assignatu- «La nova assignatura, pel nom, em
ra d’Educació per a la Ciutadania, semblava estranya. Creia que
la nova matèria que encara resulta parlaríem sobre coses del carrer,
desconeguda per a la majoria. lleis i normes de la ciutat», diu la
El tema que estan discutint ara Xènia. Els alumnes de tercer d’ESO
és la relació directa que hi ha entre de l’IES Maragall no estan
la felicitat i la política. «És in- convençuts de l’objectiu d’Educació
per a la Ciutadania. «Jo crec que les
creïble el gran rebuig que senten
persones es formen soles. Per molt
per la política, sent encara tan jo-
ves», comenta la professora que ens diguin com ens hem de
d’aquesta assignatura al centre, portar, tot depèn de nosaltres
Helena Gefaell. L’objectiu d’aques- mateixos», explica l’Íngrid, i en Pablo
ta unitat és que s’adonin que un li dóna la raó. «La professora ens
ambient polític just és més favora- explica coses que ja sabem, però
ble perquè cadascú pugui realitzar que no fem», reconeix la Xènia. En
el seu projecte personal. Juan Carlos explica que de moment
han parlat sobre el respecte als
«Jo és que no sé què escriure»,
diu la Keila quan la professora els altres, i en Marcos afegeix que
demana que redactin quins són els sembla «una assignatura simple».
seus plans per a la vida. Com a deu-
res, hauran de llegir un text sobre IES BAIX MONTSENY
les condicions de vida en què es SANT CELONI
troba una família en plena guerra
La política no
de Kosovo. Durant el curs estudia-
ran altres temes, com ara la digni-
interessa als joves
tat i els drets humans, la convivèn-
cia amb els altres ciutadans i els Un dels punts que més preocupen
principis de la democràcia. els alumnes de tercer d’ESO de
l’IES Baix Montseny és el fet que es
parli de política, perquè, en general,
Comentaris als mitjans no consideren que sigui necessària
Quan al començament de curs He- per ser «bones persones». La
lena Gefaell els va preguntar si ha- majoria opina que els adolescents
vien sentit parlar de l’assignatura són bons ciutadans, tot i que
als mitjans de comunicació, només reconeixen que de vegades no
alguns van respondre afirmativa- respecten les normes. A més a més,
ment, tot i que no tenien gaire clar creuen que per aprendre a
de què es tractava. «Havia sentit comportar-se a la societat és també
important l’educació rebuda pels
que ens parlarien de sexe i dro-
gues», afirma la Isabel. «Crec que pares. El fet que hagin de superar
exàmens per aprovar l’assignatura
ens ensenyaran a ser bons ciuta-
dans», diu l’Adrià. «Aquests valors és una preocupació per a alguns
alumnes, que consideren que ja fan
ens els han d’ensenyar els pares»,
comenta l’Anabel. moltes matèries.
Per molts d’ells la nova matèria
suposa una càrrega. «Ara ens po- IES CELESTÍ BELLERA
sen una assignatura més i encara GRANOLLERS
serà més difícil aprovar», es queixa
Una assignatura
l’Anabel. Alguns alumnes no li
veuen utilitat a l’assignatura i fins
útil i necessària
i tot critiquen el fet que se’ls parli
de política, encara que només apa- «Quan vaig sentir que faríem
regui en el primer tema del llibre. Educació per a la Ciutadania, em
Altres consideren que pot ser útil. vaig pensar que seria una mena de
geografia», comenta l’Anna. La
«Ensenyarà valors com la con-
majoria d’alumnes que cursen
vivència, el respecte als nostres
l’assignatura a l’IES Celestí Bellera
companys i com han de ser trac-
creuen que és una assignatura molt
tades les persones. Tot i això, pri-
útil, necessària i fàcil d’aprovar. «És
mer s’ha d’aprendre a ser bona
una matèria que ens ajudarà a
persona, i després bon ciutadà»,
diu l’Alexandra. Reflexionant, al- conèixer-nos més a nosaltres
guns arriben a la conclusió que mateixos i també als altres», opina la
potser aquesta assignatura s’hau- Sara. «És molt important perquè ens
ria d’impartir des de més petits ensenyen a valorar els nostres
perquè realment fos efectiva. H companys», conclou en Dani.

Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07

OCTUBRE
Tema del mes el Periódico
4 DEL 2007

Les novetats del curs 2007-2008 PÀGINES DE 2 A 4 LLL
JORDI BARRERAS

Els portàtils
baixen de preu
amb la tornada
a l’escola
EL PERIÓDICO
BARCELONA

Els ordinadors portàtils són cada
dia més barats. El seu cost mitjà
ha baixat a Espanya 84 euros els
últims mesos. El preu mitjà de
venda al juliol, 935 euros, va bai-
xar fins a 851 a l’agost. Aquesta
tendència fa possible que en
aquesta tornada a l’escola hagi es-
tat possible trobar novetats per
menys de 500 euros.
El descens s’arrossega des de fa
un any i mig, coincidint amb la
popularització dels portàtils com
a ordinadors domèstics en lloc
dels tradicionals de sobretaula,
que ocupen més espai. Això ha
fet que les vendes d’equips amb
torre, monitor i teclat estiguin
33 Alumnes d’ESO assisteixen a classe en una aula del SES Palafolls (Maresme), en un mòdul prefabricat que compta amb totes les comoditats.
pràcticament estancades en l’àm-
bit del consum domèstic, mentre
que les de portàtils sumen creixe-

El curs comença amb un rècord ments de més del cinquanta per
cent mensuals.

FINS I TOT PER ALS NENS / Però l’ini-

de barracons, però sense queixes ci del curs escolar ha impulsat el
fenomen que va propiciar el can-
vi d’hàbits. «Ara es compren
portàtils fins i tot per als nens,
JORDI BARRERAS
quan això era impensable fa uns
b Més de 20.000
anys», assegura Karina Riera, di-
alumnes de centres rectora de distribució de Diode.
públics inicien el
curs en 802 mòduls
l’origen
b Educació fracassa
EL PODER DELS USUARIS
en l’objectiu de posar fi Els consumidors són els
al problema i opta per causants del descens
donar-los bons acabats El fet que molts usuaris optin
per substituir els ordinadors de
torre per ordinadors portàtils és
EL PERIÓDICO
BARCELONA
l’origen de la baixada de preus.
studiar en barracons ha dei-

E xat d’estar mal vist. La mi-
llora de la qualitat dels «A la caiguda hi contribueixen
mòduls prefabricats i la se- tant els fabricants com les boti-
va progressiva renovació han posat gues, perquè el moment de la tor-
nada al col.le és quan les famílies
fi a la seva mala fama. Cada vegada
és més freqüent que competeixin es plantegen comprar un ordina-
amb avantatge amb els edificis esco- dor», assegura Pablo Romero, di-
lars pel que fa a l’aïllament tèrmic, rector de màrqueting de Toshiba.
la calefacció i fins i tot la il.lumina- Per Nadal, asseguren, es tendeix
ció natural. Més de 20.000 nens i jo- més a comprar models mul-
33 Alumnes del SES de Palafolls juguen a la pista esportiva del centre, amb els mòduls on fan classe al fons.
ves catalans assisteixen a classe en timèdia per a tota la família.
802 barracons, la xifra més alta que
es recorda. En un centenar d’escoles els últims temps a la relació de cau- CENT EUROS MENYS / I si als fabri-
i instituts, l’activitat es desenvolupa ses que exigeixen recórrer als barra- cants la caiguda els suposa
materials CULTURA DE LA PAU
íntegrament en aquests edificis, i cons per reallotjar els alumnes. recórrer a més volum per mante-
aquesta mena d’instal.lacions s’ha En l’argot utilitzat pels responsa- nir la facturació, per als distri-
acabat acceptant com a inevitable bles de la Conselleria d’Educació, el buïdors la retallada és encara
< Els centres de recursos manera, es pretén fomentar el
en el panorama educatiu. que abans era barracó, amb els anys, més gran. «Si fa un any el preu
pedagògics (CRP) compten des respecte, la tolerància, la
va passar a denominar-se mòdul i d’un ordinador mitjà en majoris-
d’aquest curs amb dues convivència i la solidaritat vers els
TRES RAONS / La gran mobilitat geo- més endavant aula prefabricada. ta estava en els 600 euros, ara
propostes pedagògiques altres i transmetre als alumnes les
gràfica de la població vinculada al La relaxació de les crítiques a les està en 500, i això obliga a vendre
elaborades per la Creu Roja per responsabilitats, la consciència i
boom de la construcció de vivendes i autoritats educatives per l’augment un 40% més d’unitats per mante-
promoure la cultura de la pau i els el respecte cap a les normes i els
de volum de les instal.lacions provi-
objectius del mil.lenni promoguts
la creixent arribada de fills de nir el benefici», explica Riera.
valors humanitaris existents. La
famílies immigrants han estat pre- sionals ha provocat fins i tot que els La rebaixa general ha fet que
per les Nacions Unides. Els maleta pedagògica inclou la guia
sentades com les responsables de la serveis tècnics de la conselleria no també baixi el preu mitjà i cada
recursos que ha ideat la institució del professor, la guia de l’alumne,
multiplicació dels mòduls provisio- hagin hagut de quantificar el nom- una de les categories. Així, avui
consisteixen en la maleta recursos didàctics i un DVD
nals. Totes dues són impredictibles i bre d’alumnes que fan ús, no només un model de gamma mitjana cos-
pedagògica Conflicte armat o interactiu amb activitats, jocs,
dificulten que l’oferta de places de manera habitual sinó també in- ta uns 900 euros quan fa uns me-
cultura de la pau? i un cedé sobre aplicacions multimèdia i
els Objectius del Mil.lenni,
s’ajusti a la demanda. Un tercer fac- termitent, dels 802 mòduls, que a fi- sos se n’anava a 1.200, i els de
dinàmiques de grup sobre la
tor, la realització d’obres de millora nals d’any es reduiran, d’acord amb gamma alta voregen els 1.500
adreçats als alumnes de primària, resolució dels conflictes per vies
i l’ampliació de centres, s’ha afegit les seves previsions, a 760. H quan estaven en 2.000. H
ESO i batxillerat. D’aquesta no violentes.

Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07

OCTUBRE
el Periódico 5
Actualitat DEL 2007

Joescric.com
Un estudi identifica l’asteroide publica obres
d’escriptors
que va eliminar els dinosaures aficionats
DON DAVIS
tats a causa del xoc que havia tingut HELENA LÓPEZ
b Baptistina va expulsar BARCELONA
lloc uns 95 milions d’anys abans en-
a l’espai fragments «La malvada, lletja i bruta bruixa
tre dos asteroides. El més gran es diu
gegants al xocar amb Conxorxa i la seva ajudanta, la
Baptistina i encara existeix.
Guineu Feufeu, pudent, sense pèl
William Bottke i David Vokrou-
una altra roca i amb 14 dents corcades, menja-
hlicky, de l’Institut d’Investigacions
ven al seu femer melindros flo-
del Sud-oest, a Boulder (EUA), i Da-
rits». Així comença La bruixa Con-
vid Nesvorny, de la Universitat Char-
ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA
xorxa, conte publicat per la jove
les, a Praga (República Txeca), feia
anys que buscaven una gran col.lisió Marta Romera. Si voleu saber
a teoria més acceptada habi-

L com segueix, només heu d’entrar
tualment afirma que la cai- que expliqués no només l’esfondra-
a la web www.joescric.com, punt
guda d’un cos rocós de grans ment terrestre de fa 65 milions
de trobada entre escriptors aficio-
dimensions sobre la Terra, d’anys, sinó empremtes similars de-
nats i aficionats a la lectura de to-
segurament al nord de l’actual tectades a la Lluna, Venus i Mart. I
tes les edats. El portal ja compta
península del Yucatán (Mèxic), va Baptistina, un asteroide descobert el
amb 3.625 obres de 592 autors en
causar fa 65 milions d’anys un cata- 1890 que orbita acompanyat de mol-
la versió catalana, i amb 21.195
clisme climàtic que va eliminar els tes roques més petites, encaixa per-
obres de 5.779 autors en la versió
dinosaures i també milers d’altres fectament com a origen del procés.
en castellà (www.yoescribo.com).
espècies de finals del cretaci. Però Els resultats del treball, obtinguts
«L’objectiu és donar una opor-
¿d’on procedia aquella roca gegant? amb l’ajuda de simuladors in-
tunitat als escriptors novells que
¿Van ser les restes d’un cometa? Uns formàtics, s’han publicat a la revista
Nature. encara no estan dins del circ de la
científics creuen que han trobat la
literatura. Joves que es troben fo-
resposta: el pedrot destructor va ser La seqüència va ser la següent: fa
ra del circuit oficial», afirma Alba
un dels nombrosos fragments ejec- 160 milions d’anys, Baptistina va xo-
Salvador, coordinadora de
car contra un altre cos gegant, d’uns
l’equip d’edició de la web.
60 quilòmetres de diàmetre, i com a
resultat de la col.lisió van sortir dis- «Fa poc que conec el portal i
referències n’estic encantada. Això que la
parats nombrosos fragments, al-
gent pugui llegir les teves obres i
menys 300, que feien més de 10
dir-te què n’opinen és genial. Se
quilòmetres. Un d’ells, després de va-
LES RESTES
n’aprèn molt», comenta Romera,
gar per l’espai durant 95 milions
CosmoCaixa exposa
que no només és autora, sinó que
d’anys, va acabar arribant a la Terra,
fragments d’un meteorit també és assídua lectora.
hi va impactar i va formar l’anome-
nat cràter de Chicxulub. La col.lisió
Veure amb els vostres propis ulls
Les dues webs
va aixecar un núvol de pols que va
fragments d’un meteorit autèntic DIVUIT CATEGORIES /
inclouen 18 categories, des de re-
enfosquir el planeta i va provocar
és possible a CosmoCaixa (Teodor
lats fins a novel . les, lletres de
un hivern de durada letal. Tots els
Roviralta, 47-51, Barcelona).
cançons i fins i tot receptes. Publi-
grans animals de la Terra van morir.
LA PEL.LÍCULA car és senzill. N’hi ha prou de re-
gistrar-se de forma gratuïta i en-
/ Els investigadors expli-
CONDRITES
‘Armageddon’: la història
quen a la revista Nature que entre els viar el text. «A més de publicar les
d’un asteroide de cine obres online, organitzem concur-
sediments que s’han recollit al Yu-
La pel.lícula, dirigida per Michael sos, i els guanyadors són editats
catán hi ha restes de condrites car-
en paper», apunta Salvador.
bonoses, un mineral que només es
Bay el 1998, narra com un
La coordinadora de l’equip
troba en certs meteorits; per tant,
asteroide de la mida de Texas
d’edició descriu el perfil dels
conclouen que el cràter Chicxulub
s’acosta perillosament a la Terra.
autors: «És molt divers. Des d’es-
no es va formar per la caiguda d’un
criptors molt joves fins a jubi-
cometa, sinó d’un asteroide.
LA WEB
lats». El portal ofereix, a més a
La hipòtesi que defensa l’equip de
Si veieu un meteorit,
més, l’oportunitat als escriptors
Bottke és certament provocativa. Sig-
ja teniu on dirigir-vos novells de conèixer-se entre si i
nifica que un bon nombre dels
intercanviar parers. H
cràters menors formats a la Terra
Tot aquell que vegi un meteorit ho
durant els últims 160 milions d’anys
pot explicar a la web de la xarxa
també serien resultat de la destruc-
d’investigació sobre bòlids i 33 Simulació de Baptistina xocant amb un altre objecte gegant i Amplia la informació a internet,
a la web www.joescric.com
ció de Baptistina. H
meteorits (www.spmn.uji.es). caiguda de dos fragments sobre la Lluna (centre) i la Terra (a sota).

SAMUEL ARANDA

L’IEC converteix la seva seu en
un museu sobre els 100 anys
L’exposició L’Institut d’Estudis Cata- A la planta baixa, dues sales expo-
b La mostra ocupa dues
lans, 1907-2007. Un segle de cultura i sen els resultats de la feina de l’Insti-
plantes de la Casa ciència als Països Catalans ocuparà tut en tots els àmbits. La llengua
de Convalescència gairebé tota la Casa de Convalescèn- –amb perles com algunes fitxes ma-
cia fins al dia 16 de desembre, amb nuscrites de Pompeu Fabra i làmi-
un muntatge del premi nacional nes del primer atles lingüístic del ca-
EL PERIÓDICO
BARCELONA
d’Arquitectura Dani Freixes en el talà–, la ciència –amb records del
L’Institut d’Estudis Catalans va con- qual comparteixen el protagonisme Servei Meteorològic de Catalunya– i
vertir el 13 de setembre passat la se- l’edifici mateix i dos centenars de les institucions creades per iniciati-
va seu en un museu sobre la cen- documents i obres artístiques refe- va de l’IEC, com la Biblioteca de Ca-
tenària història d’aquesta institució. rents a l’acadèmia. talunya, en són un bon exemple. H 33 L’exposició estarà oberta fins al dia 16 de desembre.

EL PERIÓDICO DE L’ESTUDIANT té un tiratge aproximat de 700.000 exemplars, que es distribueixen a tots els centres públics i privats d’ensenyament de Catalunya.
EL PERIÓDICO de l’Estudiant. Director: Rafael Nadal. Coordinació: Helena López. Consell Editorial: Xavier Carrasco, Miquel Fañanàs, Núria Homs, Laura Sabaté, Jaume Capçada, Jordi Navarro, Oscar García, Xa-
vier Vidal i Eulàlia Puig. Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Aïgues de Barcelona, Federació Catalana de Caixes d’Estalvis i Gas
Natural SDG, SA. EDICIONES PRIMERA PLANA. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA Consell de Cent, 425-427 - 08009 Barcelona. Telèfon: 93.265.53.53. GRUP ZETA: President: Francisco Matosas. Vicepresident
executiu: Antonio Asensio Mosbah.

Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07

OCTUBRE
Actualitat el Periódico de l’Estudiant
6 DEL 2007

REPORTATGE
Alguns alumnes treuen carreta-
des de sorra, altres treballen resse-

Com Indiana Jones guint el perímetre exterior del mas
i un grup es dedica a baixar l’estrat
de l’interior de l’habitatge, sense
parar de riure i xerrar. En Jordi, de
primer de batxillerat, agafa la pala
i posa sorra al carretó mentre orga-
El mes de juliol passat, una trentena d’estudiants de l’IES Mig-Món de Súria van nitza en veu alta un concurs de fra-
ses cèlebres: «¿Qui va dir ‘l’Estat
dedicar part de les vacances a recuperar un mas medieval del municipi del Bages sóc jo’?». Les respostes equivoca-
des els fan trencar de riure.
Un grup més seriós de segon de
MÍRIAM ARGILÉS
batxillerat, sense parar d’excavar,
MÍRIAM ARGILÉS
SÚRIA
parla d’eleccions, del president
Montilla i dels treballs de recerca
Ja fa alguns estius que un grup
que han de fer. L’Alba ja ha finalit-
d’alumnes de l’IES Mig-Món de
zat el batxillerat i acaba de fer la
Súria s’ofereix per treballar vo-
selectivitat. Explica, mentre treba-
luntàriament durant dues setma-
lla, els problemes per traslladar-se
nes a les excavacions arqueològi-
a la universitat: «Per anar a Barce-
ques medievals del seu poble.
L’equip de treball, a més a més lona s’ha d’anar primer a Manresa
del grup d’alumnes d’ESO i batxi-
llerat, l’integren la directora de
L’ACOLLIDA
l’excavació especialista en masos
medievals, l’arqueòloga Assumpta La resposta dels alumnes
Serra; el professor Albert Fàbrega,
és molt bona, i acaben
que imparteix classes al mateix
encantats amb l’experiència
institut on estudien els alumnes, i
alguna altra voluntària, com la Je-
ni, una universitària exalumna del per agafar el tren, però abans algú
mateix institut. «Fa cinc estius ens ha de dur de Súria a Manresa,
que participo en les excavacions així que el millor és llogar un pis a
–explica la Jeni–. Des que era ben prop de la universitat».
El grup de primer de batxillerat
petita ja pensava que de gran vo-
llança un altre concurs en veu al-
lia ser historiadora».
ta: «¿Qui sap quan Súria va ser in-
dependent?», «¿algú recorda l’any
Ben matiners
33 Un grup d’alumnes de l’IES Mig-Món de Súria, el juliol passat a les excavacions medievals del municipi. de la revolució francesa?».
De tant en tant algú crida: «As-
A les vuit del matí, el grup de tre-
sumpta, ¿què és això?». L’ar-
ball es concentra al centre de Súria
queòloga s’ho mira, i quan afirma
per esperar els vehicles tot terreny ca a cada grup de treballadors la zo- dia primer d’ESO, es posa ràpid els
altres opcions que és un tros de ceràmica grisa
que els han de dur fins al puig de na que haurà d’excavar i tothom es guants, s’ajup i comença a treure la
del segle XII, l’alumne retorna co-
Sant Pere, als afores del nucli urbà. posa a fer feina. sorra que podria amagar l’estructu-
foi al seu lloc i continua mirant
Arribats a la zona d’excavació, els ra del mur exterior del mas. «Aquest
CAMPUS ARQUEOLÒGIC
amb atenció el terra, no fos cas que
nois ajuden a distribuir pics, pales, estiu he vingut perquè el meu pare
AL VALLÈS OCCIDENTAL
«Segur que hi torno»
se li escapi una peça important.
carretons, pinzells i guants, men- és amic de l’Abert i li va explicar el
Si et vols acostar a l’arqueologia,
A canvi de la feina feta, l’Ajunta-
tre Albert Fàbrega obre el cobert En Dairo fa quart d’ESO i explica que es feia aquí. L’estiu que ve se-
tens una altra opció de fer-ho
ment de Súria ofereix als alumnes
on hi ha les restes del mas medie- que «només havia vist arqueòlegs a gur que hi torno», comenta la noia.
a Palau-solità i Plegamans.
entrepans, beguda i tiquets per po-
val i demana l’ajut d’algun alumne La seva companya Eva afegeix que
la tele, així que vaig pensar que era
der entrar a la piscina. És una bona
per enfilar-se escala amunt i mirar està molt contenta, ja que ha trobat
una bona idea veure aquesta feina Més informació a la web
manera d’agrair la col.laboració. H
http://www.fundclos.com
de no caure. Assumpta Serra indi- de més a prop». La Clara, que estu- dents, ceràmica i ossos.

EL PERIÓDICO

Trànsit i el RACC traslladen
els vídeos durs a les escoles
l’aula de Química es parli dels efec-
b Els joves debatran b El projecte preveu
tes que tenen els grams d’alcohol
a classe sobre que els alumnes facin per cada litre de sang.
seguretat viària a exercicis de càlcul La carpeta conté unes fitxes que
serviran de guia al professor. A la
partir d’històries reals sobre accidents pàgina dedicada als accidents s’ofe-
reixen diverses estadístiques de si-
ma artificial. El vídeo pretén agitar nistralitat, nou preguntes relaciona-
MAYKA NAVARRO
BARCELONA
la consciència o tocar la fibra sensi- des amb els gràfics i altres de les
Només faltaven tres revolts per arri- ble dels adolescents que comencen a quals valdria la pena conèixer les
bar a casa quan un cotxe va envair el circular amb ciclomotor i que no tri- respostes: «¿Quines propostes de mi-
carril en què circulava de paquet a garan a conduir el primer cotxe. llora suggeriu per reduir l’elevada
la moto d’un amic. Ivan Corretja te- taxa de sinistralitat entre els joves?».
nia 14 anys quan li van amputar / El material pe- Un altre dels exercicis que es
CARPETES GRATUÏTES
una cama. 20 anys després protago- dagògic és gratuït. Els professors plantegen és debatre a classe el que
nitza el vídeo que la Fundació RACC només han de trucar al 902.19.74.92 ens costa, en euros, un accident de
i el Servei Català de Trànsit (SCT) ofe- i fer la seva comanda. Tant el RACC trànsit. Diàriament es parla i s’es-
riran als 1.174 centres d’ensenya- com Trànsit confien que la carpeta criu de morts i ferits, però es dedica
ment secundari de Catalunya per- serveixi als professors d’Educació poc espai a comptar un per un els
què els joves debatin a les aules so- per a la Ciutadania, o per a les tuto- euros que costen. Lògicament, el do-
bre seguretat viària. ries. Alguns, com el director del SCT, lor i el drama humà estan per sobre
En els 12 minuts que dura la cin- Josep Pérez Moya, són més arriscats i de qualsevol cost econòmic, però els
ta no apareix ni una gota de sang, llancen la proposta, per què no, que joves tindran oportunitat de saber,
però n’hi ha prou amb la imatge de els joves aprenguin a fer percentat- per exemple, el que es va gastar, el
l’Ivan assegut davant del seu ges a la classe de Matemàtiques amb 2004, en cadires de rodes per a fe- 33 Dues imatges dels vídeos sobre accidents que Trànsit i el RACC
protètic mentre aquest li retira la ca- els morts a la carretera. O que a rits: 18.870.150 euros. H projectaran a partir d’aquest curs als centres d’ensenyament secundari.

Diari Estudiant Octubre

Recommended

Recommended

More Related Content

Featured

Featured (20)

Diari Estudiant Octubre