Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.

Un dau i milcontes

905 vues

Publié le

TEATRET

  • Soyez le premier à commenter

Un dau i milcontes

  1. 1. Suporta l’ensenyament en valenciàUN DAU I MIL CONTES INTRODUCCIÓ: La idea de “Un Dau i Mil Contes”, va sorgir a partir de la forma en que treballem elscontes clàssics, amb imatges retallades i col·locades en un suport (magnètic, franel.lograf,pissarra...). Als xiquets/es els agrada molt eixir a contar-ho i repetir les estructures i les frasesuna vegada que ja les han après, mentre manipulen i pengen les imatges. Però, ¿com podíem fer per a crear noves situacions lingüístiques? La resposta aaquesta interrogant va ser “Un dau i mil contes”, ja que treballa amb les imatges que tantagraden als xiquets/xiquetes, i a més a més els fa inventar i verbalitzar noves situacions. Undels propòsits d’aquest joc és que els xiquets/es són els que inventen els seus propis contes. OBJECTIUS Ampliació i enriquiment del vocabulari. . Estructuració de frases. . Lectura d’imatges: Direccionalitat. . Desenvolupar l’atenció. . Desenvolupar la capacitat de comprensió i expressió oral. . Comprendre la utilització del dau en els jocs col.lectius. . Aconseguir la socialització i adaptació al grup. . Desenvolupar la imaginació i el raonament. . Aprendre a esperar el seu torn. . Aprendre a respectar les normes de joc. . Classificacions per colors. . I, sobretot, passar-ho bé. MATERIAL: • 1 dau: . 3 cares blaves. . 2 cares roges. . 1 cara groga. • 3 bosses: . 1 Blava (¿Qui?): Personatges. . 1 Roja (¿Amb què?): Objectes. . 1 Groga (¿On?): Llocs. • Imatges: . Personatges (Humans i animats) . Objectes. . Lloc. • Per a treballar en 5 anys, es pot afegir una altra bossa, potser taronja, amb imatges de conceptes temporals (dia, nit, estacions...). • Suport: . Pissarra magnètica. . Franel.lograf . Pissarra... • Targetes: . Fórmules per a començar contes. . Fórmules per acabar els contes o FI. . Targetes en blanc per escriure els títols dels contes que es van inventant. • Un rellotge de sorra (4 i 5 anys). • Molta alegria. • ...
  2. 2. Suporta l’ensenyament en valencià PARTICIPANTS - 3 anys : 4 o 5 - 4 i 5 anys: de 6 a 10 com a molt. (pot treballar-se com a racó del conte.) PLANTEJAMENT LINGÜÍSTIC - ¿ QUI? -- Personatge -- Bossa Blava - ¿ON? -- Lloc -- Bossa Groga -- Lloc on es realitza l’acció. - ¿ AMB QUÈ? -- Objectes -- Bossa roja -- Objecte que utilitza un personatge per realitzar una acció. - ¿ QUAN? -- 3 i 4 anys: Condicionat per: - Qui - On - Amb què -- 5 anys -- Imatges conceptes temporals -- Bossa Taronja. - ¿QUÈ? -- Acció (no apareix en les targetes) Cada xiquet/a, quan trau una imatge, ha d’utilitzar una acció que l’acompanye: . Si ix un personatge -- QUÈ FA el personatge. . Si ix un objecte -- QUÈ ES FA AMB l’objecte. . Si ix un lloc -- QUÈ PASSA EN aquest lloc. - ¿COM? -- Desenvolupament de l’acció.ANEM A JUGAR: 3 ANYS I PRINCIPI DE 4 En primer lloc i abans de traure el joc, hem de seleccionar les imatges que volemtreballar i que en un principi seran molt poques (1 o 2 per categoria). També podem suprimiruna de les categories les primeres vegades que juguem (per exemple deixar personatges i llocsi llevar la bossa d’objectes). Presentació del joc: - “Ací tenim una capsa, l’obrim i ¿què trobem?... Hi ha... 3 bosses: 1 blava, 1 roja i 1groga... ¿Què més tenim?... Anem traguent les imatges amagant-les, per que no les pugan reconèixer. - “¡Una papallona!... Els ensenyem las papallona. La deixem als xiquets/es que la miren i manipulen i la fiquem al suport. - “¿Voleu penjar la papallona?... Anem traguent i penjant totes les imatges. Quan ja les tenim totes penjades, comencem aclassificar-les, ficant-les dins de les bosses: - “A veure, ¿quin color té la papallona per darrere?... - Blau. - Molt bé, blau; i ¿en quina de les tres bosses la ficarem?... - En la bossa blava. Continuem fent el mateix fins que guardem totes les imatges dins de les bosses. Farem aquesta presentació cada vegada que canviem les imatges. - També tenim un dau: mireu, per un costat és blau, per l’altre roig i l’altre groc... - ¿Voleu que fem un conte amb l’ajuda del dau?...
  3. 3. Suporta l’ensenyament en valencià - ¿Com podem començar el conte?... A veure, hi ha una targeta que diu: “Hi havia unavegada...” ¿Pot començar així?... La fiquem al suport començant per l’esquerra. - Ara anem a veure qui comença a llançar el dau... Podem utilitzar qualsevol tirallonga o cançoneta per contar. El/la xiquet/a a qui li ha tocat, llança el dau, diu el color que li ha eixit i té que traure unaimatge de la bossa del color corresponent. - ¿Què ha eixit? - Papallona Al principi es molt normal que, encara que hem presentat els personatges i les imatges, elsxiquets/es, ho anomenen en castellà, ho anirem corregint sempre mitjançant la repetició:• Mariposa• Sí, una papallona. Què fa la papallona?...La papallona pot volar.• Voleu que volem com fan les papallones?. Anem a volar...El xiquet/a només diu el nom de la imatge, nosaltres hi posarem l’acció, sempre tractant dedramatitzar-la repetint moltes vegades l’estructura: nom i acció que li hem assignat.• Ara pots penjar la papallona, on la penjarem?. Penjarem la targeta darrere de la que hem posat abans ( fórmula d’inici del conte ).• A qui li toca ara?...Seguim l’ordre del rotgle. Ix un/a altre/a xiquet/a i així continuem fins el final. En l’aula de 3 anys ( i la de 4 en un principi, sobretot si és al començament de laimmersió ) som nosaltres els que inventem el conte, encara que li donarem protagonisme alsxiquets i a les xiquetes a l’hora de llançar el dau, traure la imatge , anomenar-la, penjar-la... A poc a poc, podem anar afegint qualitats a les imatges (conceptes ja treballats enaltres activitats i que els xiquets i xiquetes comencen a dominar i es troben segurs perutilitzar-los).Acabem el conte i l’últim jugador posarà la targeta FI (o fórmula per acabar els contes).Com que veiem totes les imatges, anem a tractar de posar-li un títol al nostre conte (al principiho farem nosaltres, després començaran els xiquets/es a fer propostes). Escriurem el títol i elpenjarem damunt del conte ( de les imatges ). Podem deixar el conte penjat durant un temps per a que els xiquets i les xiquetespuguen repetir-ho. Després, seran ells els que l’arrepleguen, classificant les imatges pel colorde darrere i ficant-les dins de la bossa corresponent.ANEM A JUGAR: 4 I 5 ANYS La presentació de les imatges la farem segons el nivell de parla que vagen adquirint elsxiquets i les xiquetes, en general serà més curta que en els grups de l’apartat anterior. Percomençar utilitzarem una tirallonga o cançoneta, el primer jugador posarà la targeta d’inici deconte (podem tindre més d’una fórmula i triar la que més ens agrade ). A continuació, llançaràel dau i traurà una imatge de la bossa del color corresponent. El primer que farà serà descriure
  4. 4. Suporta l’ensenyament en valenciàel personatge, objecte o lloc que té a la mà, a partir d’aquesta descripció, el xiquet o xiquetacrearà una situació concreta assignant una acció a la imatge, la verbalitzarà per als seuscompanys i companyes i la penjarà al suport. En aquest moment, nosaltres repetirem la frase(corregint-la si fa falta ) i després la repetirà tot el grup. Per tal de descriure la imatge iverbalitzar la situació, és molt important la nostra intervenció. Les repeticions de lesestructures lingüístiques i la mímica de les accions seran un recolzament que continuaremutilitzant tan en 4 anys com en 5 anys, sempre en resposta a les necessitats de l’alumnat. Per a la creació de les situacions, hem de fer veure que ens trobem dins d’un contextdeterminat per les imatges que van sortint i que hem de tractar de donar-li un mínim decoherència. El fet de veure continuament el suport, facilitarà aquesta coherència. Ja en 5 anys podem afegir una variant nova: una bossa amb imatges referents aconceptes temporals ( dia / nit , dies de la setmana, mesos, estacions...). Servirà per a situar elconte i es traurà una imatge de la bossa abans de que el primer jugador llance el dau. Passa eltorn al següent jugador que torna a fer el mateix fins que acabe el conte. El conte pot acabar :• Quan s’acaben les imatges• Quan s’han fet un nº de rondes determinades ( segons el nº de jugadors ).• Quan un xiquet / a li vol posar el final al conte.L’últim jugador s’encarrega de posar la targeta FI. Ara arriba el moment de posar el títol: Ho farem a partir de totes les propostes delsxiquets i de les xiquetes i l’escriurem en una de les targetes en blanc. A la classe de 3 anys, podem deixar el conte penjat durant un temps, i quanconsiderem, podem posar-ho en el racó dels contes o biblioteca, on tindrem un cartell per apenjar els títols de tots els contes que s’inventem. És molt important el fet de manipular imatges i verbalitzar diferents situacions , através de contes clàssics o contes coneguts, abans de començar a inventar les seues històries.Per tal de controlar el temps de cada jugador/a, disposarem d’un rellotge de sorra o altre adeterminar. Als 4 anys, els xiquets i les xiquetes verbalitzaran la imatge, descrivint-la iacompanyant-la d’una acció, tractant d’organitzar una història curta i coherent. A poc a poc,ells mateixos inventaran tot l’argument del conte. Tractarem que cada vegada siga méscomplexe, augmentant les accions atribuïdes a les imatges i també els complements. Als 5 anys, es pot treballar la continuació d’això que hem iniciat a 4 anys, tractant quecada vegada siguen més riques les situacions inventades pels xiquets i xiquetes. En un principi, la participació de l’adult en l’elaboració de l’argument és molta.Segons el nombre de xiquets i xiquetes i del nivell de llenguatge que tinguen, la nostraparticipació serà cada vegada més puntual. Tractarem d’ajudar als xiquets i xiquetesmitjançant les preguntes bàsiques: QUÈ QUI AMB QUÈ COM A ON
  5. 5. Suporta l’ensenyament en valencià QUANIntentant que sigan capaços de respondre per ells mateixos qualsevol d’aquests interrogants. A partir de 4 anys ( construint col.lectivament el títol del conte ) i en 5 anys, té méspossibilitat per a utilitzar-ho com a material per treballar la lecto-escriptura, i en el taller debiblioteca on poden transcriure i dibuixar els contes. POSSIBILITATS Quines imatges fiquem dins de les bosses? Açò dependrà del vocabulari i estructures a treballar o reforçar. El grup de les imatgespoden ser:• imatges de contes clàssics o coneguts ( al principi per acostumar al xiquet / a verbalitzar i manipular les imatges.• les estacions de l’any• de temes que treballem EXEMPLE D’IMATGES DE CONTES CLÀSSICS• Personatges: Bruixa, rei, granota, princesa, gegant, fada, pirata, donyet, cavaller, drac...• Objectes: Espasa, nau pirata, canó, tresor, granera, escut, vareta màgica...• Lloc: Muntanya amb cova, pont i riu, castell, palau...MERCÈ SALVADOR I ALMENARC.P. MARTÍNEZ TORRESAldaia

×