SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  40
Antonio Núñez 2016
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1.- INTRODUCCIÓ: DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
2.- LA REV. INDUSTRIAL: UN GRAN CANVI ECONÒMIC
3.- LA REV. INDUSTRIAL; UN GRAN CANVI SOCIAL
3.1- Una societat urbana
3.2 – Una societat de classes: Burgesia i Proletariat
2.2- Nou sistema de producció: El Capitalisme
2.3- Nova teoria econòmica: El Liberalisme Econòmic
2.1- Mecanització i Producció
Dues gran revolucions inauguren el món contemporani trasbalsant
definitivament l’economia, la societat i la política de l’Antic Règim
LES REVOLUCIONS LIBERALS
( Destaca la Rev. Francesa)
Es van encarregar de destruir el model
Polític i Social vigent des de feia tres
segles.
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
(S’inicia Anglaterra mitjans del XVIII)
Transforma l’economia de l’Antic Regim
i també provoca la transformació de
l’organització social donant lloc a
l’aparició d’una societat Urbana i de
classes
INTRODUCCIÓ
1.- INTRODUCCIÓ
La Revolució Industrial és el conjunt de transformacions econòmiques, basades en l’aplicació de la
màquina a la producció, que va permetre produir molta més quantitat de productes i en menys
temps.
El procés es va iniciar a la Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII i s’estengué posteriorment per
l'Europa continental, EUA i Japó al llarg del segle XIX.
DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
Aquets procés comporta el pas:
SOCIETAT AGRARIA I RURAL SOCIETAT INDUSTRIAL I URBANA
1.- INTRODUCCIÓ
LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC I SOCIAL
1.- INTRODUCCIÓ
La Revolució Industrial no sols va canviar el sistema econòmic, sinó també va transformar la
societat , transformant fins i tot les idees i els comportaments de las persones.
Per comprendre l’abast d’aquesta transformació compararem la societat i l’economia de l’Antic
Regim (s. XVIII) amb la societat i l'economia resultant de La Revolució Industrial (s. XIX)
Com era l’economia i societat a l’Antic
Règim? Segle XVIII
Com és l’economia i societat a finals del
Segle XIX?
Una economia de base agrícola. El 80% de
la població treballava a l’agricultura
Una economia de base industrial en que la
major part de la població treballa a la indústria
Una societat rural 80% de la població vivia
en el camp o en pobles
Una societat urbana: La majoria de la població
viu en ciutats
Una economia estancada la producció
creixia poc. Economia de subsistència. Es
produeix majoritàriament per l’autoconsum.
Una economia amb creixement continu.. La
producció creix any rere any. Es produeix per
la venda (comerç).
Una societat estamental: Privilegiats i No
Privilegiats. (Establert pel naixement)
Nova divisió social: Propietaris Mitjans de
producció (burgesia) i treballadors (proletariat)
2.1 .- MECANITZACIÓ I PRODUCCIÓ
L’aplicació d’innovacions
Tecnològiques (màquines)
a la producció
Va permetre produir molta més
quantitat de productes i
en menys temps
Per aplicar la màquina a la producció va ser necessari que es desenvolupessin una gran
quantitat d’invents i entre els quals destaca la màquina de vapor inventada per James
Watt l’any 1769 que utilitzava el carbó com a font d’energia.
2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
2.1 .- MECANITZACIÓ I PRODUCCIÓ
2.- LA REV. INDUSTRIAL: UN GRAN CANVI ECONÒMIC
Aquest invent va permetre abandonar les energies tradicionals: L’aigua, el vent o la força animal o
humana.
Les xemeneies per les que sortia el fum de la combustió del carbó per produir vapor es van
convertir en tot un símbol de la Revolució Industrial.
2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
la introducció de màquines en la producció va tenir importants conseqüències en la
producció
2.1.- MECANITZACIÓ I PRODUCCIÓ
Augment de la producció
Augment de la productivitat
Disminució de costos
Disminució de preus
El 1785, amb 2 treballadors es podia produir 64 vegades més quantitat de productes
que el 1700.
Per mecanitzar la producció va caldre substituir els tallers artesanals per les grans
fabriques modernes
EXEMPLE: La Industria Tèxtil (Primera en mecanitzar-se)
2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
Taller artesanal Fàbrica
Feina manual
2 ó 3 treballadors
El treballador marca
el ritme del treball
Feina NO rutinària
El treballador fa tot
el procés del producte
El treballador, l’artesà
és l’amo del taller i
el producte
molts treballadors
Feina mecànica
La màquina marca el ritme
de la producció
El treballador s’especialitza
Feina rutinària
El treballador no és
l’amo del taller
ni del producte
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: DEL TALLER A LA FÀBRICA
2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
AMPLIAR ELS MERCATS
Augmentar els llocs on vendre la producció:
( El mercat local ja no era suficient per vendre el
augment de la producció de bens i aliments).
MILLORAR ELS TRANSPORTS
Nous transports per transportar més
productes, més lluny i més ràpid
La progressiva substitució dels tallers per fabriques o industries van provocar un
gran augment de la producció que va fer necessari nous canvis:
2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
En suma, va caldre ......AMPLIAR ELS MERCATS I MILLORAR ELS TRANSPORTS
Així, amb l’objectiu de poder transportar matèries primeres i mercaderies cada cop
més lluny es van:
1829, Stephenson, crea
la locomotora a vapor
2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
Millorar els camins i també es van construir molts canals fluvials
També es va desenvolupar molt ràpidament el ferrocarril. Un nou mitjà de
transport que va provocar una veritable revolució en els transports.
-
2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
L’aparició i ràpid desenvolupament del ferrocarril com a nou mitjà de transport va
tenir importants conseqüències:
- Va permetre transportar molts productes i molt ràpidament
- Va obrir nous mercats, (vendre el productes més lluny d’on es produïen)
- Va reduir el cost del transport del productes (vendre més barat)
- Va possibilitar els desenvolupament de la industria siderúrgica (ferro i acer) i
de la mineria (més demanda de carbó i mineral de ferro)
La construcció del ferrocarril constitueix un magnífic indicador per veure l’expansió
de la industrialització pel continent europeu. (el llocs que més es van industrialitzar i la
rapidesa amb que es va produir)
2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
Seguida ii ràpidament la industrialització es va estendre per les zones més properes a
ella: Nord-oest d’Europa, i com, els últims llocs en industrialitzar-se i on la
industrialització també va ser més escassa són els països del Sud d’Europa: Itàlia,
Espanya, Grècia i Portugal
Així, podem observar com, partint
d’Anglaterra (origen de la Industrialització)
UNA ECONOMIA DE MERCAT
L’Increment de la Producció La millora en els transports
2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
La millora i desenvolupament dels transports, així com l’ampliació del mercat (més
llocs on vendre la producció) provocarà un gran canvi en l’economia
L’economia es transformarà en una economia de mercat, és a dir una economia en la
que no es produeix per l’autoconsum, com a l’Antic Regim, sinó en una economia en
la que es produeix per a la venta.
La qual cosa va donar lloc a un AUGMENT DEL COMERÇ que passarà:
De ser un
comerç d’àmbit
local i comarcal
A ser un comerç
d’àmbit Nacional
(tot el país)
I posteriorment a ser un
comerç d’àmbit Internacional
(amb d’altres països)
2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
Per últim, un altre canvi va ser necessari
perquè que fos possible la mecanització
de la producció:
(aplicació de les màquines a la producció)
La creació de NOUS
SISTEMES DE FINANCIACIÓ
És a dir, d’on treure el capital (diners) necessari per construir les fàbriques, comprar
la maquinaria, construir el ferrocarril, obrir noves mines de carbó... ?
Les primeres industries es van realitzar amb els diners del burgesos, que eren els
únics que disposaven del Capital necessari.
Però a mida que la industrialització avançava, cada cop és necessitaven més i més
diners (més capital), és per això, que va ser necessari crear nous sistemes de
financiació. És a dir, noves maneres d’obtenir els diners necessaris.
2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
Apareixen així:
NOUS TIPUS DE BANCS ( els bancs moderns )
Un bancs, que a diferencia dels que existien anteriorment i que sols servien per
guardar els diners de forma segura i per la qual cosa s’havia de pagar.
Ara, es transformaran en intermediaris entre els que estalvien i els que necessiten
diners per crear industries o, ferrocarrils o mines.
Donen crèdits a les empreses, per
poder fer front a les despeses
Faciliten els pagaments de grans
quantitats (xecs, lletres de canvi...)
2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
NOUS TIPUS D’EMPRESES LES SOCIETATS ANÒNIMES (SA)
Un tipus d’empreses que obtindran el capital necessari per la seva creació mitjançant
l’emissió d’accions.
Aquestes empreses no seran d’un únic propietari, sinó de totes aquelles persones
que tinguin o comprin accions de l'Empresa (Societat Anònima d’Accionistes )
Les accions donen dret a rebre part dels beneficis que obtingui la empresa.
Cada accionista rebrà una part del benefici segon el nombre d’accions que tingui
Les accions es poden comprar o vendre a la Borsa segons el preu que el mercat
marqui en cada moment.
RESUM
La Revolució Industrial va ser doncs, és una revolució econòmica que va transformar
profundament l’economia, és a dir la manera com els essers humans poden satisfer
les seves necessitats de bens i aliments
Bàsicament va consistir en la mecanització a la producció, la qual cosa va provocar
que és produís molt més i en menys temps.
Perquè aquesta revolució tingués èxit, va ser necessari:
Una Revolució tecnològica: Aparició d’invents que possibilitessin la
mecanització de la producció (màquina de vapor....)
Una Ampliació dels mercats: Més llocs on vendre la producció
Una Revolució dels transports: millors, més ràpids i més barats que
possibilitessin portar els productes del lloc de fabricació al lloc de venta
(canals fluvials, ferrocarril ...)
Una Revolució financera: Noves maneres d’aconseguir el capital necessari
(Bancs i societat anònimes )
2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
La nova manera de produir va donar lloc a un nou sistema de producció: EL CAPITALISME
El nom deriva de capital (gran quantitat de diners), element imprescindible per poder introduir les
maquines en la producció.
Per la mecanització de la producció va ser necessari edificar fàbriques, comprar maquinària,
construir xarxes de ferrocarrils per transportar els productes als mercats, obrir noves mines d’on
extreure carbó per fer funcionar les màquines de vapor... I tot això, requeria de grans quantitats de
diners (capital)
I qui disposava d’aquest capital ? LA BURGESIA
I quin motiu podria animar a la burgesia a
invertir el seus diners (capital) en la
Industrialització.
OBTENIR UN BENEFICI, ÉS A DIR
AUGMENTAR EL SEU CAPITAL
Així doncs, EL CAPITAL, va ser l’element en torn al qual és va donar tot el procés
d’industrialització, i per això que a aquest nou sistema de producció se l’anomenarà:
CAPITALISME.
2.1.- EL CAPITALISME : UN NOU SISTEMA DE PRODUCCIÓ
EL CAPITALISME: UN NOU SISTEMA DE PRODUCCIÓ
Els mitjans de producció (la terra, les fàbriques, la maquinària) i el que s’hi
produeix són de propietat privada d’una minoria de la població: La burgesia.
La força de treball necessària per produir la proporciona la majoria de la població
a canvi d’un salari: El proletariat ( Assalariats que venen la seva força de treball)
Serà un Sistema basat en La iniciativa lliure i la lliure competència i amb l’objectiu
d’obtenir el màxim benefici individual (reduir costos i augmentar beneficis).
També serà un Sistema de Producció que patirà Crisis de Sobreproducció
provocades per desequilibris entre l’oferta i la demanda. (Produir més del que es
pot consumir)
EL CAPITALISME, doncs, serà el nou sistema de producció que és desenvoluparà amb
la progressiva expansió de la industrialització.
LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DEL CAPITALISME SERAN:
2.1.- EL CAPITALISME : UN NOU SISTEMA DE PRODUCCIÓ
La qual cosa tindrà como conseqüència principal períodes cíclics de CRISIS
ECONÒMICA ( Tancament d'indústries i atur dels obrers.)
COMPARACIÓ DE SISTEMES ECONÒMICS:
Per entendre la gran transformació que va suposar l’aparició del nou sistema de
producció capitalista, el compararem amb el sistema econòmic que hi havia a l’Antic
Regim, abans del desenvolupament de la industrialització:
Antic Règim Econòmic Nou sistema econòmic: El Capitalisme
Rural i agrícola Urbà i industrial
Propietat vinculada dels mitjans
de producció (no es poden
comprar ni vendre)
Propietat privada dels mitjans de producció.
(Es poden comprar i es poden vendre)
Control econòmic de la
producció: El Gremis (sense
llibertat ni competència)
Llibertat de producció i venta: Lliure mercat i
lliure competència. (Es respecte la iniciativa
individual. L’Estat no intervé en l’economia)
Endarreriment tecnològic: Poca
o nul·la innovació tecnològica.
Desenvolupament tecnològic continu. per
produir més, millor i amb menys costos.
(Competència per dominar el mercat)
Crisis de Subsistència:
Manquen productes, fam ,
malalties, mort...
Crisis de sobreproducció: Es produeix més del
que es pot consumir, Tancament d'indústries,
Atur.
2.1.- EL CAPITALISME : UN NOU SISTEMA DE PRODUCCIÓ
El LIBERALISME ECONÒMIC és una nova teoria econòmica que apareix a Anglaterra a finals del
segle XVIII per un grup de pensadors, entre els quals destaca Adam Smith..
2.2.- NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL LIBERALISME ECONÒMIC
BASE TEÒRICA DEL CAPITALISME: EL LIBERALISME ECONÒMIC
Aquesta nova teoria econòmica serà la base sobre la qual la burgesia construirà el
nou sistema econòmic del capitalisme.
Adam Smith publica al 1776 el llibre “Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les
nacions” . en el qual exposà les idees principals d’aquesta nova teoria econòmica.
Parteix de la idea de que les persones actuen de manera egoista buscant el màxim benefici.
La satisfacció d’aquest interès individual és el motor del desenvolupament econòmic.
Quan el mercat apareixen conflictes entre els diferents interessos
individuals (competència entre empresaris) aquests és solucionen al
mercat per la llei de l’oferta i la demanda (teoria de la mà invisible).
Per a que tot això funcioni, l’Estat no ha d’intervenir en l’economia. El
mercat ha de ser lliure. ( Lliure producció, lliure venta, lliure preu)
IDEES PRINCIPALS DEL LIBERALISME ECONÒMIC:
A més, la competència també provocarà el bé de tota la societat, doncs
fa, que cada vegada es produeixen millors productes i més barats.
Poca oferta i
molta demanda
Els preus pugen,
l’expectativa de
beneficis augmenta
Els empresaris
augmenten
la producció
Molta oferta i
poca demanda
Els preus baixen,
l’expectativa de
beneficis disminueix
Els empresaris
redueixen
la producció
Segons la teoria d’Adam Smith, No passa res, donat que l’economia s'autoregularà
sola i solucionarà els interessos contraris dels empresaris mitjançant els preus , amb
la llei de l’oferta i la demanda, com una mena de “ma invisible”
LA LLEI DE LOFERTA I LA DEMANDA
Segons la Teoria d’Adam Smith els empresaris de manera individual prenen les
decisions amb l’objectiu d’obtenir el màxim benefici i així dinamitzen l’economia.
Però ... I si es donen interessos oposats entre els empresaris ?
2.2.- NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL LIBERALISME ECONÒMIC
FUNCIONAMENT DE LA LLEI DE L’OFERTA I LA DEMANDA PER EQUILIBRAR
(REGULAR) L’ECONOMIA (Segons la teoria del liberalisme econòmic d’Adam Smith)
Basat en el liberalisme econòmic:
Urbà i industrial
Creixent importància del capital (maquines, fabriques, diners) i Continu
desenvolupament tecnològic.
Fonamentat en la propietat privada del Mitjans de Producció.
Supera les crisis de manca de productes de l’Antic Règim, però patirà unes
noves crisis: la sobreproducció.
Tots aquests canvis donen lloc a una nova societat: La societat Industrial
UNA SOCIETAT URBANA I DE CLASSES
2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC (RESUM)
El desenvolupament de la Revolució Industrial va donar lloc a l’aparició d’un nou
Sistema Econòmic: EL CAPITALISME
LES CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL CAPITALISME SON:
RESUM
LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
La Societat industrial
Societat urbana Societat de classes
La Revolució Industrial no sols va canviar el Sistema Econòmic, sinó que també va
transformar les maneres de viure, i d’organitzar-se dels essers humans donant lloc a
l’aparició d’una nova societat:
Una societat on la majoria de les
persones viuran a les ciutats.
La societat s’organitza en dos
grups socials:
3.- LA REV. INDUSTRIAL: UN GRAN CANVI SOCIAL
Predomini absolut de les ciutats
que incrementen ràpidament la
seva població per l’emigració de la
població del camp cap les ciutats
en busca de feina en les noves
fàbriques que es creen a les
ciutats.
-Burgesia: Propietaris de les
industries (mitjans de producció)
- Proletariat: Força de treball
(sense propietats)
En molt poc temps grans masses de població rural es desplacen cap a les ciutats per
abastir a la industria de la ma d’obra necessària provocant un gran creixement de les
ciutats mentre al camp la població disminuïa ràpidament.
El desenvolupament de les ciutats a Europa també ens permet veure quines zones és
van industrialitzar primer i quines ho van fer més tard.
3.1.- LA SOCIETAT INDUSTRIAL: UNA SOCIETAT URBANA
LA SOCIETAT INDUSTRIAL: UNA SOCIETAT URBANA
Les ciutats creixen molt ràpidament per la instal·lació de les industries i l’arribada de
nova població procedent del camp.
3.1.- LA SOCIETAT INDUSTRIAL: UNA SOCIETAT URBANA
També amplien les seves funcions passant de ser centres administratius i
comercials, a ser també, els grans centres de producció, intercanvi i distribució de la
nova producció industrial.
Les ciutats també seran el lloc on conviuran els nous grups socials: la burgesia i el
proletariat, amb condicions de vida i de treball molt diferents.
BURGESIA PROLETARIAT
3.1.- LA SOCIETAT INDUSTRIAL: UNA SOCIETAT URBANA
En créixer , les ciutats seran objecte de grans i remodelacions (canvis) i en elles
s'observarà una gran diferencia entre els barris de la burgesia i el proletariat.
3.1.- LA SOCIETAT INDUSTRIAL: UNA SOCIETAT URBANA
UNA NOVA ORGANITZACIÓ SOCIAL: LA SOCIETAT DE CLASSES
3.2.- LA SOCIETAT INDUSTRIAL: UNA SOCIETAT DE CLASSES
BURGESIA
PROLETARIAT
Propietaris de les empreses industrials, comercials
i financeres
Força de treball industrial i agrària, treballen a canvi
d’un jornal o salari.
IGUALTAT CIVIL – DIFERÈNCIES ECONÒMIQUES
LA BURGESIA Grup dominant en la societat Industrial. Són els propietaris dels
Mitjans de Producció (Fàbriques...)
Gaudeixen de bones condicions de vida i de treball
Exploten al proletariat
Tenen clara consciencia de classe. És consideren
superiors als proletaris.
- Bones condicions de vida
(alimentació, roba ...)
- Habitatges de Luxe, barris
amb avingudes i enllumenat
- Bona formació cultural:
gaudeixen de les arts la
música i la literatura
- Esperança de vida per sobre
de la mitjana: Assistència
mèdica i sanitaria.
- Propietaris dels seus negocis.
- Obtenen alts beneficis
- Les dones no treballen i els nens
reben educació i formació.
També monopolitzen el poder polític (Nou Estat Liberal Burges)
3.2.- LA SOCIETAT INDUSTRIAL: UNA SOCIETAT DE CLASSES
3.2.- LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
LA BURGESIA
Treballador que només és propietari de la seva
capacitat de treballar.
Pateixen dures condicions de vida i de treball
Són Explotats per la
Burgesia.
ELS PROLETARIS
- Males condicions de vida
(alimentació, roba ...)
- Habitatges precaris, barris
degradats
- Analfabetisme (la majoria no te
estudis)
- Treball infantil
-Mortalitat alta (sense seguretat
social)
-Sous molt baixos.
-Llargues jornades laborals
-Males condicions de treball.
(Nul·la legislació laboral)
- Dones i nens també treballen amb
sous més baixos
3.2.- LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
ELS PROLETARIS
3.2.- LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
La Societat Industrial :
3.2.- LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
La Societat Industrial :
3.2.- LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
NOU SISTEMA ECONÒMIC EL CAPITALISME
CONCLUSIONS
NOVA SOCIETAT
SOCIETAT URBANA
SOCIETAT DE CLASSES
Paral·lelament les anomenades revolucions burgeses generen una nova
organització política: L’ESTAT LIBERAL BURGES
Tot això configura una nova realitat: EL MÓN CONTEMPRANI
BURGESIA: Ostenta el poder polític i
Propietària dels Mitjans de Producció.
PROLETARIAT: Força de treball
treballaven a canvi d’un jornal o salari
Les dures condicions de vida i treball que pateixen els obrers, mica en mica, els hi
faran prendre consciencia de que ells, els proletaris, són un grup social diferent a
la burgesia i de que aquest els exploten.
3.- CONSEQUÈNCIES SOCIALS DE LA REV. INDUSTRIAL
I és quan passa això que s’inicia el ...
PER SABER-NE MÉS
AMPLIAR INFORMACIÓ
TEXTOS
VIDEOS
1.- La Revolució Industrial (català)
2.- La Revolució Industrial (castellà)

Contenu connexe

Tendances

LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMAntonio Núñez
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)jcorbala
 
La Revolució Industrial - Esquemes
La Revolució Industrial - EsquemesLa Revolució Industrial - Esquemes
La Revolució Industrial - EsquemesEmpar Gallego
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Julia Valera
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Julia Valera
 
Tema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióTema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióElisabet Castany
 
Unitat 5 l'imperialisme -2011-12
Unitat 5   l'imperialisme -2011-12Unitat 5   l'imperialisme -2011-12
Unitat 5 l'imperialisme -2011-12jordimanero
 
T8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerresT8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerresMaria Polo
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)Antonio Núñez
 
Unitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviiiUnitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviiiJulia Valera
 

Tendances (20)

LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
 
La Revolució Industrial - Esquemes
La Revolució Industrial - EsquemesLa Revolució Industrial - Esquemes
La Revolució Industrial - Esquemes
 
il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.
il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.
il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Causes de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesaCauses de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesa
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
 
El capitalisme
El capitalismeEl capitalisme
El capitalisme
 
Tema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióTema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialització
 
Unitat 5 l'imperialisme -2011-12
Unitat 5   l'imperialisme -2011-12Unitat 5   l'imperialisme -2011-12
Unitat 5 l'imperialisme -2011-12
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
T8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerresT8 Període d'entreguerres
T8 Període d'entreguerres
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
Unitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviiiUnitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviii
 
Revolucions burgeses
Revolucions burgesesRevolucions burgeses
Revolucions burgeses
 

En vedette

1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014martav57
 
La Revolució Industrial
La Revolució IndustrialLa Revolució Industrial
La Revolució IndustrialAlbeAL
 
La monarquia autoritària
La monarquia autoritàriaLa monarquia autoritària
La monarquia autoritàriajestiarte
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIAntonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)Antonio Núñez
 
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicasbrunoculturaa
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsAntonio Núñez
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICAntonio Núñez
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA Antonio Núñez
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previsAntonio Núñez
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróAntonio Núñez
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)Antonio Núñez
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAAntonio Núñez
 
La Revolución industrial
La Revolución industrialLa Revolución industrial
La Revolución industrialclaseshistoria
 

En vedette (20)

1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
 
La Revolució Industrial
La Revolució IndustrialLa Revolució Industrial
La Revolució Industrial
 
La monarquia autoritària
La monarquia autoritàriaLa monarquia autoritària
La monarquia autoritària
 
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
La Revolución industrial
La Revolución industrialLa Revolución industrial
La Revolución industrial
 

Similaire à LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

1a 2a revolució industrial i moviment obrer
1a  2a revolució industrial i moviment obrer1a  2a revolució industrial i moviment obrer
1a 2a revolució industrial i moviment obrerJoaquim Puigdomènech
 
La Revolució Industrial
La Revolució IndustrialLa Revolució Industrial
La Revolució Industrialjestiarte
 
La Revolucio Industrial
La Revolucio IndustrialLa Revolucio Industrial
La Revolucio Industrialjiplena
 
T3 Rev industrial
T3 Rev industrialT3 Rev industrial
T3 Rev industrialMaria Polo
 
Ud 3 societat industrial
Ud 3 societat industrialUd 3 societat industrial
Ud 3 societat industrialmarcapmany
 
La Industrialització Jenny, Tabatha i Esther
La Industrialització Jenny, Tabatha i EstherLa Industrialització Jenny, Tabatha i Esther
La Industrialització Jenny, Tabatha i Estherjjeennyy
 
T4 la revolució industrial
T4   la revolució industrialT4   la revolució industrial
T4 la revolució industrialxabiapi
 
La Revolución Industrial y sus implicaciones tecnológicas
La Revolución Industrial y sus implicaciones tecnológicasLa Revolución Industrial y sus implicaciones tecnológicas
La Revolución Industrial y sus implicaciones tecnológicasgenis23
 
Tema3 la revolucio industrial, agrícola i demogràfica
Tema3  la revolucio industrial, agrícola i demogràficaTema3  la revolucio industrial, agrícola i demogràfica
Tema3 la revolucio industrial, agrícola i demogràficaTxeli
 
Tema 3; la revolució industrial
Tema 3;   la revolució industrialTema 3;   la revolució industrial
Tema 3; la revolució industrialjcestrella
 
Revolucioindustrial
RevolucioindustrialRevolucioindustrial
Revolucioindustrialfinamorenoo
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALjcorbala
 
Revolució industrial 1ª fase
Revolució industrial 1ª faseRevolució industrial 1ª fase
Revolució industrial 1ª faseSalesians Terrassa
 
Conseq Rev Ind.Ppt
Conseq Rev Ind.PptConseq Rev Ind.Ppt
Conseq Rev Ind.PptEduard Costa
 
La revolució industrial
La revolució industrial La revolució industrial
La revolució industrial adrianabaixeras
 

Similaire à LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (20)

1a 2a revolució industrial i moviment obrer
1a  2a revolució industrial i moviment obrer1a  2a revolució industrial i moviment obrer
1a 2a revolució industrial i moviment obrer
 
La Revolució Industrial
La Revolució IndustrialLa Revolució Industrial
La Revolució Industrial
 
La Revolucio Industrial
La Revolucio IndustrialLa Revolucio Industrial
La Revolucio Industrial
 
T3 Rev industrial
T3 Rev industrialT3 Rev industrial
T3 Rev industrial
 
Ud 3 societat industrial
Ud 3 societat industrialUd 3 societat industrial
Ud 3 societat industrial
 
Borbons.Turó
Borbons.TuróBorbons.Turó
Borbons.Turó
 
Industrialitzacio societats europees
Industrialitzacio societats europeesIndustrialitzacio societats europees
Industrialitzacio societats europees
 
La Industrialització Jenny, Tabatha i Esther
La Industrialització Jenny, Tabatha i EstherLa Industrialització Jenny, Tabatha i Esther
La Industrialització Jenny, Tabatha i Esther
 
T4 la revolució industrial
T4   la revolució industrialT4   la revolució industrial
T4 la revolució industrial
 
La Revolucio Industrial
La Revolucio IndustrialLa Revolucio Industrial
La Revolucio Industrial
 
La Revolución Industrial y sus implicaciones tecnológicas
La Revolución Industrial y sus implicaciones tecnológicasLa Revolución Industrial y sus implicaciones tecnológicas
La Revolución Industrial y sus implicaciones tecnológicas
 
Tema3 la revolucio industrial, agrícola i demogràfica
Tema3  la revolucio industrial, agrícola i demogràficaTema3  la revolucio industrial, agrícola i demogràfica
Tema3 la revolucio industrial, agrícola i demogràfica
 
Tema 3
Tema 3Tema 3
Tema 3
 
Tema 3; la revolució industrial
Tema 3;   la revolució industrialTema 3;   la revolució industrial
Tema 3; la revolució industrial
 
Revolucioindustrial
RevolucioindustrialRevolucioindustrial
Revolucioindustrial
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Revolució industrial
Revolució industrialRevolució industrial
Revolució industrial
 
Revolució industrial 1ª fase
Revolució industrial 1ª faseRevolució industrial 1ª fase
Revolució industrial 1ª fase
 
Conseq Rev Ind.Ppt
Conseq Rev Ind.PptConseq Rev Ind.Ppt
Conseq Rev Ind.Ppt
 
La revolució industrial
La revolució industrial La revolució industrial
La revolució industrial
 

Plus de Antonio Núñez

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)Antonio Núñez
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)Antonio Núñez
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIAAntonio Núñez
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020Antonio Núñez
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIAntonio Núñez
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONAntonio Núñez
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)Antonio Núñez
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON Antonio Núñez
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)Antonio Núñez
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)Antonio Núñez
 

Plus de Antonio Núñez (13)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
PICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICAPICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICA
 

Dernier

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 

Dernier (7)

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

  • 2. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1.- INTRODUCCIÓ: DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES 2.- LA REV. INDUSTRIAL: UN GRAN CANVI ECONÒMIC 3.- LA REV. INDUSTRIAL; UN GRAN CANVI SOCIAL 3.1- Una societat urbana 3.2 – Una societat de classes: Burgesia i Proletariat 2.2- Nou sistema de producció: El Capitalisme 2.3- Nova teoria econòmica: El Liberalisme Econòmic 2.1- Mecanització i Producció
  • 3. Dues gran revolucions inauguren el món contemporani trasbalsant definitivament l’economia, la societat i la política de l’Antic Règim LES REVOLUCIONS LIBERALS ( Destaca la Rev. Francesa) Es van encarregar de destruir el model Polític i Social vigent des de feia tres segles. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (S’inicia Anglaterra mitjans del XVIII) Transforma l’economia de l’Antic Regim i també provoca la transformació de l’organització social donant lloc a l’aparició d’una societat Urbana i de classes INTRODUCCIÓ 1.- INTRODUCCIÓ
  • 4. La Revolució Industrial és el conjunt de transformacions econòmiques, basades en l’aplicació de la màquina a la producció, que va permetre produir molta més quantitat de productes i en menys temps. El procés es va iniciar a la Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII i s’estengué posteriorment per l'Europa continental, EUA i Japó al llarg del segle XIX. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES Aquets procés comporta el pas: SOCIETAT AGRARIA I RURAL SOCIETAT INDUSTRIAL I URBANA 1.- INTRODUCCIÓ
  • 5. LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC I SOCIAL 1.- INTRODUCCIÓ La Revolució Industrial no sols va canviar el sistema econòmic, sinó també va transformar la societat , transformant fins i tot les idees i els comportaments de las persones. Per comprendre l’abast d’aquesta transformació compararem la societat i l’economia de l’Antic Regim (s. XVIII) amb la societat i l'economia resultant de La Revolució Industrial (s. XIX) Com era l’economia i societat a l’Antic Règim? Segle XVIII Com és l’economia i societat a finals del Segle XIX? Una economia de base agrícola. El 80% de la població treballava a l’agricultura Una economia de base industrial en que la major part de la població treballa a la indústria Una societat rural 80% de la població vivia en el camp o en pobles Una societat urbana: La majoria de la població viu en ciutats Una economia estancada la producció creixia poc. Economia de subsistència. Es produeix majoritàriament per l’autoconsum. Una economia amb creixement continu.. La producció creix any rere any. Es produeix per la venda (comerç). Una societat estamental: Privilegiats i No Privilegiats. (Establert pel naixement) Nova divisió social: Propietaris Mitjans de producció (burgesia) i treballadors (proletariat)
  • 6. 2.1 .- MECANITZACIÓ I PRODUCCIÓ L’aplicació d’innovacions Tecnològiques (màquines) a la producció Va permetre produir molta més quantitat de productes i en menys temps Per aplicar la màquina a la producció va ser necessari que es desenvolupessin una gran quantitat d’invents i entre els quals destaca la màquina de vapor inventada per James Watt l’any 1769 que utilitzava el carbó com a font d’energia. 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
  • 7. 2.1 .- MECANITZACIÓ I PRODUCCIÓ 2.- LA REV. INDUSTRIAL: UN GRAN CANVI ECONÒMIC
  • 8. Aquest invent va permetre abandonar les energies tradicionals: L’aigua, el vent o la força animal o humana. Les xemeneies per les que sortia el fum de la combustió del carbó per produir vapor es van convertir en tot un símbol de la Revolució Industrial. 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
  • 9. la introducció de màquines en la producció va tenir importants conseqüències en la producció 2.1.- MECANITZACIÓ I PRODUCCIÓ Augment de la producció Augment de la productivitat Disminució de costos Disminució de preus El 1785, amb 2 treballadors es podia produir 64 vegades més quantitat de productes que el 1700. Per mecanitzar la producció va caldre substituir els tallers artesanals per les grans fabriques modernes EXEMPLE: La Industria Tèxtil (Primera en mecanitzar-se) 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
  • 10. Taller artesanal Fàbrica Feina manual 2 ó 3 treballadors El treballador marca el ritme del treball Feina NO rutinària El treballador fa tot el procés del producte El treballador, l’artesà és l’amo del taller i el producte molts treballadors Feina mecànica La màquina marca el ritme de la producció El treballador s’especialitza Feina rutinària El treballador no és l’amo del taller ni del producte LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: DEL TALLER A LA FÀBRICA 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
  • 11. AMPLIAR ELS MERCATS Augmentar els llocs on vendre la producció: ( El mercat local ja no era suficient per vendre el augment de la producció de bens i aliments). MILLORAR ELS TRANSPORTS Nous transports per transportar més productes, més lluny i més ràpid La progressiva substitució dels tallers per fabriques o industries van provocar un gran augment de la producció que va fer necessari nous canvis: 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC En suma, va caldre ......AMPLIAR ELS MERCATS I MILLORAR ELS TRANSPORTS
  • 12. Així, amb l’objectiu de poder transportar matèries primeres i mercaderies cada cop més lluny es van: 1829, Stephenson, crea la locomotora a vapor 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC Millorar els camins i també es van construir molts canals fluvials També es va desenvolupar molt ràpidament el ferrocarril. Un nou mitjà de transport que va provocar una veritable revolució en els transports.
  • 13. - 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC L’aparició i ràpid desenvolupament del ferrocarril com a nou mitjà de transport va tenir importants conseqüències: - Va permetre transportar molts productes i molt ràpidament - Va obrir nous mercats, (vendre el productes més lluny d’on es produïen) - Va reduir el cost del transport del productes (vendre més barat) - Va possibilitar els desenvolupament de la industria siderúrgica (ferro i acer) i de la mineria (més demanda de carbó i mineral de ferro)
  • 14. La construcció del ferrocarril constitueix un magnífic indicador per veure l’expansió de la industrialització pel continent europeu. (el llocs que més es van industrialitzar i la rapidesa amb que es va produir) 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC Seguida ii ràpidament la industrialització es va estendre per les zones més properes a ella: Nord-oest d’Europa, i com, els últims llocs en industrialitzar-se i on la industrialització també va ser més escassa són els països del Sud d’Europa: Itàlia, Espanya, Grècia i Portugal Així, podem observar com, partint d’Anglaterra (origen de la Industrialització)
  • 15. UNA ECONOMIA DE MERCAT L’Increment de la Producció La millora en els transports 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC La millora i desenvolupament dels transports, així com l’ampliació del mercat (més llocs on vendre la producció) provocarà un gran canvi en l’economia L’economia es transformarà en una economia de mercat, és a dir una economia en la que no es produeix per l’autoconsum, com a l’Antic Regim, sinó en una economia en la que es produeix per a la venta. La qual cosa va donar lloc a un AUGMENT DEL COMERÇ que passarà: De ser un comerç d’àmbit local i comarcal A ser un comerç d’àmbit Nacional (tot el país) I posteriorment a ser un comerç d’àmbit Internacional (amb d’altres països)
  • 16. 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC Per últim, un altre canvi va ser necessari perquè que fos possible la mecanització de la producció: (aplicació de les màquines a la producció) La creació de NOUS SISTEMES DE FINANCIACIÓ És a dir, d’on treure el capital (diners) necessari per construir les fàbriques, comprar la maquinaria, construir el ferrocarril, obrir noves mines de carbó... ? Les primeres industries es van realitzar amb els diners del burgesos, que eren els únics que disposaven del Capital necessari. Però a mida que la industrialització avançava, cada cop és necessitaven més i més diners (més capital), és per això, que va ser necessari crear nous sistemes de financiació. És a dir, noves maneres d’obtenir els diners necessaris.
  • 17. 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC Apareixen així: NOUS TIPUS DE BANCS ( els bancs moderns ) Un bancs, que a diferencia dels que existien anteriorment i que sols servien per guardar els diners de forma segura i per la qual cosa s’havia de pagar. Ara, es transformaran en intermediaris entre els que estalvien i els que necessiten diners per crear industries o, ferrocarrils o mines. Donen crèdits a les empreses, per poder fer front a les despeses Faciliten els pagaments de grans quantitats (xecs, lletres de canvi...)
  • 18. 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC NOUS TIPUS D’EMPRESES LES SOCIETATS ANÒNIMES (SA) Un tipus d’empreses que obtindran el capital necessari per la seva creació mitjançant l’emissió d’accions. Aquestes empreses no seran d’un únic propietari, sinó de totes aquelles persones que tinguin o comprin accions de l'Empresa (Societat Anònima d’Accionistes ) Les accions donen dret a rebre part dels beneficis que obtingui la empresa. Cada accionista rebrà una part del benefici segon el nombre d’accions que tingui Les accions es poden comprar o vendre a la Borsa segons el preu que el mercat marqui en cada moment.
  • 19. RESUM La Revolució Industrial va ser doncs, és una revolució econòmica que va transformar profundament l’economia, és a dir la manera com els essers humans poden satisfer les seves necessitats de bens i aliments Bàsicament va consistir en la mecanització a la producció, la qual cosa va provocar que és produís molt més i en menys temps. Perquè aquesta revolució tingués èxit, va ser necessari: Una Revolució tecnològica: Aparició d’invents que possibilitessin la mecanització de la producció (màquina de vapor....) Una Ampliació dels mercats: Més llocs on vendre la producció Una Revolució dels transports: millors, més ràpids i més barats que possibilitessin portar els productes del lloc de fabricació al lloc de venta (canals fluvials, ferrocarril ...) Una Revolució financera: Noves maneres d’aconseguir el capital necessari (Bancs i societat anònimes ) 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
  • 20. La nova manera de produir va donar lloc a un nou sistema de producció: EL CAPITALISME El nom deriva de capital (gran quantitat de diners), element imprescindible per poder introduir les maquines en la producció. Per la mecanització de la producció va ser necessari edificar fàbriques, comprar maquinària, construir xarxes de ferrocarrils per transportar els productes als mercats, obrir noves mines d’on extreure carbó per fer funcionar les màquines de vapor... I tot això, requeria de grans quantitats de diners (capital) I qui disposava d’aquest capital ? LA BURGESIA I quin motiu podria animar a la burgesia a invertir el seus diners (capital) en la Industrialització. OBTENIR UN BENEFICI, ÉS A DIR AUGMENTAR EL SEU CAPITAL Així doncs, EL CAPITAL, va ser l’element en torn al qual és va donar tot el procés d’industrialització, i per això que a aquest nou sistema de producció se l’anomenarà: CAPITALISME. 2.1.- EL CAPITALISME : UN NOU SISTEMA DE PRODUCCIÓ EL CAPITALISME: UN NOU SISTEMA DE PRODUCCIÓ
  • 21. Els mitjans de producció (la terra, les fàbriques, la maquinària) i el que s’hi produeix són de propietat privada d’una minoria de la població: La burgesia. La força de treball necessària per produir la proporciona la majoria de la població a canvi d’un salari: El proletariat ( Assalariats que venen la seva força de treball) Serà un Sistema basat en La iniciativa lliure i la lliure competència i amb l’objectiu d’obtenir el màxim benefici individual (reduir costos i augmentar beneficis). També serà un Sistema de Producció que patirà Crisis de Sobreproducció provocades per desequilibris entre l’oferta i la demanda. (Produir més del que es pot consumir) EL CAPITALISME, doncs, serà el nou sistema de producció que és desenvoluparà amb la progressiva expansió de la industrialització. LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DEL CAPITALISME SERAN: 2.1.- EL CAPITALISME : UN NOU SISTEMA DE PRODUCCIÓ La qual cosa tindrà como conseqüència principal períodes cíclics de CRISIS ECONÒMICA ( Tancament d'indústries i atur dels obrers.)
  • 22. COMPARACIÓ DE SISTEMES ECONÒMICS: Per entendre la gran transformació que va suposar l’aparició del nou sistema de producció capitalista, el compararem amb el sistema econòmic que hi havia a l’Antic Regim, abans del desenvolupament de la industrialització: Antic Règim Econòmic Nou sistema econòmic: El Capitalisme Rural i agrícola Urbà i industrial Propietat vinculada dels mitjans de producció (no es poden comprar ni vendre) Propietat privada dels mitjans de producció. (Es poden comprar i es poden vendre) Control econòmic de la producció: El Gremis (sense llibertat ni competència) Llibertat de producció i venta: Lliure mercat i lliure competència. (Es respecte la iniciativa individual. L’Estat no intervé en l’economia) Endarreriment tecnològic: Poca o nul·la innovació tecnològica. Desenvolupament tecnològic continu. per produir més, millor i amb menys costos. (Competència per dominar el mercat) Crisis de Subsistència: Manquen productes, fam , malalties, mort... Crisis de sobreproducció: Es produeix més del que es pot consumir, Tancament d'indústries, Atur. 2.1.- EL CAPITALISME : UN NOU SISTEMA DE PRODUCCIÓ
  • 23. El LIBERALISME ECONÒMIC és una nova teoria econòmica que apareix a Anglaterra a finals del segle XVIII per un grup de pensadors, entre els quals destaca Adam Smith.. 2.2.- NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL LIBERALISME ECONÒMIC BASE TEÒRICA DEL CAPITALISME: EL LIBERALISME ECONÒMIC Aquesta nova teoria econòmica serà la base sobre la qual la burgesia construirà el nou sistema econòmic del capitalisme. Adam Smith publica al 1776 el llibre “Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions” . en el qual exposà les idees principals d’aquesta nova teoria econòmica. Parteix de la idea de que les persones actuen de manera egoista buscant el màxim benefici. La satisfacció d’aquest interès individual és el motor del desenvolupament econòmic. Quan el mercat apareixen conflictes entre els diferents interessos individuals (competència entre empresaris) aquests és solucionen al mercat per la llei de l’oferta i la demanda (teoria de la mà invisible). Per a que tot això funcioni, l’Estat no ha d’intervenir en l’economia. El mercat ha de ser lliure. ( Lliure producció, lliure venta, lliure preu) IDEES PRINCIPALS DEL LIBERALISME ECONÒMIC: A més, la competència també provocarà el bé de tota la societat, doncs fa, que cada vegada es produeixen millors productes i més barats.
  • 24. Poca oferta i molta demanda Els preus pugen, l’expectativa de beneficis augmenta Els empresaris augmenten la producció Molta oferta i poca demanda Els preus baixen, l’expectativa de beneficis disminueix Els empresaris redueixen la producció Segons la teoria d’Adam Smith, No passa res, donat que l’economia s'autoregularà sola i solucionarà els interessos contraris dels empresaris mitjançant els preus , amb la llei de l’oferta i la demanda, com una mena de “ma invisible” LA LLEI DE LOFERTA I LA DEMANDA Segons la Teoria d’Adam Smith els empresaris de manera individual prenen les decisions amb l’objectiu d’obtenir el màxim benefici i així dinamitzen l’economia. Però ... I si es donen interessos oposats entre els empresaris ? 2.2.- NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL LIBERALISME ECONÒMIC FUNCIONAMENT DE LA LLEI DE L’OFERTA I LA DEMANDA PER EQUILIBRAR (REGULAR) L’ECONOMIA (Segons la teoria del liberalisme econòmic d’Adam Smith)
  • 25. Basat en el liberalisme econòmic: Urbà i industrial Creixent importància del capital (maquines, fabriques, diners) i Continu desenvolupament tecnològic. Fonamentat en la propietat privada del Mitjans de Producció. Supera les crisis de manca de productes de l’Antic Règim, però patirà unes noves crisis: la sobreproducció. Tots aquests canvis donen lloc a una nova societat: La societat Industrial UNA SOCIETAT URBANA I DE CLASSES 2.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC (RESUM) El desenvolupament de la Revolució Industrial va donar lloc a l’aparició d’un nou Sistema Econòmic: EL CAPITALISME LES CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL CAPITALISME SON: RESUM
  • 26. LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL La Societat industrial Societat urbana Societat de classes La Revolució Industrial no sols va canviar el Sistema Econòmic, sinó que també va transformar les maneres de viure, i d’organitzar-se dels essers humans donant lloc a l’aparició d’una nova societat: Una societat on la majoria de les persones viuran a les ciutats. La societat s’organitza en dos grups socials: 3.- LA REV. INDUSTRIAL: UN GRAN CANVI SOCIAL Predomini absolut de les ciutats que incrementen ràpidament la seva població per l’emigració de la població del camp cap les ciutats en busca de feina en les noves fàbriques que es creen a les ciutats. -Burgesia: Propietaris de les industries (mitjans de producció) - Proletariat: Força de treball (sense propietats)
  • 27. En molt poc temps grans masses de població rural es desplacen cap a les ciutats per abastir a la industria de la ma d’obra necessària provocant un gran creixement de les ciutats mentre al camp la població disminuïa ràpidament. El desenvolupament de les ciutats a Europa també ens permet veure quines zones és van industrialitzar primer i quines ho van fer més tard. 3.1.- LA SOCIETAT INDUSTRIAL: UNA SOCIETAT URBANA LA SOCIETAT INDUSTRIAL: UNA SOCIETAT URBANA
  • 28. Les ciutats creixen molt ràpidament per la instal·lació de les industries i l’arribada de nova població procedent del camp. 3.1.- LA SOCIETAT INDUSTRIAL: UNA SOCIETAT URBANA També amplien les seves funcions passant de ser centres administratius i comercials, a ser també, els grans centres de producció, intercanvi i distribució de la nova producció industrial.
  • 29. Les ciutats també seran el lloc on conviuran els nous grups socials: la burgesia i el proletariat, amb condicions de vida i de treball molt diferents. BURGESIA PROLETARIAT 3.1.- LA SOCIETAT INDUSTRIAL: UNA SOCIETAT URBANA
  • 30. En créixer , les ciutats seran objecte de grans i remodelacions (canvis) i en elles s'observarà una gran diferencia entre els barris de la burgesia i el proletariat. 3.1.- LA SOCIETAT INDUSTRIAL: UNA SOCIETAT URBANA
  • 31. UNA NOVA ORGANITZACIÓ SOCIAL: LA SOCIETAT DE CLASSES 3.2.- LA SOCIETAT INDUSTRIAL: UNA SOCIETAT DE CLASSES BURGESIA PROLETARIAT Propietaris de les empreses industrials, comercials i financeres Força de treball industrial i agrària, treballen a canvi d’un jornal o salari. IGUALTAT CIVIL – DIFERÈNCIES ECONÒMIQUES
  • 32. LA BURGESIA Grup dominant en la societat Industrial. Són els propietaris dels Mitjans de Producció (Fàbriques...) Gaudeixen de bones condicions de vida i de treball Exploten al proletariat Tenen clara consciencia de classe. És consideren superiors als proletaris. - Bones condicions de vida (alimentació, roba ...) - Habitatges de Luxe, barris amb avingudes i enllumenat - Bona formació cultural: gaudeixen de les arts la música i la literatura - Esperança de vida per sobre de la mitjana: Assistència mèdica i sanitaria. - Propietaris dels seus negocis. - Obtenen alts beneficis - Les dones no treballen i els nens reben educació i formació. També monopolitzen el poder polític (Nou Estat Liberal Burges) 3.2.- LA SOCIETAT INDUSTRIAL: UNA SOCIETAT DE CLASSES
  • 33. 3.2.- LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL LA BURGESIA
  • 34. Treballador que només és propietari de la seva capacitat de treballar. Pateixen dures condicions de vida i de treball Són Explotats per la Burgesia. ELS PROLETARIS - Males condicions de vida (alimentació, roba ...) - Habitatges precaris, barris degradats - Analfabetisme (la majoria no te estudis) - Treball infantil -Mortalitat alta (sense seguretat social) -Sous molt baixos. -Llargues jornades laborals -Males condicions de treball. (Nul·la legislació laboral) - Dones i nens també treballen amb sous més baixos 3.2.- LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
  • 35. ELS PROLETARIS 3.2.- LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
  • 36. La Societat Industrial : 3.2.- LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
  • 37. La Societat Industrial : 3.2.- LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
  • 38. TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL NOU SISTEMA ECONÒMIC EL CAPITALISME CONCLUSIONS NOVA SOCIETAT SOCIETAT URBANA SOCIETAT DE CLASSES Paral·lelament les anomenades revolucions burgeses generen una nova organització política: L’ESTAT LIBERAL BURGES Tot això configura una nova realitat: EL MÓN CONTEMPRANI BURGESIA: Ostenta el poder polític i Propietària dels Mitjans de Producció. PROLETARIAT: Força de treball treballaven a canvi d’un jornal o salari
  • 39. Les dures condicions de vida i treball que pateixen els obrers, mica en mica, els hi faran prendre consciencia de que ells, els proletaris, són un grup social diferent a la burgesia i de que aquest els exploten. 3.- CONSEQUÈNCIES SOCIALS DE LA REV. INDUSTRIAL I és quan passa això que s’inicia el ...
  • 40. PER SABER-NE MÉS AMPLIAR INFORMACIÓ TEXTOS VIDEOS 1.- La Revolució Industrial (català) 2.- La Revolució Industrial (castellà)