3. Tipus de diftongs
- diftongs decreixents
vocal + i/u
ai, ei, ii, oi, ui aire, rei, boira, cuina
au, eu, iu, ou, uu pau, peu, ciutat, coure, duu
- diftongs creixents
i/u + vocal (en els següents casos)
qua, qüe, qüi, quo quatre, qüestió, ubiqüitat, quota
gua, güe, güi, guo guant, aigües, pingüí, aiguota
i + vocal (a l'inici de paraula) iogurt, iode, hiena, ioga...
i, u entre vocals noia, deia, veuen...
4. Hiats
Atenció!
No sempre que tenim una i seguida d’una a, e, o es forma un diftong creixent.
Només quan aquesta i és a l’inici de paraula o bé es troba entre vocals.
Exemples:
Són a la mateixa síl·laba, tenen diftong: io-de, io-gurt, fe-ia, no-ia,
hie-na...
No tenen diftong, són síl·labes diferents: di-a, his-tò-ri-a, re-li-gi-ó…
Un accent o una dièresi marquen la no formació del diftong:
veí, països
5. Agudes, planes i esdrúixoles
Les paraules polisíl·labes (de més d’una síl·laba) es
classifiquen en tres grups, prenent com a referència la posició que
ocupa la seva síl·laba tònica:
agudes, la síl·laba tònica és l'última de la paraula.
planes, la síl·laba tònica és la penúltima.
esdrúixoles, la síl·laba tònica és l'antepenúltima
6. Les 12 terminacions
Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en una d'aquestes 12 terminacions
vocal: a, e, i, o, u
vocal + s: as, es, is, os, us
en, in
Les paraules planes no s'accentuen quan no hi acaben.
Compte!
Es considera que la paraula que acaba en diftong no acaba en les 12 terminacions.
Per exemple:
camí s’accentua perquè és aguda i acaba en una de les 12 (i, vocal)
desmai no s’accentua perquè és aguda i no acaba en una de les 12 (ai, diftong)
tornava no s’accentua perquè és plana i acaba en una de les 12 (a, vocal)
tornàveu s’accentua perquè és plana i no acaba en una de les 12 (au, diftong)
