16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES

Art Gòtic
1.- Catedral de Chartres (47, ppt separat en fitxes de selectivitat)
2.- Nôtre-Dame de París (48, ppt arquitectura europea)
3.- Sainte Chapelle (49, ppt arquitectura europea)
4.- Catedral de Burgos (50, ppt escultura)
5.- Catedral de Lleó (51, ppt arquitectura peninsular)
6.- Catedral de Palma (52, ppt arquitectura mediterrània)
7.- Llotja de Palma (53, ppt arquitectura mediterrània)
FITXES SELECTIVITAT

GÒTIC
16.- Catedral de Chartres, mestre de Chartres
17.- Nôtre-Dame de París
18.- Catedral de Palma (molts arquitectes, segons èpoques, i
escultors). 1 (2005, setembre); 2 (2010, setembre); 3 (2012, setembre).
19. Giotto: Crist mort. 1 (2006, setembre); 2 (2010, juny).
20.- Jan van Eyck: Matrimoni Arnolfini. 1v (2014, setembre).
21.- El Bosch: Jardí de les Delícies
ÍNDEX

16
CATEDRAL DE NÔTRE DAME DE CHARTRES (1191-1220)
MESTRE DE CHARTRES

16. Catedral de Chartres
FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol Abadia de Chartres, Catedral de
Nôtre- Dame de Chartres
Arquitecte autor Mestre de Chartres
Cronologia 1194-1220/40 (reconstrucció gòtica s. XIII)
Estil Sincretisme d’estils. Temple: Transició al Gòtic. Portalada
central: Romànica i altres elements romànics.
Localització Chartres (França)
Tipologia Arquitectura religiosa: Catedral
Sistema constructiu Arquitravat i voltat
Material Pedra
Dimensions Longitud total: 130 m (llarg); transsepte 64 m; ample nau
principal: 16’5 m x ample total de 33 m; altura de la volta:
37’5 m; torre esquerra 112 m alt.

APROXIMACIÓ A
L’ART GÒTIC
LA CATEDRAL DE CHARTRES,
1194-1220/40
(FRANÇA)
GÒTIC PLE O CLÀSSIC
QUÈ VEUS?
Què ha canviat en
l’arquitectura?

OBSERVAM
Què ha canviat en la
concepció de l’edifici?
Quines innovacions tècniques
s’han produït?
Existeix una nova simbologia
en la concepció de l’obra?
I la decoració…
quines novetats presenta?

Modelat de la catedral
de Chartres
1

Una lectura per a contextualitzar ideològicament l’estil gòtic
La verticalitat, la linealitat i la transparència
predominaven sobre els valors tàctils, de massa, i la
horitzontalitat del període romànic. Panofsky relaciona
aquestes característiques amb l’hegemonia del
pensament escolàstic: “… per al triomf de la volta
ogival fou necessària la mentalitat racionalista que va
envair Europa després de la ruptura amb el món bizantí.
(...) Una catedral gòtica vol ser un edifici jeràrquic, on
tot tendeix cap a una unitat suprema, i en el qual estan
presents totes les coses del món, des de les plantes i els
animals fins els homes, en un camí ascendent que
passa pels sants i els àngels fins arribar a Déu. Un
aforisme escolàstic feia necessari recórrer als sentits per
fer més clara la raó, i la geometria estava present tant
en la teologia com en los tractats científics. L’edifici
gòtic, concebut geomètricament, deixant que
s’endinsi l’espai exterior dins l’interior, a través dels
vitralls i les rosasses, participa en aquest conflicte
entre la fe i la raó, així com la pedra i la llum,
col·laboren en la tasca de demostrar la fe amb
arguments racionals.

LA PLANTA:
CONCEPCIÓ
ESPACIAL
2

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT
HISTÒRIC I ESTILÍSTIC (1 pt)
1.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL GÒTIC
1.2.- CONTEXT: TEMÀTICA I FINALITAT
1.3.- MODELS I INFLUÈNCIES

El gòtic és un moviment artístic,
dels segles XIII, XIV i XV, que va
sorgir a França.
Posterior al romànic, el gòtic
arriba a la vegada que les
doctrines de Francesc d’Assís,
que proclamaven l’amor a l’home
i a la naturalesa.

El gòtic introduí canvis en l’arquitectura,
com per exemple, canvià l’arc de mig punt
per l’arc ogival, introduí la volta de creuria i
els contraforts exteriors, etc.

Construïen les esglésies més altes com a
símbol per arribar millor a Déu.
Introduïren més llum als edificis, a través
de les rosasses i vitralls.
L’edifici per excel·lència del gòtic era la catedral, que es construïa en les
ciutats més important, donat que la vida a la ciutat estava agafant poder.

16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES

Introduïren més llum als edificis, a
través de les rosasses i vitralls.

El gòtic aporta noves tècniques en totes les arts i s’estengué per tota Europa,
on a cada lloc agafà un matís diferent (gòtic perpendicular a Anglaterra,
Manueli a Portugal, florit, isabelí o flamíger a Castella, rayonant i flamboyant a
França).

Façana principal
La catedral de Chartres va ser pionera en
el gòtic, de fet es troba entre el romànic i
el gòtic, donat que encara guarda
característiques romàniques.
Però, es pot dir que pertany al gòtic
clàssic i que n’és una de les millors
exponents per presentar els trets del
gòtic clàssic francès.
Es caracteritza per:
 la diferent alçada entre la nau central i
les naus laterals,
 la gran elevació de la coberta
 i la ubicació, als murs perimetrals, de
grans finestres amb vitralls esplèndids.
 És important destacar com tret del
gòtic la triple portalada ornamentada
d’elements escultòrics.
 A més, la seva alçada és arriscada
(37’50 m alt)
 i té una abundant il·luminació per a
l’època.

Es caracteritza per:
 la diferent alçada entre la nau central i les naus laterals,
 la gran elevació de la coberta
 i la ubicació, als murs perimetrals, de grans finestres amb vitralls esplèndids.
 important com a tret gòtic la triple portalada ornamentada d’elements escultòrics.
 A més, la seva alçada és arriscada (37’50 m alt)
 i té una abundant il·luminació per a l’època.

Així, la catedral de
Chartres experimentarà
els elements constructius
del gòtic i conduirà al
gòtic clàssic francès.

CATEDRAL DE CHARTRES, FRANÇA
(final s. XII- principi s. XIII )
L’incendi de 1194, va devastar gran part
de la ciutat de Chartres, inclosa la
catedral, tan sols va quedar la façana
occidental.
La reconstrucció es va iniciar
immediatament: la diòcesi de Chartres
possiblement era, en aquesta època, la
més gran i rica de França, veient la
creixent importància que estava
agafant la ciutat de Chartres, es va
decidir construir aquesta catedral i se li
va encomanar al conegut com mestre
de Chartres.
Es va construir allà on feia poc havia
hagut una església romànica molt
important, que havia estat destruïda
per l’incendi.

Nôtre–Dame de Chartres
La importància d’aquesta església es
devia a què s’hi guardava,
suposadament, la túnica de la Verge
Maria.
Era una relíquia molt visitada i per això la
nova catedral està dedicada al culte de la
Verge.
Es va construir en 29 anys (1194-1220/40,
reconstrucció gòtica del segle XIII, abans
església romànica en el seu emplaçament),
un període curt per a l’època.
Aquesta rapidesa va ser possible gràcies a
què varen ser moltes les donacions dels
fidels que desitjaven aquesta nova
catedral. Com que està al camí de San
Jaume, és i era una església de
pelegrinatge, i per això en té qualcunes
característiques.

Altra interpretació es basa en un fet miraculós: En el segle IX, el rei carolingi
Carles el Calb va regalar a Chartres una relíquia especial, la túnica de la
Verge Maria.

El 1194, després de l’incendi es
troba, a la cripta, la túnica intacta,
aquest fet donà una gran
empenta per emprendre la nova
construcció.
Vista lateral de la
catedral de Chartres
Vista frontal de Chartres
Si fins llavors les esglésies es dedicaven als
sants, a Chartres el gran temple es dedicà la
Verge (advocació mariana), on s’hi poden veure
175 representacions.

La Catedral de Chartres és
hereva de l’Abadia de
Saint Dénis (de l’abat
Sûger), però és una de
les primeres catedrals
gòtiques i això li dóna
molta importància
innovadora en estructura
arquitectònica i en
escultura, per tant, és
precursora del posterior
art gòtic en tota Europa.
Abadia de Saint Denis

Etapa Gòtic clàssic (s. XIII)
Durant el segle XIII s’aixequen les grans catedrals: Chartres, Reims i Amiens.

2.- ANÀLISI I DESCRIPCIÓ
FORMAL (3 pt)
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES
(ornamentació, iconogràfica i vitralls de Chartres) (1 pt)

CHARTRES és el resultat d’èpoques constructives diverses, per exemple, a la
cripta es pot distingir un mur gal·loromà; la cripta és bàsicament romànica
igual com la portalada reial i les seves magnífiques escultures, també ho és,
en gran part, la façana sud, la resta és gòtica.

En la façana es distingeix la varietat de gòtic
i romànic, per exemple, la rosassa és del
segle XIII i la torre de l’esquerra de 112
metres d’alt, mostra obres o factura de
distinta època, així, el seu remat final ja
correspon al segle XVI i és gòtic florit.

És una església de planta
basilical cruciforme (creu
llatina), de tres naus i
amb transsepte que
sobresurt de planta.

La coberta sustentada per pilars fasciculats i arcs apuntats que, amb l’ajuda
d’arcbotants a la part exterior, permet la compensació de les càrregues
exercides per la volta de creuria.

La coberta sustentada per pilars
fasciculats i arcs apuntats que, amb
l’ajuda d’arcbotants a la part exterior,
permet la compensació de les
càrregues exercides per la volta de
creuria.
El sistema de suports: com se
sustenta la volta de creueria.

Arcbotants de la catedral de Chartres

La nau central de gran altura (37’5 m alt), apareix coberta per voltes de creuria
simples (quatripartides) de nervis perllongats que baixen adossats als pilars
fins a terra.

Notre Dame, París Catedral de Chartres
Pilars
1ª Fase
Pilars circulars compostos
són anomenats “piliers cantonnés”
innovació del Mestre Chartres
2ª Fase
poligonals
(FITXA 17) (FITXA 16)

La nau central de gran altura (37’5 m alt), apareix coberta per voltes de creuria
simples (quatripartides) de nervis perllongats que baixen adossats als pilars
fins a terra, així, els seus arcs ogivals es sustenten sobre fines columnes
adossades als pilars.
Nau principal, trifori i claristori

La coberta de la catedral és la perfecta expressió de la enginyeria
constructiva del gòtic.

SISTEMA CONSTRUCTIU:
RELACIÓ ENTRE EL SISTEMA
EXTERIOR DE PINACLE,
ARCBOTANT I CONTRAFORT, I ELS
TRES PISOS DE L’ALÇAT INTERIOR.

Els elements sustentats són, per
tant, arcs formers, voltes de
creueria i pilars cilíndrics amb
columnes adossades, gràcies a
ells els murs perderen la seva
funció sustentant i, per això, es
pogueren foradar i fer-hi amplis
finestrals, de bellíssimes vidrieres,
en gran part dels segles XII i XIII,
en algunes hi predomina una gama
de blaus, que atorguen a la nau
central i al creuer una gran
lluminositat.
Així, l’espai interior resulta diàfan i
clar, alliberat de les parts
massisses

La llum no només il·lumina sinó que alleugereix i dota l’espai d’una sensació
d’elevació. La idea d’església com lloc proper a Déu suposà un canvi
enorme en relació al pensament religiós del romànic, una nova religiositat
més optimista i menys marcada pel temor a Déu.

Si l’exterior dóna una
sensació de massís
per la presència dels
contraforts i dels
grossos arcbotants,
l’espai interior del
temple...

Si l’exterior dóna una sensació de massís per la
presència dels contraforts i dels grossos
arcbotants, l’espai interior del temple...
 està seccionat transversalment en sis trams
iguals i un amplíssim transsepte amb creuer
central, situat casi en el centre de la catedral.
 La nau central és el doble d’ampla i de
major altura que les naus laterals.
 L’ampli transsepte també està dividit en
tres naus, que donen al cor que, així mateix,
dóna pas al deambulatori o girola doble (propi
de les esglésies de pelegrinatge romàniques).
 A l’extrem oriental hi ha la capçalera de
forma poligonal dividida en set trams irregulars
i amb tres grans capelles radials.

Plànol de catedral gòtica
Chartres
Plànol de catedral gòtica
Notre Dame de París
Creuer sortint Creuer
no sortint
Doble girola
Torres
3 ò 5
naus
3 portalades
(A,B,C)
A
B C B
C
A
(FITXA 16) (FITXA 17)

La nau central presenta un alçat, a l’interior de
l’edifici, dividit en tres pisos:
A) A la part inferior, composta per les arcades d’arcs
formers apuntats, els intercolumnis de l’ARCADA
PRINCIPAL s’il·luminen mitjançant finestres obertes en
les parets exteriors de la nau lateral.
B) Seguidament, els nervis formen un segon pis que té un
TRIFORI de quatre arcs, que substitueix la tribuna i...,
C) A la part superior, el tercer pis, una sèrie de grans i alts finestrals (CLARISTORI), organitzats de la
següent manera: dues llancetes, sobre les quals apareix una àmplia rosassa, acollida per un arc
apuntat major (tipus d’obertura característica del segle XIII), és a dir, un gran òcul lobular o finestra
circular amb bordes fistonat, a sobre un parell d’apuntades finestres.

INTERIOR
Diferent alçada nau central i laterals, a cada volta correspon un tram de la nau.
El pis superior, té una altura inhabitual, donat que comença just sota el nivell del
naixement de les voltes, en el punt on aquestes comencen a corbar-se. Així, aquesta
arcada i la nau principal són casi de la mateixa altura. Aquests tres pisos de gran
altura permeten l’entrada de molta llum, tamisada sempre pels colors de les vidrieres.

La façana principal (extrem occidental)
presenta molts trets gòtics, està flanquejada
per dues torres de diferent forma que fan de
campanars. El remat final de la torre més
moderna (a l’esquerra i de 112 metres d’alt), ja
pertany al gòtic flamíger o florit (segle XVI).
Les torres accentuen l’impuls ascensional i
guarden proporció relacionada amb la façana
(l’altura de la torre de l’esquerra és el doble
que la façana; la seva fletxa és un terç l’altura
total de la torre).

Les cornises horitzontals divideixen la façana en
3 pisos:
a) A la part inferior, la façana presenta tres
pòrtics (molt decorats escultòricament), que
es corresponen amb les tres naus de
l’església, és el Pòrtic Reial (les escultures
d’estil romànic i amb una representació de la
glòria de Crist al timpà central) i un conjunt
escultòric de caràcter innovador format per
estàtues – columna.
b) A nivell intermedi hi trobem un trifori de
grans dimensions, és a dir, tres grans
finestrals que donen llum a l’interior.
c) I a la part més elevada una gran rosassa de
12 metres de diàmetre, amb una estructura
geomètrica constituïda per 3 cercles
concèntrics, que simbolitzen, a la vegada, a
Crist (el sol) i a Maria (la rosa);
d) i més a munt una galeria reial.
DIVISIÓ DE LA FAÇANA

Els pilars adossats al mur, a la
vegada que separen pòrtics i
finestres, remarquen la subdivisió en
3 naus de l’interior, i equilibren el
conjunt, i contraresten, amb les seves
línies verticals, les horitzontals de les
cornises.

Als extrems nord i
sud del transsepte
hi ha dues
portalades que,
suposadament,
havien d’anar
acompanyades
d’unes torres
laterals que mai es
van fer.

La decoració plàstica ha estat dissenyada basant-se en els pensaments de
l’escolàstica medieval (inspiració neoplatònica). A la catedral de Chartres s’hi
col·locaren més de 8000 figures escultòriques, destaquen les d’escultors com
Giovanni, Nicola i Andrea Pisano, Claus Sluter, Gil de Siloé i William Torell.

En les portalades hi podem trobar representacions de la
glòria de Crist Salvador, els Tetramorfs, temes marians
com: L’Anunciació, la Visitació i la presentació de
Jesús al temple i, també, el Judici Final.
Els pòrtics oest
PÒRTIC
REIAL

Romànic final a França.
Triple portada amb arcs ja apuntats de
la catedral de Chartres.

Pòrtic reial de Chartres (oest).
Timpà del Pantocràtor i el tetramorf,
I timpà de la Verge amb el Nin.
Romànic final (transició al gòtic).

El Portal “Royal” en el front occidental

Detall de la portada occidental o del “Reial Portal”, completat en 1150. Aquesta
cèlebre escultura mostra la transició del romànic al gòtic.
ESCULTURA DE CRIST EN MAJESTAT EN EL PÒRTIC REIAL

Romànic final. Estàtues de sants del
brancal. Pòrtic Reial de la Catedral
francesa de Chartres.

Estàtues dels brancals (jambas) de la part esquerra del pòrtic central:
(d’esquerra a dreta) Melchizedek, Abraham amb Isaac, Moisés, Samuel, i David.

ESTÀTUES COLUMNA DEL VELL TESTAMENT: REINA I DOS REIS
Les estàtues – columna, a la portada occidental,
són del segle XII i són completament
hieràtiques, com les del romànic.
Detall de la portada occidental o del “Reial Portal”,
completat en 1150.
Aquesta cèlebre escultura mostra la transició del
romànic al gòtic. Reflecteixen la unió de la
monarquia amb l’església.

REINA I REIS EN EL PORTAL REIAL

ESTÀTUES COLUMNES DELS SANTS MARTÍ, JEREMIES I GREGORI

Pòrtic nord de Chartres
Timpà
Mainell o
Trencallums
(parteluz)
Arquivoltes
Brancals
(jambas en
derrame)

ESCULTURES DEL PÒRTIC NORD
Però les de la façana
nord, les figures de
patriarques i profetes
de l’Antic Testament,
del segle XIII, tenen
més moviment i estan
millor elaborades.

Mirada de prop a la torre Sud, de gran
elegància, fou construïda en 1140.

Timpà del pòrtic central de la façana Sud:
Dormició, Assumpció i Coronació de la Verge Maria.

La catedral de Chartres, a part de
les seves fletxes característiques,
és coneguda com la catedral de
les vidrieres, que immaterialitzen
l’atmosfera dins la basílica.
Els vitralls són un dels elements
que contribuïren a la configuració
de l’espai.

Chartres conserva la millor col·lecció de
vitralls originals gòtics d’Europa (el
mateix que la Sainte Chapelle).

A les rosasses i vitralls
es veu el cicle temàtic
bíblic. Hi predomina el
color blau i les figures
són d’estilització
bizantina.

Entre les vidrieres destaca la de
Nostra Senyora de la Bella Vidriera,
ubicada al costat de la portalada
Sud, en direcció cap a la girola (és
de la primera meitat del segle XII),
els seus vitralls han estat realitzats
en uns tons d’un blau cel
impressionant, dedicats a
l’Assumpció.
Algunes vidrieres, com aquesta o
com les de la façana occidental,
construïdes el 1159, sortiren
indemnes de l’incendi de 1194.
Un altre vitrall, el de l’Arbre de
Jesse, mostra la infància, la Passió i
la Resurrecció de Crist, en ells uns
traços de grisalla (tipologia de
vidriera desenvolupada per l’Orde
cistercenca, representació figurada
obtinguda pintant amb diversos
tons de gris) són suficients per
traduir la gran profunditat de
sentiments de les figures.

Gairebé tots els altres vitralls són del segle
XIII, del voltant de 1200-1235/40. Grans
personatges del pis superior i inferior
expliquen històries de la Bíblia, de la vida dels
sants, la Rosassa reial del Judici, les lluernes
(claraboyas) i les rosasses dels altres dos portals
amb els evangelistes portats a les espatlles pels
profetes, que es troben en el transsepte sud; els
cinc finestrals de l’absis amb lloances a la Verge,
envoltada dels profetes que l’anuncien, etc.

En la nau major de la catedral de
Chartres apareix traçat un cèlebre
“laberint”, els 13 m. de diàmetre del
qual, el converteixen en el major
dels conservats de l’època gòtica. A
diferència dels laberints de
l’antiguitat (començant per el del
Minotaure en Creta), el de Chartres
sols ofereix una ruta possible a
través d’una línia contínua traçada al
llarg de 262 metres i 11 cercles
concèntrics fins a arribar al centre.
No existeix ninguna referència
documental sobre el seu significat i
ningú sap què pretenien representar
amb ell els seus constructors.
Tal vegada, servia per a què els pelegrins aconseguiren un estat de “trance”, donada la gran
quantitat de voltes fins arribar al centre, on segons algunes notícies va haver, fins 1828, una
escena de l’heroi grec Teseu lluitant contra el Minotaure.
Font: HISTÒRIA National Geographic. Número 40.
El laberint

En el conjunt de la catedral
apareixen fins a vint-i-set
imatges de Crist en Majestat
representats amb el tetramorf,
enmig del sol i la lluna, beneint,
assegut sobre l’arc de Sant
Martí, portant un globus amb les
lletres alfa i omega, etc.
Aquestes imatges foren ofertes
per reis, senyors, corporacions
(blasons o escenes de la vida
quotidiana dels oficis),
fabricades de conformitat amb
els donants i instal·lades a
mesura que la catedral s’anava
edificant.

Tota la riquesa incomparable del llum provinent dels vitralls presentava les imatges, de tal forma als
fidels, que els sostenia l’esperança de la Jerusalem celestial. Així doncs, els vitralls són un dels
exemples de l’interès per deixar constància de la creixent importància que va adquirint amb el
temps, la figura del donant, i del seu desig d’immortalitat.
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1 pt)

16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES

16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances(20)

En vedette

En vedette(6)

Similaire à 16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES

Similaire à 16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES(20)

Plus de Assumpció Granero

Plus de Assumpció Granero(20)

Dernier

Dernier(9)

16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES