Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.

4. TRIADA MICERINA

2 095 vues

Publié le

Publié dans : Formation, Spirituel
  • 2 GIZEH PYRAMIDS as IDEAL SOLAR BALANCE, & GIZEH SPHING WITH A DISC http://youtu.be/eTyuAJIoHy4 http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/egipto-balanza.html
       Répondre 
    Voulez-vous vraiment ?  Oui  Non
    Votre message apparaîtra ici

4. TRIADA MICERINA

  1. 1. La Triada Micerina
  2. 2. INTRODUCCIÓ  Localitzaciò: Nil. Piràmide Micerí. Gizeh. Egipte.  Religió: Culte als déus, vida d’ultratomba.  Influència del món agrari.  La monarquia divina. PRINCIPALS RESTES ARQUEOLÒGIQUES
  3. 3. oTítol: Triada de Micerí (Menkaura). oAutor: Desconegut. oCronologia: Imperi Antic (2900-2060 aC, I- VI Dinasties), periode menfita (Menfis). oRegnat: Micerí (2532-2504 aC), IV Dinastia. oEstil: Egipci. oDataciò: 2514-2486 aC. oTipologia: Alt relleu, emergeix del bloc de pedra, no exempta. oTècnica: Talla de pedra i després poliment. oMaterial: Pissarra , tonalitat gris verdosa. oDimensions: 92,5cm. Altura // 46,5cm. Amplària // 43cm Longitud. oTema: Farao Micerí unit a la deessa Hathor i una divinitat dels 42 nomos. oLocalització d’ origen: Tomba Micerí, Complex de GIZEH. oLocalització actual: Museu Egipci de El Caire, Egipte. oData troballa: Excavació de G. Reisner, temple Micerí, 1908-1010, expedició de Harvard i Boston. FITXA TÈCNICA
  4. 4. CONTEXT HISTÒRIC  Durant l’IMPERI ANTIC (3000-2180 aC, dinasties I-VI) la capital va ser MENFIS, on es van establir les bases formals i iconogràfiques que caracteritzen l’art egipci: la PERSPECTIVA ASPECTUAL (frontalitat, rigidesa, hieratisme, no moviment, malgrat l’estatuària presenti una cama avançada o mostri la part dreta del cos), característiques presents en els relleus o les figures votives. També s’estableix la definició del conjunt funerari format per una piràmide o tomba amb un temple funerari adjunt i amb d’altres edificacions.  El faraó MICERÍ (2532-2504 aC) de la IV dinastia , ordenà realitzar vuit esteles en alt relleu referents a la seva persona, de les quals només s’han conservat la meitat.
  5. 5. PIRÁMIDES DE GIZEH: ESQUEMA GENERAL. ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
  6. 6. ARQUITECTURA FUNERÀRIAPIRÀMIDES
  7. 7. PIRÀMIDES DE GIZEH (Hemiunu, 2551-2494 aC). MESETA DE GIZA. Keops: Gran, 230m base x 146 alt. Kefren: Mitjana, 215m base x 143 alt. Mykerinos: Petita, 108m base x 66m alt. ARQUITECTURA FUNERÀRIAPIRÀMIDE COMPLEX PIRÀMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC).
  8. 8. ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)
  9. 9. ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)
  10. 10. ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ), ESQUEMA GENERAL
  11. 11. ARQUITECTURA FUNERÀRIA PLÀNOL I ESTRUCTURA INTERNA PIRÀMIDE DE MIKERINOS
  12. 12. CRONOLOGIA Vers el 3000 ac Apareixen els primers jeroglífics Vers el 2500 aC Els faraons fan construir piràmides 1352-1243 aC Regnat del jove faraó Tutankamon 1279-1213 aC El faraó Ramsés II regna a Egipte 30 aC Mor Cleopatra, reina d’Egipte RELIGIÓ POLITEISTA
  13. 13.  Els egipcis de l’Antiguitat adoraven més de 700 déus, però no tots tenien la mateixa importància. Els déus més grans representaven la naturalesa: Ra era el Sol, Horus, el cel... També personificaven els sentiments i els grans moments de la vida: Hathor era la deessa de l’amor, Tueris protegia les embarassades,...  Repressentaven els déus com animals, com humans o com humans amb cap d’animal. Un mateix déu podia tenir formes diferents: per exemple Hathor apareix com una dona amb dues banyes o com una vaca. Aquests canvis de forma eren un truc. Els déus amagaven, així, la seva identitat per evitar les forces del mal. RELIGIÓ POLITEISTA
  14. 14.  El faraó era el rei d’Egipte. Era un home, fill del Sol, i es convertia en un déu després de la coronació. El representaven amb una corona doble, símbol de l’Alt i el Baix Egipte, un ceptre i un fuet a les mans.  Algunes estàtues el presenten també com un déu: una esfinx amb cos de lleó i cap humà. El faraó tenia tot el poder i Egipte li pertanyia. RELIGIÓ I PODER REIAL: MONARQUIA DIVINA
  15. 15.  El FARAÓ havia d’alimentar i tenir cura dels déus perquè protegissin Egipte. Per honorar-los, el faraó construïa edificis enormes: els TEMPLES. Situats a la vora del NIL. Els temples tenien columnes a tot el voltant i sales ricament decorades. Els egipcis no hi podien entrar. Només el faraó i els sacerdots podien accedir als llocs sagrats.  Com el faraó no podia ser a tots els temples alhora, triava uns homes que servien els déus en lloc seu: els SACERDOTS, que havien de ser purs, és a dir, nets. S’afaitaven el cap i tot el cos.  Un sacerdot entrava tres vegades al dia a la sala secreta del temple on hi havia l’estàtua del déu (SANTA SANCTORUM) i li portava aliments i perfums. També rentava l’estàtua i la vestia amb roba neta.  Cada any s’organitzaven grans festes religioses. Per exemple, a TEBES (la capital d’Egipte durant l’Imperi Mitjà i al final del Nou) la festa d’Opet durava 15 dies. El faraó anava a les cerimònies.  Els sacerdots treien l’estàtua del déu AMMÓ del temple de KARNAK i el portaven Nil avall fins un altre temple, el de LUXOR. CREENCES RELIGIOSES
  16. 16.  Arquitectura religiosa: Els TEMPLES  S’hi accedia a través d’una avinguda d’esfinxs, anomenada DROMOS. Aquesta avinguda conduïa des del Nil fins a la porta del temple, formada per dos grans PILONS. L’entrada estava formada pels dos murs en talús, davant dels quals es col·locaven un o diversos OBELISCS. ARQUITECTURA RELIGIOSATEMPLES ESTRUCTURA DEL TEMPLE DE PILONS
  17. 17. Temple de Karnak Temple de Mut Ciutat de Tebas Camp inundables Riu Nil Temple de Luxor Dromos (Avinguda esfinxs) IMPERI MITJÀ (2040-1785 aC, dinasties XI-XIV). TEBAS CAPITAL DE L’IMPERI
  18. 18. ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ A KARNAK (2000-365 aC, PROTOTIP DE L’ARQUITECTURA TEMPLÀRIA).
  19. 19. ARQUITECTURA RELIGIOSA TEMPLE D’AMMÓ-RA A LUXOR (1184- 1153 aC). PILONS, OBELISC I ESTÀTUES.
  20. 20. ICONOGRAFIA: TEMÀTICA I FINALITAT  La triada (de les quatre trobades a Gizeh) està considerada un del més notables conjunts escultòrics de la dinastia IV i del periode menfita, datada a meitat del tercer mil·lenni (2514-2486 aC).  Micerí va ser promotor de la tercera piràmide de Gizeh, en el seu moment tota revestida de granit. ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS. VISTA EXTERIOR I PIRÀMIDES AUXILIARS O DE LES REINES
  21. 21. COMPLEX PIRÀMIDES DE GIZEH (HEMIUNU, 2551-2494 aC). ARQUITECTURA FUNERÀRIAPIRÀMIDE
  22. 22. ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE DE MIKERINOS (MICERÍ)
  23. 23. ICONOGRAFIA: TEMÀTICA I FINALITAT  Es creu que, com aquesta, n’hi havien 42 triades més, una per cada nomo, representant al rei acompanyat de la deessa Hathor i cada una de les divinitats de la resta de nomos.  Aquesta imatge, junt a l’estela de Menes, ens indica el paper important que ocupava la deessa Hathor en l’antiguitat egípcia. MUSEU DE BOSTONMUSEU EL CAIRE
  24. 24. ICONOGRAFIA: TEMÀTICA I FINALITAT  Les triades podrien ser imatges destinades a utilitzar la figura del faraó com a nexe d’unió entre els distints nomos/províncies, on la deessa Hathor era adorada.  Les mans de les deesses, col·locades amb delicadesa a sobre dels braços del rei, prometen suport diví al governant. En definitiva, és un element de propaganda publicitària, de legitimar i donar culte a la monarquia, escultura per a ser col·locada en un conjunt funerari espectacular, que expressava la màxima exaltació de la divinització del monarca.
  25. 25. ICONOGRAFIA: TEMÀTICA I FINALITAT  Durant la IV dinastia, els ritus funeraris exigien la representació de les característiques físiques el més fidelment possible.  La triada Micerina n’és un exemple i és una de les quatre esteles que es conserven actualment.
  26. 26. DESCRIPCIÓ FORMAL  Escultura en alt relleu (no embalum rodó).  Trobada el 1910 en el temple funerari de la piràmide de Micerí per un equip d’arqueòlegs del Museu de Boston.  Feta en pissarra , de 92’5 cm., i tallada en un bloc ortogonal, que forma angles rectes.  Les figures emergeixen d’un bloc de pedra dorsal (d’extensió basal), que serveix d’element unificador i es troba en el fons, cosa que indica que la peça va ser esculpida per a observar-la frontalment.  El faraó està acompanyat de la deessa Hathor, a la seva dreta, amb banyes i el disc solar sobre el cap i, a l’esquerra, per la divinitat del nomo de Kynópolis.
  27. 27. DESCRIPCIÓ FORMAL  Llei de la FRONTALITAT, les figures són molt rígides, representades molt rectes les línies de les espatlles i les natges (HIERATISME) i fredes en l’actitud, amb la mirada al front, que fa que s’allunyen.  Micerí es troba en el centre (disseny SIMÈTRIC de la COMPOSICIÓ) amb la corona reial blanca de l’alt Egipte, el senzill faldellí i la barba postissa cerimonial.  Hathor i Micerí es troben en posició de començar caminar, en acte d’energia continguda, amb el peu esquerre avançat.
  28. 28. DESCRIPCIÓ FORMAL  Els peus passen, així, al primer pla (els dits s’acosten al límit de la base), posició que indica l’inici del camí cap a la vida eterna.  Els seus braços es troben junt al cos amb el puny esquerre tancat, amb tensió palpitant, que contrasta amb l’expressió relaxada del rostre, i Micerí ofereix la mà dreta a Hathor.
  29. 29. DESCRIPCIÓ FORMAL  Micerí presenta la musculatura forta i molt marcada, amb una certa GEOMETRITZACIÓ.  La indumentària és de gran senzillesa. Les figures femenines vestides segons l’estil de l’època amb túnica llarga de fil, normalment blanca, que s’ajusta molt al cos, deixant veure tota l’anatomia. El seu pel cau per davant del pit, però no és massa llarg i deixa les orelles al descobert. Sobre els seus caps es troben els seus símbols.  Les dues tenen un braç junt al cos i amb l’altre subjecten a Micerí pel braç, una pinzellada de tendresa front al hieratisme que domina la composició.
  30. 30.  El rei és el protagonista, les figures femenines queden relegades a segons i tercer pla , destaca el detall de la gran magnitud de la corona. DESCRIPCIÓ FORMAL
  31. 31.  HATHOR, que amaga el símbol de l’eternitat a la mà dreta , ocupa una posició de segon plà (d’estreta relació amb la reialesa), per davant de l’altra divinitat, en tercer plà, amb les mateixes dimensions que Hathor, però amb els peus junts, cosa que mostra allunyament respecte la posició avançada del peu de Hathor i, destacadament, del peu de Micerí. DESCRIPCIÓ FORMAL
  32. 32.  La corona de la divinitat del nomo, representada amb un relleu sua , contrasta amb l’elevat alt relleu de la corona d’Hathor, per la qual cosa es dilueix el protagonisme de la seva presència. DESCRIPCIÓ FORMAL
  33. 33.  CANON: Figures proporcionades i de gran harmonia entre les seves parts, cànon de 18 punys, dos per als rostres, déu de les espatlles als genolls, i els sis restants per cames i peus.  Sorprèn la PERFECCIÓ, el REFINAMENT i el DETALL que conformen les faccions del rostre, el que fa suposar que degueren assemblar-se, notablement, a la realitat. DESCRIPCIÓ FORMAL
  34. 34. MODELS I INFLUÈNCIES  Hi ha una clara influència de la religió en la temàtica de l’art egipci. Les obres artístiques estan molt relacionades amb la religió i la mort, per la seva creença en la vida d’ultratomba.  Els déus són reencarnats en les estàtues i habitaven els temples, dels quals s’encarregaven els sacerdots.
  35. 35. INFLUÈNCIES  Altres escultures de l’època són:  LES ALTRES TRIADES DE MICERÍ CONSERVADES.  MICERÍ I LA SEVA ESPOSA.  L’ESTÀTUA SEDENT DE KEFREN.
  36. 36. TRIADA DE MICERÍ I FRAGMENT AL MUSEU DE BOSTON. ALTRES ESCULTURES
  37. 37. TRIADA DE MICERÍ EL CAIRE. ALTRES ESCULTURES
  38. 38.  Obra mestra del llegat escultòric egipci: Cèlebre per l’actitud pròxima i afectuosa.  La consort de Micerí va gaudir d’un singular grau de protagonisme entre el conjunt d’escultures que ornamentaren el Temple de la Vall.  Realitzada amb pedra obscura. Micerí té el peu bastant avançat, mentre que la dona sols una mica.  No n’hi ha jerarquització per la grandària de les figures, però en l’actitud de l’esposa es veu submissió, totalment aferrada al faraó.  Subtil complicitat entre Micerí i l’esposa, semblen identificar-se en Horus i Hathor i en la seva harmonia, un gest senzill que s’indica amb la proximitat afectuosa entre els dos esposos. L’esposa rodeja amb els seus braços a Micerí, similitud amb Hathor a qui Micerí ofereix la mà en la triada. ALTRES ESCULTURES MICERÍ I JAMERERNEBTY. BOSTON.
  39. 39.  L’esposa del faraó té la mateixa cara que la divinitat del nomo a la triada, per la qual cosa es pot fer la següent LECTURA: el tercer pla (la divinitat del nomo, Diòspolis Parva, que representava les terres d’Egipte) ascendeix al primer pla que, encarnada en l’esposa del faraó i amb idèntic rostre, és capaç de palpar a l’inalcançable rei i déu.  Figures de PROPORCIÓ i de gran HARMONIA entre les seves parts, segueixen el CÀNON anterior: 18 punys, dos per als rostres, déu de les espatlles als genolls, i els sis restants per cames i peus. ALTRES ESCULTURES MICERÍ I JAMERERNEBTY. BOSTON.
  40. 40. TRIADA DE MICERÍ EL CAIRE. MENKAURA I L’ESPOSA JAMERERNEBTY. MUSEU BOSTON. ALTRES ESCULTURES
  41. 41. MICERÍ ESTÀTUA SEDENT DE KEFREN. MUSEU EL CAIRE. ALTRES ESCULTURES
  42. 42. ARQUITECTURA FUNERÀRIA PIRÀMIDE
  43. 43. ciencias.sociales2006.googlepages.com/CivilizacionesdelaantiguedadMsopyEgip.ppt www.egiptologia.com/.../1106-la-triada-de-micerino.html www.egipto.com/museo/.../133.html  sobreegipto.com/.../la-triada-de-micerino/  historiadelartecomentarios.blogspot.com/.../trada-de-mikerinos.html  aprendersociales.blogspot.com/.../la-triada-de-micerinos.html  mundoarte.portalmundos.com/la-triada-de-micerinos quedearte.blogspot.com  arteenlasculturas.8m.comes.wikipedia.org/wiki/Tríada_de_Micerino  es.wikipedia.org/wiki/Tríada_de_Micerino  wikimedia Commons  http://www.gizapyramids.org/pdf%20library/bmfa_pdfs/bmfa09_1911_13to20.pdf BIBLIOGRAFIA
  44. 44. Alumna: ALBA MARIA SERRANO Professora: ASSUMPCIÓ GRANERO

×