19 el tinent rochera i mingarro

El tinent Joan Baptista Rochera i Mingarro (1)

Glòria Olivares i Muñoz

Passejant pel Raval trobem al núm. 29 una làpida blanca amb la inscripció «Casa natalicia de Juan B.
Rochera. Teniente de Artillería, muerto heroicamente en la defensa de Vich, el día 10 de enero de
1874».

EL RAVAL NÚMERO 29 (Foto Joan Verdegal i Cerezo)

Qui era aquest personatge? L'única bibliografia disponible és:
-Norbert Mesado i Oliver. "El teniente Rochera" (BIM El Pla n. 84, 1986, juny, pp. 10 i 11)
-ROCA I ALCAIDE, F. (1932): Historia de Burriana. Castelló de la Plana, Est. Tip. Fill de J. Armengot,
pp. 495-497
Aquesta bibliografia, unida als documents extrets de l'Arxiu General Militar de Segòvia ens fan
descobrir un borrianenc excepcional. D'entrada la seua talla, 1.713 m, ja era excepcional per a l'època,
però ens sorprenem encara més davant de la formació acadèmica ja que, a més de traduir el francés,
als 23 anys ja era tinent d'artilleria.
Joan Baptista Rochera i Mingarro nasqué a Borriana el dia 4 de juliol de 1848, al carrer que aleshores
es denominava de València núm. 31. Era fill d'En Francesc Rochera i Na Pasquala Mingarro i Alcayde.
Cursà estudis primaris mitjans amb el mestre d'escola En Ramon Puig.
El següent quadre mostra una brillant carrera militar:
Organisme

Data

Serveis

del 18/7/1867 al 28/7/1869

Cadet amb antiguitat

Acadèmia de l'Arma de Segòvia

del 28/7/1869 al 28/7/1871

Alferes Alumne

Acadèmia de l'Arma de Segòvia

del 28/7/1871 al 31/8/1871

Tinent del Cos

Col·legi de Segòvia (refós en
Acadèmia l’1 de juliol de 1868)

En obtindre el títol de Tinent d’Artilleria fou destinat al 1r Batalló del 2n Regiment a peu de l’arma,
primer a Santa Cruz de Tenerife (del 31/8/1871 al 28/5/1872) i després a Cadis (des de l’última data
fins al 31/7/1872).
Seguí de tinent en el 1r Batalló del 1r Regiment a peu de l’arma (a partir de l’1/8/1872). Del 6 o 9 de
novembre de 1872 al 9 de gener de 1873 va tornar a Borriana amb una llicència concedia per malaltia.
Després demanà llicència absoluta del 28/2/1873 al 21/9/1873.
Ingressà de nou en el mateix Regiment que havia deixat i va passar a la guarnició de Girona, on
romangué fins a finals de novembre. Va continuar els serveis en el 5é Regiment Muntat per ordre de
l'Excel·lentíssim Senyor Director del Cos. A mitjan desembre el trobem a Vic al comandament d'una
secció de la seua companyia.

MORT DEL TINENT ROCHERA ALS BRAÇOS DEL SEU ASISTENT. Foto cedida por Artur Rufino

La nit del 9 del gener de 1874 els carlistes s'havien introduït a Vic. Al matí, mentre defenia amb la seua
secció la població, fou mort d'una bala al front. El certificat de defunció expressa:
«Don Sebastian Bascon Ortiz Comandante Mayor del tercer Regimiento Divisionario de Artilleria del
que es Coronel primer Jefe el Señor Don Luis Alip Bonache
Certifico: Que en la carpeta de oficios que esta archivada en esta oficina de mi cargo, pertenecientes a
la Tercera Compañia en el mes de Enero de 1874, se halla un oficio que copiado a la letra es como
sigue: -“Artilleria 5º Regimiento Montado 3ª Compañía Nº 125

-Tengo el sentimiento de poner en

conocimiento de V. que el dia 10 del actual, cayó en poder de los Carlistas la 1ª seccion de esta
Compañia destacada en Vich, muriendo el Teniente D. Juan Rochera, despues de agotadas todas las
municiones de su dotacion y pudiendo salvarse solo el Alferez Don José Cervera y 28 individuos de
tropa que se encuentran ya en esta Capital con tres caballos -Adjuntos son los estados del personal,
ganado, material, equipo y montura, vestuario y menaje, de todo lo perdido, para los fines a que haya
lugar -Dios guarde a V. m. as.-Barcelona, 12 de Enero de 1874 -El Comandante Capitan -Manuel
Flore.-Sr. Teniente Coronel Comandante Mayor del 5º Regimiento Montado.-Valencia.[...]». En aquest
punt remarquem que encara que la mort esdevingué el dia 9 de gener, deguere ser certificada el 10.
Quan Joan Baptista finí, sa mare, que encara vivia al carrer de València núm. 31, ja havia enviudat. Na
Pasquala, en sol·licitar la pensió que per llei de 8 de juliol de 1860 li corresponia, va haver de recórrer
un llarg camí burocràtic perquè no disposava dels documents necessaris per a la formació de
l'expedient. Aquests documents eren una còpia autoritzada del Reial Despatx de la Plaça de Tinent que
gaudia el fill en morir, certificat dels caps del cos, brigada o divisió on servia per a acreditar que morí en
acció de guerra i el certificat de fadrinatge.

El 20 de maig de 1889 dirigeix la petició al Sr. Director General d’Artilleria de Madrid. El 4 de juny es
remet la instància al Subinspector de València per si els documents estigueren en el 3r Regiment
Divisionari, antic 5é Regiment Muntat. El 25 de juny la instància és tornada al Subinspector de València
manifestant que el Reial Despatx no apareix en l'arxiu del 3r Regiment i que en el llibre de matrícules
no consta el certificat de fadrinatge. El que sí que es remet és el certificat d'haver mort en acció de
guerra. El 2 de juliol es demana a l'Acadèmia de Segòvia el Reial Despatx. El 4 de juliol l'Acadèmia
remet el Reial Despatx d'Alferes Alumne, però diu que no existeix el de Tinent, que deguere remetre's
per la Direcció d'Artilleria al 2n Regiment a peu on fou destinat en obtindre l'ascens. El 8 de juliol es
demana a Andalusia. El 26 de juliol el Subinspector d'Andalusia manifesta que el primer Cap del 2n
Batalló de plaça va remetre el Reial Despatx de Tinent al Comandant segon Cap del 1r Batalló del 1r
Regiment a peu de guarnició a Catalunya en comunicació número 403 de 31 d'agost de 1872 i que en
l'esmentada Subinspecció existeix el rebut del full de serveis del mateix. El 2 d'agost es trasllada l'ofici
anterior a Catalunya demanant la remissió dels documents. El 5 d'agost el Coronel Subinspector interí
contesta que ha traslladat la comunicació anterior al Subinspector de Balears per trobar-se allí de
guarnició el 8é Batalló en què es convertí el dissolt Batalló del 1r Regiment a peu. El 16 d’agost el
Subinspector de Balears remet el full de serveis i fets del Tinent Rochera. El 28 de setembre el
Subinspector de Catalunya diu que amb data 16 d’agost s'ha remés el full de serveis i de fets i que el
Reial Despatx, segons comunicació de Balears, no apareix en l'arxiu del Batalló. Finalment, el 29
d'octubre, el Negociat en vista de les comunicacions anteriors creu que pot lliurar-se a Na Pasquala
Mingarro i Alcayde el certificat de Comandant Major del tercer Regiment Divisionari d'Artilleria en què
consta la mort en acció de guerra del seu fill el tinent Rochera i el full de serveis. Respecte al Reial
Despatx es creu que el devia tindre l'interessat i fou expedit segons consta en el seu expedient
personal el 5 de juliol de 1872 no havent sigut possible trobar-lo.
Tornem a la làpida blanca del Raval. El 23 de març de 1905 el carrer de València passà a denominarse de l'Heroi Rochera en un acord de l'ajuntament i va col·locar-se la placa a la façana de la casa
natalícia. El 14 de maig Borriana va retre homenatge al tinent mort 30 anys abans en l'últim moviment
carlista. «Se descubrió esta lápida conmemoradora con toda solemnidad, asistiendo al acto el
Ayuntamiento y demás personalidades burrianenses con la música, una lucida representación del
Cuerpo de Artillería y de Infantería de Castellón; varios generales, jefes y oficiales, además de la tropa
del Regimiento de Otumba de Castellón y la Banda de cornetas del 8.º (antes 5.º) Regimiento Montado
de Artillería, de Valencia.
FOTOGRAFIA DE L´HOMENATGE CELEBRAT A BORRIANA AL TINENT ROCHERA EL 10 DE MAIG
DE 1905. DONADA AL MUSEU MUNICIPAL PEL SEU NEBOT EN FRANCESC JOSEP MINGARRO I
MONTSERRAT

Con tal motivo se celebraron fiestas, banquetes, una velada literaria en el patio del ex convento de la
Merced, etc.» (ROCA I ALCAIDE, F. (1932): Historia de Burriana. Castelló de la Plana, Est. Tip. Fill de
J. Armengot, pp. 495 i 496)
Aquest homenatge es tracta a tota plana editorial en el Heraldo de Castellón el 15 de maig amb
articles, generalment poètics, dels borrianencs Vicent Marco i Miranda, Josep Calzada, Rafael Solà,
Marià Selma, Josep Sanz, Lluís Blesa, Gumersind Vizcaí i Josep Falomir ( Norbert Mesado i Oliver. "El
teniente Rochera" [BIM El Pla n. 84, 1986, juny, pp. 10 i 11]).
Un renebot del tinent, En Josep Francesc Mingarro i Montserrat, lliurà al Museu Municipal una
fotografia de les columnes-homenatge que Borriana va lluir el 14 de maig de 1905 a la cruïlla del Raval
i Escorredor (monument de l'artista local Castell Blesa Sanz) i una altra fotografia, deficientment
conservada, reproduint el quadre de la mort de Rochera durant el setge de Vic. En Josep Francesc
també aportà les úniques dades orals que coneixia per tradició oral: la mort del militar va esdevindre
quan era molt jove i estava proposat per a capità. La família desconeix el parador de les despulles
mortals perquè no foren dutes a Borriana (ibídem). A Vic tampoc no figura cap dada ni a l'Arxiu
Municipal, ni al padró municipal d'habitants, ni als llibres de comptes del cementeri ni al Registre Civil.
Foto de Roberto Roselló

El teniente Joan Baptista Rochera i Mingarro

Traducción realizada por Lidón Vaquer Porcar

Paseando por el Raval encontramos en el núm. 29 una lápida blanca con la inscripción “Casa natal de
Juan B. Rochera. Teniente de Artillería, muerto heroicamente en la defensa de Vich, el día 10 de enero
de 1874”.

¿Quién era este personaje? La única bibliografía disponible es:

- Norbert Mesado i Oliver. “El teniente Rochera” (BIM El Pla n. 84, 1986, junio, pp. 10 y 11).

- ROCA I ALCAIDE, F. (1932): Historia de Burriana. Castellón de la Plana, Est. Tip. Fill de J. Armengot,
pp. 495-497.

Esta bibliografía unida a los documentos extraídos del Archivo General Militar de Segovia nos hacen
descubrir un burrianense excepcional. De entrada su talla, 1,713 m, ya era excepcional para la época,
pero nos sorprendemos aún más delante de la formación académica ya que, además de traducir el
francés, a los 23 años ya era teniente de artillería.
Joan Baptista Rochera i Mingarro nació en Burriana el día 4 de julio de 1848, en la calle que entonces
se denominaba de Valencia núm. 31. Era hijo de Francesc Rochera y Pasquala Mingarro i Alcayde.
Cursó estudios primarios medios con el maestro de escuela Ramón Puig.

El siguiente cuadro muestra una brillante carrera militar:

Organismo

Fecha

Servicios

Colegio de Segovia (convertido

Del 18/7/1867 al 28/7/1869

Cadete por antigüedad

Academia del Arma de Segovia

Del 28/7/1869 al 28/7/1817

Alférez Alumno

Academia del Arma de Segovia

Del 28/7/1871 al 31/8/1871

Teniente del Cuerpo

en Academia el 1 de julio de 1868)

er

Al obtener el título de Teniente de Artillería fue destinado al 1 Batallón del 2º Regimiento a pie del
arma, primero en Santa Cruz de Tenerife (del 31/8/1871 al 28/5/1872) y después a Cádiz (desde la
última fecha hasta el 31/7/1872).
er

er

Siguió de teniente en el 1 Batallón del 1 Regimiento a pie del arma (a partir del 1/8/1872). Del 6 ó 9
de noviembre de 1872 al 9 de enero de 1873 volvió a Burriana con una licencia concedida por
enfermedad. Después pidió licencia absoluta del 28/2/1873 al 21/9/1873.

Ingresó de nuevo en el mismo Regimiento que había dejado y pasó a la guarnición de Gerona, donde
permaneció hasta finales de noviembre. Continuó los servicios en el 5º Regimiento Montado por orden
del Excelentísimo Señor Director del Cuerpo. A mitad de diciembre lo encontramos en Vic al mando de
una sección de su compañía.

La noche del 9 de enero de 1874 los carlistas se habían introducido en Vic. Por la mañana, mientras
defendía con su sección la población, fue muerto de una bala en la frente. El certificado de defunción
expresa:

“Don Sebastián Bascón Ortiz Comandante Mayor del tercer Regimiento Divisionario de Artillería del
que es Coronel Primer Jefe el Señor Don Luis Alip Bonache, Certifico: Que en la carpeta de oficios que
está archivada en esta oficina de mi cargo, pertenecientes a la Tercera Compañía en el mes de Enero
de 1874, se halla un oficio que copiado a la letra es como sigue: - “Artillería 5º Regimiento Montado 3ª
Compañía Nº 125 – Tengo el sentimiento de poner en conocimiento de V. que el día 10 del actual, cayó
en poder de los Carlistas la 1ª sección de esta Compañía destacada en Vich, muriendo el Teniente D.
Juan Rochera, después de agotadas todas las municiones de su dotación y pudiendo salvarse solo el
Alférez Don José Cervera y 28 individuos de tropa que se encuentran ya en esta Capital con tres
caballos – Adjuntos son los estados del personal, ganado, material, equipo y montura, vestuario y
menaje, de todo lo perdido, para los fines a que haya lugar – Dios guarde a V. m. as.- Barcelona, 12 de
Enero de 1874 – El Comandante Capitan – Manuel Flore.- Sr. Teniente Coronel Comandante Mayor del
5º Regimiento Montado.- Valencia. (...)”. En este punto remarcamos que aunque la muerte ocurrió el
día 9 de enero, debió ser certificada el día 10
Cuando Joan Baptista murió, su madre, que aún vivía en la calle Valencia núm. 31, ya había
enviudado. Pascuala, al solicitar la pensión que por ley de 8 de julio de 1860 le correspondía, tuvo que
recorrer un largo camino burocrático porque no disponía de los documentos necesarios para la
formación del expediente. Estos documentos eran una copia autorizada del Real Despacho de la Plaza
de Teniente que disfrutaba el hijo al morir, certificado de los jefes del cuerpo, brigada o división donde
servía para acreditar que murió en acción de guerra y el certificado de soltería.

El 20 de mayo de 1889 dirige la petición al Sr. Director General de Artillería de Madrid. El 4 de junio se
er

remite la instancia al Subinspector de Valencia por si los documentos estuvieran en el 3 Regimiento
Divisionario, antiguo 5º Regimiento Montado. El 25 de junio la instancia es devuelta al Subinspector de
er

Valencia manifestando que el Real Despacho no aparece en el archivo de 3 Regimiento y que en el
libro de matrículas no consta el certificado de soltería. El que si que se remite es el certificado de
haber muerto en acción de guerra. El 2 de julio se pide a la Academia de Segovia el Real Despacho. El
4 de julio la Academia remite el Real Despacho de Alférez Alumno, pero dice que no existe el de
Teniente, que debió remitirse por la Dirección de Artillería al 2º Regimiento a pie donde fue destinado al
obtener el ascenso. El 8 de julio se pide a Andalucía. El 26 de julio el Subinpector de Andalucía
manifiesta que el primer Jefe del 2º Batallón de plaza remitió el Real Despacho de Teniente al
er

Comandante segundo Jefe del 1

er

Batallón del 1

Regimiento a pie de guarnición en Cataluña en

comunicación número 403 de 31 de agosto de 1872 y que en la citada Subinspección existe el recibo
de la hoja de servicios del mismo. El 2 de agosto se traslada el oficio anterior a Cataluña solicitando la
remisión de los documentos. El 5 de agosto el Coronel Subinspector interino contesta que ha
trasladado la comunicación anterior al Subinspector de Baleares por encontrarse allí de guarnición el 8º
er

Batallón en que se convirtió el disuelto Batallón del 1

Regimiento a pie. El 16 de agosto el

Subinspector de Baleares remite la hoja de servicios y hechos del Teniente Rochera. El 28 de
septiembre el Subinspector de Cataluña dice que con fecha 16 de agosto se ha remitido la hoja de
servicios y de hechos y que el Real Despacho, según comunicación de Baleares, no aparece en el
archivo del Batallón. Finalmente, el 29 de octubre, el Negociado en vista de las comunicaciones
anteriores cree que puede entregársele a Pascuala Mingarro i Alcayde el certificado de Comandante
Mayor del tercer Regimiento Divisionario de Artillería en el que consta la muerte en acción de guerra de
su hijo el teniente Rochera y la hoja de servicios. Respecto al Real Despacho, se cree que lo debía de
tener el interesado y fue expedido, según consta en su expediente personal, el 5 de julio de 1872 y no
fue posible encontrarlo.

Volvemos a la lápida blanca del Raval. El 23 de marzo de 1905 la calle Valencia pasó a denominarse
del Héroe Rochera en un acuerdo del ayuntamiento y se colocó la placa en la fachada de su casa
natal. El 14 de mayo Burriana rindió homenaje al teniente muerto 30 años antes en el último
movimiento carlista. “Se descubrió esta lápida conmemoradora con toda solemnidad, asistiendo al acto
el Ayuntamiento y demás personalidades burrianenses con la música, una lucida representación del
Cuerpo de Artillería y de Infantería de Castellón; varios generales, jefes y oficiales, además de la tropa
del Regimiento de Otumba de Castellón y la Banda de cornetas del 8º (antes 5º) Regimiento Montado
de Artillería, de Valencia.
Con tal motivo se celebraron fiestas, banquetes, una velada literaria en el patio del ex convento de la
Merced, etc.” (ROCA I ALCAIDE, F. (1932): Historia de Burriana, Castelló de la Plana, Est. Tip. Fill de
J. Armengot, pp. 495 y 496).

Este homenaje se trata a toda plana editorial en el Heraldo de Castellón el 15 de mayo con artículos,
generalmente poéticos, de los burrianenses Vicent Marco i Miranda, Joseph Calzada, Rafael Solà,
Marià Selma, Joseph Sanz, Lluís Blesa, Gumersind Vizcaí y Josep Falomir (Norbert Mesado i Oliver,
“El teniente Rochera”, BIM El Pla n. 84, 1986, junio, pp. 10 y 11).

Un resobrino del teniente, Josep Frances Mingarro i Montserrat, entregó al Museo Municipal una
fotografía de las columnas-homenaje que Burriana lució el 14 de mayo de 1905 en el cruce del Raval y
Escorredor (monumento del artista local Castell Blesa Sanz) y otra fotografía, deficientemente
conservada, reproduciendo el cuadro de la muerte de Rochera durante el sitio de Vic. Josep Francesc
también aportó los únicos datos orales que conocía por tradición oral: la muerte del militar ocurrió
cuando era muy joven y estaba propuesto para capitán. La familia desconoce el lugar de los restos
mortales porque no fueron llevados a Burriana (ibídem). En Vic tampoco figura ningún dato ni en el
Archivo Municipal, ni en el padrón municipal de habitantes, ni en el libro de cuentas del cementerio ni
en el Registro Civil.

(1) Publicado en el Butlletí de l´Agrupació Borrianenca de Cultura, nº 191, diciembre de 2003.

Contenu connexe

Tendances(20)

49 batallón segorbe (1856 1960)49 batallón segorbe (1856 1960)
49 batallón segorbe (1856 1960)
aulamilitar1.6K vues
Capítulo iv – 1811Capítulo iv – 1811
Capítulo iv – 1811
aulamilitar1K vues
02 amado granell mesado02 amado granell mesado
02 amado granell mesado
aulamilitar694 vues
Capítulo vii – 1814Capítulo vii – 1814
Capítulo vii – 1814
aulamilitar449 vues
4 de Mayo de 1862 en Atlixo4 de Mayo de 1862 en Atlixo
4 de Mayo de 1862 en Atlixo
Esperanza Sosa Meza153 vues
Capítulo v – 1812Capítulo v – 1812
Capítulo v – 1812
aulamilitar740 vues
277277
277
Torres Saavedra Nelson Alberto819 vues
La división 250La división 250
La división 250
Torres Saavedra Nelson Alberto279 vues
La Infantería de Marina y su uniformidadLa Infantería de Marina y su uniformidad
La Infantería de Marina y su uniformidad
Veteranos de Infantería de Marina7.1K vues
Division Acorazada MecanizadaDivision Acorazada Mecanizada
Division Acorazada Mecanizada
titoscrc6.8K vues
  Desastre de rancagua  Desastre de rancagua
Desastre de rancagua
Torres Saavedra Nelson Alberto637 vues

En vedette(20)

Mapa conceptual act 1Mapa conceptual act 1
Mapa conceptual act 1
AndreaAdarfio272 vues
Gpf tests pd_tGpf tests pd_t
Gpf tests pd_t
Pascale Lagorce2.8K vues
Un texto... ¿qué hago?Un texto... ¿qué hago?
Un texto... ¿qué hago?
mteresamonge582 vues
FinLight Research - Qui sommes-nous ?FinLight Research - Qui sommes-nous ?
FinLight Research - Qui sommes-nous ?
Zouheir Ben Tamarout554 vues
Snapevent presentation clientSnapevent presentation client
Snapevent presentation client
SnapEvent885 vues
151109 Qué creer, o no, en Historia151109 Qué creer, o no, en Historia
151109 Qué creer, o no, en Historia
Humberto Macías Navarro493 vues
TestTest
Test
ashleyadair159 vues
Djibouti PNA - expérience en adaptation au changement climatique / NAP - Clim...Djibouti PNA - expérience en adaptation au changement climatique / NAP - Clim...
Djibouti PNA - expérience en adaptation au changement climatique / NAP - Clim...
National Adaptation Plan Global Support Programme6.4K vues
Débat 10 mai 2014Débat 10 mai 2014
Débat 10 mai 2014
hanifiyyah3.5K vues
Estatutos rev.1Estatutos rev.1
Estatutos rev.1
julian57359 vues
Ciencia de la informaciònCiencia de la informaciòn
Ciencia de la informaciòn
biblicardo372 vues
IntroIntro
Intro
BWN2012503 vues

Similaire à 19 el tinent rochera i mingarro

Gaceta del aula 136Gaceta del aula 136
Gaceta del aula 136aulamilitar
380 vues4 diapositives
Capítulo iii – 1810Capítulo iii – 1810
Capítulo iii – 1810aulamilitar
947 vues34 diapositives
Capítulo vi – 1813Capítulo vi – 1813
Capítulo vi – 1813aulamilitar
511 vues14 diapositives

Similaire à 19 el tinent rochera i mingarro(20)

Gaceta del aula 136Gaceta del aula 136
Gaceta del aula 136
aulamilitar380 vues
Historia marcha granaderosHistoria marcha granaderos
Historia marcha granaderos
Rafael Recio799 vues
Capítulo iii – 1810Capítulo iii – 1810
Capítulo iii – 1810
aulamilitar947 vues
Capítulo vi – 1813Capítulo vi – 1813
Capítulo vi – 1813
aulamilitar511 vues
Boletines Informativos Tierra,  número 0Boletines Informativos Tierra,  número 0
Boletines Informativos Tierra, número 0
DECETEJERCITODETIERR6 vues
Boletines Informativos Tierra,  número 0Boletines Informativos Tierra,  número 0
Boletines Informativos Tierra, número 0
Ejército de Tierra71 vues
Gaceta del aula 134Gaceta del aula 134
Gaceta del aula 134
aulamilitar426 vues
Digital Tierra nº 11 Mayo de 2016Digital Tierra nº 11 Mayo de 2016
Digital Tierra nº 11 Mayo de 2016
Ejército de Tierra6.5K vues
Alfonso ugarteAlfonso ugarte
Alfonso ugarte
abigailsahm1231.6K vues
Boletín Informativo Tierra marzo 1996Boletín Informativo Tierra marzo 1996
Boletín Informativo Tierra marzo 1996
Ejército de Tierra80 vues
Gaceta del aula 135Gaceta del aula 135
Gaceta del aula 135
aulamilitar325 vues
Gaceta del aula 137Gaceta del aula 137
Gaceta del aula 137
aulamilitar338 vues
Lcds n3Lcds n3
Lcds n3
SERGIO DE MELLO QUEIROZ134 vues
24 coronel carlos garcía vallejo24 coronel carlos garcía vallejo
24 coronel carlos garcía vallejo
aulamilitar709 vues
El Cortejo del silencio IIEl Cortejo del silencio II
El Cortejo del silencio II
Arbotante Patrimonio e S.L. [Parque Científico Universidad de Valladolid]336 vues
15 conde de noroña15 conde de noroña
15 conde de noroña
aulamilitar482 vues

Plus de aulamilitar

06 expohsitorica 200806 expohsitorica 2008
06 expohsitorica 2008aulamilitar
443 vues3 diapositives
05 expohsitorica 200605 expohsitorica 2006
05 expohsitorica 2006aulamilitar
438 vues3 diapositives
04 expohsitorica 200504 expohsitorica 2005
04 expohsitorica 2005aulamilitar
410 vues2 diapositives
03 expohsitorica 200403 expohsitorica 2004
03 expohsitorica 2004aulamilitar
420 vues2 diapositives

19 el tinent rochera i mingarro

  • 1. El tinent Joan Baptista Rochera i Mingarro (1) Glòria Olivares i Muñoz Passejant pel Raval trobem al núm. 29 una làpida blanca amb la inscripció «Casa natalicia de Juan B. Rochera. Teniente de Artillería, muerto heroicamente en la defensa de Vich, el día 10 de enero de 1874». EL RAVAL NÚMERO 29 (Foto Joan Verdegal i Cerezo) Qui era aquest personatge? L'única bibliografia disponible és: -Norbert Mesado i Oliver. "El teniente Rochera" (BIM El Pla n. 84, 1986, juny, pp. 10 i 11) -ROCA I ALCAIDE, F. (1932): Historia de Burriana. Castelló de la Plana, Est. Tip. Fill de J. Armengot, pp. 495-497 Aquesta bibliografia, unida als documents extrets de l'Arxiu General Militar de Segòvia ens fan descobrir un borrianenc excepcional. D'entrada la seua talla, 1.713 m, ja era excepcional per a l'època, però ens sorprenem encara més davant de la formació acadèmica ja que, a més de traduir el francés, als 23 anys ja era tinent d'artilleria. Joan Baptista Rochera i Mingarro nasqué a Borriana el dia 4 de juliol de 1848, al carrer que aleshores es denominava de València núm. 31. Era fill d'En Francesc Rochera i Na Pasquala Mingarro i Alcayde. Cursà estudis primaris mitjans amb el mestre d'escola En Ramon Puig. El següent quadre mostra una brillant carrera militar:
  • 2. Organisme Data Serveis del 18/7/1867 al 28/7/1869 Cadet amb antiguitat Acadèmia de l'Arma de Segòvia del 28/7/1869 al 28/7/1871 Alferes Alumne Acadèmia de l'Arma de Segòvia del 28/7/1871 al 31/8/1871 Tinent del Cos Col·legi de Segòvia (refós en Acadèmia l’1 de juliol de 1868) En obtindre el títol de Tinent d’Artilleria fou destinat al 1r Batalló del 2n Regiment a peu de l’arma, primer a Santa Cruz de Tenerife (del 31/8/1871 al 28/5/1872) i després a Cadis (des de l’última data fins al 31/7/1872). Seguí de tinent en el 1r Batalló del 1r Regiment a peu de l’arma (a partir de l’1/8/1872). Del 6 o 9 de novembre de 1872 al 9 de gener de 1873 va tornar a Borriana amb una llicència concedia per malaltia. Després demanà llicència absoluta del 28/2/1873 al 21/9/1873. Ingressà de nou en el mateix Regiment que havia deixat i va passar a la guarnició de Girona, on romangué fins a finals de novembre. Va continuar els serveis en el 5é Regiment Muntat per ordre de l'Excel·lentíssim Senyor Director del Cos. A mitjan desembre el trobem a Vic al comandament d'una secció de la seua companyia. MORT DEL TINENT ROCHERA ALS BRAÇOS DEL SEU ASISTENT. Foto cedida por Artur Rufino La nit del 9 del gener de 1874 els carlistes s'havien introduït a Vic. Al matí, mentre defenia amb la seua secció la població, fou mort d'una bala al front. El certificat de defunció expressa: «Don Sebastian Bascon Ortiz Comandante Mayor del tercer Regimiento Divisionario de Artilleria del que es Coronel primer Jefe el Señor Don Luis Alip Bonache Certifico: Que en la carpeta de oficios que esta archivada en esta oficina de mi cargo, pertenecientes a la Tercera Compañia en el mes de Enero de 1874, se halla un oficio que copiado a la letra es como
  • 3. sigue: -“Artilleria 5º Regimiento Montado 3ª Compañía Nº 125 -Tengo el sentimiento de poner en conocimiento de V. que el dia 10 del actual, cayó en poder de los Carlistas la 1ª seccion de esta Compañia destacada en Vich, muriendo el Teniente D. Juan Rochera, despues de agotadas todas las municiones de su dotacion y pudiendo salvarse solo el Alferez Don José Cervera y 28 individuos de tropa que se encuentran ya en esta Capital con tres caballos -Adjuntos son los estados del personal, ganado, material, equipo y montura, vestuario y menaje, de todo lo perdido, para los fines a que haya lugar -Dios guarde a V. m. as.-Barcelona, 12 de Enero de 1874 -El Comandante Capitan -Manuel Flore.-Sr. Teniente Coronel Comandante Mayor del 5º Regimiento Montado.-Valencia.[...]». En aquest punt remarquem que encara que la mort esdevingué el dia 9 de gener, deguere ser certificada el 10. Quan Joan Baptista finí, sa mare, que encara vivia al carrer de València núm. 31, ja havia enviudat. Na Pasquala, en sol·licitar la pensió que per llei de 8 de juliol de 1860 li corresponia, va haver de recórrer un llarg camí burocràtic perquè no disposava dels documents necessaris per a la formació de l'expedient. Aquests documents eren una còpia autoritzada del Reial Despatx de la Plaça de Tinent que gaudia el fill en morir, certificat dels caps del cos, brigada o divisió on servia per a acreditar que morí en acció de guerra i el certificat de fadrinatge. El 20 de maig de 1889 dirigeix la petició al Sr. Director General d’Artilleria de Madrid. El 4 de juny es remet la instància al Subinspector de València per si els documents estigueren en el 3r Regiment Divisionari, antic 5é Regiment Muntat. El 25 de juny la instància és tornada al Subinspector de València manifestant que el Reial Despatx no apareix en l'arxiu del 3r Regiment i que en el llibre de matrícules no consta el certificat de fadrinatge. El que sí que es remet és el certificat d'haver mort en acció de
  • 4. guerra. El 2 de juliol es demana a l'Acadèmia de Segòvia el Reial Despatx. El 4 de juliol l'Acadèmia remet el Reial Despatx d'Alferes Alumne, però diu que no existeix el de Tinent, que deguere remetre's per la Direcció d'Artilleria al 2n Regiment a peu on fou destinat en obtindre l'ascens. El 8 de juliol es demana a Andalusia. El 26 de juliol el Subinspector d'Andalusia manifesta que el primer Cap del 2n Batalló de plaça va remetre el Reial Despatx de Tinent al Comandant segon Cap del 1r Batalló del 1r Regiment a peu de guarnició a Catalunya en comunicació número 403 de 31 d'agost de 1872 i que en l'esmentada Subinspecció existeix el rebut del full de serveis del mateix. El 2 d'agost es trasllada l'ofici anterior a Catalunya demanant la remissió dels documents. El 5 d'agost el Coronel Subinspector interí contesta que ha traslladat la comunicació anterior al Subinspector de Balears per trobar-se allí de guarnició el 8é Batalló en què es convertí el dissolt Batalló del 1r Regiment a peu. El 16 d’agost el Subinspector de Balears remet el full de serveis i fets del Tinent Rochera. El 28 de setembre el Subinspector de Catalunya diu que amb data 16 d’agost s'ha remés el full de serveis i de fets i que el Reial Despatx, segons comunicació de Balears, no apareix en l'arxiu del Batalló. Finalment, el 29 d'octubre, el Negociat en vista de les comunicacions anteriors creu que pot lliurar-se a Na Pasquala Mingarro i Alcayde el certificat de Comandant Major del tercer Regiment Divisionari d'Artilleria en què consta la mort en acció de guerra del seu fill el tinent Rochera i el full de serveis. Respecte al Reial Despatx es creu que el devia tindre l'interessat i fou expedit segons consta en el seu expedient personal el 5 de juliol de 1872 no havent sigut possible trobar-lo. Tornem a la làpida blanca del Raval. El 23 de març de 1905 el carrer de València passà a denominarse de l'Heroi Rochera en un acord de l'ajuntament i va col·locar-se la placa a la façana de la casa natalícia. El 14 de maig Borriana va retre homenatge al tinent mort 30 anys abans en l'últim moviment carlista. «Se descubrió esta lápida conmemoradora con toda solemnidad, asistiendo al acto el Ayuntamiento y demás personalidades burrianenses con la música, una lucida representación del Cuerpo de Artillería y de Infantería de Castellón; varios generales, jefes y oficiales, además de la tropa del Regimiento de Otumba de Castellón y la Banda de cornetas del 8.º (antes 5.º) Regimiento Montado de Artillería, de Valencia.
  • 5. FOTOGRAFIA DE L´HOMENATGE CELEBRAT A BORRIANA AL TINENT ROCHERA EL 10 DE MAIG DE 1905. DONADA AL MUSEU MUNICIPAL PEL SEU NEBOT EN FRANCESC JOSEP MINGARRO I MONTSERRAT Con tal motivo se celebraron fiestas, banquetes, una velada literaria en el patio del ex convento de la Merced, etc.» (ROCA I ALCAIDE, F. (1932): Historia de Burriana. Castelló de la Plana, Est. Tip. Fill de J. Armengot, pp. 495 i 496) Aquest homenatge es tracta a tota plana editorial en el Heraldo de Castellón el 15 de maig amb articles, generalment poètics, dels borrianencs Vicent Marco i Miranda, Josep Calzada, Rafael Solà, Marià Selma, Josep Sanz, Lluís Blesa, Gumersind Vizcaí i Josep Falomir ( Norbert Mesado i Oliver. "El teniente Rochera" [BIM El Pla n. 84, 1986, juny, pp. 10 i 11]). Un renebot del tinent, En Josep Francesc Mingarro i Montserrat, lliurà al Museu Municipal una fotografia de les columnes-homenatge que Borriana va lluir el 14 de maig de 1905 a la cruïlla del Raval i Escorredor (monument de l'artista local Castell Blesa Sanz) i una altra fotografia, deficientment conservada, reproduint el quadre de la mort de Rochera durant el setge de Vic. En Josep Francesc també aportà les úniques dades orals que coneixia per tradició oral: la mort del militar va esdevindre quan era molt jove i estava proposat per a capità. La família desconeix el parador de les despulles mortals perquè no foren dutes a Borriana (ibídem). A Vic tampoc no figura cap dada ni a l'Arxiu Municipal, ni al padró municipal d'habitants, ni als llibres de comptes del cementeri ni al Registre Civil.
  • 6. Foto de Roberto Roselló El teniente Joan Baptista Rochera i Mingarro Traducción realizada por Lidón Vaquer Porcar Paseando por el Raval encontramos en el núm. 29 una lápida blanca con la inscripción “Casa natal de Juan B. Rochera. Teniente de Artillería, muerto heroicamente en la defensa de Vich, el día 10 de enero de 1874”. ¿Quién era este personaje? La única bibliografía disponible es: - Norbert Mesado i Oliver. “El teniente Rochera” (BIM El Pla n. 84, 1986, junio, pp. 10 y 11). - ROCA I ALCAIDE, F. (1932): Historia de Burriana. Castellón de la Plana, Est. Tip. Fill de J. Armengot, pp. 495-497. Esta bibliografía unida a los documentos extraídos del Archivo General Militar de Segovia nos hacen descubrir un burrianense excepcional. De entrada su talla, 1,713 m, ya era excepcional para la época, pero nos sorprendemos aún más delante de la formación académica ya que, además de traducir el francés, a los 23 años ya era teniente de artillería.
  • 7. Joan Baptista Rochera i Mingarro nació en Burriana el día 4 de julio de 1848, en la calle que entonces se denominaba de Valencia núm. 31. Era hijo de Francesc Rochera y Pasquala Mingarro i Alcayde. Cursó estudios primarios medios con el maestro de escuela Ramón Puig. El siguiente cuadro muestra una brillante carrera militar: Organismo Fecha Servicios Colegio de Segovia (convertido Del 18/7/1867 al 28/7/1869 Cadete por antigüedad Academia del Arma de Segovia Del 28/7/1869 al 28/7/1817 Alférez Alumno Academia del Arma de Segovia Del 28/7/1871 al 31/8/1871 Teniente del Cuerpo en Academia el 1 de julio de 1868) er Al obtener el título de Teniente de Artillería fue destinado al 1 Batallón del 2º Regimiento a pie del arma, primero en Santa Cruz de Tenerife (del 31/8/1871 al 28/5/1872) y después a Cádiz (desde la última fecha hasta el 31/7/1872). er er Siguió de teniente en el 1 Batallón del 1 Regimiento a pie del arma (a partir del 1/8/1872). Del 6 ó 9 de noviembre de 1872 al 9 de enero de 1873 volvió a Burriana con una licencia concedida por enfermedad. Después pidió licencia absoluta del 28/2/1873 al 21/9/1873. Ingresó de nuevo en el mismo Regimiento que había dejado y pasó a la guarnición de Gerona, donde permaneció hasta finales de noviembre. Continuó los servicios en el 5º Regimiento Montado por orden del Excelentísimo Señor Director del Cuerpo. A mitad de diciembre lo encontramos en Vic al mando de una sección de su compañía. La noche del 9 de enero de 1874 los carlistas se habían introducido en Vic. Por la mañana, mientras defendía con su sección la población, fue muerto de una bala en la frente. El certificado de defunción expresa: “Don Sebastián Bascón Ortiz Comandante Mayor del tercer Regimiento Divisionario de Artillería del que es Coronel Primer Jefe el Señor Don Luis Alip Bonache, Certifico: Que en la carpeta de oficios que está archivada en esta oficina de mi cargo, pertenecientes a la Tercera Compañía en el mes de Enero de 1874, se halla un oficio que copiado a la letra es como sigue: - “Artillería 5º Regimiento Montado 3ª Compañía Nº 125 – Tengo el sentimiento de poner en conocimiento de V. que el día 10 del actual, cayó en poder de los Carlistas la 1ª sección de esta Compañía destacada en Vich, muriendo el Teniente D. Juan Rochera, después de agotadas todas las municiones de su dotación y pudiendo salvarse solo el Alférez Don José Cervera y 28 individuos de tropa que se encuentran ya en esta Capital con tres caballos – Adjuntos son los estados del personal, ganado, material, equipo y montura, vestuario y menaje, de todo lo perdido, para los fines a que haya lugar – Dios guarde a V. m. as.- Barcelona, 12 de Enero de 1874 – El Comandante Capitan – Manuel Flore.- Sr. Teniente Coronel Comandante Mayor del 5º Regimiento Montado.- Valencia. (...)”. En este punto remarcamos que aunque la muerte ocurrió el día 9 de enero, debió ser certificada el día 10
  • 8. Cuando Joan Baptista murió, su madre, que aún vivía en la calle Valencia núm. 31, ya había enviudado. Pascuala, al solicitar la pensión que por ley de 8 de julio de 1860 le correspondía, tuvo que recorrer un largo camino burocrático porque no disponía de los documentos necesarios para la formación del expediente. Estos documentos eran una copia autorizada del Real Despacho de la Plaza de Teniente que disfrutaba el hijo al morir, certificado de los jefes del cuerpo, brigada o división donde servía para acreditar que murió en acción de guerra y el certificado de soltería. El 20 de mayo de 1889 dirige la petición al Sr. Director General de Artillería de Madrid. El 4 de junio se er remite la instancia al Subinspector de Valencia por si los documentos estuvieran en el 3 Regimiento Divisionario, antiguo 5º Regimiento Montado. El 25 de junio la instancia es devuelta al Subinspector de er Valencia manifestando que el Real Despacho no aparece en el archivo de 3 Regimiento y que en el libro de matrículas no consta el certificado de soltería. El que si que se remite es el certificado de haber muerto en acción de guerra. El 2 de julio se pide a la Academia de Segovia el Real Despacho. El 4 de julio la Academia remite el Real Despacho de Alférez Alumno, pero dice que no existe el de Teniente, que debió remitirse por la Dirección de Artillería al 2º Regimiento a pie donde fue destinado al obtener el ascenso. El 8 de julio se pide a Andalucía. El 26 de julio el Subinpector de Andalucía manifiesta que el primer Jefe del 2º Batallón de plaza remitió el Real Despacho de Teniente al er Comandante segundo Jefe del 1 er Batallón del 1 Regimiento a pie de guarnición en Cataluña en comunicación número 403 de 31 de agosto de 1872 y que en la citada Subinspección existe el recibo de la hoja de servicios del mismo. El 2 de agosto se traslada el oficio anterior a Cataluña solicitando la remisión de los documentos. El 5 de agosto el Coronel Subinspector interino contesta que ha trasladado la comunicación anterior al Subinspector de Baleares por encontrarse allí de guarnición el 8º er Batallón en que se convirtió el disuelto Batallón del 1 Regimiento a pie. El 16 de agosto el Subinspector de Baleares remite la hoja de servicios y hechos del Teniente Rochera. El 28 de septiembre el Subinspector de Cataluña dice que con fecha 16 de agosto se ha remitido la hoja de servicios y de hechos y que el Real Despacho, según comunicación de Baleares, no aparece en el archivo del Batallón. Finalmente, el 29 de octubre, el Negociado en vista de las comunicaciones anteriores cree que puede entregársele a Pascuala Mingarro i Alcayde el certificado de Comandante Mayor del tercer Regimiento Divisionario de Artillería en el que consta la muerte en acción de guerra de su hijo el teniente Rochera y la hoja de servicios. Respecto al Real Despacho, se cree que lo debía de tener el interesado y fue expedido, según consta en su expediente personal, el 5 de julio de 1872 y no fue posible encontrarlo. Volvemos a la lápida blanca del Raval. El 23 de marzo de 1905 la calle Valencia pasó a denominarse del Héroe Rochera en un acuerdo del ayuntamiento y se colocó la placa en la fachada de su casa natal. El 14 de mayo Burriana rindió homenaje al teniente muerto 30 años antes en el último movimiento carlista. “Se descubrió esta lápida conmemoradora con toda solemnidad, asistiendo al acto el Ayuntamiento y demás personalidades burrianenses con la música, una lucida representación del Cuerpo de Artillería y de Infantería de Castellón; varios generales, jefes y oficiales, además de la tropa del Regimiento de Otumba de Castellón y la Banda de cornetas del 8º (antes 5º) Regimiento Montado de Artillería, de Valencia.
  • 9. Con tal motivo se celebraron fiestas, banquetes, una velada literaria en el patio del ex convento de la Merced, etc.” (ROCA I ALCAIDE, F. (1932): Historia de Burriana, Castelló de la Plana, Est. Tip. Fill de J. Armengot, pp. 495 y 496). Este homenaje se trata a toda plana editorial en el Heraldo de Castellón el 15 de mayo con artículos, generalmente poéticos, de los burrianenses Vicent Marco i Miranda, Joseph Calzada, Rafael Solà, Marià Selma, Joseph Sanz, Lluís Blesa, Gumersind Vizcaí y Josep Falomir (Norbert Mesado i Oliver, “El teniente Rochera”, BIM El Pla n. 84, 1986, junio, pp. 10 y 11). Un resobrino del teniente, Josep Frances Mingarro i Montserrat, entregó al Museo Municipal una fotografía de las columnas-homenaje que Burriana lució el 14 de mayo de 1905 en el cruce del Raval y Escorredor (monumento del artista local Castell Blesa Sanz) y otra fotografía, deficientemente conservada, reproduciendo el cuadro de la muerte de Rochera durante el sitio de Vic. Josep Francesc también aportó los únicos datos orales que conocía por tradición oral: la muerte del militar ocurrió cuando era muy joven y estaba propuesto para capitán. La familia desconoce el lugar de los restos mortales porque no fueron llevados a Burriana (ibídem). En Vic tampoco figura ningún dato ni en el Archivo Municipal, ni en el padrón municipal de habitantes, ni en el libro de cuentas del cementerio ni en el Registro Civil. (1) Publicado en el Butlletí de l´Agrupació Borrianenca de Cultura, nº 191, diciembre de 2003.