Ressenya crítica de Bearn o la sala de les nines

1. Ressenya de Bearn o la sala de les nines
Llorenç Villalonga va escriure Bearn o la sala de les nines. Bearn és una novel·la
no apta per a tothom, ja que per poder comprendre aquesta obra és necessari tenir
un nivell cultural superior al de la mitjana. En altres paraules és pot dir que és una
novel·la de maduresa. Per tot i això és una obra difícil d’entendre i farà falta llegir-
la més d’una vegada per entendre-la. L’obra és interesant però pot arribar a ser
molt pesada. Presenta molta dificultat per llegir, ja no per les pagines, sinó per el
llenguatge.
Sincerament no m’ha agradat ja que no ha sigut una lectura agradable i no l’he
acabat d’entendre.
El llibre es divideix en quatre parts. La primera és una carta del protagonista, en
Joan Mayol (capellà de Bearn), a Miquel Gilabert, el secretari del cardenal. En
aquesta carta Joan explica la seva situació al seu amic, i a continuació procedeix a
relatar la vida dels seus senyors.
La segona part la titula “Sota la influència de Faust”. En aquesta part Joan pateix
una lluita en el seu interior, aquesta segona part ens mostrarà una part de l vida
d’en Joan, l’escapada d’en Toni a paris amb la Xima i finalment el seu senyor li farà
entrega de les seves memòries .
La tercera part es diu ”La pau regna a Bearn”, es un períodetranquil per els senyors
d’en Joan. Però en Joan esta preocupat perquè s’anadona que els seus senyors ja no
tenen tants diners com abans, tot i així van viatjar a Roma i París. On en Joan veia
a la Xima per totes parts degut a la seva obsessió per ella. Quan van tornar casa, al
cap d’un temps va morir madò Coloma ( la serventa de casa ) estrangulada. El
senyor va ser el principal sospitós. Tot seguit els seus senyors van morir a causa
de menjar un bombons enverinats.
La quarta part es un epíleg en el que Joan s’assabenta de tots el misteris i secrets
dels seus senyors. Per aquet motiu acaba cremant la sala de les nines.

2. S’ha de dir que el temps en aquet relat no es lineal. Perquè comença per el final( la
mort del seus senyors) i a continuació relata la seva vida.
Per acabar he de dir que és una obra que tracta diversos temes. Per exemple
l’arquetip de “femmefatale” (la dona s’aprofita del seva bellesa), l’amor (podem
veure infidelitats i fidelitats), homenatges a obres literàries ( El Quixot ), també
parla de temes com el suïcidi o la mort com veiem al final de l’obra ( no queda clar
si els senyors és suïciden o no). Tots aquests elements fan que l’obra sigui més
entretinguda i més rica.
Degut als homenatges, als temes que tracta i al vocabulari emprat fan que Bearn
sigui una novel·la de prestigi.
És Bearn o La sala de les nines un bon llibre?
Bearn o La sala de les nines és un llibre escrit per Llorenç Villalonga. És una
novel·la “madura”, ja que per a la seva plena comprensió és necessari un nivell
cultural / intel·lectual superior a l’estàndard, en altres paraules, no és apte per a
tothom.
L’obra està composta per quatre parts, la primera és una carta del protagonista
(Joan Mayol) al secretari del cardenal (Miquel Gilabert). La segona i la tercera part
ja no segueixen el format de la primera sinó que ja se’ns mostra com una historia
narrada pels seus personatges, és a dir, que es fa ús del diàleg i no simula ser cap
carta. L’última part és un epíleg en el que el protagonista descobreix els misteris de
l’obra (gràcies a la intervenció d’uns historiadors).

3. Segons la meva opinió, una obra és mes completa quan més et fa reflexionar, el fet
que tracti molts temes és un punt a favor. En aquest cas l’autor tracta molts
subtemes relacionats amb (o agrupats en) dos temes principals: (el mite de Faust i
el mite de Filemó i Baucis),cosa que reforça la meva opinió positiva. No només
explica diversos temes, sinó que els desenvolupa amb diferents subtemes, donant
així, diversos punts de vista d’aquest tema i enriquint la nostra visió.
L’obra tracta molts temes, com per exemple: joventut (aconseguir la vida eterna), el
mal vici d’escoltar d’amagat (ho veiem quan Joan escolta la conversa entre en don
Toni i dona Xima), l’amor – curiositat (són les diverses infidelitats que apareixen en
l’obra), l’arquetip de “femme fatale” (la dona s’aprofita del seu atractiu), el fals
règim a Bearn (quan es fan passar per el prínceps de Bearn), el bé i el mal (Déu i
Dimoni), el suïcidi o la mort (es veu en la festa de carnaval, al “final” de l’obra),
l’amor – costum (ho veiem quan en Toni ja no es sent temptat per la curiositat i
comença a ser fidel a la seva dona), la festa (es veu literalment en el carnaval),
l’homosexualitat (ho veiem en el personatge Felip de Bearn).
Quant a la novel·la, m’agrada no només perquè és enrevessada, sinó per la idea de
“repetir” la mateixa seqüència de males accions, fets i tòpics. En unes altres
paraules, pel fet que hi hagi una sèrie de “constants” repetint-se en cada part de
l’obra.
Resumint, és una obra elaborada i ben enfocada als seus temes.La circumstància
que sigui d’un nivell intel·lectual i per tant requereixi d’un mínim cultural (elevat o
almenys superior a la mitja) fa que possiblement sigui una experiència més
enriquidora per a qui la compren però alhora priva d’aquest plaer la majoria dels
lectors que no assoleixen el nivell (jo en part formo part d’aquesta última
categoria). Això es un punt en contra. Tots els elements que he esmentat fan
enriquir l’obra, fent-la una bona obra (pot ser que per això sigui tant prestigiosa).

4. RESSENYA: BEARN O SALA DE DE LES NINES
Bearn o sala de les nines, aquest llibre està escrit per Llorenç Villalonga, consta de
quatre parts, faré una explicació de les diferents parts.
Primerament, el protagonista Joan li escriu una carta a Miquel Gilabert, el secretari,
per dir-li el per què d’aquesta carta i que no tingui en compte la seva forma
d’explicar-ho. Després parla del poble de Bearn en general. La segona part tracta
de totes les experiències d’en Joan, com per exemple que no coneix als seus pares
biològics, i s’estan fent càrrec d’ells el senyor Toni i la senyora Maria; és una època
bastant dolenta per al Joan. Encara que per una altra part parla que aquests
senyors tenen una neboda que es diu Xima, i se’n van anar a Paris on vivien com
reis, de luxe per dir-lo d’alguna manera, encara que finalment Maria va tornar cap
a casa seva al poble Bearn. La tercera part va ser menys dolenta que la segona
part, però no del tot, ja que en Joan controlava els diners de la Xima, i no li quedava
gaire; per això van anar al Vaticà a veure al Papa perquè els faci una benedicció.
Tot seguit van anar a Paris però no va ser el que es pensaven perquè hi havia molta
incomoditat, ja que en Joan s’estava obsessionant per la Xima. Quan van tornar a
Bearn, la serventa de la casa, Madó Coloma, mor penjada i un dels senyors era
sospitós, Don Toni. Poc després al carnaval Toni va morir per uns bombons
enverinats. A la quarta part, en Joan descobreix tot el que té relació amb el seu
entorn, va prendre foc a la sala de les nines amb la finalitat de destruir totes les
proves del seu entorn, com per exemple que els senyors tenen relació amb la
monarquia Alemanya i de Prússia.
Aquesta ha sigut una petita explicació de cada part del llibre, encara que aquest
llibre ha estat molt llarg i pesat, hi ha aspectes bons i dolents de l’autor. Les
personalitats dels personatges i les incògnites que deixa el llibre, això ha estat molt
positiu, ja que quan l’autor redacta la part de quan la serventa es mor i després en
Toni mor enverinat, et fas diferents preguntes com: tenen relacions les dues morts?
Toni sabia si els bombons estaven enverinats o no?. També la obsessió de Joan cap
a la Xima, la informació que va cremar té que veure amb la Xima també o no? Aquí
no entenc per què l’autor decideix que el protagonista Joan cremi tota aquesta

5. informació. Per una altre banda, el cas de la meva opinió ha sigut un llibre molt
pesat i llarg, sobretot el principi, després es torna una mica més interessant, ja que
comencen els problemes amb el Joan, els diners de la Xima comencen a esgotar-se,
fan molts viatges a diferents lloc; tots aquests aspectes han sigut positius posar-
los, per el que diu la meva opinió. Jo hauria posat un altre final, o sigui és el que
menys m’ha agradat d’aquest relat, jo hauria escrit que en Joan i la Xima acabessin
junts ja que en Joan tenia molta obsessió i per tot el que havia passat també es
mereix alguna cosa bona, però això si sense res de luxe con havia viscut la Xima,
perquè hem de ser humils en aquesta vida, un dia pots tenir molt i al dia següent no
tenir res de res; la gent no li dona importància a les bones coses de la vida,
solament els diners, i això li estaria bé a la Xima, això si formant família amb el
protagonista Joan.
Un altre aspecte del llibre molt interessant, és com han guardat tants secrets sense
que ningú s’adoni en aquest cas en Joan, hauria de ser coses molts forts perquè les
hagi cremat, dolentes o simplement que havia sofert tant que li donava igual totes
les coses en aquests moments, el sofriment del protagonista ha sigut el més elevat
del llibre, o sigui això també ha estat encertat, perquè a molts llibres o pel·lícules,
sempre el protagonista és el que salva tot o simplement és el que menys sofreix, i
en aquest llibre el pitjor parat durant tota la història i al final, ja que perd a Toni i la
serventa, i encara que no ho sembli que morin properes persones al Joan segur que
estava afectat i crec que això l’autor ho marca ja que cada vegada té més obsessió.
En conclusió al llibre i al seu argument, el llibre comença lent però després s’anima,
crec que les personalitats dels personatges estan molt bé, l’autor les ha escollit amb
molta precisió. En general ha estat encertat l’autor amb el llibre menys amb el final,
això si per la meva opinió, o perquè va pensar que seria el millor final per ell i és
respectable però no opino igual.
Per acabar la meva ressenya, he de dir que els instituts han estan encertats en
escollir aquest tipus de llibre ja que darrere de la història es pot treure molta
filosofia que ens podem aplicar a la nostra vida quotidiana, per reflexionar o
simplement per ajudar-nos en situacions que tinguem en el nostre futur.