1. Organització del Cos Humà
Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Els organismes
més senzills estan formats per una sola cèl·lula, són unicel·lulars (els
bacteris, els protozous).
En els més complexos, l’organisme està format per un elevat nombre
de cèl·lules, són els pluricel·lulars. En aquests tipus d’organismes les
cèl·lules perden la capacitat de viure aïllades. Cada cèl·lula té una
tasca concreta i totes treballen conjuntament per a garantir la
vida de l’organisme.
Podem definir la cèl·lula és la unitat morfològica , fisiològica i
genètica de la vida. Les funcions vitals (la nutrició, la relació i la
reproducció) comencen a manifestar-se a partir del nivell cel·lular. És
per això que diem que la cèl·lula és la unitat de vida.
L’ésser humà està format per uns cent bilions de cèl·lules.
2. Nivell d'organització de la
matèria
Nivell subatòmic. Compren les
partícules subatòmiques. Per
exemple protons i electrons.
Nivell atòmic. Compren els
àtoms Per exemple àtoms de
carboni, àtoms d'hidrogen, etc.
Nivell molecular. Compren les
molècules que són la unió de dos
o més àtoms. Per exemple les
molècules d'aigua (H2O),
molècules de glucosa (C6H12O6),
etc.
Nivell cel·lular. Compren les
cèl·lules. Per exemple cèl·lules
nervioses, cèl·lules musculars, etc.
Nivell pluricel·lular. Compren
els teixits , els òrgans , els
sistemes i els aparells . Per
exemple el teixit conjuntiu, el
ronyó, el sistema nerviós, l'aparell
respiratori, etc.
3. El teixit humà
Són conjunts de cèl·lules especialitzades en fer una determinada
activitat, molt semblants entre si i que tenen un mateix origen
embriològic. Es distingeixen:
el teixit epitelial (serveix per protegir superfícies, absorbir nutrients,
segregar substàncies gràcies a constituir glàndules),
el teixit conjuntiu (serveix per unir òrgans interns, format per fibres,
tendons,)
el teixit cartilaginós (serveix per formar estructures),
el teixit adipós (serveix com reserva energètica),
el teixit ossi (serveis per formar estructures),
el teixit muscular (serveix per fer contraccions i extensions),
el teixit nerviós (serveix per captar estímuls i emetre respostes) i
la sang (serveix per transportar aliments, O2 i CO2).
http://www.aula2005.com/html/cn3eso/04moleculescelules/04moleculescelules.ht
m
5. Els aparells i els sistemes del cos humà
S’encarreguen de dur a terme les tres funcions
vitals de l’ésser humà:
Nutrició: aparells respiratori, digestiu,
circulatori i urinari.
Reproducció: aparell reproductor.
Relació: sistema nerviós, esquelètic,
muscular, immunitari, endocrí i tegumentari.
6. Els aparells i els sistemes del cos humà
Els aparells estan constituïts per un conjunt d’estructures i
òrgans , que poden ser de teixits molt diferents, que
actuen coordinadament en la realització d'una funció.
Per exemple l'aparell digestiu presenta òrgans tan
diferents com les dents i l'intestí que malgrat això
cooperen per a realitzar la funció digestiva.
Els sistemes, en canvi, són un conjunt d'òrgans, formats
pels mateixos tipus de teixits, que poden realitzar actes
independents. Per exemple, en el sistema esquelètic,
pots moure les vértebres cervicals sense moure
l’avantbraç però els dos estan formats de teixit conjuntiu
ossi i cartilaginòs.
http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?
project=http://clic.xtec.cat/projects/aparells/jclic/aparells.jclic.zip&lang=ca&title=Apare
lls+del+cos+hum%C3%A0