1. APRENENTATGE DE LA LLENGUA
AULA D’ACOLLIDA GRUP DE REFERÈNCIA

2. APRENENT:
 Tenir una exposició intensiva en la nova llengua.
 Percebre que no es posa en perill la llengua vehicular de la persona.
 Percebre que l’esforç li aporta un benefici.
 Percebre la importància d’aquest aprenentatge.
ENSENYANT:
 Afavorir actituds positives.
 Determinar una metodologia i uns materials que facilitin
l’aprenentatge.
 Definir objectius concrets.
CONDICIONS BÀSIQUES PER APRENDRE UNA NOVA LLENGUA

3. Aprenentatge d’una nova llengua
0 1 2 3 4 5.....+
Habilitats
bàsiques per a
la comunicació
interpersonal
Competència lingüística
cognitiva i acadèmica
Molta interacció
Continguts familiars
Llenguatge contextualitzat
Vocabulari freqüent
LLENGUATGE RESTRINGIT
Interacció limitada.
Continguts poc familiars.
Llenguatge descontextualitzat
Vocabulari menys freqüent.
LLENGATGE FORMAL
Combinar la instrucció del llenguatge restringit i el formal

5. MODELS D’ INTERVENCIÓ DEL TUTOR/A DE L’AULA D’ACOLLIDA
AVANTATGES INCONVENIENTS
TIPUS DE SUPORT

6. ALUMNAT NOUVINGUT
ALUMNAT QUE
DESCONEIX LES
DUES LLENGÜES
OFICIALS
ALUMANT QUE
DESCONEIX LA
LLENGUA
VEHICULAR I
D’APRENENTATGE

7. Ensenyar una llengua per fer-la servir en
situacions esporàdiques ( turisme).
Ensenyar una llengua per conèixer un
idioma més.
Ensenyar llengua per viure en un país.
Ensenyar llengua per viure en un país i PER
APRENDRE.

8. Mínims imprescindibles per poder:
•Interactuar en el context escolar.
•Aprendre els continguts del grup de
referència.
•Participar en activitats ordinàries.
•Interactuar en altres entorns.
Detectar els problemes que actuen de
barrera.

9. ALUMNAT QUE DESCONEIX
LES DUES LLENGÜES
OFICIALS
SAP LLEGIR I ESCRIURE
ALUMANT QUE DESCONEIX
LA LLENGUA VEHICULAR I
D’APRENENTATGE
SAP LLEGIR I ESCRIRE
ALUMNAT QUE DESCONEIX
LES DUES LLENGÜES
OFICIALS
NO SAP LLEGIR I ESCRIURE
ALUMANT QUE DESCONEIX
LA LLENGUA VEHICULAR I
D’APRENENTATGE
NO SAP LLEGIR I ESCRIRE
Té les habilitats i
estratègies per a la
comprensió i
producció de textos
No té les habilitats
i estratègies per a
la comprensió i
producció de textos
Agrupaments possible d’alumnes

10. Habilitats bàsiques per a la comunicació interpersonal
Vocabulari potencialment actiu
Estructura de la frase
Comprensió i producció de frases interrogatives
Comprensió d’instruccions, ordres
ALUMNAT QUE
DESCONEIX LES
DUES LLENGÜES
OFICIALS
ALUMANT QUE DESCONEIX
LA LLENGUA VEHICULAR I
D’APRENENTATGE
Específics del català respecte
del castellà

11. Agafa el llibre, el full de paper...
Anem al pati, a informàtica...
Contesta aquestes preguntes.
Escolteu bé perquè haureu de triar la resposta correcta.
Heu de trobar el dibuix, el número... que correspon...
Expliqueu per escrit el que hi passa.
Completa les frases, la seqüència... següent.
Encercla la lletra de la resposta correcta.
Escriu el número a la part del dibuix que hi vagi bé.
Relaciona cada frase amb el .....
Assenyala amb una creu el dibuix que representa, que
correspon ...
Exemples d’instruccions que han de comprendre els alumnes:

12. ALUMNAT QUE DESCONEIX
LES DUES LLENGÜES
OFICIALS
SAP LLEGIR I ESCRIURE
ALUMNAT QUE DESCONEIX
LES DUES LLENGÜES
OFICIALS
NO SAP LLEGIR I ESCRIURE
Conèixer les característiques
formals del sistema escrit.
Desenvolupar la consciència
fonològica
discriminar i produir els sons
de la llengua catalana
específics i diferencials dels
català en relació a la seva
llengua
Habilitats i estratègies per a la
comprensió i producció de textos

13. ALUMANT QUE DESCONEIX
LA LLENGUA VEHICULAR I
D’APRENENTATGE
SAP LLEGIR I ESCRIRE
ALUMANT QUE DESCONEIX
LA LLENGUA VEHICULAR I
D’APRENENTATGE
NO SAP LLEGIR I ESCRIRE
SONS DIFERENCIALS I ESPECÍFICS DEL CATALÀ
RESPECTE DEL CASTELLÀ
Desenvolupar la
consciència fonològica
Habilitats i estratègies de
comprensió i producció de
textos

14. LLEGIR ESCRIURE
SINTESI percepció visual global
representació mental global
ANÀLISI
SINTESI

15. la gacita es groca
la racil toca la gitara
coli seriras de larbras
la gosate cuatra potas
tinc sero euros
La jaketa es garoga
La raqueta to guitara
qui cera la abra
La roca te cat otas
Ti zero euro
La jaqueta és groga. La gossa té quatre potes.
La Raquel toca la guitarra. Tinc zero euros.
Collim cireres de l’arbre.
Exemples d’escriptura al dictat:

16. un seneor seu una cadira
una nena megna cigrons
El senior esta lliasin un llibre.
Hi ha una llibra sobe de la taula.
Ala doas migas prlan
Exemples d’escriptura lliure

17. CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA
Grau de coneixement conscient i reflexiu que tenen les persones sobre
l’estructura fonològica de la llengua.
Capacitat per discriminar i segmentar les diferents unitats de la llengua
oral: frase, paraula, síl·laba, fonema
percebre que les frases estan formades per paraules
percebre que les paraules estan formades per síl·labes
percebre que les síl·labes estan formades per fonemes

18. Quantes paraules té aquesta frase ?
La Celeste escriu una carta.
Quantes lletres té la paraula cadira ?
//////

19. SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA PER A TREBALLAR
ELS SONS
1.Audició – repetició d’un so
2.Discriminació d’un so comparant-lo amb un
altre de molt diferent.
3.Discriminació d’un so comparant-lo amb un
altre de similar.
4.Relació so-grafia

20. CANÇÓ DELS SOROLLS
Fa el gall ( castellà, àrab, amazig, xinès, panjabi, tagàlog, ucraïnès, romanès...)
quic- quic ( xinès, ucraïnès )
i no
xiu – xiu ( castellà, panjabi, tagàlog)
tampoc
nyeu-nyeu (àrab, amazig, xinès, tagàlog, ucraïnès, romanès )
si està
cloc-piu
...
(Miquel Desclot)

21. DESCODIFICAR
Via lexical Via fonològica
Lectura global Lectura analítica
Paraules d’ús més
freqüent
Paraules desconegudes

22. Paraules i estructures d’ús més freqüent
el
la
els
les
un
una
unes
uns
...
què
perquè
per què
més
són
hi ha
tinc
de
quan
en
...
mesos de l’any
dies de la setmana
números
situacionals
temporals
...

23. LES AUS
Les aus són animals que tenen la boca en forma de
bec que és diferent segons el que mengen.
Les aus que s’alimenten de peixos tenen un bec llarg i
estret per posar-lo dins l’aigua.
Les aus que s’alimenten de gra tenen el bec curt i
fort.
Les aus que s’alimenten d’altres animals tenen el bec
gros i fort,en forma de ganxo.

24. Les aus
Les aus són animals que tenen la boca en forma de
bec que és diferent segons el que mengen.
Les aus que s’alimenten de peixos tenen un bec llarg i
estret per posar-lo dins l’aigua.
Les aus que s’alimenten de gra tenen el bec curt i
fort.
Les aus que s’alimenten d’altres animals tenen el bec
gros i fort,en forma de ganxo.

25. LES AUS
Les aus són animals que tenen la boca en forma de bec que
és diferent segons el que mengen.
Les aus que s’alimenten de peixos tenen un bec llarg i estret
per posar-lo dins l’aigua.
Les aus que s’alimenten de gra tenen el bec curt i fort.
Les aus que s’alimenten d’altres animals tenen el bec gros i
fort,en forma de ganxo.
De quants tipus de bec parla el text?
Com poden ser els becs?
Com tenen el bec les aus granívores?
Per què són diferents els becs de les aules?

26. Les aus són animals que tenen la boca en forma de
bec que és diferent segons el que mengen.
Les aus que s’alimenten de peixos tenen un bec llarg i
estret per posar-lo dins l’aigua.
Les aus que s’alimenten de gra tenen el bec curt i
fort.
Les aus que s’alimenten d’altres animals tenen el bec
gros i fort,en forma de ganxo.
Les aus

27. •La casa és alta.
•El meu germà va pescar un peix molt gran.
•La Fàtima parla xiuxiuejant.
•Un amic de la mare li va deixar la casa
perquè hi anéssim de vacances.
•A la classe hi ha moltes cadires, moltes
taules i algunes prestatgeries.
•Ahir,després de sortir de casa,vaig haver
de tornar-hi perquè m’havia deixat
l’esmorzar.
•Aquest treball, porta-me’l demà.

28. Els cotxes circulen per les carreteres.
Els avions es desplacen per l’aire. Els
vaixells naveguen per rius, llacs i mars.
Els trens van per la via.
1.Els cotxes i els trens van per terra.
2.Els vehicles es desplacen per terra,mar i
aire.
3.Els mitjans de transport només circulen per
l’aire.
4.Els cotxes,els avions, els vaixells i els trens
són útils.

29. ABANS
. Concretar el propòsit lector.
. Establir l’objectiu lector.
. Determinar el tipus de lectura que haurà de fer.
. Activar els coneixements previs necessaris per afrontar la
lectura: temàtics, lingüístics i textuals.
. Formular una primera hipòtesis del contingut a partir del
títol, les il·lustracions, els indicadors textuals, els
esquemes...

30. DURANT
. Aplicar el tipus de lectura determinada
- Controlar la lectura: comprovar si el propòsit es va assolint.
. Formular - reformular - verificar hipòtesis.
- Processar la informació:
.
Seleccionar idees.
Generalitzar idees.
Integrar o construir idees
. Connectar el significat del text amb les experiències pròpies
DESPRÉS
- Comprovar que el propòsit s’hagi assolit.
- Construir un significat global.
- Retenir i integrar la informació rellevant en els esquemes de
coneixement que ja es tenen.

31. Aquest noies estan parlan y agafan les sevas motxila.
Aquest noies estem jugan a basquet con la pilota.
Aquest noi l’han robat la motxilla.
Aquest nois estic parlar i despres vama jugar a basquet a los
amic i qun surt un nois esta mol cansat i veu que robar la
moxila.
El noi que porta la salmarreta negre juguen a basquet amb els
seus ammics. Després del parti va a busca la seva motxilla i
veo que ha perdut.

32. En el aniversari d’un nen que te cuatre anys i en
la festa hi ha la seva mare i també el seu pare,
al tiet las dues amigas i el nen es al seu mijor
amic. I tambehi ha un apsti de chocolata, el nen
esta molt feliç, hi ha molta de coració, hi ha
plantes. I totd li ajudan a fufa molt fort, i
també volt pedir un dexige.
Colombia ( 3r- 5è)

33. ANIVERSARI DEL SEU FILL
Jo veig que esta fent un aniversari del seu fill.
Veig que hi ha un pastís i molt globua i hi ha
plat i sobre del plat hi ha menjar hi ha un
armari i dins la’rmari hi ha molta flor. Hi ha un
pare i hi ha un mare i el seu fils tres i un amic
amb el seu fila i
tot esta a Bufant al espelma.
Bangaldesh (4t-5è)

34. Hi havia una vegada una familia que esta
dormir amb la llit i toca el rellotge . Es
van aixeca el llit, primer aixeca la mama i
després aixeca la papa i despres aixeca
les tres germans i la mama i la papa
semba anar a la cuina.
Chaoyi ( Xina) Sultan ( Bangladesh)

35. OBSERVAR
SEGMENTAR ( sintagmes – paraules )
RECONSTRUIR SUBSTITUIR AMPLIAR
TRANSFORMAR

36. Frase produïda per un alumne de llengua
urdú
NEN POMA MENJA
MENJA POMA
EL NEN MENJA UNA POMA