Poema de Bonaventura Carles Aribau.

1. LA PÀTRIA
Bonaventura Carles Aribau
Llengua Catalana,
1r batxillerat

2. LA PÀTRIA
Bonaventura CarlesAribau
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt
palau,
com guardia vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
10 com conèixer pogués lo front de mos
parents.
coneixia també lo so de los torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los
plors.
Mes, arrancat després per fats
perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors
vegades;
15 així d’arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits, e son perfum
les flors.

3. Qué val que m’haja tret una engayosa sort
a veure de més prop las torres de
Castella,
Si el cant del trobador no sent la mia
orella,
20 ni desperta en mon pit un generós
record?
En va a món dolç país en ales jo em
transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina
que fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre
conhort.
25 Plau-me encara parlar la llengua
d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums e
lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los
reis,
defenguéren llurs drets, venjaren llurs
agravis.
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos
llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no
plora,
que en pensar en sos llars no es consum
ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira dels seus
avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quant del mugró matern la dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntincs llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon
esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
40 puix surten mas raons del centre de mon
pit.

4. Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

5. • Explicació vocabulari
• Anàlisi del contingut
- Tema
- Estructura
- Informació de cada estrofa
- To i intenció del poema
• Anàlisi de la forma
- Mesura dels versos
- Rima
- Determinar tipus de retòrica
- Figures retòriques
• Valoració del poema

6. LA PÀTRIA Vocabulari
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt
palau,
com guardia vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
10 com conèixer pogués lo front de mos
parents.
coneixia també lo so de los torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los
plors.
Mes, arrancat després per fats
perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors
vegades;
15 així d’arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits, e son perfum
les flors.
vigilat

7. Qué val que m’haja tret una engayosa sort
a veure de més prop las torres de
Castella,
Si el cant del trobador no sent la mia
orella,
20 ni desperta en mon pit un generós
record?
En va a món dolç país en ales jo em
transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina
que fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre
conhort.
25 Plau-me encara parlar la llengua
d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums e
lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los
reis,
defenguéren llurs drets, venjaren llurs
agravis.
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos
llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no
plora,
que en pensar en sos llars no es consum
ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira dels seus
avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quant del mugró matern la dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntincs llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon
esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
40 puix surten mas raons del centre de mon
pit.
manifestar
venjar
valencià
doncs

8. Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.
sortir

9. Anàlisi del contingut
• El poema és un elogi que es fonamenta en:
• L’enyoarment de la llengua catalana com a símbol de la pàtria.
• La valoració de la llengua com a una eina útil per expressar
sentiments.
• El tema general és l’evocació de la pàtria
Tema

10. Anàlisi del contingut Estructura
Introducció al tema
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt
palau,
com guardia vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
10 com conèixer pogués lo front de mos
parents.
coneixia també lo so de los torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los
plors.
Mes, arrancat després per fats
perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors
vegades;
15 així d’arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits, e son perfum
les flors.

11. Estructura
Elogi i conclusió del català
Qué val que m’haja tret una engayosa sort
a veure de més prop las torres de
Castella,
Si el cant del trobador no sent la mia
orella,
20 ni desperta en mon pit un generós
record?
En va a món dolç país en ales jo em
transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina
que fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre
conhort.
25 Plau-me encara parlar la llengua
d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums e
lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los
reis,
defenguéren llurs drets, venjaren llurs
agravis.
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos
llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no
plora,
que en pensar en sos llars no es consum
ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira dels seus
avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quant del mugró matern la dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntincs llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon
esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
40 puix surten mas raons del centre de mon
pit.

12. Estructura
Elogi i conclusió de la llengua
Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

13. Anàlisi del contingut Estrofes
Introducció al
tema
Record de la
llengua catalana
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt
palau,
com guardia vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
10 com conèixer pogués lo front de mos
parents.
coneixia també lo so de los torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los
plors.
Mes, arrancat després per fats
perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors
vegades;
15 així d’arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits, e son perfum
les flors.

14. Estrofes
Qué val que m’haja tret una
engayosa sort
a veure de més prop las torres
de Castella,
Si el cant del trobador no sent
la mia orella,
20 ni desperta en mon pit un
generós record?
En va a món dolç país en ales
jo em transport,
e veig del Llobregat la platja
serpentina
que fora de cantar en llengua
llemosina,
no em queda més plaer, no tinc
altre conhort.
25 Plau-me encara parlar la
llengua d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs
costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que
acataren los reis,
defenguéren llurs drets,
venjaren llurs agravis.
Elogi a la llengua catalana

15. Muira, muira l’ingrat que, al
sonar en sos llavis
30 per estranya regió l’accent
nadiu, no plora,
que en pensar en sos llars no
es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira
dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer
vagit,
quant del mugró matern la
dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava
cada dia,
e càntincs llemosins somiava
cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb
mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua
altra no sent,
e ma boca llavors no sap
mentir ni ment,
40 puix surten mas raons del
centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar
l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar
la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més
dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma
innocenta edat.
45 Ix, e crida pel món que mai
mon cor ingrat
Cessarà de cantar de mon
patró la glòria
e passe per ta veu son nom e
sa memòria
als propis, als estranys, a la
posteritat.
Conclusió de
la llengua

16. To i intenció
• Intenció:
• Enyorança
• Elogi
• To:
• Nostàlgia
• Sentiment
La llengua catalana
Anàlisi del contingut

17. Adéu-siau, turons, per sempre adéu-
siau, 12 A
Oh serres desiguals, que allí, en la
pàtria mia, 12 B
dels núvols e del cel de lluny vos
distingia, 12 B
per lo repòs etern, per lo color més
blau. 12 A
5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt
palau, 12 A
com guardia vigilant cobert de boira e
neu, 12 C
Guaites per un forat la tomba del Jueu,
12 C
e al mig del mar immens la mallorquina
nau 12 A
Jo ton superbe front coneixia llavors,
12 D
10 com conèixer pogués lo front de mos
parents. 12 E
coneixia també lo so de los torrents
12 E
com la veu de ma mare, o de mon fill
los plors. 12 D
Mes, arrancat després per fats
perseguidors, 12 D
ja no conec ni sent com en millors
vegades; 12 F
15 així d’arbre migrat a terres apartades,
12 F
son gust perden los fruits, e son perfum
les flors. 12 D
Metre i rima
Anàlisi de la forma

18. Qué val que m’haja tret una engayosa
sort 12 G
a veure de més prop las torres de
Castella, 12 H
Si el cant del trobador no sent la mia
orella, 12 H
20 ni desperta en mon pit un generós
record? 12 G
En va a món dolç país en ales jo em
transport, 12 G
e veig del Llobregat la platja serpentina
12 I
que fora de cantar en llengua llemosina,
12 I
no em queda més plaer, no tinc altre
conhort. 12 G
25 Plau-me encara parlar la llengua
d’aquells savis, 12 J
que ompliren l’univers de llurs costums
e lleis, 12 K
la llengua d’aquells forts que acataren
los reis,12 K
defenguéren llurs drets, venjaren llurs
agravis. 12 J
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en
sos llavis 12 J
30 per estranya regió l’accent nadiu, no
plora, 12 L
que en pensar en sos llars no es
consum ni s’enyora, 12 L
ni cull del mur sagrat las lira dels seus
avis! 12 J
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
12 M
quant del mugró matern la dolça llet
bevia; 12 N
35 en llemosí al Senyor pregava cada
dia, 12 N
e càntincs llemosins somiava cada nit.
12 M
Si quan me trobo sol, parl amb mon
esperit, 12 O
en llemosí li parl, que llengua altra no
sent, 12 P
e ma boca llavors no sap mentir ni
ment, 12 P
40 puix surten mas raons del centre de
mon pit. 12 P

19. Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat 12 Q
que puga d’home en cor gravar la mà del cel, 12 R
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel, 12 R
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat. 12 Q
45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat 12 Q
Cessarà de cantar de mon patró la glòria 12 S
e passe per ta veu son nom e sa memòria 12 S
als propis, als estranys, a la posteritat. 12 Q

20. Anàlisi de la forma
• El poema consta de:
• 5 octaves
• 45 versos (12 síl·labes)
• Els versos de les rimes són:
• Femení i masculí
• Assonant
• Composició senzilla

21. Figures retòriques
Metàfores
Paral·lelisme
Anàfores
Hiperbàton
Anàlisi de la forma
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria
mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
5 Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt
palau,
com guardia vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
10 com conèixer pogués lo front de mos
parents.
coneixia també lo so de los torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los
plors.
Mes, arrancat després per fats
perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors
vegades;
15 així d’arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits, e son perfum
les flors.

22. Qué val que m’haja tret una engayosa sort
a veure de més prop las torres de
Castella,
Si el cant del trobador no sent la mia
orella,
20 ni desperta en mon pit un generós
record?
En va a món dolç país en ales jo em
transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina
que fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre
conhort.
25 Plau-me encara parlar la llengua
d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums e
lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los
reis,
defenguéren llurs drets, venjaren llurs
agravis.
Muira, muira l’ingrat que, al sonar en sos
llavis
30 per estranya regió l’accent nadiu, no
plora,
que en pensar en sos llars no es consum
ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat las lira dels seus
avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quant del mugró matern la dolça llet bevia;
35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntincs llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon
esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
40 puix surten mas raons del centre de mon
pit.

23. Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
Cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.
Metàfores
Paral·lelisme
Anàfores
Hiperbàton

24. Valoració
• És un dels grans exponents de la ideologia de la Renaixença.
• La pàtria, la fe, la llengua, l’amor… són els elements que resumeixen,
el que tradicionalment ha representat la identitat catalana.
• Àngel Guimerà s’ha convertit en un símbol de la Renaixença per ser
el primer poema culte segons els nous gustos romàntics.