SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
La taula periòdica dels elements
1. LA TAULA PERIÒDICA DELS
ELEMENTS
El 1869, un químic rus,
Dimitri Mendeleiev,
aconseguí classificar uns
65 elements en una taula
que porta encara avui el
seu nom...
2. Els orígens de la taula
Tot i que Dmitri Mendeleiev
sovint és considerat el "pare" de
la taula periòdica, la seva
estructura actual és fruit del
treball de molts científics.
Els orígens: Descobriment dels elements
Encara que elements com or, argent, estany,
coure, plom i mercuri eren coneguts des de
l’antiguitat, el primer descobriment científic
d’un element va tenir lloc el 1669 quan Hennig
Brand va descobrir el fòsfor.
3. Ca Sr Ba
40 88 137
Li Na K Cl Br I
7 23 39 35 80 127
Cargol tel·luric de Beguyer
de Chancourtois
4. La taula de Mendeléiev
• El 1869, Dimitri Mendeléiev va publicar el que es considera
la primera taula periòdica. Havia ordenat els elements
seguint la seva massa atòmica i va invertir l'ordre d'alguns
elements per que encaixessin les seves propietats amb les
dels elements adjacents.
5. Llei periòdica
• Al organitzar els elements va creure que les seves
propietats canviarien gradualment a mesura que
augmentava la seva massa atòmica. En canvi, el que
descobrí va ser que les propietats dels elements
augmentaven gradualment i que canviaven de cop en
certs moments o períodes. Proposà per primer cop que
els elements químics exhibien una "propietat
periòdica". Per explicar aquests fets,va agrupar els
elements en una taula amb fileres i columnes.
• Per exemple, l'oxigen i el fluor son gasos estables a
temperatura ambient, en canvi el sodi es un metall
platejat sòlid igual que el liti. Per tant, el sodi comença
una nova filera de la taula periòdica just sota del liti.
• L'alemany Julius Meyer un any més tard va concebir la
mateixa llei periòdica de forma independent, però va
ser un any massa tard.
7. Els elements que falten
• Mendeléiev va deixar forats a la seva taula, indicant que
corresponien a elements encara no trobats.
• D’aquesta manera pogué predir l'existència d'elements
químics encara no descoberts (gal·li, germani,..) i les
propietats físiques i químiques que tindrien (punt de fusió
densitat, color massa atòmica...
• El seu aïllament es realitzà
poc després (el gal·li el 1875,
el germani el 1886,...) i
confirmaren les prediccions
fetes pel químic rus, la qual
cosa donà un fort suport
a la seva taula periòdica.
8. • El descobriment dels gasos nobles, elements
desconeguts per Mendeléiev, obligà a cercar-los
lloc en la taula periòdica. Així William
Ramsay proposà la creació d'un nou grup
d'elements després dels halogens, el grup 18, el
dels gasos nobles.
• Els últims canvis importants en la taula periòdica
són el resultat dels treballs de Glenn Seaborg a
mitjans del segle XX, començant amb el seu
descobriment del plutoni i dels elements
transurànids del 94 al 102.
• Seaborg, Premi Nobel de Química el 1951, va
tornar a configurar la taula periòdica posant la
sèrie dels actínids a sota de la sèrie dels
lantànids, donant lloc a la taula periòdica actual. 14]
9. La taula periòdica actual
• La taula periòdica actual manté l'estructura
proposada per Mendeléiev, però canviant files per
columnes.
• És una representació dels elements químics
disposats en una taula, ordenats per nombre
atòmic creixent i de forma que s'hi reflecteix la llei
periòdica formulada per Dmitri Mendeléiev.
• Els elements s’agrupen en 4 blocs segons les
seves configuracions electròniques(bloc s, p,d i f),
7 períodes (fileres) i18 grups (columnes), amb
propietats físiques i químiques molt similars (per
exemple grup dels halògens, grup dels gasos
nobles,...).