SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  56
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

PER COME NÇAR

MAPA DE LA UNITA T

INTERNET

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Per començar

L’enfonsament del Titànic

Línia del temps

PASSA AL WEB

AMPLIA LA IMATGE

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Línia del temps

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Mapa de la unitat
NACIONS I IMPERIS
LA CULTURA

LA UNIFICACIÓ D’ITÀLIA I ALEMANYA

L’IMPERI AUSTRÍAC

L’IMPRESSIONISME

LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS UNITS

EL POSTIMPRESSIONISME

LIBERALISME I AUTORITARISME

LES PRIMERES AVANTGUARDES

L’IMPERIALISME

LA NOVA ARQUITECTURA

FACTORS
ELS IMPERIS
ÀFRICA I ÀSIA
VIDA A LES COLÒNIES

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Enllaços d’interès
El Titànic

Little Big Horn

La reina Victòria

L’imperi britànic

La colonització d’Àsia

Manet

Rodin

Van Gogh

Cézanne

Gauguin

La Torre Eiffel

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

La unificació d’Itàlia i Alemanya

La unificació alemanya

La unificació italiana

Garibaldi

AMPLIA LA IMATGE

AMPLIA LA IMATGE

ANTERIOR

PASSA AL TEXT

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Mapa de la unificació d’Alemanya

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Mapa de la unificació d’Itàlia

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Text: Garibaldi
Garibaldi
Gènova, base de partença dels «camises vermelles»: quan vaig arribar a Gènova
els primers dies del mes d’agost de 1860, la meva primera impressió va ser de sorpresa,
perquè en l’expedició de Garibaldi, a la qual jo desitjava unir-me, s’hi reclutava sense
cap misteri. Sostreta, per dir-ho així, a la jurisdicció del govern de Torí, Gènova semblava
una mena de plaça militar, d’on el dictador treia per a Sicília les armes i les municions
que necessitava. [...]
Els voluntaris, que es reconeixien fàcilment per les seves camises vermelles, passejaven
sorollosament pels estrets carrers de Gènova entre el redoblar dels tambors [...]
els voluntaris llançaven el crit d’adhesió que havia de conquerir el regne: Viva Itàlia
i una! [...]

M. DU CAMP, Expedició de les Dues Sicílies, 1860

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

L’imperi austríac

Els Balcans a finals del segle XIX

Nacionalitats a l’imperi austrohongarès

AMPLIA LA IMATGE

AMPLIA LA IMATGE

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Els Balcans a finals del segle XIX

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Nacionalitats a l’imperi austrohongarès

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

La construcció dels Estats Units
L’expansió cap a l’Oest

La batalla de Little Big Horn

Els indis
i la conquesta
de l’Oest
AMPLIA LA IMATGE

PASSA AL WEB

PASSA AL TEXT

El creixement
de la població

AMPLIA LA IMATGE

Origen dels immigrants

AMPLIA LA IMATGE

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Mapa d’expansió cap a l’Oest

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Text: Els indis i la conquesta de l’Oest americà
Els indis i la conquesta de l’Oest americà
Les planes i els camps van ser creats sense límits ni demarcacions i no ha de ser l’home
qui els en posi [...]. Veig com els homes blancs guanyen riquesa a tot arreu, i també veig
el seu desig de donar-nos les terres que no tenen cap valor [...].
Potser us penseu que el Creador us va enviar aquí per disposar de tot al vostre gust.
Si jo em pensés que Ell us ha enviat, potser això em faria considerar que teniu dret
a disposar de mi [...].
Jo no he dit mai que la terra fos meva, per fer-ne tot allò que em plagués. L’únic ésser
que té dret a fer de la terra el que vulgui és qui l’ha creat. Jo reclamo tan sols els drets
de viure a la meva terra i us concedeixo el privilegi que vosaltres visqueu a la nostra.
Heinmot TOOYALEKETE (cap de la tribu dels nez percés)

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

El creixement de la població

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Origen dels immigrants

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Liberalisme i autoritarisme
Sistema polític alemany

AMPLIA LA IMATGE

Col·legi electoral britànic

Sistema polític britànic

AMPLIA LA IMATGE

AMPLIA LA IMATGE

Sufragistes

La finalitat
del vot

AMPLIA LA IMATGE

Les activitats
de les feministes

PASSA AL TEXT

ANTERIOR

PASSA AL TEXT

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Sistema polític alemany

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Sistema polític britànic

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Col·legi electoral britànic

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Sufragistes

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Text: La finalitat del vot
La finalitat del vot
Ara que, com a resultat de la lluita per la igualtat d’oportunitats i a causa de la utilització
de la maquinària, ha tingut lloc una gran revolució en el món de l’economia, de manera
que allà on un home pot anar a guanyar-se un dòlar honradament també hi pot anar una
dona, no hi ha manera de rebatre la conclusió que la dona ha d’estar investida del mateix
poder per poder-se protegir.
I aquest poder és el vot, el símbol de la llibertat i de la igualtat, sense el qual cap ciutadà
no pot estar segur de conservar allò que posseeix i, per tant, encara menys d’aconseguir
el que no té.
Susan B. ANTHONY, La dona vol el pa, no el vot

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Text: Les activitats de les feministes
Les activitats del moviment
Quan eren enviades a un lloc [...] la primera cosa que feien era hissar la bandera, llogar
un local, concedir entrevistes a la premsa, citar les dones més rellevants de la localitat,
visitar les diverses organitzacions –polítiques, socials i filantròpiques–, comunicar
a la policia que havien arribat, convocar reunions i, després de fer pintades pels carrers,
vendre el diari Votes for Women i distribuir fullets.
Parlaven en les reunions, guanyaven adeptes [...] escrivien al diputat local
o l’entrevistaven, planificaven protestes contra la visita d’un ministre del govern,
organitzaven campanyes per a les eleccions locals i, a més de tot això, aconseguien
diners per a les seves pròpies campanyes i encara els en sobraven per enviar-ne
a l’Administració central.
Christabel PANKHURST, Alliberades. La història de com vam guanyar el vot

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Factors
Inversió a l’estranger
de les potències principals

L’emigració europea
a ultramar

La ruta britànica
cap a l’Índia

AMPLIA LA IMATGE

AMPLIA LA IMATGE

AMPLIA LA IMATGE

La ideologia imperialista

A la conquesta
de l’Àfrica

AMPLIA LA IMATGE

PASSA AL TEXT

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

La inversió a l’estranger de les potències principals

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

La ruta britànica cap a l’Índia

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

L’emigració europea a ultramar

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

La ideologia imperialista

França va dur lliurement
al Marroc la civilització,
la riquesa i la pau.

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Text: A la conquesta de l’Àfrica
A la conquesta de l’Àfrica
[...] No és per casualitat que el Mediterrani tingui [...] d’un costat tota la civilització
i de l’altre costat tota la barbàrie. [...] Està allà, davant de tots vosaltres, aquest bloc
de sorra i cendres, aquesta pila inerta i passiva que des de fa sis mil anys és un obstacle
al progrés universal.
Déu ofereix l’Àfrica a Europa. Preneu-la. Preneu-la, no pel canó, sinó per l’arada;
no pel sabre, sinó pel comerç; no per la batalla, sinó amb la indústria; no per
la conquesta, sinó per la fraternitat. Vesseu el que us sobri en aquesta Àfrica i alhora
resoleu els vostres problemes socials, transformeu els vostres proletaris en propietaris.
Aneu-hi, feu! Feu carreteres, ports, ciutats; creixeu, cultiveu, colonitzeu, multipliqueu.

Victor HUGO, 18 de maig de 1879

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Els imperis
Els imperis el 1800

AMPLIA LA IMATGE

Napoleó III rep
els ambaixadors de Siam

AMPLIA LA IMATGE

Evolució de la dimensió
dels imperis

Els imperis el 1914

AMPLIA LA IMATGE

AMPLIA LA IMATGE

L’imperi britànic

La reina Victòria

PASSA AL WEB

PASSA AL WEB

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Els imperis el 1800

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Els imperis el 1914

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Evolució de la dimensió dels imperis colonials

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Napoleó III i la seva esposa, Eugènia de Montijo,
reben els ambaixadors de Siam

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Àfrica i Àsia
Les exploracions de l’Àfrica

L’Àfrica el 1870

La conferència
de Berlín

PASSA AL TEXT

AMPLIA LA IMATGE

AMPLIA LA IMATGE

L’Àfrica després
del repartiment colonial

La colonització d’Àsia

PASSA AL WEB

AMPLIA LA IMATGE

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Les exploracions de l’Àfrica

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

L’Àfrica el 1870

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Text: La conferència de Berlín
Conferència de Berlín
Art. 34. Qualsevol potència que d’ara endavant prengui possessió d’un territori
situat a la costa del continent africà, però fora de les seves possessions
actuals, o bé que sense posseir-ne cap fins a llavors, arribi a adquirir-lo,
com també qualsevol potència que es faci càrrec d’un protectorat, acompanyarà
l’Acta respectiva d’una notificació dirigida a la resta
de les potències signants d’aquesta Acta, amb la finalitat de posar-les
en condicions de fer valer les seves reclamacions, si fos el cas.

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

L’Àfrica després
del repartiment colonial

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Administració i vida a les colònies
Escola francesa a Senegal

Missioners al Congo

Les relacions de servitud

AMPLIA LA IMATGE

AMPLIA LA IMATGE

La visió
d’un europeu

PASSA AL TEXT

AMPLIA LA IMATGE

La visió
d’un indi

PASSA AL TEXT

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Escola francesa a Senegal, 1886

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Missioners al Congo

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Les relacions de servitud

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Text: La visió d’un europeu
La visió d’un europeu
Anglaterra té una doble missió per complir a l’Índia: una de destructora
i una de regeneradora –l’aniquilació de la vella societat asiàtica i la col·locació
dels fonaments materials de la societat occidental a l’Àsia. [...]
[...] Els britànics eren els primers conqueridors superiors [...]. Ells van destruir [...]
les comunitats indígenes i van extirpar la indústria indígena [...]. La unitat política
de l’Índia [...] era la primera condició de la regeneració. [...]
La premsa lliure, introduïda per primera vegada en la societat asiàtica [...], és un nou
i potent agent de la reconstrucció. Els nadius de l’Índia, educats, [...] estan formant
una nova classe, dotada de les aptituds requerides per al govern i imbuïts de la ciència
europea. [...]
Karl MARX, «Els resultats eventuals de la dominació britànica a l’Índia»,
New York Daily Tribune, 8 d’agost de 1853

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Text: La visió d’un indi
La visió d’un indi
La civilització que ens arriba d’Europa és voraç i dominant; consumeix
els pobles que envaeix, extermina o aniquila les races que molesten
la seva marxa conqueridora. És una civilització amb tendències caníbals;
oprimeix els febles i s’enriqueix a costa seva. [...]
Profetitzem sense cap dubte que això no podrà durar sempre, perquè
en el món hi ha una llei sobirana que s’aplica tant a les col·lectivitats
com als individus.
R. TAGORE, discurs a la universitat de Tòquio, 1916

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

L’impressionisme

Degas

Manet

PASSA AL WEB

Rodin

PASSA AL WEB

AMPLIA LA IMATGE

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Ballarines en repòs, Degas

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

El postimpressionisme

Cézanne

Van Gogh

PASSA AL WEB

Gauguin

PASSA AL WEB

ANTERIOR

PASSA AL WEB

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Les primeres avantguardes

L’expressionisme: Munch

El cubisme: Picasso

AMPLIA LA IMATGE

AMPLIA LA IMATGE

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

El crit, de Munch

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Les senyoretes del carrer Avinyó, de Picasso

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

La nova arquitectura

La Torre Eiffel

El Modernisme: Gaudí

PASSA AL WEB

AMPLIA LA IMATGE

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

La Pedrera, de Gaudí

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

SÍNTESI (II)

Síntesi (I)

 La creació d’estats nacionals tal com els concebem actualment és un procés
que va començar amb els revolucions liberals del segle XIX. El nacionalisme, va
donar forma i va impulsar els diferents processos nacionals.
 En el segle XIX van tenir lloc dos processos fonamentals per als Estats Units:
l’expansió cap a l’oest i la guerra de Secessió. El país es va transformar i va
començar una etapa de gran creixement econòmic.
 Després de les revolucions de la primera meitat del segle XIX, la situació política
dels estats europeus era molt variada. Mentre que el Regne Unit i França
van caminar lentament cap a la democràcia, altres estats van mantenir sistemes
polítics autocràtics o autoritaris.
 En el segle XIX les potències europees es van llançar a l’ocupació de territoris
a l’Àsia, l’Àfrica i Oceania. Diferents factors econòmics, polítics, demogràfics
i ideològics expliquen aquell procés.

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 4

SÍNTESI

Síntesi (II)
 Entre el 1870 i el 1914 es van formar els grans imperis colonials. L’imperi
britànic era el més gran seguit de l’imperi francès. Aquest procés d’expansió va
provocar lluites i friccions entre les potències.
 Les conseqüències de l’imperialisme van ser profundes. Els occidentals van
crear unes formes d’administració i explotació econòmica que van alterar
profundament la vida a les regions colonitzades.
 Entre el 1870 i el 1914 la cultura va viure una època de gran creativitat.
Els progressos i les innovacions se succeïen amb gran rapidesa i els europeus
tenien la sensació d’estar al cim del progrés. D’aquí el nom de “belle époque”
que s’aplica a aquest període.

ANTERIOR

SURT

Contenu connexe

Tendances

002 Revolucions polítiques (1776-1848)
002 Revolucions polítiques (1776-1848)002 Revolucions polítiques (1776-1848)
002 Revolucions polítiques (1776-1848)Antoni Aixalà
 
003 La Revolució Industrial
003 La Revolució Industrial003 La Revolució Industrial
003 La Revolució IndustrialAntoni Aixalà
 
014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme
014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme
014 Espanya i Catalunya sota el FranquismeAntoni Aixalà
 
015 El Món al segle XXI
015 El Món al segle XXI015 El Món al segle XXI
015 El Món al segle XXIAntoni Aixalà
 
Espanya, 1902-1939
Espanya, 1902-1939Espanya, 1902-1939
Espanya, 1902-1939Eduard Costa
 
011 La Guerra Freda (1945-1989)
011 La Guerra Freda (1945-1989)011 La Guerra Freda (1945-1989)
011 La Guerra Freda (1945-1989)Antoni Aixalà
 
Tensions i conflictes
Tensions i conflictesTensions i conflictes
Tensions i conflictesarritatanet
 
Tema 1. liberalisme i nacionalisme 1789 1870
Tema 1. liberalisme i nacionalisme 1789 1870Tema 1. liberalisme i nacionalisme 1789 1870
Tema 1. liberalisme i nacionalisme 1789 1870Rafa Oriola
 
T1 l'espanya del segle xviii
T1   l'espanya del segle xviiiT1   l'espanya del segle xviii
T1 l'espanya del segle xviiixabiapi
 
Catalunya i espanya al segle xix
Catalunya i espanya al segle xixCatalunya i espanya al segle xix
Catalunya i espanya al segle xixjcestrella
 
T7 primera guerra mundial i la revolucio russa
T7   primera guerra mundial i la revolucio russaT7   primera guerra mundial i la revolucio russa
T7 primera guerra mundial i la revolucio russaxabiapi
 
T2 el final de l antic regim
T2 el final de l antic regimT2 el final de l antic regim
T2 el final de l antic regimxabiapi
 
Tema 3 liberalisme_nacionalisme
Tema 3 liberalisme_nacionalismeTema 3 liberalisme_nacionalisme
Tema 3 liberalisme_nacionalismeSira Sancho
 
La unificació d’Itàlia i Alemanya
La unificació d’Itàlia i AlemanyaLa unificació d’Itàlia i Alemanya
La unificació d’Itàlia i AlemanyaRalAlarcn8
 

Tendances (18)

002 Revolucions polítiques (1776-1848)
002 Revolucions polítiques (1776-1848)002 Revolucions polítiques (1776-1848)
002 Revolucions polítiques (1776-1848)
 
003 La Revolució Industrial
003 La Revolució Industrial003 La Revolució Industrial
003 La Revolució Industrial
 
014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme
014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme
014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme
 
015 El Món al segle XXI
015 El Món al segle XXI015 El Món al segle XXI
015 El Món al segle XXI
 
Espanya, 1902-1939
Espanya, 1902-1939Espanya, 1902-1939
Espanya, 1902-1939
 
011 La Guerra Freda (1945-1989)
011 La Guerra Freda (1945-1989)011 La Guerra Freda (1945-1989)
011 La Guerra Freda (1945-1989)
 
Tensions i conflictes
Tensions i conflictesTensions i conflictes
Tensions i conflictes
 
Tema 1. liberalisme i nacionalisme 1789 1870
Tema 1. liberalisme i nacionalisme 1789 1870Tema 1. liberalisme i nacionalisme 1789 1870
Tema 1. liberalisme i nacionalisme 1789 1870
 
T1 l'espanya del segle xviii
T1   l'espanya del segle xviiiT1   l'espanya del segle xviii
T1 l'espanya del segle xviii
 
Restauració i revolucions liberals
Restauració i revolucions liberalsRestauració i revolucions liberals
Restauració i revolucions liberals
 
Catalunya i espanya al segle xix
Catalunya i espanya al segle xixCatalunya i espanya al segle xix
Catalunya i espanya al segle xix
 
Primo de rivera
Primo de riveraPrimo de rivera
Primo de rivera
 
T7 primera guerra mundial i la revolucio russa
T7   primera guerra mundial i la revolucio russaT7   primera guerra mundial i la revolucio russa
T7 primera guerra mundial i la revolucio russa
 
T2 el final de l antic regim
T2 el final de l antic regimT2 el final de l antic regim
T2 el final de l antic regim
 
LA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIALLA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIAL
 
La crisi de l'antic règim
La crisi de l'antic règimLa crisi de l'antic règim
La crisi de l'antic règim
 
Tema 3 liberalisme_nacionalisme
Tema 3 liberalisme_nacionalismeTema 3 liberalisme_nacionalisme
Tema 3 liberalisme_nacionalisme
 
La unificació d’Itàlia i Alemanya
La unificació d’Itàlia i AlemanyaLa unificació d’Itàlia i Alemanya
La unificació d’Itàlia i Alemanya
 

Similaire à 004 Nacions i Imperis (1850-1914)

008 Feixisme i Nazisme
008 Feixisme i Nazisme008 Feixisme i Nazisme
008 Feixisme i NazismeAntoni Aixalà
 
Presentació HistòRiaa
Presentació HistòRiaaPresentació HistòRiaa
Presentació HistòRiaanoeeliaa4
 
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-20144. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014martav57
 
Imperialisme.v03
Imperialisme.v03Imperialisme.v03
Imperialisme.v03jescriva
 
Història de les dones
Història de les    donesHistòria de les    dones
Història de les donesAnna Bocos
 
dictadura franquista material 4rt eso-1.pptx
dictadura franquista material 4rt eso-1.pptxdictadura franquista material 4rt eso-1.pptx
dictadura franquista material 4rt eso-1.pptxLourdes Escobar
 
La revolució francesa
La revolució francesaLa revolució francesa
La revolució francesateresasolerbou
 
T10 la dictadura franquistala postguerra (1939 1959)
T10 la dictadura franquistala postguerra (1939 1959)T10 la dictadura franquistala postguerra (1939 1959)
T10 la dictadura franquistala postguerra (1939 1959)xabiapi
 
Imperialisme Colonialisme
Imperialisme ColonialismeImperialisme Colonialisme
Imperialisme Colonialismejestiarte
 
Colonialisme
ColonialismeColonialisme
Colonialismejiplena
 
L’època de l'Imperialisme.
L’època de l'Imperialisme.L’època de l'Imperialisme.
L’època de l'Imperialisme.Marcel Duran
 
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí BelleraL'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí BelleraPauet
 
Rev Francesa En Imatges
Rev Francesa En ImatgesRev Francesa En Imatges
Rev Francesa En Imatgesmalcazar
 
Unitat 2. l'època de l'imperialisme
Unitat 2. l'època de l'imperialismeUnitat 2. l'època de l'imperialisme
Unitat 2. l'època de l'imperialismeneus comas
 
04. EL MOVIMENT OBRER IPB
04. EL MOVIMENT OBRER IPB04. EL MOVIMENT OBRER IPB
04. EL MOVIMENT OBRER IPBjcorbala
 
LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN ESPAÑA (S. XIX). Primera parte.Espanya...
LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN ESPAÑA (S. XIX). Primera parte.Espanya...LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN ESPAÑA (S. XIX). Primera parte.Espanya...
LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN ESPAÑA (S. XIX). Primera parte.Espanya...Tomás Pérez Molina
 

Similaire à 004 Nacions i Imperis (1850-1914) (20)

008 Feixisme i Nazisme
008 Feixisme i Nazisme008 Feixisme i Nazisme
008 Feixisme i Nazisme
 
Imperialisme colonial
Imperialisme colonialImperialisme colonial
Imperialisme colonial
 
Presentació HistòRiaa
Presentació HistòRiaaPresentació HistòRiaa
Presentació HistòRiaa
 
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-20144. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
 
Imperialisme.v03
Imperialisme.v03Imperialisme.v03
Imperialisme.v03
 
Història de les dones
Història de les    donesHistòria de les    dones
Història de les dones
 
Imperialisme
ImperialismeImperialisme
Imperialisme
 
dictadura franquista material 4rt eso-1.pptx
dictadura franquista material 4rt eso-1.pptxdictadura franquista material 4rt eso-1.pptx
dictadura franquista material 4rt eso-1.pptx
 
La revolució francesa
La revolució francesaLa revolució francesa
La revolució francesa
 
T10 la dictadura franquistala postguerra (1939 1959)
T10 la dictadura franquistala postguerra (1939 1959)T10 la dictadura franquistala postguerra (1939 1959)
T10 la dictadura franquistala postguerra (1939 1959)
 
Imperialisme Colonialisme
Imperialisme ColonialismeImperialisme Colonialisme
Imperialisme Colonialisme
 
Colonialisme
ColonialismeColonialisme
Colonialisme
 
L’època de l'Imperialisme.
L’època de l'Imperialisme.L’època de l'Imperialisme.
L’època de l'Imperialisme.
 
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí BelleraL'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
 
Rev Francesa En Imatges
Rev Francesa En ImatgesRev Francesa En Imatges
Rev Francesa En Imatges
 
U6. imperialisme (1)
U6. imperialisme (1)U6. imperialisme (1)
U6. imperialisme (1)
 
Unitat 2. l'època de l'imperialisme
Unitat 2. l'època de l'imperialismeUnitat 2. l'època de l'imperialisme
Unitat 2. l'època de l'imperialisme
 
04. EL MOVIMENT OBRER IPB
04. EL MOVIMENT OBRER IPB04. EL MOVIMENT OBRER IPB
04. EL MOVIMENT OBRER IPB
 
LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN ESPAÑA (S. XIX). Primera parte.Espanya...
LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN ESPAÑA (S. XIX). Primera parte.Espanya...LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN ESPAÑA (S. XIX). Primera parte.Espanya...
LA CONSTRUCCIÓN DEL RÉGIMEN LIBERAL EN ESPAÑA (S. XIX). Primera parte.Espanya...
 
MASCLISME I FEMINISME
MASCLISME I FEMINISMEMASCLISME I FEMINISME
MASCLISME I FEMINISME
 

Plus de Antoni Aixalà

The flood of santa tecla - l' aiguat de santa tecla, 1874
The flood of santa tecla -  l' aiguat de santa tecla, 1874The flood of santa tecla -  l' aiguat de santa tecla, 1874
The flood of santa tecla - l' aiguat de santa tecla, 1874Antoni Aixalà
 
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874Antoni Aixalà
 
Relleu peninsula ibèrica animació
Relleu peninsula ibèrica animacióRelleu peninsula ibèrica animació
Relleu peninsula ibèrica animacióAntoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937 Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937 Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937Antoni Aixalà
 
Activitats història +25
Activitats història +25Activitats història +25
Activitats història +25Antoni Aixalà
 
Mapa físic península ibèrica
Mapa físic península ibèricaMapa físic península ibèrica
Mapa físic península ibèricaAntoni Aixalà
 

Plus de Antoni Aixalà (19)

Temari EOE PACFGS
Temari EOE PACFGSTemari EOE PACFGS
Temari EOE PACFGS
 
The flood of santa tecla - l' aiguat de santa tecla, 1874
The flood of santa tecla -  l' aiguat de santa tecla, 1874The flood of santa tecla -  l' aiguat de santa tecla, 1874
The flood of santa tecla - l' aiguat de santa tecla, 1874
 
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874
 
Juneda cadastre 1723
Juneda cadastre 1723Juneda cadastre 1723
Juneda cadastre 1723
 
Activitats ESO 4
Activitats ESO 4Activitats ESO 4
Activitats ESO 4
 
Activitats ESO 1
Activitats ESO 1Activitats ESO 1
Activitats ESO 1
 
Relleu peninsula ibèrica animació
Relleu peninsula ibèrica animacióRelleu peninsula ibèrica animació
Relleu peninsula ibèrica animació
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938
 
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938
 
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937
 
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937 Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937
 
Comentari de text
Comentari de textComentari de text
Comentari de text
 
Activitats història +25
Activitats història +25Activitats història +25
Activitats història +25
 
Mapa físic Catalunya
Mapa físic CatalunyaMapa físic Catalunya
Mapa físic Catalunya
 
Mapa físic península ibèrica
Mapa físic península ibèricaMapa físic península ibèrica
Mapa físic península ibèrica
 

004 Nacions i Imperis (1850-1914)

  • 1. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI PER COME NÇAR MAPA DE LA UNITA T INTERNET ANTERIOR SURT
  • 2. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Per començar L’enfonsament del Titànic Línia del temps PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 3. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Línia del temps ANTERIOR SURT
  • 4. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Mapa de la unitat NACIONS I IMPERIS LA CULTURA LA UNIFICACIÓ D’ITÀLIA I ALEMANYA L’IMPERI AUSTRÍAC L’IMPRESSIONISME LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS UNITS EL POSTIMPRESSIONISME LIBERALISME I AUTORITARISME LES PRIMERES AVANTGUARDES L’IMPERIALISME LA NOVA ARQUITECTURA FACTORS ELS IMPERIS ÀFRICA I ÀSIA VIDA A LES COLÒNIES ANTERIOR SURT
  • 5. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Enllaços d’interès El Titànic Little Big Horn La reina Victòria L’imperi britànic La colonització d’Àsia Manet Rodin Van Gogh Cézanne Gauguin La Torre Eiffel ANTERIOR SURT
  • 6. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI La unificació d’Itàlia i Alemanya La unificació alemanya La unificació italiana Garibaldi AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR PASSA AL TEXT SURT
  • 7. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Mapa de la unificació d’Alemanya ANTERIOR SURT
  • 8. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Mapa de la unificació d’Itàlia ANTERIOR SURT
  • 9. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Text: Garibaldi Garibaldi Gènova, base de partença dels «camises vermelles»: quan vaig arribar a Gènova els primers dies del mes d’agost de 1860, la meva primera impressió va ser de sorpresa, perquè en l’expedició de Garibaldi, a la qual jo desitjava unir-me, s’hi reclutava sense cap misteri. Sostreta, per dir-ho així, a la jurisdicció del govern de Torí, Gènova semblava una mena de plaça militar, d’on el dictador treia per a Sicília les armes i les municions que necessitava. [...] Els voluntaris, que es reconeixien fàcilment per les seves camises vermelles, passejaven sorollosament pels estrets carrers de Gènova entre el redoblar dels tambors [...] els voluntaris llançaven el crit d’adhesió que havia de conquerir el regne: Viva Itàlia i una! [...] M. DU CAMP, Expedició de les Dues Sicílies, 1860 ANTERIOR SURT
  • 10. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI L’imperi austríac Els Balcans a finals del segle XIX Nacionalitats a l’imperi austrohongarès AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 11. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Els Balcans a finals del segle XIX ANTERIOR SURT
  • 12. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Nacionalitats a l’imperi austrohongarès ANTERIOR SURT
  • 13. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI La construcció dels Estats Units L’expansió cap a l’Oest La batalla de Little Big Horn Els indis i la conquesta de l’Oest AMPLIA LA IMATGE PASSA AL WEB PASSA AL TEXT El creixement de la població AMPLIA LA IMATGE Origen dels immigrants AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 14. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Mapa d’expansió cap a l’Oest ANTERIOR SURT
  • 15. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Text: Els indis i la conquesta de l’Oest americà Els indis i la conquesta de l’Oest americà Les planes i els camps van ser creats sense límits ni demarcacions i no ha de ser l’home qui els en posi [...]. Veig com els homes blancs guanyen riquesa a tot arreu, i també veig el seu desig de donar-nos les terres que no tenen cap valor [...]. Potser us penseu que el Creador us va enviar aquí per disposar de tot al vostre gust. Si jo em pensés que Ell us ha enviat, potser això em faria considerar que teniu dret a disposar de mi [...]. Jo no he dit mai que la terra fos meva, per fer-ne tot allò que em plagués. L’únic ésser que té dret a fer de la terra el que vulgui és qui l’ha creat. Jo reclamo tan sols els drets de viure a la meva terra i us concedeixo el privilegi que vosaltres visqueu a la nostra. Heinmot TOOYALEKETE (cap de la tribu dels nez percés) ANTERIOR SURT
  • 16. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI El creixement de la població ANTERIOR SURT
  • 17. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Origen dels immigrants ANTERIOR SURT
  • 18. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Liberalisme i autoritarisme Sistema polític alemany AMPLIA LA IMATGE Col·legi electoral britànic Sistema polític britànic AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Sufragistes La finalitat del vot AMPLIA LA IMATGE Les activitats de les feministes PASSA AL TEXT ANTERIOR PASSA AL TEXT SURT
  • 19. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Sistema polític alemany ANTERIOR SURT
  • 20. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Sistema polític britànic ANTERIOR SURT
  • 21. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Col·legi electoral britànic ANTERIOR SURT
  • 22. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Sufragistes ANTERIOR SURT
  • 23. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Text: La finalitat del vot La finalitat del vot Ara que, com a resultat de la lluita per la igualtat d’oportunitats i a causa de la utilització de la maquinària, ha tingut lloc una gran revolució en el món de l’economia, de manera que allà on un home pot anar a guanyar-se un dòlar honradament també hi pot anar una dona, no hi ha manera de rebatre la conclusió que la dona ha d’estar investida del mateix poder per poder-se protegir. I aquest poder és el vot, el símbol de la llibertat i de la igualtat, sense el qual cap ciutadà no pot estar segur de conservar allò que posseeix i, per tant, encara menys d’aconseguir el que no té. Susan B. ANTHONY, La dona vol el pa, no el vot ANTERIOR SURT
  • 24. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Text: Les activitats de les feministes Les activitats del moviment Quan eren enviades a un lloc [...] la primera cosa que feien era hissar la bandera, llogar un local, concedir entrevistes a la premsa, citar les dones més rellevants de la localitat, visitar les diverses organitzacions –polítiques, socials i filantròpiques–, comunicar a la policia que havien arribat, convocar reunions i, després de fer pintades pels carrers, vendre el diari Votes for Women i distribuir fullets. Parlaven en les reunions, guanyaven adeptes [...] escrivien al diputat local o l’entrevistaven, planificaven protestes contra la visita d’un ministre del govern, organitzaven campanyes per a les eleccions locals i, a més de tot això, aconseguien diners per a les seves pròpies campanyes i encara els en sobraven per enviar-ne a l’Administració central. Christabel PANKHURST, Alliberades. La història de com vam guanyar el vot ANTERIOR SURT
  • 25. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Factors Inversió a l’estranger de les potències principals L’emigració europea a ultramar La ruta britànica cap a l’Índia AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE La ideologia imperialista A la conquesta de l’Àfrica AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 26. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI La inversió a l’estranger de les potències principals ANTERIOR SURT
  • 27. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI La ruta britànica cap a l’Índia ANTERIOR SURT
  • 28. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI L’emigració europea a ultramar ANTERIOR SURT
  • 29. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI La ideologia imperialista França va dur lliurement al Marroc la civilització, la riquesa i la pau. ANTERIOR SURT
  • 30. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Text: A la conquesta de l’Àfrica A la conquesta de l’Àfrica [...] No és per casualitat que el Mediterrani tingui [...] d’un costat tota la civilització i de l’altre costat tota la barbàrie. [...] Està allà, davant de tots vosaltres, aquest bloc de sorra i cendres, aquesta pila inerta i passiva que des de fa sis mil anys és un obstacle al progrés universal. Déu ofereix l’Àfrica a Europa. Preneu-la. Preneu-la, no pel canó, sinó per l’arada; no pel sabre, sinó pel comerç; no per la batalla, sinó amb la indústria; no per la conquesta, sinó per la fraternitat. Vesseu el que us sobri en aquesta Àfrica i alhora resoleu els vostres problemes socials, transformeu els vostres proletaris en propietaris. Aneu-hi, feu! Feu carreteres, ports, ciutats; creixeu, cultiveu, colonitzeu, multipliqueu. Victor HUGO, 18 de maig de 1879 ANTERIOR SURT
  • 31. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Els imperis Els imperis el 1800 AMPLIA LA IMATGE Napoleó III rep els ambaixadors de Siam AMPLIA LA IMATGE Evolució de la dimensió dels imperis Els imperis el 1914 AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE L’imperi britànic La reina Victòria PASSA AL WEB PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
  • 32. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Els imperis el 1800 ANTERIOR SURT
  • 33. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Els imperis el 1914 ANTERIOR SURT
  • 34. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Evolució de la dimensió dels imperis colonials ANTERIOR SURT
  • 35. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Napoleó III i la seva esposa, Eugènia de Montijo, reben els ambaixadors de Siam ANTERIOR SURT
  • 36. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Àfrica i Àsia Les exploracions de l’Àfrica L’Àfrica el 1870 La conferència de Berlín PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE L’Àfrica després del repartiment colonial La colonització d’Àsia PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 37. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Les exploracions de l’Àfrica ANTERIOR SURT
  • 38. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI L’Àfrica el 1870 ANTERIOR SURT
  • 39. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Text: La conferència de Berlín Conferència de Berlín Art. 34. Qualsevol potència que d’ara endavant prengui possessió d’un territori situat a la costa del continent africà, però fora de les seves possessions actuals, o bé que sense posseir-ne cap fins a llavors, arribi a adquirir-lo, com també qualsevol potència que es faci càrrec d’un protectorat, acompanyarà l’Acta respectiva d’una notificació dirigida a la resta de les potències signants d’aquesta Acta, amb la finalitat de posar-les en condicions de fer valer les seves reclamacions, si fos el cas. ANTERIOR SURT
  • 40. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI L’Àfrica després del repartiment colonial ANTERIOR SURT
  • 41. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Administració i vida a les colònies Escola francesa a Senegal Missioners al Congo Les relacions de servitud AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE La visió d’un europeu PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE La visió d’un indi PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 42. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Escola francesa a Senegal, 1886 ANTERIOR SURT
  • 43. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Missioners al Congo ANTERIOR SURT
  • 44. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Les relacions de servitud ANTERIOR SURT
  • 45. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Text: La visió d’un europeu La visió d’un europeu Anglaterra té una doble missió per complir a l’Índia: una de destructora i una de regeneradora –l’aniquilació de la vella societat asiàtica i la col·locació dels fonaments materials de la societat occidental a l’Àsia. [...] [...] Els britànics eren els primers conqueridors superiors [...]. Ells van destruir [...] les comunitats indígenes i van extirpar la indústria indígena [...]. La unitat política de l’Índia [...] era la primera condició de la regeneració. [...] La premsa lliure, introduïda per primera vegada en la societat asiàtica [...], és un nou i potent agent de la reconstrucció. Els nadius de l’Índia, educats, [...] estan formant una nova classe, dotada de les aptituds requerides per al govern i imbuïts de la ciència europea. [...] Karl MARX, «Els resultats eventuals de la dominació britànica a l’Índia», New York Daily Tribune, 8 d’agost de 1853 ANTERIOR SURT
  • 46. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Text: La visió d’un indi La visió d’un indi La civilització que ens arriba d’Europa és voraç i dominant; consumeix els pobles que envaeix, extermina o aniquila les races que molesten la seva marxa conqueridora. És una civilització amb tendències caníbals; oprimeix els febles i s’enriqueix a costa seva. [...] Profetitzem sense cap dubte que això no podrà durar sempre, perquè en el món hi ha una llei sobirana que s’aplica tant a les col·lectivitats com als individus. R. TAGORE, discurs a la universitat de Tòquio, 1916 ANTERIOR SURT
  • 47. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI L’impressionisme Degas Manet PASSA AL WEB Rodin PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 48. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Ballarines en repòs, Degas ANTERIOR SURT
  • 49. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI El postimpressionisme Cézanne Van Gogh PASSA AL WEB Gauguin PASSA AL WEB ANTERIOR PASSA AL WEB SURT
  • 50. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Les primeres avantguardes L’expressionisme: Munch El cubisme: Picasso AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 51. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI El crit, de Munch ANTERIOR SURT
  • 52. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Les senyoretes del carrer Avinyó, de Picasso ANTERIOR SURT
  • 53. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI La nova arquitectura La Torre Eiffel El Modernisme: Gaudí PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 54. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI La Pedrera, de Gaudí ANTERIOR SURT
  • 55. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI SÍNTESI (II) Síntesi (I)  La creació d’estats nacionals tal com els concebem actualment és un procés que va començar amb els revolucions liberals del segle XIX. El nacionalisme, va donar forma i va impulsar els diferents processos nacionals.  En el segle XIX van tenir lloc dos processos fonamentals per als Estats Units: l’expansió cap a l’oest i la guerra de Secessió. El país es va transformar i va començar una etapa de gran creixement econòmic.  Després de les revolucions de la primera meitat del segle XIX, la situació política dels estats europeus era molt variada. Mentre que el Regne Unit i França van caminar lentament cap a la democràcia, altres estats van mantenir sistemes polítics autocràtics o autoritaris.  En el segle XIX les potències europees es van llançar a l’ocupació de territoris a l’Àsia, l’Àfrica i Oceania. Diferents factors econòmics, polítics, demogràfics i ideològics expliquen aquell procés. ANTERIOR SURT
  • 56. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 4 SÍNTESI Síntesi (II)  Entre el 1870 i el 1914 es van formar els grans imperis colonials. L’imperi britànic era el més gran seguit de l’imperi francès. Aquest procés d’expansió va provocar lluites i friccions entre les potències.  Les conseqüències de l’imperialisme van ser profundes. Els occidentals van crear unes formes d’administració i explotació econòmica que van alterar profundament la vida a les regions colonitzades.  Entre el 1870 i el 1914 la cultura va viure una època de gran creativitat. Els progressos i les innovacions se succeïen amb gran rapidesa i els europeus tenien la sensació d’estar al cim del progrés. D’aquí el nom de “belle époque” que s’aplica a aquest període. ANTERIOR SURT

Notes de l'éditeur

  1. {}