tema 4

1. EL CINEMA,
ORÍGENS I EVOLUCIÓ
Carla Domingo

2. índex
 Antecedents
 Orígen del cinema
 La recerca de nous productes

3. Antecedents

4.  La llanterna màgica: Abans de l'aparició del cinema, s'utilitzaven
aquestes per projectar imatges amb sensació de moviment. Unes
de les més utilitzades van ser les “Fantasmagories”.

5.  A finals del segle XVIII, acabada pràcticament la Revolució
Francesa, va aparèixer en un antic convent un nou espectacle: una
llanterna màgica que projectava en una paret.

6.  Aquest espectacle va ser tota una innovació, ja que fins llavors
s'oferien espectacles basats simplement en ombres xineses i
espectacles rudimentaris creats amb llanternes màgiques.

7.  L'escenari on es reproduien els espectacles potenciava les
senssacións dels assistents, ja que l'ambient feia que siguès difícil
diferenciar entre allò real i allò fantàstic.

8.  Les fantasmagories més conegudes van ser les del belga Étiènne
Gaspar Robert, autodenominat Robertson.

9.  Per accedir al lloc on es projectava, s'havia de pagar alguns francs i
passar per catacumbes i passadissos decorats amb esquelets, com
si fos un preludi que ajudava a crear una atmosfera encara més
tètrica

10.  L'espectador, un cop a la sala de projecció, no sabía mai d'on
podien aparèixer les visions fantasmals. Però Robintson era
conscient de la imporància de crear ambient, per això
s'encarregava d'ambientar la sala amb fums de colors i olors.

11.  L'aparell de projeccións s'anomenava fantascopi (imatge dreta),
que Robintson va construïr apartir de millores sobre invents creats i
abandonats anteriorment per altres. Robintson va incorporar rodes
que li permetien moure l'aparell a la seva voluntat per tota la sala.

12.  L'espectacle va ser un èxit a París, i això va provocar que els
projectors s'escampessin per tot el món.

13.  Fins i tot ara, 70 anys després de la seva invenció, es segueixen
fent projeccións fantasmagòriques.

14. 2. Cronofotografia

15.  Muybridge va ser el pioner en registrar el moviment d'éssers vius.
El 1872 va ser contractat per demostrar que el cavall, quan galopa,
aixeca les quatre potes de terra. Per fer-ho, va ubicar 12 càmeras
al llarg d'una pista de carreres i a l'obturador de cada una va
enganxar una corda de tal manera que seríen tallades pel cavall.

16.  La percepció del moviment: El 1824 l'anglès Peter Mark Roget
planteja el principi de la persistència rectiniana, segons el qual, l'ull
té la capacitat de guardar l'ultima imatge que li arriba.

17.  Amb una fracció de segon, l'estímul lluminós és gravat a la retina, i
això proporciona visió del moviment i la sensació de contiunïtat.
 Les joguines òptiques: Es van inventar diferents aparells simuladors
del moviment a partir del fenòmen de la persistència, joguines
òptiques.

18.  Taumàtrop: disc de cartró que porta un dibuix pels dos costats.
Quan aquest gira, dóna la il·lusió de superposar les imatges.
Fenaquistoscopi: consisteix a fer girar la placa dels dibuixos de
manera que s'obtingui una sensació de moviment de les imatges.

19.  Zootrop: consisteix en un cilindre de metall amb ranures verticals.
Através es miraven dibuixos i tenien la sensació d'estar en
moviment. Praxinoscopi: precursor dels dibuixos animats, es
basava en la descomposició del moviment i la projecció.

20.  Les pel·lícules han tingut al llarg del segle XX un impacte
substancial en les arts, la tecnologia, la política i la societat.

21.  William K. Dickson, enginyer cap dels laboratoris Edison, se li
atribueix la invenció d'una banda de cel·luloide que pot contenir
seqüències d'imatges, es cobrien amb una gelatina fotosensible
que enregistrava les variacións lumíniques.

22.  Quinematògraf: Estava compost per dos invents de Dickson: el
kinetograph, la primera càmera per captar imatges en moviment; i
el kinetoscope, un espècie d'armari amb un visor individual que, per
unes monedes, l'espectador podia veure un cel·lulòide que girava
continuament.

23.  Aquest invent va arribar a Europa, però Edison no va patentar-les i
van surgir imitacions com ara la càmera de Robert William Paul.
 Cinematògraf: Paul va tenir la idea de passar els quadres en
moviment a una audiència col·lectiva, i va inventar un projector de
pel·lícules.

24.  Es va comensar a projectar a París a finals de 1895, i més tard, a
causa del éxit d'aquestes, els germans Lumière van establir una
xarxa de reporters per tot Europa com a documentalistes.
 En aquells temps, les pel·lícules es veien principalment com un
acte més a la funció de “vodevil”. Era conegut com “cinema
d'atracció” .

25.  El 1910 s'inventa el projector Pathé, primer aparell amb motor.
Constava de focus intens i continu, objectiu òptic per ampliar la
imatge nítidament, tracció mecànica, creu de malta i lector de so a
la banda lateral, òptica o magnètica.

26. La recerca de nous productes

27.  cinema sonor: 30 anys després del naixement del cinema es
realitza el primer film sonor de la història: “El cantor de jazz”. Tot i
això, el cinema fou sonor des dels seus incis. Les projeccións eren
acompanyades de música en viu o gramòfon, que accentuava
l'acció de les imatges i ajudava a l'ambientació general del públic.

28.  No s'utilitzava el so sincronitzat en les pel·lícules per raons
econòmiques. No fou fins que la Warner Bross provà de buscar
algo nou: la sonorització dels films. La plena implantació del so es
va produïr més tard, quan es va incorporar una banda de so a la
cinta de la pel·lícula, el que coneixem avui en dia com a banda
sonora.

29.  Nous formats: Amb l'arribada de la televisió en els anys 50, el
cinama ha de buscar nous procediments per afrontar la
competència. Dos anys més tard, ja es fan gravacións
tridimencionals per visualitzar-les amb ulleres polaritzades.

30.  S'inventa un nou mètode, ralitzat per la productora MetroGM, un
nou mètode que consistia en projectar per mitjà de tres projectors
en igual sincronia.

31.  Presentava dificultats per ocultar les línies on s'unien le simages.
Degut al seu elevat cost, es va abandonar aquest sistema el 1963.
 El 1953, la Fox presenta el sistema CINEMASCOPE, caracteritzat
per l'ús d'imatges àmplies en les presses de filmació.
 Això permetia projectar pel·lícules en més alta resolució, en
pantalles més àmplies i eliminar distorsions.