SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  18
Télécharger pour lire hors ligne
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
1
UNITAT 8.- SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS EN EL SEGLE XIX
1.- La societat de classes
1.1.- Concepte.
1.2.-Els nous i vells grups dirigents (el bloc de poder)
• Aristocràcia
• Església
• Burgesia.
1.3.-Les classes populars
2.-El moviment obrer.
Etapes en la formació del moviment obrer
Els orígens. Condicions de vida. Les primeres societats1830-1868
La Primera Internacional i el Sexenni (1868-1874)
De la Restauració fins a 1914
L’anarquisme.
La FRET
Bases ideològiques de l’anarquisme
La propaganda pel fet i el terrorisme
Les societats anarquistes. La fundació de la CNT 1910
El socialisme.
La fundació del PSOE i l’UGT
El programa socialista
1.- La societat de classes.
1.1.- Concepte.
Les transformacions econòmiques i els canvis legislatius propiciaren el pas de la societat
estamental, que establia posicions segons l`origen/títols nobiliaris, a la societat de
classes, que atorga posicions segons les riqueses, catalogades aquestes segons
els béns, els diners o les propietats. Evidentment, aquesta transició no fou sobtada, ni
immediata i en part, els grups socials dominants de l`Antic Règim manteniren una part del
seu poder, però aquest ara era ecònomic i no jurídic i/o polític. A llarg termini la noblesa
es veurà superada per la naixent burgesia.
El concepte de classe social fa referència a un fenòmen històric que se manifesta en la
conscienciació d`un determinat grup, quan les seues experiències materials,
heretades, viscudes i/o compartides s`articulen al voltant d`uns interessos
determinats, front els interessos d`altres grups (que solen ser diferents). En aquest
sentit, el principal conflicte i/o contraposició d`interessos es produirà durant el
segle XIX entre la naixent burgesia i els treballadors, entre els propietaris del capital
i els qui treballen per a ells (relació salarial). Evidentment, hi ha d`altres grups socials
que convendria que repasarem d`una forma més o menys sistemàtica.
En aquest tema repasarem, essencialment, el procés de formació de la classe
treballadora durant el segle XIX, fins arribar a 1910 aproximadament, es a dir, el procés
mitjançant el qual els treballadors van construir un univers ideològic (ideari) diferent del de
les classes dominants. (consciència de classe)
(En la selectivitat només s`ha preguntat d`aquest tema l`anarquisme i el
socialisme, es a dir la part final del tema 8. Examen Juny 2004 Opció A).
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
2
1.2.- Els nous i vells grups dirigents.
Els canvis legislatius van establir la igualtat civil o igualtat davant la llei, amb la qual
cosa es posava fi als privilegis jurídics que atorgaven posicions dins la vella societat. En la
nova societat, tots els grups socials pagaven impostos i eren jutjats pels mateixos
tribunals i gaudien, teòricament, de drets polítics i civils iguals. Això significava, com
s`ha dit abans, que les diferències que establia el liberalisme del segle XIX eren
essencialment econòmiques, encara que el dret a vot a també es trobava reduït pel
nivell econòmic (sufragi censatari)
• La noblesa. L`abolició del règim senyorial (decret de 1837) va significar que una
bona part dels seus privilegis van desaparèixer (exempció del pagament
d’impostos, desigualtat jurídica, accés als principals càrrecs i/o magistratures de
l’Estat, cobrament de rendes per exercici de la justícia, etc), però va mantenir
una bona part dels seus béns i riqueses (especialment terres). Açò era més
evident pel que fa a Castella i sobretot en Andalusia i Extremadura, on
pogueren retenir una part dels seus béns, integrant-se, així en el grup dirigent
de la nova societat i equiparant-se a la burgesia. (El 1854, dels 543 majors
contribuents per propietats agràries, 43 posseïen títols. A la pàgina 176 apareix
un quadre amb la mitjana de fortunes). A més, durant tot el segle XIX, va
mantenir la seua influència social (dret a ser nomenat senador) i prestigi. Al
llarg del segle, però, els seus fills/es es casaran amb els fills de la gran burgesia
(financers i industrials) que volen i aspiren a un títol (pel prestigi que implica).
En tot cas, convendria destacar que dins la noblesa espanyola hi destacaven
diversos grups:
1. L`alta noblesa absentista (resident a Madrid) i propietària de terres va
poder mantenir una bona part dels seus patrimonis i en alguns casos els
va augmentar amb les compres procedents de les desamortitzacions.
2. La baixa o xicoteta noblesa del Cantàbric (els hidalgos d `èpoques
precedents) va patir moltíssim el canvi, perquè perderen el dret a
l`exempció d’impostos i donat que les seues terres no proporcionaven
rendes elevades s’hagueren de dedicar a l’exèrcit. En altres casos,
arribaren a donar suport al carlisme.
3. Existia una xicoteta noblesa urbana d`origen burgés (al litoral
mediterrani) que si va millorar amb el canvi a la nova societat donat que
els seus ingressos procedien del préstec, la compra-venda de terres, etc.
Aquestos s`integraràn rapidament en la burgesia.
• L`Església. També va veure com el seu poder econòmic i jurídic quedava
seriosament reduït : desparició dels privilegis jurídics i també del delme, a
la qual cosa s`ha d`afegir l`impacte de les diferents desamortitzacions. A
més, les lleis d`exclaustracions decretades per l`Estat liberal va fer que
molts convents quedaren buits i fins i tot els seus béns es van repartir i/o
van patir grans transformacions (convents convertits en casernes, escoles o
simplement enderrocats).
De tota manera, l`Església mantenia una notable influència social: el
Concordat de 1851 establia la confessionalitat catòlica de l`Estat i evitava
qualsevol menció a la llibertat religiosa. Llevat del Sexenni, aquest tractat es
mantindrà fins 1931 quasi intacte (la Constitució de 1875 aportà la llibertat de
cultes, però en privat). A més, tenia una gran presència en l`ensenyament (el
públic era quasi ridícul en les grans ciutats) i en el control de la moral pública
(censura prèvia) i privada, especialment en el món rural.
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
3
D`altra banda, durant el període d`Isabel II formava part del Senat i del grup
de favorits que al voltant de la Corona triava el primer ministre. Després,
amb la Restauració, el nombre de clergues i d`ordres monàstiques
(sobretot les dedicades a l`ensenyament) es va incrementar notablement
(moltes famílies modestes enviaven els fills a l`Església perquè pogueren tenir
un futur resolt) . Finalment, cal destacar que no estaven obligats a anar a
l`exèrcit i tenien un fur/estatut diferent que l`allunyava de la jurisdicció civil (no
podien ser enviats a pressons comuns).
En definitiva, l’Església passà de donar suport al carlisme majoritàriament
a esdevenir un dels principals pilars de l`Estat liberal. Així i tot, el seu
pensament era contrari al liberalisme i la democràcia i esdevindrà una de
les fores més conservadores del segle XIX i XX, oposant-se a la separació
de l`Estat i a la seua democratització.
• La burgesia
La concepció moderna de “burgés” no és una invenció intel.lectual, sinó que
naix de l`experiència viscuda. Originàriament només volia dir habitant del
burg (això al segle XII), però ja a finals del segle XVIII van començar a usar-
la els treballadors francesos per a designar el seu patró, sense tenir
present si era ciutadà, noble o plebeu. El que volien expressar amb aquesta
denominació era la polaritat que relacionava i enfrontava l’empresari amb
l’assalariat . D’aquesta manera, podríem assimilar el terme burgés al de
propietari dels mitjans de producció i així les seues fonts d`enriquiment
provindrien del món dels negocis, entenent aquest d`una manera molt
ampla, però en qualsevol cas molt diferent de la noblesa i l`església
(privilegis).
Així, les activitats econòmiques de la burgesia eren molt diverses: d`una
banda el món dels negocis (prèstec i crèdit, compra-venda de terres i
immobles, indústria, activitats comercials), professions liberals (allò que
podriem anomenar com a professionals, es a dir, notaris, adovcats, metges,
intel.lectuals, etc), etc.
A Espanya, aquestos grups presentaven uns comportaments que es poden
definir com a rendistes en la major part dels casos; es a dir, predominaven
les activitats rendistes i especulatives sobre les inversions de caràcter
industrial, com ara: la compra i venda de terres (aprofitant les lleis
desamortitzadores i la venda dels patrimonis nobiliaris), el crèdit i les
operacions financeres (compra i venda de títols borsaris).
La burgesia industrial se localitzava essencialment en lloc molt concrets
de la geografia, com ara Catalunya, el País Basc i en algunes zones de la
mediterrania i prop de Madrid . Aquestos grups, especialment el català i basc,
allunyat del poder polític, es va haver de conformar amb el pacte amb el govern
central (proteccionisme ). La diferència econòmica amb els grans
terratinents i financers castellans va fer que el seu model poguera imposar-
se a la resta del país.
Així doncs, podem diferenciar els següents grups dins de la burgesia:
• El món dels diners, es a dir, un grup molt escollit de grans
propietaris de terres, financers, prestamistes, especuladors, etc, on
es barrejaven gent d’orígens molt diferents (Antics nobles reconvertits,
burgesos de nova i vella formació que s`havien enriquit amb la compra i
venda de terres, etc) Aquest formarà el bloc de poder durant una bona
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
4
part del segle XIX, junt a l`Església i l`Exèrcit. (En altres versions es
parla de l`oligarquia terratinent i financera)
• La burgesia industrial, localitzada, com s`ha dit en Catalunya i el
País Basc. Durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, el
grup més poderós de la burgesia industrial formarà part de l`elit dels
diners i fins i tot arribarà a ennoblir-se.
Una definició del burgés més actualitzada la trobareu en :
http://blogs.elpais.com/presente-continuo/2013/11/el-burgu%C3%A9s.html
Les classes mitjanes
Constituïen una franja intermèdia entre els poderossos i els assalariats i al
segle XIX el seu nombre és encara reduït (al voltant del 5% de la població
total). Representava als mitjans propietaris de terres, comerciants, xicotets
fabricants, professionals liberals i funcionaris públics. Tots ells amb menor
capacitat adquisitiva que els grups burgesos.
El seu estil de vida podria apropar-se al de la burgesia, però donat que els
ingressos eren molt menors, havien de portar una vida més austera.
Ideològicament, mentre la xicoteta burgesia madrilenya o barcelonina era
més liberal i progressista (també a València), a les ciutats de l`interior del
país predominava l’ideal conservador que insistia en la defensa de la
propietat i la conservació de l’ordre polític.
1.3.- Les classes populars.
Conformaven la major part de la població del país i agrupaven un ventall
molt ampli de sectors i categories socials que amb el canvi a la societat capitalista i
burgesa es va veure clarament perjudicat: artesans i gent dels oficis (procedents
dels tallers i dels vells gremis), llauradors pobres en diferents graus de
despossessió i el nou proletariat industrial. Tots ells reivindicaven un estat més
igualitari que el liberal, on el dret al treball fora una vertadera font de riquesa enlloc
de la propietat. Així, el poder polític hauria de basar-se en una participació política
més oberta (cap a la democràcia) i un reconeixement d’una major igualtat entre les
qüestions econòmiques. (En altres versions es parla de classes subalternes).
(vegeu en la pàgina 176 les diferències entre classes pel que fa a l’esperança de
vida )
Grups urbans
- Artesans i grups urbans. En el trànsit de l`Antic Règim a la societat
capitalista, la vella estructura dels gremis va desaparéixer, però no
així una gran quantitat d’oficis que treballaven en xicotets i mitjans
tallers i que elaborava la major part dels productes manufacturats,
tenint present l’abast limitat de la industrialització (fusters, sabaters,
ferrers, etc) .
- D`altra banda, el creixement de les ciutats va facilitar el
desenvolupament de treballadors lligats a nous serveis, per bé que
foren molt primitius encara: els relacionats amb les primeres
infraestructures urbanes (neteja, enllumenat, etc) i d’altres com ara
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
5
empleats de banca, escribents, dependents del comerç, etc, que tot
i ser assalariats imitaven o ho intentaven el mode de vida de les
burgesies.
- Per últim , destacar el creixement del treball domèstic (dones
especialment), els venedors i d’altres feines sense classificar
clarament.
(llegiu el gràfic de la pàgina 179 sobre la distribució de la població
activa).
Els jornalers. El món rural.
Els canvis en el sistema de propietat no permeteren solucionar la
problemàtica agrària i el nombre de jornalers ( o de minúsculs
propietaris que han de treballar assalariadament), continuà creixent. A
més, donat el caràcter localitzat i concentrat de la industrialització
espanyola, l`emigració cap a les ciutats fou molt escassa (recordem
que és vàlid per Andalusia, sud de la Manxa i Extremadura) (vegeu
quadre població activa el 1860 de la pàgina 179). Mentre a la
Mediterrània, el nombre de xicotets i mitjans propietaris es va
consolidar i va augmentar, dins d`una agricultura més comercial i
dinàmica.
Un problema molt destacable en el camp, fou el desenvolupament de
relacions clientelars (cosa que es relaciona amb el caciquisme de la
Restauració , però què segurament és anterior), on els llauradors i
jornalers se sotmetien als desitjos dels cacics (i/o dels propeitaris) a
canvi d`un prèstec, un favor (no anar al servei militar), etc.
Però , sobretot, cal destacar, que el principal problema del camp
espanyol eren les desigualtats: en la propietat de la terra, en el
nivell de vida, en l`accés bàsic a la cultura i la instrucció fonamental
(l`analfabetisme). (veure quadre pàgina 180 i document la fam en el
camp de la mateixa pàgina)
2.- EL MOVIMENT OBRER (1800-1914)
2.1..- Els orígens, (1800-1840).
L`aparició del proletariat.
El naixement de la classe treballadora esta lligat al procés d`industrialització que
es va produir a Espanya d`una forma molt desigual (localitzat a Catalunya i P.Basc,
essencialment). La indústria moderna va significar una organització del treball ben
diferent de les antigues manufactures i tallers gremials. Les noves fàbriques
utilitzaven una mà d’obra assalariada, que al llarg del segle XIX anirà creixent i
concentrant-se en les grans ciutats (Barcelona, especialment però també Bilbao,
Astúries i Madrid. A València, destaca el cas d’Alcoi. Recordeu el tema anterior, la
localització de la indústria a Espanya al segle XIX).
Les regles d`aquesta feina eren molt diferents de les conegudes fins aleshores: el
patró, propietari de la fàbrica, comprava la força de treball d`un obrer a canvi d`uns
diners o salari. En aquella època els treballadors no estaven protegits per cap llei que
defensara els seus interessos i així, rebien salaris molt baixos per jornades de treball
llarguíssimes (12-14 hores o més). A Barcelona, el 60% del salari obrer es destinava a
l`alimentació i aquesta era molt reduïda i poc variada.
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
6
• La jornada laboral era de 12-14 hores en establiments molt mal condicionats
(humitats, poca ventilació i ritmes de treball marcats per les màquines). A més,
treballaven xiquets, (des dels 8 anys), que junt a les dones cobraven fins un
40% menys que els homes. Qualsevol protesta significava ser acomiadat de la
fàbrica. Convé tenir present que l’ideari liberal del segle XIX no reconeixia cap
dret social o de tipus col.lectiu: com ara el dret a vaga, dret d’associació, a
l’atenció mèdica i la llibertat d’expressió estava molt desfigurada (les multes i
els tancaments de la premsa eren habituals). A més, tot i que existia una
educació obligatòria, aquesta no tenia molta presència (estava en mans de
l’Església. L’educació pública va ser un fracàs i sols alguns ajuntaments
s’interessaven per la qüestió). A més, en Espanya el sufragi era censatari i
només durant el SExenni es va reconéixer el dret a vot i a formar una
associació.
• També les condicions de vida eren molt dures: amb salaris de subsistència,
només es podia viure en cases xicotetes i situades en barris perifèrics sense
cap servei (aigua corrent, clavegueram, etc). La tuberculosi, el colèra i altres
malalties infeccioses eren molt habituals i la mitjana d`edat dels treballadors no
superava el 19 anys.
• En relació als orígens dels primers treballadors industrials, provenien del
camp (expulsats pels canvis de propietat); antics artesans (gent amb
coneixements tècnics i que provenen del món dels tallers i dels oficis) i d`altres
que no tenen altre remei que treballar a la fàbrica (pobres de solemnitat, dones,
xiquets, etc). Podeu llegir els següents documents al respecte de les condicions
de vida i treball:
Doc 1: Condicions de treball:
“ L`aire calent i humit, què és el que regna a les fàbriques de filats i teixits, és altament
debilitador; produeix molta calor, feblesa muscular i altera el sistema gàstric; tot això
acompanyat de poques ganes de menjar, respiració lenta i penosa i moviments pesats i
dificultosos. (...).
Heus ací la causa de la debilitat d`alguns desgraciats teixidors, als quals la necessitat
obliga a passar 14 hores diàries o més al costat del teler, mantenint el cos constantment
inclinat, amb el pit sacsejat pel braceig de la llançadora i per les percussions del balancí
contra un dels fils de la trama”.
J. SALARICH, Higiene del tejedor, Vic, 1858.
Doc 2 : Les condicions insalubres de les vivendes obreres:
“En la calle Carretas recuerdo haber visitado un piso interior, cuyas luces sólo daban a
un patio, en el que la limpieza brillaba por su ausencia; las galerías de paso todas las
habitaciones de la segunda crujía carecían de luz y ventilación directa que sólo recibían
las lindantes al referido patio; la casa estaba compuesta de cinco piezas en las que vivían
individuos de tres famílias distintas; uno de los inquilinos, que era andaluz cesante,
pasaba gran parte del día en la cam mientras su hijo mayor trabajaba de zapapteri en la
misma pieza, y su querida guisaba en un fogón portàtil, dentro del asimismo cuarto, el
pescado averiado que el menor de sus hijos había recogido de limosna en la plaza. .
Escusado es decir que las paredes de la habitación estaban ennegrecidas y cubiertas de
mugre”
Pedro García Faria, Insalubridad de las viviendas de Barcelona, Congreso de Ciencias
Médicas, Barcelona, 1890.
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
7
Doc 3: Els pressupostos d`una família obrera:
Resposta a la pregunta “Si el salario es insuficiente para que el obrero atienda las
necesidades y las de su familia” dins de la Comissió de Reformes Socials de 1884.
“En mi oficio, el tèrmino medio del salario de un oficial encuadernador es el 10 reales y el
gasto medio diario de una familia, suponiéndola de tres individuos es el siguiente:
Casa...........................................................0,50
Pan, 2kg a 36 céntimos..............................0,72
Carbon, un kg.......................................... .0,23
Desayuno, compuesto de café y leche......0,36
Garbanzos 125 gramos..............................0,12
Carne 250 gramos........................................0,50
Tocino. 72 gramos........................................0,15
Verdura ½ kg...............................................0,08
Cena
Carne, 250 gramos.......................................0,50
Patatas, tres cuartos de kg...........................0,12
Aceite............................................................0,24
Luz, aceite mineral........................................0,10
Jabón y varios..............................................0,25
Tabaco..........................................................0,10
Total diario.........................3,97
Que al año suma pesetas.............1449,05
Los días laborables al año, descontados los 67 festivos, son 298, que a razón de
2,50 pesetas de jornal, término medio, en mi oficio, dan un resultado de 745
pesetas.
Resumen: viviendo con la economía posible para no morirse de hambre, una
familia proletaria gasta al año pesetas...........................1449,05 y gana el jefe de ella,
suponiendo que trabaje todos los días laborables del año, 745. Por lo tanto, tiene
un déficit de 704,05.
Y téngase en cuenta que no he puesto gastos para enfermedades, vestir, porque
ya he dicho que andébamos medio desnudos y no necesitamos ropa. De modo que
queda demostrado que el salario es insfuciente de todo punto, y ese argumento
puede servir de base para contestar a la pregunta que trata del ahorro. Al que le
falta dinero para vivir, ¿cómo le es posible tener ahorros? No hay ahorro posible en
la clase trabajadora”
Antonio Elorza y Maria del Carmen Iglesias, Burgueses y proletarios, pp.135-136, 1973,
Barcelona .
Primeres formes de protesta popular.
En el camp, les revoltes i els conflictes socials van ser molt habituals, sobretot a
Andalusia, on el treball a jornal era majoritari. Les transformacions i els canvis en la
propietat (veure tema anterior) van provocar que els llauradors hagueren de presentar
títols de propietat de les terres que treballaven. Els tribunals fallaven sempre a favor
dels terratinents i de l’antiga noblesa i això va afavorir l`extensió de diferents formes de
protesta al camp ja des de 1840, que es multiplicaven en anys de males collites
(asalts i ocupacions de finques, crema de collites, etc. Exemple: la revolta de Loja el
1860, la crisi de 1866 i al llarg del període 1868-74. Recordeu el Sexenni)
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
8
Les primeres protestes obreres es localitzen a principi del segle i es van dirigir contra la
mecanització del treball, és el ludisme , moviment que apareix en Europa durant el
primer terç del segle XIX. Vegeu definició pàgina 184). Es responsabilitzava a les
màquines de la pèrdua de llocs de treball i del descens dels jornals: Alcoi, 1821, incendi
dels telers mecànics; 1835, destrucció de la primera màquina de vapor a Barcelona
(màquina dels Bonaplata). Donat que no podien fer vaga (no es reconeix el dret) i
tampoc associar-se, la revolta violenta era una possibilitat que els treballadors usaven
com a forma de protesta (segurament això implicava també un mínim grau d’organització).
A mesura que la industrialització es va extenent i consolidant, els treballadors aniràn
canviant les formes de protesta i els seus objectius. Fins 1868, el principal objectiu serà
el reconeixement del dret d`associació i de vaga. Al 1834 ja pareixen les primeres
associacions de teixidors i cap a 1840, els primers sindicats. (llegiu document pàgina
184 les associacions obreres)
2.2.- Primeres organitzacions obreres, (1840-1868).
2.2.1.- (1840-1843)
Les primeres associacions amb caràcter sindical es van formar cap a 1840 amb
l’objectiu de negociar amb els patrons. D`aquest moviment van nàixer la Societat de
Teixidors i l’Associació Mútua de Teixidors de Barcelona . Tots dos organismes eren
el mateix, ja que el primer (la Societat de Teixidors) s’encarregava de les reivindicacions
laborals (salaris, millora de les condicions laborals, reducció de la jornada, etc), mentre el
segon (Associació) tenia un caràcter de protecció mútua (atur forçós, malaltia, invalidesa)
a través d’una caixa de resistència creada per tots els associats a partir d’una “quota”
o aportació individual).
Els primers sindicats eren d’ofici: es a dir, no agrupaven a tots els treballadors
per sector productiu (com al segle XX), sinó sols als més qualificats de cada
activitat u ofici (filadors, impressors, blanquejadors, etc). Els peons, els no
qualificats, no podien participar en cap vaga perquè cobraven menys i no podien
resistir ( a més, molts no sabien llegir ni escriure ni tampoc fer un escrit/petició).
Durant la Regència d`Espartero (1840-43) es reconeix el dret d`associació, i això
empenta els sindicats a utilitzar la vaga com a principal mitjà de negociació amb els
patrons. L’arribada dels moderats al poder el 1843 implicarà la prohibició de totes
les associacions.
2.2.2. -(1854-1856). El bienni progressista. La primera vaga general.
Durant el bienni progressista (1854-56) es produeix un reviscolament de l`acció de les
associacions gràcies a la permisivitat del govern (progressista). El primer conflicte
important fou la vaga contra les selfactines, el 1854, una màquina que reduïa el jornal
dels obrers. Es cremaren fàbriques i la repressió va donar lloc a un moviment de
solidaritat en totes les empreses. El Capità General de Catalunya intervingué i prohibí la
introducció de les esmentades màquines (i els patrons se van negar) i obligà a obrir la
negociació per pujar els salaris. Aquesta conquesta dels treballadors prompte trobà com a
resposta una nova onada repressiva per part del nou Capità General, el general Zapatero
y Navas també conegut com “cuatro tiros” que va prohibir les associacions i afusellà del
líder obrer Barceló i els patrons començaren a reduir salaris i despatxar treballadors. Açò
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
9
fou la causa de la primera vaga general a Espanya (2 a l’11de Juliol del 1855) en
reivindicació del dret d`associació, la fixació d`una jornada laboral i la formació de
comissions de negociació entre treballadors i patrons. Les societats obreres formaren
una comissió que viatjà a Madrid perquè Espartero solucionara la qüestió. Aquest, no va
rebre els sindicalistes i finalment la ciutat de Barcelona va ser presa pels militars. Els
sindicalistes van tornar a la feina quan Espartero envià el general Sanabria amb vagues
promeses. Els sindicalistes van redactar una petició (Es troba al llibre al final del tema 8)
on reclamaven el dret d’associació i la millora de les condicions laborals. 33.000
signatures ho acompanyaven. Finalment, Espartero no va fer res i amb la tornada dels
moderats el 1856 les societats obreres tornaren a ser prohibides. (vegeu la prohibició de
les associacions obreres, pàgina 185 llibre)
Les primeres associacions també es van veure potenciades per la difusió de
corrents i idees utòpiques (socialisme utòpic), igual que a la resta d`Europa (entre
1815-1848. A Espanya es pot prolongar fins a 1868), que en diferents graus defensaven
societats més igualitàries, basades en el pensament de Cabet, Fourier, Saint Simon,
etc. Criticaven l`individualisme liberal i el concepte de propietat burgesa o
capitalista i proposaven alternatives, com ara els falansteris, entitats col.lectives
formades per l`aportació dels seus membres que porporcionaven tot el necessari
per als seus habitants (que en eixir d`aquesta recuperaven allò que havien aportat) .
Exemples els trobem en les idees de Joaquín Abreu. Altres difusors del socialisme utòpic
van ser Abdó Terrades, Narcís Monturiol, etc. També es van difondre altres escrits que
insistien en la formació de cooperatives, etc. (Sixto Càmara, Pi i Margall, etc) que després
formarien part del republicanisme.
Políticament, una bona part dels membres de les societats obreres se sentiren atrets
per les idees democràtiques i republicanes, com es veurà durant el període de 1868-
1874. Es creïa que la República era la forma de govern que més convenia als
treballadors, ja que el programa dels republicans incloïa mesures de canvi i reforma
social (reducció de jornada, dret d`associació i vaga, etc) i política (sufragi universal). El
fracàs del Sexenni 1868-1874 farà que l`anarquisme prenga força a tot Espanya. (discurs
de Sixto Cámara p.186 llibre)
2.3.- L’època de la 1ª Internacional, (1868-1874).
“Les Tres Classes del Vapor”.
La Revolució de 1868 va obrir un període de democratització i reconeixement
de les llibertats (sufragi universal i dret d’associació) que va afavorir l’expansió de
les organitzacions obreres, prohibides des de 1857. El 1868, arran d’una vaga dels
tres oficis tèxtils (filadors, teixidors, mecànics i jornalers) que pretenien negociar amb els
patrons, naix el sindicat Les Tres Classes del Vapor, un dels més importants a
Catalunya durant la segona meitat del segle XIX i proper als pensaments dels republicans
federal (primer) i dels marxistes (més tard)
La 1ª Internacional a Espanya (lectura dels documents que es troben a les
pàgines 188 i 189 sobre la Internacional)
El 1863, es va fundar a Londres la Associació Internacional de Treballadors
(AIT). Dirigida per Marx, establirà un programa reivindicatiu comú pels primers
sindicats europeus: *reducció de la jornada laboral (10 hores); *la vaga com a principal
mecanisme de lluita; *prohibició del treball infantil; *oposició a la propietat privada i
defensa del col.lectivisme; *organització dels treballadors (en sindicats i partits).(cal
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
10
recordar que la Iª AIT estava formada per sindicats i no per partits. Els partits obrers
encara no s`havien fundat o estaven en procés de fundació)
• Marx, entenia que si el capitalisme era la forma d’organització present en totes
les societats europees, l`alliberament/emancipació dels treballadors sols
depenia d’ells mateixos i per aconseguir-ho defensava la necessitat d’una via
política i social que havia de ser comuna per a tots: es a dir les victòries dels
treballadors (la Revolució) s`aconseguirien per mitjà d’un procés molt llarg de
lluita i organització (vagues, mobilitzacions, fins la presa del poder i la
instauració de la dictadura del proletariat, que havia de socialitzar els mitjans de
producció i suprimir les classes socials) per la qual cosa resultava
imprescindible que el sistema polític permetera el dret d’associació, i la vaga,
però això sols és possible a Gran Bretanya.
• Mentre, Bakunin (que també formava part de l`AIT) defensarà una via
insurreccional i contraria a l`Estat: Els treballadors s`han d`organitzar en sindicats
que tenen per objectiu la presa del poder, la destrucció de l`Estat (perquè si no
els treballadors es convertiràn en els nous opressors) i l`organització de la
societat en col.elctivitats independents. D`aquesta manera, Bakunin proposava
una organització obrera apolitica i col.lectivista. És l`anarquisme. Bakunin,
fundarà, aleshores, l’Aliança per la Democràcia Socialista que formarà part,
durant un temps, de la IA Internacional. En aquest context, Bakunin, el 1868,
envia a Espanya a Fanelli per a estimular la creació d`associacions i sindicats
anarquistes que seguiren els principis de l’Aliança per la Democràcia Socialista però
que es presentarà com els principis de l’AIT
El 1870, es convoca el Congrés de Societats Obreres de Barcelona, que es va
adherir a l`AIT i s`aprovà el naixement de la Federació Regional Espanyola de l`AIT,
amb el següent programa: la vaga com a mitjà d`acció i la necessitat de fer la
revolució i l`oposició dels obrers a qualsevol participació política. (El sindicat, Les
Tres Classes del Vapor mostrà les seues reserves).. Així, es produí una confusió: les
associacions espanyoles s’uniren a l’AIT pensant que el seu programa era el de
Bakunin i el que ocorria és que aquest estava radicalment enfrontat a la majoria
dirigida per Marx.
El moment de màxima afiliació va ser cap a 1872-1873, amb 40.000 militants
aproximadament, un 40% dels quals provenien de Barcelona i la resta de València
(Alcoi) i Andalusia (Jérez, Carmona i Màlaga), però també Madrid i Valladolid (vegeu
mapa pàgina 187 del llibre).
Per oficis, destacava l`hegemonia del sector tèxtil i en menor mesura, la construcció
i altres oficis de tipus artesanal. També destacaren la implantació en el camp
andalús (Jérez, Cadis, Sevilla, Córdova) i en indústries de Màlaga.
Pel que fa a la pràctica, destaca: la vaga, però també el dret de petició a les Corts de
Madrid, les mobilitzacions i les protestes. La premsa obrera, la correspondència, la
lectura en grup (en les seus de les associacions, perquè molta gent era analfabeta)
van ser alguns dels principals mitjans de difusió de la Internacional.
Crisi i escisió de la Federació Regional de l`AIT.
Observant els esdeveniments espanyols, Marx envià al seu gendre Paul Lafargue el
1871, que va impulsar la creació de grups internacionalistes més favorables a les
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
11
posicions marxistes. En aquestos grups destacaven : Francisco Mora, Pablo
Iglesias,(treballadors de les arts gràfiques a Madrid) . Les discrepàncies entre marxistes i
anarquistes culminaren el 1872 amb la creació de la Nueva Federación Madrileña, de
caràcter marxista (base de la futura UGT i PSOE ).
La proclamació de la República el 1873 va donar ales als grups internacionalistes
que van veure l`oportunitat de fer la Revolució immediatament i l`enderrocament de
l`Estat. La lentitud de les reformes promeses pels republicans i els obstàcles (guerra
carlina, força dels interessos conservadors, etc) farà que els ànims es radicalitzen i
alguns membres de la AIT junt als republicans cantonalistes intenten una revolució
social amb la insurrecció d`Alcoi (juliol de 1873, durà tan sols 10 dies ). També al Juliol,
el Consell de la Unió Manufacturera (sindicat) presenta a les Corts de la República una
petició (en nom de 40.000 obrers, xifra exagerada) on demanava: 8 hores de jornada,
salari mínim, jurats mixtos o comissions de negociació entre patrons i obrers; prohibició
del treball a menors de 12 anys, ensenyament gratuït, laic i obligatori, igualtat de salaris
entre homes i dones, etc.
El colp d`estat del general Pavía al Gener de 1874 i la Restauració borbònica el
1875 acabaren amb la Internacional Espanyola, que passarà a la il.legalitat (1874) . A
més, la insurrecció de La Comuna a París (1871), amb la participació d`alguns
internacionalistes provocarà que a tot Europa els sindicats siguen prohibits
(excepte Gran Bretanya i Suïssa) .
2.4.-Anarquisme i socialisme (1874-1900)
- L`anarquisme.
Aprofitant la legalització de les societats obreres el 1881, els seguidors espanyols de
Bakunin van fundar la secció espanyola de la Internacional (FTRE, Federació de
Treballadors de la Regió Espanyola). La nova federació tenia una major implantació en
Andalusia (jornalers) i Catalunya (obrers fabrils) i va desenvolupar una acció de caràcter
reivindicatiu, però aviat es va veure les dificultats que tenia per a poder sobreviure, per
l’acció repressiva de l’Estat i per les divisions internes entre els partidaris de l`acció
directa i els anarcosindicalistes. Així, aquesta associació desapareixeria cap a 1888.
Per tant, en el tram final del segle XIX i principis del segle XX asistim a una divisió al si de
l’anarquisme entre:
• Els partidaris de l`acció directa, de la propaganda pel fet, que
replegaven les aportacions teòriques de Kropotkin i Malatesta i que
entenien que la revolució sols podria arribar a partir d’una lluita
frontal contra l’Estat i això podia presentar-se de diverses maneres, des
de la negativa a fer el servei militar, oposició al matrimoni religiós fins a
protagonitzar atacs violents contra les classes dominants i els seus
representats (els explotadors) amb atemptats, com ara:
Assassinat de Cànovas, primer ministre 1897, l’atemptat del Liceu de
Barcelona, atemptat al Capità General de Barcelona Martínez
Campos, atemptat contra Alfons XIII el 1906,etc. Se suposava que
aquestos actes esperonarien una espontània acció de masses contra el
sistema polític i econòmic (La Revolució) que desembocaria en una
societat col.lectivista dels béns de producció i de consum. Els homes i
dones, agrupats en comunes autosuficients es proveirien d`allò
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
12
necessàri mitjançant el treball voluntari i l`ajuda mútua. A més eren
anticlericals i contraris als partits i sindicats. És l`anarcomunisme.
Aquestos grups interpretaven que la consciència de les masses
obreres estava dormida i que aquestos actes la despertarien i
encetarien un procés de mobilitzacions i demostrarien la vulnerabilitat
dels poderosos i de l’Estat. Els militants que participaven en aquestos
actes estaven molt radicalitzats i presentaven un alt grau de
compromís amb la causa, que s’entenia com un alliberament
Tanmateix, aquestes accions van precipitar una onada repressiva
indiscriminada per part de les autoritats que troba com a punt culminant els
processos de Montjuïc (1894) amb l`execució de cinc anarquistes i la lluita
contra qualsevol organització obrera. Els atemptats continuaren fins 1906,
conseqüència de la repressió que produïa una espiral de venjances i una
nova onada repressiva de l’Estat.
• D`altra banda, la majoria de l`anarquisme es mostrava partidari
d`accions col.lectives organitzades i dirigides pels sindicats
orientades a la formació d`una societat sense classes, on la vaga
general esdevindria l`instrument revolucionari. És l`anarco-
col.lectivisme on la propietat dels béns és col.lectiva i la retribució de
l’obrer es basava en el que guanyara amb el seu esforç. Com a tot
anarquista, es mostraràn partidaris de destruir l`Estat i establir
col.lectivitats autosuficients basades en els ideals de la democràcia
directa. Fins la fundació de la CNT el 1910, no trobarem un sindicat
anarquista en tot Espanya, sinó federacions d’ofici vinculades a la realitat
de cada empresa i molt centrades en les reivindicacions laborals. La seua
trajectòria era molt irregular i solien créixer en ocasió d’algun conflicte o
una vaga i també decreixien amb la repressió com l’ocorreguda després de
qualsevol atemptat o després dels processos de Montjuïc. Els ateneus i
l’educació autodidacta, la premsa obrera van ser alguns dels refugis
d’aquestes societats.
• El 1907 es fundava Solidaridad Obrera, amb una clara vocació nacional i el
1910 es fundava la CNT . (Confederación General del Trabajo) . Aquesta
va ser una bona oportunitat per abandonar la via terrorista i
aconseguir que l’anarquisme es vinculara a una via essencialment
sindicalista, seguint el model francés de la CGT.
El programa fundacional de la CNT, (1910) confirmava els ideals antiautoritaris i
apolítics, però també altres més vinculats a la realitat dels treballadors, sense els
quals hauria estat impossible que la CNT es convertira en un sindicat de masses en la
Barcelona de 1914-1923:
*fundació d’escoles per a treballadors;
*abolició del treball a preu fet (a destajo);
*prohibició del treball infantil;
*protecció de la maternitat;
*establiment de la jornada de 8 hores;
*igualtat salarial entre homes i dones, etc.
En definitiva, l’anarquisme espanyol sempre tindrà dues cares: una més
vinculada a les demandes dels obrers fabrils ; i una altra més revolucionària i
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
13
anticapitalista que s’aconseguria mitjançant la REVOLUCIÓ i l’expropiació de les
riqueses als burgesos.
L’àrea geogràfica de l’anarquisme espanyol tindrà com a punt principals:
Barcelona, Andalusia occidental, i menor mesura València, Astúries, Madrid i
Saragossa.
Queda per explicar per què l`anarquisme espanyol té una difusió tan tardana
respecte a la resta d`Europa i de forma tan localitzada. De fet, quan la CNT assoleix
el seu punt més alt (1919), a Europa l’anarquisme és un fenòmen molt reduït.
No trobareu una explicació tancada i coherent, però avui els historiadors destaquen les
següents causes:
- La difusió de l`anarquisme té relació amb les particularitats del sistema
polític espanyol que era molt exclusivista, marginant la major part de la
població i només permetent la participació de grups reduïts. En aquest
sentit tindrien èxit aquells que rebutgen l`acció política i que denuncien la
seua incapacitat (recordeu, a més el fracàs del primer estat democràtic
1868-74). De tota manera, l`anarquisme no és un moviment que actúa a tot
Espanya. Té una localització geogràfica molt determinada: *Catalunya i
*part d`Andalusia. Així, recordem que Catalunya és capdavantera en la
industrialització espanyola i podria comprendre`s la seua difusió per les
propostes federalistes dels anarquistes; mentre a Andalusia té difusió entre els
jornalers sense terres desesperats que protagonitzen revoltes durant el segle
XIX.
- També cal tenir en compte que l`anarquisme s`adaptava millor a la
il.legalitat i la clandestinitat que el moviment obrer va patir a Espanya
durant quasi tot el segle XIX, mentre que el socialisme, en insistir en la
legalitat i l`organització tindria més dificultats per avançar i difondre`s. Els
seus nuclis són Biscaia (siderúrgia), Astúries (mines), Madrid (imprempta i arts
gràfiques i en general treballadors qualificats).
Per últim, una síntesi dels principis o bases de l’anarquisme
• Els principis ideològics de l`anarquisme són, per tant:
1.La visió naturalista de la societat i del món: Tot allò natural i espontani és
positiu. L’ésser humà és social per naturalesa i pot viure en llibertat i concòrdia.
Les lleis i les imposicions són el seu principal enemic.
2.La defensa de la llibertat col·lectiva i el concepte de la solidaritat social:
L’única manera d’arribar al benestar col·lectiu és mitjançant la solidaritat entre tots
i la lluita per la llibertat col·lectiva.
3.L’oposició a l’existència de l’Estat i de l’acció política: Consideren a l’Estat
com opressor que impossibilita el desenvolupament de la llibertat humana. Tot
poder polític ha de provindre del consentiment de la població. A més són contraris,
també, a la intervenció de l’Estat: creuen que els sindicats han d’enfrontar-se
directament i sense cap mediació, als capitalistes,
4.-Defensen un nou model de societat, basat en la propietat col·lectiva, una
societat basada en el contracte lliure entre els membres de la comunitat. La unió
voluntària de les diferents comunitats conduiria al federalisme com forma
organitzativa que substituiria a l’Estat. S’oposen als partits polítics i creuen que la
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
14
lluita del proletariat s’ha de limitar al terreny econòmic. Per tant, trobarem una
crítica a la propietat privada i defensa de la propietat col·lectiva. Els mitjans
de producció han de ser propietat de tota la comunitat que s’organitzar
autonòmament (autogestió)
5.Defensa de l’espontaneïtat de les masses, l’individualisme i l’acció directa:
Rebutgen els partits polítics i les jerarquies, s’organitzaven en federacions de
grups autònoms. La revolució no ha de ser dirigida, sinó que ha de sorgir
espontàniament de les masses.
6.- Tenen una gran fe en l’erradicació de la ignaorància, mitjançant la
instrucció i la i l’educació ( i per tant en la raó). Per això, els anarquistes
obriràn els ateneus i allí organitzaràn l’ensenyament dels obrers amb els seus
propis mitjans que van des de la premsa anarquista, la literatura anarquista, les
lectures en públic, etc.
El Socialisme.
Abans de 1874 era un grup reduït de seguidors del marxisme agrupats en “L’Associació
de l’Art d’Imprimir”.
-En 1874 Pablo Iglesias passa a presidir l’associació.
En 1879 Pablo Iglesias crearà el partit Socialista Obrer Espanyol, d’inspiració marxista.
Defensa la participació política de la classe treballadora a partir de la formació
d’una partit obrer capaç d’enfrontar-se amb el règim polític i amb el sistema
econòmic vigent. Aviat, el PSOE s`integrarà en la nova internacional o IIª
Internacional, ara formada sols per partits i sindicats socialistes, fundada el 1889 i
que tindrà com a principal referent el partit socialista alemany (SPD).
El PSOE proposava 3 bases pel triomf del proletariat (tot seguint les idees marxistes ,
veure pàgina 188, document les idees socialistes):
1. La possessió del poder polític per part de la classe treballadora era una
condició necessària perquè així es produïsca el canvi econòmic, es a dir la fi de
la propietat privada, la propietat col·lectiva (la pressa del poder polític = la
Revolució Socialista prèvia al Comunisme)
2. L’abolició de les classes socials, el nou Estat estaria format per una única
classe social, la dels treballadors.
3. La defensa de la aplicació de mesures polítiques i econòmiques
d’immediata realització per arribar als objectius dalt exposats, entre les
mesures defensades destaquen: La lluita pel dret d’associació i reunió +
la llibertat de premsa + el sufragi universal + la jornada laboral de 8 hores
+ la igualtat salarial sexual. Com es pot concloure, aquestes són uns
objectius reformistes i no revolucionaris. La pràctica del socialisme
espanyol ( i també europeu occidental) serà essencialment reformista i
democràtica, però es manté l`ideal d`una revolució (ideal revolucionari)
sense concretar quan serà possible ni de quina manera (una vaga, una
crisi, una guerra ?). Mentre arriba eixe moment, cal organitzar la classe
treballadora en partits i sindicats i aconseguir millores concretes
assimilables a una reforma democràtica. És la pràctica dels partits
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
15
socialistes europeus vinculats a la II Internacional. Tanmateix, aquesta
insistència en la via política i en l’organització tindrà poca repercusió
electoral i fins 1910 el PSOE no tindrà el seu primer diputat, en coalició
amb els republicans .
L’àrea geogràfica del socialisme era Extremadura, Castella-la Manxa, Madrid,
Astúries, Biscaia i València.
Fets importants que marcaran l’evolució del PSOE:
- Com a resposta a una consulta realitzada per la Comissió de Reformes Socials
del govern, per tal d’assabentar-se dels programes i objectius de les diferents
organitzacions proletàries, es realitzarà en 1884 l’Informe de Jaime Vera, al
qual s’exposa la defensa de la Revolució, ja que només la classe treballadora
podia ser l’artifici de la seua emancipació, la lluita de classes és inevitable i la
única funció del govern era decidir que la lluita fora pacífica o no.
- En 1886 eixirà el diari oficial del partit, “El Socialista”, que permetrà la difusió
de l’ideari socialista per tot l’Estat.
- En 1887 la crisi econòmica dura al tancament de fàbriques i l’augment de
l’atur. El PSOE crearà una organització que permeta coordinar la lluita obrera i
en 1888 apareixerà la UGT, Unió General de Treballadors, (pagina 191,
programa de l`UGT) sindicat amb una finalitat econòmico-social. El seu
objectiu era la millora de vida de la classe obrera i els mitjans de lluita
eren la negociació amb els empresaris, les demandes a la classe política i
la vaga. D’aquesta manera el PSOE s’encarregava de l’acció política i la
UGT de la laboral o socioeconòmica.
- Des de 1891 el PSOE participarà en la vida política presentant-se a les
diferents convocatòries electorals. Els seus avanços electorals i
organitzatius són molt lents (caciquisme, analfabetisme, etc) Després dels
diferents fracassos electorals decideix en 1910 crear una aliança
republicano-socialista que durà a Pablo Iglesias a convertir-se ne el
primer diputat socialista .
________________________________________________________________________
(Informació suplementària. Què és el marxisme?)
De tota l`obra de Marx i Engels podem destacar 3 aspectes:
a) L’anàlisi del passat:
- El materialisme històric: Partirà de la dialèctica de Hegel, encara que canviarà
l’idealisme hegelià pel materialisme dialèctic (inversió hegeliana). És la dialèctica en la
realitat material la que provoca els canvis en la societat: el Materialisme Històric.
- La lluita de classes com motor de la història. Marx rastreja en la història i
observa que la variable que determina l’evolució històrica és la lluita entre els
opressors i els oprimits (un conflicte social per obtenir el màxim percentatge de la
producció) i, com d’aquest antagonisme sorgeixen nous models socials i una nova
classe dominant que controla els mitjans de producció i l’aparell de l’Estat. En
aquesta evolució es poden distingir 3 grans etapes: Esclavisme / Feudalisme /
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
16
Capitalisme. En l`esclavatge, el conflcite es dona entre amos i esclaus, en el feudalisme
entre els senyors i els llauradors i en el capitalisme, entre la burgesia i el proletariat.
b) La crítica del present: l’anàlisi econòmic del capitalisme amb 3 conceptes claus:
La plusvàlua, el principi capitalista del màxim benefici, la base de l’explotació capitalista.
És el temps de treball no remunerat, conseqüència de la diferència (econòmica)
entre el propietari dels mitjans de producció i el treballador desposseït que
necessita treballar per a viure. (El temps de treball necessari per a fabricar una
mercaderia és inferior al temps de treball empleat per l`obrer. La diferència és la
plusvàlua)
- Les crisis periòdiques, Marx considera que la competència salvatge per aconseguir el
màxim benefici provocarà crisis periòdiques i la desaparició de les empreses més
dèbils amb la consegüent concentració empresarial i de capital.
- Marx creu que després de les crisis s’aprofundirà la separació entre explotadors i
explotats i durà a l’autodestrucció del capitalisme.
c) El projecte de futur: el Comunisme
Marx considera que si l’Estat és utilitzat per la burgesia per oprimir a la classe obrera,
amb la qual cosa es necessari conquerir l’Estat per canviar la societat i arribar al
comunisme.
Per poder conquerir l’Estat cal crear un partit polític obrer (i sindicats també) que
dirigisca a la classe obrera. Com la burgesia no voldrà abandonar el poder serà
necessària una revolució social (violenta?), la Revolució Socialista. Però fins que arribe
la revolució, Marx insistirà en que la classe treballadora ha d`organitzar-se (en partits
i sindicats) i plantejar batalles/reivindicacions concretes que permeten la millora de
la classe treballadora (reducció de la jornada, millores salarials, sufragi universal,
etc). Aquesta serà la base dels plantejaments socialistes dels partits i sindicats de
la IIª Internacional, més que no les propostes revolucionaries.
Una vegada el proletariat estiga en el poder, s’iniciarà una nova etapa, la Dictadura
del Proletariat (un govern de classe, dels treballadors), que impedisca el ressorgiment
de la societat capitalista i desposseïsca la burgesia fins a la seua eliminació definitiva.
Finalment s’arribarà a la Societat Comunista, una societat sense classes, sense
explotadors i explotats, sense Estat i on cadascú podrà fer el que desitge (hauràn conclós
les contradiccions socials). (De tota manera, aquesta part del seu pensament és la més
superficial i inconclosa)
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
17
Diferències entre Marxisme (Marx) i Anarquisme (Bakunin)
MARX BAKUNIN
Conquerir l’Estat Destruir l’Estat
Centralització territorial Federalització de les cèl·lules
anarquistes
Partits polítics i sindicats per participar en
el joc parlamentari. Els sindicats
organitzen els treballadors i intenten
aconseguir millores fins que arribe la
revolució (gradualisme o reformisme)
No a la participació política, no als partits
polítics (apoliticisme)
Acció política dirigida pel partit per
conquerir el poder
Espontaneïtat de les masses, acció
individual per destruir l’Estat.
Prioritat en l’interès social (drets socials )
i llibertats polítiques per a poder
organitzar-se
Prioritat als drets individuals
Revolució protagonitzada pel proletariat
industrial. L`Estat desposseix els
burgesos. Col.lectivitzacions establertes
per l`Estat.
La revolució feta pels camperols i els
treballadors industrials. Insistència en
comunes o entitats col.lectivitzades que
funcionen autonòmament .
Vocabulari del tema 8: *Sindicats; *Anarquisme; *Apol.liticisme; *Col.lectivisme;
*Socialisme; *Burgés; *Societat de classes i classe social; *Luddisme; *Dictadura del
Proletariat; *Revolució (socialista) ; *Lluita de classes
Vocabulari:
• Col.lectivisme/Col.lectivitats: Element present en totes les ideologies obreres
(anarquisme i marxisme), que s`oposava al sistema de propietat privada burgesa o
capitalista i que entenia que la propietat dels mitjans de producció i segons els
anarquistes, també els de consum, hauria d`estar en mans de la col.lectivitat,
entenent aquesta els treballadors organitzats en comunes. Mentre els anarquistes
defensaven comunes autònomes de l`Estat i governades sota l`ideal de
democràcia directa, els marxistes, defensaràn col.lectivitats dirigides per un Estat
socialista al qual s`haurà arribat després de la presa del poder. (revolució)
• Revolució: Les ideologies obreres entenien per revolució, un canvi en les formes i
procediments de producció i en les relacions socials, tendent a l`establiment d`una
societat sense classes. Tanmateix, si els anarquistes defensaven una revolució
immediata, independentment d`un procés organitzatiu previ de les classes
treballadores, que destruira l`Estat i construirà una societat basada en xicotetes
comunes autosuficients i autònomes (i governades amb l`ideal de la democràcia
directa); els marxistes, creuen que la Revolució és el punt culminant d`un procés
molt llarg que s`inicia amb l`organització dels obrers en partits i sindicats i
l`establiment d`un programa reivindicatiu que té per objectiu aconseguir millores
immediates (sufragi, reducció jornada, etc). La Revolució i la presa del poder per
part de la classe treballadora provindrà d`una profunda crisi del capitalisme; però
en Marx ( si més no en les seues obres principals) mai no va establir si això seria
la conseqüència d`una insurrecció, una guerra, etc. Una vegada en el poder,
Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història
18
desposseiràn als burgesos i acabaràn amb les classes socials i les desigualtats
(comunisme).
Mapa implantació anarquisme (FTRE) i socialisme cap a 1885-
Enllaç que amplia qüestions del tema 7 i 8
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/2-lespanya-del-segle-
xix/04-catalunya-la-fabrica-despanya-transformacions-agraries-expansio-industrial-i-canvis-socials-al-segle-
xix/

Contenu connexe

Tendances

04 Postimpressionisme
04 Postimpressionisme04 Postimpressionisme
04 PostimpressionismeRamon Pujola
 
Arte barroco 2º eso
Arte barroco 2º esoArte barroco 2º eso
Arte barroco 2º esocingulo
 
Describe las características generales del arte gótico y las características ...
Describe las características generales del arte gótico y las características ...Describe las características generales del arte gótico y las características ...
Describe las características generales del arte gótico y las características ...Ignacio Sobrón García
 
Especifica las características peculiares del Renacimiento español
Especifica las características peculiares del Renacimiento españolEspecifica las características peculiares del Renacimiento español
Especifica las características peculiares del Renacimiento españolIgnacio Sobrón García
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17Julia Valera
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON Antonio Núñez
 
13.1 ARTES PLÁTICAS Del Neoclasicismo al Realismo
13.1 ARTES PLÁTICAS Del  Neoclasicismo al Realismo13.1 ARTES PLÁTICAS Del  Neoclasicismo al Realismo
13.1 ARTES PLÁTICAS Del Neoclasicismo al RealismoManuel guillén guerrero
 
Describe las características generales de los mosaicos y la pintura en Roma
Describe las características generales de los mosaicos y la pintura en RomaDescribe las características generales de los mosaicos y la pintura en Roma
Describe las características generales de los mosaicos y la pintura en RomaIgnacio Sobrón García
 
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatPintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatAssumpció Granero
 
Arte barroco
Arte barrocoArte barroco
Arte barrocoTlatoani
 
Presentación de la Mezquita de Córdoba
Presentación de la Mezquita de CórdobaPresentación de la Mezquita de Córdoba
Presentación de la Mezquita de CórdobaIES Villarrubia
 

Tendances (20)

04 Postimpressionisme
04 Postimpressionisme04 Postimpressionisme
04 Postimpressionisme
 
07 Cubisme
07 Cubisme07 Cubisme
07 Cubisme
 
Arte barroco 2º eso
Arte barroco 2º esoArte barroco 2º eso
Arte barroco 2º eso
 
Describe las características generales del arte gótico y las características ...
Describe las características generales del arte gótico y las características ...Describe las características generales del arte gótico y las características ...
Describe las características generales del arte gótico y las características ...
 
Tema 3 (6) romanico
Tema 3 (6) romanicoTema 3 (6) romanico
Tema 3 (6) romanico
 
L’art romànic
L’art romànicL’art romànic
L’art romànic
 
Especifica las características peculiares del Renacimiento español
Especifica las características peculiares del Renacimiento españolEspecifica las características peculiares del Renacimiento español
Especifica las características peculiares del Renacimiento español
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
Arte romanico
Arte  romanicoArte  romanico
Arte romanico
 
Francisco De Goya Y Lucientes
Francisco De Goya Y LucientesFrancisco De Goya Y Lucientes
Francisco De Goya Y Lucientes
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
13.1 ARTES PLÁTICAS Del Neoclasicismo al Realismo
13.1 ARTES PLÁTICAS Del  Neoclasicismo al Realismo13.1 ARTES PLÁTICAS Del  Neoclasicismo al Realismo
13.1 ARTES PLÁTICAS Del Neoclasicismo al Realismo
 
NEOCLASSICISME
NEOCLASSICISMENEOCLASSICISME
NEOCLASSICISME
 
Describe las características generales de los mosaicos y la pintura en Roma
Describe las características generales de los mosaicos y la pintura en RomaDescribe las características generales de los mosaicos y la pintura en Roma
Describe las características generales de los mosaicos y la pintura en Roma
 
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatPintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
 
El Arte del neoclasicismo
El Arte del neoclasicismo El Arte del neoclasicismo
El Arte del neoclasicismo
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
Arte barroco
Arte barrocoArte barroco
Arte barroco
 
Presentación de la Mezquita de Córdoba
Presentación de la Mezquita de CórdobaPresentación de la Mezquita de Córdoba
Presentación de la Mezquita de Córdoba
 
San vicenç de cardona
San vicenç de cardonaSan vicenç de cardona
San vicenç de cardona
 

Similaire à La societat del segle xix

Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Rafa Oriola
 
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixUnitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixJulia Valera
 
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiTransformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiteresasolerbou
 
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiTransformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiteresasolerbou
 
U 1. L'Europa del segle XVIII
U 1. L'Europa del segle XVIIIU 1. L'Europa del segle XVIII
U 1. L'Europa del segle XVIIIJordi1492
 
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esoTEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esojoanet83
 
Historia d'espanya. Contextualitzar.
Historia d'espanya. Contextualitzar.Historia d'espanya. Contextualitzar.
Historia d'espanya. Contextualitzar.Andrea Haro
 
Unitat 6 resum a repartir
Unitat 6 resum a repartirUnitat 6 resum a repartir
Unitat 6 resum a repartirrafaoriola
 
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIXjcorbala
 
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)Rafa Oriola
 
segona república.docx.pdf
segona república.docx.pdfsegona república.docx.pdf
segona república.docx.pdfLucaGuirao
 
Unitat 1 Pdf L Antic RèGim 09 10
Unitat 1   Pdf   L Antic RèGim 09 10Unitat 1   Pdf   L Antic RèGim 09 10
Unitat 1 Pdf L Antic RèGim 09 10jordimanero
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMAntonio Núñez
 

Similaire à La societat del segle xix (20)

Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
 
Tema 8 resumen historia
Tema 8 resumen historiaTema 8 resumen historia
Tema 8 resumen historia
 
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixUnitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
 
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiTransformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
 
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiTransformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
 
U 1. L'Europa del segle XVIII
U 1. L'Europa del segle XVIIIU 1. L'Europa del segle XVIII
U 1. L'Europa del segle XVIII
 
Temari història universal
Temari història universalTemari història universal
Temari història universal
 
Antic Regim
Antic RegimAntic Regim
Antic Regim
 
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esoTEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
 
Historia d'espanya. Contextualitzar.
Historia d'espanya. Contextualitzar.Historia d'espanya. Contextualitzar.
Historia d'espanya. Contextualitzar.
 
Àntic Règim
Àntic RègimÀntic Règim
Àntic Règim
 
Unitat 6 resum a repartir
Unitat 6 resum a repartirUnitat 6 resum a repartir
Unitat 6 resum a repartir
 
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
 
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)
Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)
 
Unitat 1 L Antic RèGim Ca
Unitat 1   L Antic RèGim   CaUnitat 1   L Antic RèGim   Ca
Unitat 1 L Antic RèGim Ca
 
Lantic Regim
Lantic RegimLantic Regim
Lantic Regim
 
segona república.docx.pdf
segona república.docx.pdfsegona república.docx.pdf
segona república.docx.pdf
 
Unitat 1 Pdf L Antic RèGim 09 10
Unitat 1   Pdf   L Antic RèGim 09 10Unitat 1   Pdf   L Antic RèGim 09 10
Unitat 1 Pdf L Antic RèGim 09 10
 
Sexenni
SexenniSexenni
Sexenni
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 

Plus de Vicent Puig i Gascó

Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiarAnalisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiarVicent Puig i Gascó
 
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiarDefinirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiarVicent Puig i Gascó
 
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiarVicent Puig i Gascó
 
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp0205mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02Vicent Puig i Gascó
 
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018Vicent Puig i Gascó
 

Plus de Vicent Puig i Gascó (20)

Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiarAnalisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
 
Definirenhistoria1
Definirenhistoria1Definirenhistoria1
Definirenhistoria1
 
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiarDefinirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
 
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
 
SOLS I VEGETACIÓ
SOLS I VEGETACIÓSOLS I VEGETACIÓ
SOLS I VEGETACIÓ
 
Tema 03 hidrografia
Tema 03 hidrografiaTema 03 hidrografia
Tema 03 hidrografia
 
CLIMA EN ESPAÑA
CLIMA EN ESPAÑACLIMA EN ESPAÑA
CLIMA EN ESPAÑA
 
Relleu santillana tema 1
Relleu santillana tema 1Relleu santillana tema 1
Relleu santillana tema 1
 
ARTE- GLOSARIO
ARTE- GLOSARIOARTE- GLOSARIO
ARTE- GLOSARIO
 
art GREC
art GRECart GREC
art GREC
 
Pp 20
Pp 20Pp 20
Pp 20
 
Activitats relleu 1
Activitats relleu 1Activitats relleu 1
Activitats relleu 1
 
Plena edat mitjana (1)
Plena edat mitjana (1)Plena edat mitjana (1)
Plena edat mitjana (1)
 
Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914
 
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp0205mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
 
Tema4 140201052043-phpapp02
Tema4 140201052043-phpapp02Tema4 140201052043-phpapp02
Tema4 140201052043-phpapp02
 
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
 
Paisatges industrials
Paisatges industrialsPaisatges industrials
Paisatges industrials
 
Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1
 
Inici edat mitjana
Inici edat mitjanaInici edat mitjana
Inici edat mitjana
 

La societat del segle xix

  • 1. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 1 UNITAT 8.- SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS EN EL SEGLE XIX 1.- La societat de classes 1.1.- Concepte. 1.2.-Els nous i vells grups dirigents (el bloc de poder) • Aristocràcia • Església • Burgesia. 1.3.-Les classes populars 2.-El moviment obrer. Etapes en la formació del moviment obrer Els orígens. Condicions de vida. Les primeres societats1830-1868 La Primera Internacional i el Sexenni (1868-1874) De la Restauració fins a 1914 L’anarquisme. La FRET Bases ideològiques de l’anarquisme La propaganda pel fet i el terrorisme Les societats anarquistes. La fundació de la CNT 1910 El socialisme. La fundació del PSOE i l’UGT El programa socialista 1.- La societat de classes. 1.1.- Concepte. Les transformacions econòmiques i els canvis legislatius propiciaren el pas de la societat estamental, que establia posicions segons l`origen/títols nobiliaris, a la societat de classes, que atorga posicions segons les riqueses, catalogades aquestes segons els béns, els diners o les propietats. Evidentment, aquesta transició no fou sobtada, ni immediata i en part, els grups socials dominants de l`Antic Règim manteniren una part del seu poder, però aquest ara era ecònomic i no jurídic i/o polític. A llarg termini la noblesa es veurà superada per la naixent burgesia. El concepte de classe social fa referència a un fenòmen històric que se manifesta en la conscienciació d`un determinat grup, quan les seues experiències materials, heretades, viscudes i/o compartides s`articulen al voltant d`uns interessos determinats, front els interessos d`altres grups (que solen ser diferents). En aquest sentit, el principal conflicte i/o contraposició d`interessos es produirà durant el segle XIX entre la naixent burgesia i els treballadors, entre els propietaris del capital i els qui treballen per a ells (relació salarial). Evidentment, hi ha d`altres grups socials que convendria que repasarem d`una forma més o menys sistemàtica. En aquest tema repasarem, essencialment, el procés de formació de la classe treballadora durant el segle XIX, fins arribar a 1910 aproximadament, es a dir, el procés mitjançant el qual els treballadors van construir un univers ideològic (ideari) diferent del de les classes dominants. (consciència de classe) (En la selectivitat només s`ha preguntat d`aquest tema l`anarquisme i el socialisme, es a dir la part final del tema 8. Examen Juny 2004 Opció A).
  • 2. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 2 1.2.- Els nous i vells grups dirigents. Els canvis legislatius van establir la igualtat civil o igualtat davant la llei, amb la qual cosa es posava fi als privilegis jurídics que atorgaven posicions dins la vella societat. En la nova societat, tots els grups socials pagaven impostos i eren jutjats pels mateixos tribunals i gaudien, teòricament, de drets polítics i civils iguals. Això significava, com s`ha dit abans, que les diferències que establia el liberalisme del segle XIX eren essencialment econòmiques, encara que el dret a vot a també es trobava reduït pel nivell econòmic (sufragi censatari) • La noblesa. L`abolició del règim senyorial (decret de 1837) va significar que una bona part dels seus privilegis van desaparèixer (exempció del pagament d’impostos, desigualtat jurídica, accés als principals càrrecs i/o magistratures de l’Estat, cobrament de rendes per exercici de la justícia, etc), però va mantenir una bona part dels seus béns i riqueses (especialment terres). Açò era més evident pel que fa a Castella i sobretot en Andalusia i Extremadura, on pogueren retenir una part dels seus béns, integrant-se, així en el grup dirigent de la nova societat i equiparant-se a la burgesia. (El 1854, dels 543 majors contribuents per propietats agràries, 43 posseïen títols. A la pàgina 176 apareix un quadre amb la mitjana de fortunes). A més, durant tot el segle XIX, va mantenir la seua influència social (dret a ser nomenat senador) i prestigi. Al llarg del segle, però, els seus fills/es es casaran amb els fills de la gran burgesia (financers i industrials) que volen i aspiren a un títol (pel prestigi que implica). En tot cas, convendria destacar que dins la noblesa espanyola hi destacaven diversos grups: 1. L`alta noblesa absentista (resident a Madrid) i propietària de terres va poder mantenir una bona part dels seus patrimonis i en alguns casos els va augmentar amb les compres procedents de les desamortitzacions. 2. La baixa o xicoteta noblesa del Cantàbric (els hidalgos d `èpoques precedents) va patir moltíssim el canvi, perquè perderen el dret a l`exempció d’impostos i donat que les seues terres no proporcionaven rendes elevades s’hagueren de dedicar a l’exèrcit. En altres casos, arribaren a donar suport al carlisme. 3. Existia una xicoteta noblesa urbana d`origen burgés (al litoral mediterrani) que si va millorar amb el canvi a la nova societat donat que els seus ingressos procedien del préstec, la compra-venda de terres, etc. Aquestos s`integraràn rapidament en la burgesia. • L`Església. També va veure com el seu poder econòmic i jurídic quedava seriosament reduït : desparició dels privilegis jurídics i també del delme, a la qual cosa s`ha d`afegir l`impacte de les diferents desamortitzacions. A més, les lleis d`exclaustracions decretades per l`Estat liberal va fer que molts convents quedaren buits i fins i tot els seus béns es van repartir i/o van patir grans transformacions (convents convertits en casernes, escoles o simplement enderrocats). De tota manera, l`Església mantenia una notable influència social: el Concordat de 1851 establia la confessionalitat catòlica de l`Estat i evitava qualsevol menció a la llibertat religiosa. Llevat del Sexenni, aquest tractat es mantindrà fins 1931 quasi intacte (la Constitució de 1875 aportà la llibertat de cultes, però en privat). A més, tenia una gran presència en l`ensenyament (el públic era quasi ridícul en les grans ciutats) i en el control de la moral pública (censura prèvia) i privada, especialment en el món rural.
  • 3. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 3 D`altra banda, durant el període d`Isabel II formava part del Senat i del grup de favorits que al voltant de la Corona triava el primer ministre. Després, amb la Restauració, el nombre de clergues i d`ordres monàstiques (sobretot les dedicades a l`ensenyament) es va incrementar notablement (moltes famílies modestes enviaven els fills a l`Església perquè pogueren tenir un futur resolt) . Finalment, cal destacar que no estaven obligats a anar a l`exèrcit i tenien un fur/estatut diferent que l`allunyava de la jurisdicció civil (no podien ser enviats a pressons comuns). En definitiva, l’Església passà de donar suport al carlisme majoritàriament a esdevenir un dels principals pilars de l`Estat liberal. Així i tot, el seu pensament era contrari al liberalisme i la democràcia i esdevindrà una de les fores més conservadores del segle XIX i XX, oposant-se a la separació de l`Estat i a la seua democratització. • La burgesia La concepció moderna de “burgés” no és una invenció intel.lectual, sinó que naix de l`experiència viscuda. Originàriament només volia dir habitant del burg (això al segle XII), però ja a finals del segle XVIII van començar a usar- la els treballadors francesos per a designar el seu patró, sense tenir present si era ciutadà, noble o plebeu. El que volien expressar amb aquesta denominació era la polaritat que relacionava i enfrontava l’empresari amb l’assalariat . D’aquesta manera, podríem assimilar el terme burgés al de propietari dels mitjans de producció i així les seues fonts d`enriquiment provindrien del món dels negocis, entenent aquest d`una manera molt ampla, però en qualsevol cas molt diferent de la noblesa i l`església (privilegis). Així, les activitats econòmiques de la burgesia eren molt diverses: d`una banda el món dels negocis (prèstec i crèdit, compra-venda de terres i immobles, indústria, activitats comercials), professions liberals (allò que podriem anomenar com a professionals, es a dir, notaris, adovcats, metges, intel.lectuals, etc), etc. A Espanya, aquestos grups presentaven uns comportaments que es poden definir com a rendistes en la major part dels casos; es a dir, predominaven les activitats rendistes i especulatives sobre les inversions de caràcter industrial, com ara: la compra i venda de terres (aprofitant les lleis desamortitzadores i la venda dels patrimonis nobiliaris), el crèdit i les operacions financeres (compra i venda de títols borsaris). La burgesia industrial se localitzava essencialment en lloc molt concrets de la geografia, com ara Catalunya, el País Basc i en algunes zones de la mediterrania i prop de Madrid . Aquestos grups, especialment el català i basc, allunyat del poder polític, es va haver de conformar amb el pacte amb el govern central (proteccionisme ). La diferència econòmica amb els grans terratinents i financers castellans va fer que el seu model poguera imposar- se a la resta del país. Així doncs, podem diferenciar els següents grups dins de la burgesia: • El món dels diners, es a dir, un grup molt escollit de grans propietaris de terres, financers, prestamistes, especuladors, etc, on es barrejaven gent d’orígens molt diferents (Antics nobles reconvertits, burgesos de nova i vella formació que s`havien enriquit amb la compra i venda de terres, etc) Aquest formarà el bloc de poder durant una bona
  • 4. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 4 part del segle XIX, junt a l`Església i l`Exèrcit. (En altres versions es parla de l`oligarquia terratinent i financera) • La burgesia industrial, localitzada, com s`ha dit en Catalunya i el País Basc. Durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, el grup més poderós de la burgesia industrial formarà part de l`elit dels diners i fins i tot arribarà a ennoblir-se. Una definició del burgés més actualitzada la trobareu en : http://blogs.elpais.com/presente-continuo/2013/11/el-burgu%C3%A9s.html Les classes mitjanes Constituïen una franja intermèdia entre els poderossos i els assalariats i al segle XIX el seu nombre és encara reduït (al voltant del 5% de la població total). Representava als mitjans propietaris de terres, comerciants, xicotets fabricants, professionals liberals i funcionaris públics. Tots ells amb menor capacitat adquisitiva que els grups burgesos. El seu estil de vida podria apropar-se al de la burgesia, però donat que els ingressos eren molt menors, havien de portar una vida més austera. Ideològicament, mentre la xicoteta burgesia madrilenya o barcelonina era més liberal i progressista (també a València), a les ciutats de l`interior del país predominava l’ideal conservador que insistia en la defensa de la propietat i la conservació de l’ordre polític. 1.3.- Les classes populars. Conformaven la major part de la població del país i agrupaven un ventall molt ampli de sectors i categories socials que amb el canvi a la societat capitalista i burgesa es va veure clarament perjudicat: artesans i gent dels oficis (procedents dels tallers i dels vells gremis), llauradors pobres en diferents graus de despossessió i el nou proletariat industrial. Tots ells reivindicaven un estat més igualitari que el liberal, on el dret al treball fora una vertadera font de riquesa enlloc de la propietat. Així, el poder polític hauria de basar-se en una participació política més oberta (cap a la democràcia) i un reconeixement d’una major igualtat entre les qüestions econòmiques. (En altres versions es parla de classes subalternes). (vegeu en la pàgina 176 les diferències entre classes pel que fa a l’esperança de vida ) Grups urbans - Artesans i grups urbans. En el trànsit de l`Antic Règim a la societat capitalista, la vella estructura dels gremis va desaparéixer, però no així una gran quantitat d’oficis que treballaven en xicotets i mitjans tallers i que elaborava la major part dels productes manufacturats, tenint present l’abast limitat de la industrialització (fusters, sabaters, ferrers, etc) . - D`altra banda, el creixement de les ciutats va facilitar el desenvolupament de treballadors lligats a nous serveis, per bé que foren molt primitius encara: els relacionats amb les primeres infraestructures urbanes (neteja, enllumenat, etc) i d’altres com ara
  • 5. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 5 empleats de banca, escribents, dependents del comerç, etc, que tot i ser assalariats imitaven o ho intentaven el mode de vida de les burgesies. - Per últim , destacar el creixement del treball domèstic (dones especialment), els venedors i d’altres feines sense classificar clarament. (llegiu el gràfic de la pàgina 179 sobre la distribució de la població activa). Els jornalers. El món rural. Els canvis en el sistema de propietat no permeteren solucionar la problemàtica agrària i el nombre de jornalers ( o de minúsculs propietaris que han de treballar assalariadament), continuà creixent. A més, donat el caràcter localitzat i concentrat de la industrialització espanyola, l`emigració cap a les ciutats fou molt escassa (recordem que és vàlid per Andalusia, sud de la Manxa i Extremadura) (vegeu quadre població activa el 1860 de la pàgina 179). Mentre a la Mediterrània, el nombre de xicotets i mitjans propietaris es va consolidar i va augmentar, dins d`una agricultura més comercial i dinàmica. Un problema molt destacable en el camp, fou el desenvolupament de relacions clientelars (cosa que es relaciona amb el caciquisme de la Restauració , però què segurament és anterior), on els llauradors i jornalers se sotmetien als desitjos dels cacics (i/o dels propeitaris) a canvi d`un prèstec, un favor (no anar al servei militar), etc. Però , sobretot, cal destacar, que el principal problema del camp espanyol eren les desigualtats: en la propietat de la terra, en el nivell de vida, en l`accés bàsic a la cultura i la instrucció fonamental (l`analfabetisme). (veure quadre pàgina 180 i document la fam en el camp de la mateixa pàgina) 2.- EL MOVIMENT OBRER (1800-1914) 2.1..- Els orígens, (1800-1840). L`aparició del proletariat. El naixement de la classe treballadora esta lligat al procés d`industrialització que es va produir a Espanya d`una forma molt desigual (localitzat a Catalunya i P.Basc, essencialment). La indústria moderna va significar una organització del treball ben diferent de les antigues manufactures i tallers gremials. Les noves fàbriques utilitzaven una mà d’obra assalariada, que al llarg del segle XIX anirà creixent i concentrant-se en les grans ciutats (Barcelona, especialment però també Bilbao, Astúries i Madrid. A València, destaca el cas d’Alcoi. Recordeu el tema anterior, la localització de la indústria a Espanya al segle XIX). Les regles d`aquesta feina eren molt diferents de les conegudes fins aleshores: el patró, propietari de la fàbrica, comprava la força de treball d`un obrer a canvi d`uns diners o salari. En aquella època els treballadors no estaven protegits per cap llei que defensara els seus interessos i així, rebien salaris molt baixos per jornades de treball llarguíssimes (12-14 hores o més). A Barcelona, el 60% del salari obrer es destinava a l`alimentació i aquesta era molt reduïda i poc variada.
  • 6. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 6 • La jornada laboral era de 12-14 hores en establiments molt mal condicionats (humitats, poca ventilació i ritmes de treball marcats per les màquines). A més, treballaven xiquets, (des dels 8 anys), que junt a les dones cobraven fins un 40% menys que els homes. Qualsevol protesta significava ser acomiadat de la fàbrica. Convé tenir present que l’ideari liberal del segle XIX no reconeixia cap dret social o de tipus col.lectiu: com ara el dret a vaga, dret d’associació, a l’atenció mèdica i la llibertat d’expressió estava molt desfigurada (les multes i els tancaments de la premsa eren habituals). A més, tot i que existia una educació obligatòria, aquesta no tenia molta presència (estava en mans de l’Església. L’educació pública va ser un fracàs i sols alguns ajuntaments s’interessaven per la qüestió). A més, en Espanya el sufragi era censatari i només durant el SExenni es va reconéixer el dret a vot i a formar una associació. • També les condicions de vida eren molt dures: amb salaris de subsistència, només es podia viure en cases xicotetes i situades en barris perifèrics sense cap servei (aigua corrent, clavegueram, etc). La tuberculosi, el colèra i altres malalties infeccioses eren molt habituals i la mitjana d`edat dels treballadors no superava el 19 anys. • En relació als orígens dels primers treballadors industrials, provenien del camp (expulsats pels canvis de propietat); antics artesans (gent amb coneixements tècnics i que provenen del món dels tallers i dels oficis) i d`altres que no tenen altre remei que treballar a la fàbrica (pobres de solemnitat, dones, xiquets, etc). Podeu llegir els següents documents al respecte de les condicions de vida i treball: Doc 1: Condicions de treball: “ L`aire calent i humit, què és el que regna a les fàbriques de filats i teixits, és altament debilitador; produeix molta calor, feblesa muscular i altera el sistema gàstric; tot això acompanyat de poques ganes de menjar, respiració lenta i penosa i moviments pesats i dificultosos. (...). Heus ací la causa de la debilitat d`alguns desgraciats teixidors, als quals la necessitat obliga a passar 14 hores diàries o més al costat del teler, mantenint el cos constantment inclinat, amb el pit sacsejat pel braceig de la llançadora i per les percussions del balancí contra un dels fils de la trama”. J. SALARICH, Higiene del tejedor, Vic, 1858. Doc 2 : Les condicions insalubres de les vivendes obreres: “En la calle Carretas recuerdo haber visitado un piso interior, cuyas luces sólo daban a un patio, en el que la limpieza brillaba por su ausencia; las galerías de paso todas las habitaciones de la segunda crujía carecían de luz y ventilación directa que sólo recibían las lindantes al referido patio; la casa estaba compuesta de cinco piezas en las que vivían individuos de tres famílias distintas; uno de los inquilinos, que era andaluz cesante, pasaba gran parte del día en la cam mientras su hijo mayor trabajaba de zapapteri en la misma pieza, y su querida guisaba en un fogón portàtil, dentro del asimismo cuarto, el pescado averiado que el menor de sus hijos había recogido de limosna en la plaza. . Escusado es decir que las paredes de la habitación estaban ennegrecidas y cubiertas de mugre” Pedro García Faria, Insalubridad de las viviendas de Barcelona, Congreso de Ciencias Médicas, Barcelona, 1890.
  • 7. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 7 Doc 3: Els pressupostos d`una família obrera: Resposta a la pregunta “Si el salario es insuficiente para que el obrero atienda las necesidades y las de su familia” dins de la Comissió de Reformes Socials de 1884. “En mi oficio, el tèrmino medio del salario de un oficial encuadernador es el 10 reales y el gasto medio diario de una familia, suponiéndola de tres individuos es el siguiente: Casa...........................................................0,50 Pan, 2kg a 36 céntimos..............................0,72 Carbon, un kg.......................................... .0,23 Desayuno, compuesto de café y leche......0,36 Garbanzos 125 gramos..............................0,12 Carne 250 gramos........................................0,50 Tocino. 72 gramos........................................0,15 Verdura ½ kg...............................................0,08 Cena Carne, 250 gramos.......................................0,50 Patatas, tres cuartos de kg...........................0,12 Aceite............................................................0,24 Luz, aceite mineral........................................0,10 Jabón y varios..............................................0,25 Tabaco..........................................................0,10 Total diario.........................3,97 Que al año suma pesetas.............1449,05 Los días laborables al año, descontados los 67 festivos, son 298, que a razón de 2,50 pesetas de jornal, término medio, en mi oficio, dan un resultado de 745 pesetas. Resumen: viviendo con la economía posible para no morirse de hambre, una familia proletaria gasta al año pesetas...........................1449,05 y gana el jefe de ella, suponiendo que trabaje todos los días laborables del año, 745. Por lo tanto, tiene un déficit de 704,05. Y téngase en cuenta que no he puesto gastos para enfermedades, vestir, porque ya he dicho que andébamos medio desnudos y no necesitamos ropa. De modo que queda demostrado que el salario es insfuciente de todo punto, y ese argumento puede servir de base para contestar a la pregunta que trata del ahorro. Al que le falta dinero para vivir, ¿cómo le es posible tener ahorros? No hay ahorro posible en la clase trabajadora” Antonio Elorza y Maria del Carmen Iglesias, Burgueses y proletarios, pp.135-136, 1973, Barcelona . Primeres formes de protesta popular. En el camp, les revoltes i els conflictes socials van ser molt habituals, sobretot a Andalusia, on el treball a jornal era majoritari. Les transformacions i els canvis en la propietat (veure tema anterior) van provocar que els llauradors hagueren de presentar títols de propietat de les terres que treballaven. Els tribunals fallaven sempre a favor dels terratinents i de l’antiga noblesa i això va afavorir l`extensió de diferents formes de protesta al camp ja des de 1840, que es multiplicaven en anys de males collites (asalts i ocupacions de finques, crema de collites, etc. Exemple: la revolta de Loja el 1860, la crisi de 1866 i al llarg del període 1868-74. Recordeu el Sexenni)
  • 8. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 8 Les primeres protestes obreres es localitzen a principi del segle i es van dirigir contra la mecanització del treball, és el ludisme , moviment que apareix en Europa durant el primer terç del segle XIX. Vegeu definició pàgina 184). Es responsabilitzava a les màquines de la pèrdua de llocs de treball i del descens dels jornals: Alcoi, 1821, incendi dels telers mecànics; 1835, destrucció de la primera màquina de vapor a Barcelona (màquina dels Bonaplata). Donat que no podien fer vaga (no es reconeix el dret) i tampoc associar-se, la revolta violenta era una possibilitat que els treballadors usaven com a forma de protesta (segurament això implicava també un mínim grau d’organització). A mesura que la industrialització es va extenent i consolidant, els treballadors aniràn canviant les formes de protesta i els seus objectius. Fins 1868, el principal objectiu serà el reconeixement del dret d`associació i de vaga. Al 1834 ja pareixen les primeres associacions de teixidors i cap a 1840, els primers sindicats. (llegiu document pàgina 184 les associacions obreres) 2.2.- Primeres organitzacions obreres, (1840-1868). 2.2.1.- (1840-1843) Les primeres associacions amb caràcter sindical es van formar cap a 1840 amb l’objectiu de negociar amb els patrons. D`aquest moviment van nàixer la Societat de Teixidors i l’Associació Mútua de Teixidors de Barcelona . Tots dos organismes eren el mateix, ja que el primer (la Societat de Teixidors) s’encarregava de les reivindicacions laborals (salaris, millora de les condicions laborals, reducció de la jornada, etc), mentre el segon (Associació) tenia un caràcter de protecció mútua (atur forçós, malaltia, invalidesa) a través d’una caixa de resistència creada per tots els associats a partir d’una “quota” o aportació individual). Els primers sindicats eren d’ofici: es a dir, no agrupaven a tots els treballadors per sector productiu (com al segle XX), sinó sols als més qualificats de cada activitat u ofici (filadors, impressors, blanquejadors, etc). Els peons, els no qualificats, no podien participar en cap vaga perquè cobraven menys i no podien resistir ( a més, molts no sabien llegir ni escriure ni tampoc fer un escrit/petició). Durant la Regència d`Espartero (1840-43) es reconeix el dret d`associació, i això empenta els sindicats a utilitzar la vaga com a principal mitjà de negociació amb els patrons. L’arribada dels moderats al poder el 1843 implicarà la prohibició de totes les associacions. 2.2.2. -(1854-1856). El bienni progressista. La primera vaga general. Durant el bienni progressista (1854-56) es produeix un reviscolament de l`acció de les associacions gràcies a la permisivitat del govern (progressista). El primer conflicte important fou la vaga contra les selfactines, el 1854, una màquina que reduïa el jornal dels obrers. Es cremaren fàbriques i la repressió va donar lloc a un moviment de solidaritat en totes les empreses. El Capità General de Catalunya intervingué i prohibí la introducció de les esmentades màquines (i els patrons se van negar) i obligà a obrir la negociació per pujar els salaris. Aquesta conquesta dels treballadors prompte trobà com a resposta una nova onada repressiva per part del nou Capità General, el general Zapatero y Navas també conegut com “cuatro tiros” que va prohibir les associacions i afusellà del líder obrer Barceló i els patrons començaren a reduir salaris i despatxar treballadors. Açò
  • 9. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 9 fou la causa de la primera vaga general a Espanya (2 a l’11de Juliol del 1855) en reivindicació del dret d`associació, la fixació d`una jornada laboral i la formació de comissions de negociació entre treballadors i patrons. Les societats obreres formaren una comissió que viatjà a Madrid perquè Espartero solucionara la qüestió. Aquest, no va rebre els sindicalistes i finalment la ciutat de Barcelona va ser presa pels militars. Els sindicalistes van tornar a la feina quan Espartero envià el general Sanabria amb vagues promeses. Els sindicalistes van redactar una petició (Es troba al llibre al final del tema 8) on reclamaven el dret d’associació i la millora de les condicions laborals. 33.000 signatures ho acompanyaven. Finalment, Espartero no va fer res i amb la tornada dels moderats el 1856 les societats obreres tornaren a ser prohibides. (vegeu la prohibició de les associacions obreres, pàgina 185 llibre) Les primeres associacions també es van veure potenciades per la difusió de corrents i idees utòpiques (socialisme utòpic), igual que a la resta d`Europa (entre 1815-1848. A Espanya es pot prolongar fins a 1868), que en diferents graus defensaven societats més igualitàries, basades en el pensament de Cabet, Fourier, Saint Simon, etc. Criticaven l`individualisme liberal i el concepte de propietat burgesa o capitalista i proposaven alternatives, com ara els falansteris, entitats col.lectives formades per l`aportació dels seus membres que porporcionaven tot el necessari per als seus habitants (que en eixir d`aquesta recuperaven allò que havien aportat) . Exemples els trobem en les idees de Joaquín Abreu. Altres difusors del socialisme utòpic van ser Abdó Terrades, Narcís Monturiol, etc. També es van difondre altres escrits que insistien en la formació de cooperatives, etc. (Sixto Càmara, Pi i Margall, etc) que després formarien part del republicanisme. Políticament, una bona part dels membres de les societats obreres se sentiren atrets per les idees democràtiques i republicanes, com es veurà durant el període de 1868- 1874. Es creïa que la República era la forma de govern que més convenia als treballadors, ja que el programa dels republicans incloïa mesures de canvi i reforma social (reducció de jornada, dret d`associació i vaga, etc) i política (sufragi universal). El fracàs del Sexenni 1868-1874 farà que l`anarquisme prenga força a tot Espanya. (discurs de Sixto Cámara p.186 llibre) 2.3.- L’època de la 1ª Internacional, (1868-1874). “Les Tres Classes del Vapor”. La Revolució de 1868 va obrir un període de democratització i reconeixement de les llibertats (sufragi universal i dret d’associació) que va afavorir l’expansió de les organitzacions obreres, prohibides des de 1857. El 1868, arran d’una vaga dels tres oficis tèxtils (filadors, teixidors, mecànics i jornalers) que pretenien negociar amb els patrons, naix el sindicat Les Tres Classes del Vapor, un dels més importants a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX i proper als pensaments dels republicans federal (primer) i dels marxistes (més tard) La 1ª Internacional a Espanya (lectura dels documents que es troben a les pàgines 188 i 189 sobre la Internacional) El 1863, es va fundar a Londres la Associació Internacional de Treballadors (AIT). Dirigida per Marx, establirà un programa reivindicatiu comú pels primers sindicats europeus: *reducció de la jornada laboral (10 hores); *la vaga com a principal mecanisme de lluita; *prohibició del treball infantil; *oposició a la propietat privada i defensa del col.lectivisme; *organització dels treballadors (en sindicats i partits).(cal
  • 10. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 10 recordar que la Iª AIT estava formada per sindicats i no per partits. Els partits obrers encara no s`havien fundat o estaven en procés de fundació) • Marx, entenia que si el capitalisme era la forma d’organització present en totes les societats europees, l`alliberament/emancipació dels treballadors sols depenia d’ells mateixos i per aconseguir-ho defensava la necessitat d’una via política i social que havia de ser comuna per a tots: es a dir les victòries dels treballadors (la Revolució) s`aconseguirien per mitjà d’un procés molt llarg de lluita i organització (vagues, mobilitzacions, fins la presa del poder i la instauració de la dictadura del proletariat, que havia de socialitzar els mitjans de producció i suprimir les classes socials) per la qual cosa resultava imprescindible que el sistema polític permetera el dret d’associació, i la vaga, però això sols és possible a Gran Bretanya. • Mentre, Bakunin (que també formava part de l`AIT) defensarà una via insurreccional i contraria a l`Estat: Els treballadors s`han d`organitzar en sindicats que tenen per objectiu la presa del poder, la destrucció de l`Estat (perquè si no els treballadors es convertiràn en els nous opressors) i l`organització de la societat en col.elctivitats independents. D`aquesta manera, Bakunin proposava una organització obrera apolitica i col.lectivista. És l`anarquisme. Bakunin, fundarà, aleshores, l’Aliança per la Democràcia Socialista que formarà part, durant un temps, de la IA Internacional. En aquest context, Bakunin, el 1868, envia a Espanya a Fanelli per a estimular la creació d`associacions i sindicats anarquistes que seguiren els principis de l’Aliança per la Democràcia Socialista però que es presentarà com els principis de l’AIT El 1870, es convoca el Congrés de Societats Obreres de Barcelona, que es va adherir a l`AIT i s`aprovà el naixement de la Federació Regional Espanyola de l`AIT, amb el següent programa: la vaga com a mitjà d`acció i la necessitat de fer la revolució i l`oposició dels obrers a qualsevol participació política. (El sindicat, Les Tres Classes del Vapor mostrà les seues reserves).. Així, es produí una confusió: les associacions espanyoles s’uniren a l’AIT pensant que el seu programa era el de Bakunin i el que ocorria és que aquest estava radicalment enfrontat a la majoria dirigida per Marx. El moment de màxima afiliació va ser cap a 1872-1873, amb 40.000 militants aproximadament, un 40% dels quals provenien de Barcelona i la resta de València (Alcoi) i Andalusia (Jérez, Carmona i Màlaga), però també Madrid i Valladolid (vegeu mapa pàgina 187 del llibre). Per oficis, destacava l`hegemonia del sector tèxtil i en menor mesura, la construcció i altres oficis de tipus artesanal. També destacaren la implantació en el camp andalús (Jérez, Cadis, Sevilla, Córdova) i en indústries de Màlaga. Pel que fa a la pràctica, destaca: la vaga, però també el dret de petició a les Corts de Madrid, les mobilitzacions i les protestes. La premsa obrera, la correspondència, la lectura en grup (en les seus de les associacions, perquè molta gent era analfabeta) van ser alguns dels principals mitjans de difusió de la Internacional. Crisi i escisió de la Federació Regional de l`AIT. Observant els esdeveniments espanyols, Marx envià al seu gendre Paul Lafargue el 1871, que va impulsar la creació de grups internacionalistes més favorables a les
  • 11. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 11 posicions marxistes. En aquestos grups destacaven : Francisco Mora, Pablo Iglesias,(treballadors de les arts gràfiques a Madrid) . Les discrepàncies entre marxistes i anarquistes culminaren el 1872 amb la creació de la Nueva Federación Madrileña, de caràcter marxista (base de la futura UGT i PSOE ). La proclamació de la República el 1873 va donar ales als grups internacionalistes que van veure l`oportunitat de fer la Revolució immediatament i l`enderrocament de l`Estat. La lentitud de les reformes promeses pels republicans i els obstàcles (guerra carlina, força dels interessos conservadors, etc) farà que els ànims es radicalitzen i alguns membres de la AIT junt als republicans cantonalistes intenten una revolució social amb la insurrecció d`Alcoi (juliol de 1873, durà tan sols 10 dies ). També al Juliol, el Consell de la Unió Manufacturera (sindicat) presenta a les Corts de la República una petició (en nom de 40.000 obrers, xifra exagerada) on demanava: 8 hores de jornada, salari mínim, jurats mixtos o comissions de negociació entre patrons i obrers; prohibició del treball a menors de 12 anys, ensenyament gratuït, laic i obligatori, igualtat de salaris entre homes i dones, etc. El colp d`estat del general Pavía al Gener de 1874 i la Restauració borbònica el 1875 acabaren amb la Internacional Espanyola, que passarà a la il.legalitat (1874) . A més, la insurrecció de La Comuna a París (1871), amb la participació d`alguns internacionalistes provocarà que a tot Europa els sindicats siguen prohibits (excepte Gran Bretanya i Suïssa) . 2.4.-Anarquisme i socialisme (1874-1900) - L`anarquisme. Aprofitant la legalització de les societats obreres el 1881, els seguidors espanyols de Bakunin van fundar la secció espanyola de la Internacional (FTRE, Federació de Treballadors de la Regió Espanyola). La nova federació tenia una major implantació en Andalusia (jornalers) i Catalunya (obrers fabrils) i va desenvolupar una acció de caràcter reivindicatiu, però aviat es va veure les dificultats que tenia per a poder sobreviure, per l’acció repressiva de l’Estat i per les divisions internes entre els partidaris de l`acció directa i els anarcosindicalistes. Així, aquesta associació desapareixeria cap a 1888. Per tant, en el tram final del segle XIX i principis del segle XX asistim a una divisió al si de l’anarquisme entre: • Els partidaris de l`acció directa, de la propaganda pel fet, que replegaven les aportacions teòriques de Kropotkin i Malatesta i que entenien que la revolució sols podria arribar a partir d’una lluita frontal contra l’Estat i això podia presentar-se de diverses maneres, des de la negativa a fer el servei militar, oposició al matrimoni religiós fins a protagonitzar atacs violents contra les classes dominants i els seus representats (els explotadors) amb atemptats, com ara: Assassinat de Cànovas, primer ministre 1897, l’atemptat del Liceu de Barcelona, atemptat al Capità General de Barcelona Martínez Campos, atemptat contra Alfons XIII el 1906,etc. Se suposava que aquestos actes esperonarien una espontània acció de masses contra el sistema polític i econòmic (La Revolució) que desembocaria en una societat col.lectivista dels béns de producció i de consum. Els homes i dones, agrupats en comunes autosuficients es proveirien d`allò
  • 12. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 12 necessàri mitjançant el treball voluntari i l`ajuda mútua. A més eren anticlericals i contraris als partits i sindicats. És l`anarcomunisme. Aquestos grups interpretaven que la consciència de les masses obreres estava dormida i que aquestos actes la despertarien i encetarien un procés de mobilitzacions i demostrarien la vulnerabilitat dels poderosos i de l’Estat. Els militants que participaven en aquestos actes estaven molt radicalitzats i presentaven un alt grau de compromís amb la causa, que s’entenia com un alliberament Tanmateix, aquestes accions van precipitar una onada repressiva indiscriminada per part de les autoritats que troba com a punt culminant els processos de Montjuïc (1894) amb l`execució de cinc anarquistes i la lluita contra qualsevol organització obrera. Els atemptats continuaren fins 1906, conseqüència de la repressió que produïa una espiral de venjances i una nova onada repressiva de l’Estat. • D`altra banda, la majoria de l`anarquisme es mostrava partidari d`accions col.lectives organitzades i dirigides pels sindicats orientades a la formació d`una societat sense classes, on la vaga general esdevindria l`instrument revolucionari. És l`anarco- col.lectivisme on la propietat dels béns és col.lectiva i la retribució de l’obrer es basava en el que guanyara amb el seu esforç. Com a tot anarquista, es mostraràn partidaris de destruir l`Estat i establir col.lectivitats autosuficients basades en els ideals de la democràcia directa. Fins la fundació de la CNT el 1910, no trobarem un sindicat anarquista en tot Espanya, sinó federacions d’ofici vinculades a la realitat de cada empresa i molt centrades en les reivindicacions laborals. La seua trajectòria era molt irregular i solien créixer en ocasió d’algun conflicte o una vaga i també decreixien amb la repressió com l’ocorreguda després de qualsevol atemptat o després dels processos de Montjuïc. Els ateneus i l’educació autodidacta, la premsa obrera van ser alguns dels refugis d’aquestes societats. • El 1907 es fundava Solidaridad Obrera, amb una clara vocació nacional i el 1910 es fundava la CNT . (Confederación General del Trabajo) . Aquesta va ser una bona oportunitat per abandonar la via terrorista i aconseguir que l’anarquisme es vinculara a una via essencialment sindicalista, seguint el model francés de la CGT. El programa fundacional de la CNT, (1910) confirmava els ideals antiautoritaris i apolítics, però també altres més vinculats a la realitat dels treballadors, sense els quals hauria estat impossible que la CNT es convertira en un sindicat de masses en la Barcelona de 1914-1923: *fundació d’escoles per a treballadors; *abolició del treball a preu fet (a destajo); *prohibició del treball infantil; *protecció de la maternitat; *establiment de la jornada de 8 hores; *igualtat salarial entre homes i dones, etc. En definitiva, l’anarquisme espanyol sempre tindrà dues cares: una més vinculada a les demandes dels obrers fabrils ; i una altra més revolucionària i
  • 13. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 13 anticapitalista que s’aconseguria mitjançant la REVOLUCIÓ i l’expropiació de les riqueses als burgesos. L’àrea geogràfica de l’anarquisme espanyol tindrà com a punt principals: Barcelona, Andalusia occidental, i menor mesura València, Astúries, Madrid i Saragossa. Queda per explicar per què l`anarquisme espanyol té una difusió tan tardana respecte a la resta d`Europa i de forma tan localitzada. De fet, quan la CNT assoleix el seu punt més alt (1919), a Europa l’anarquisme és un fenòmen molt reduït. No trobareu una explicació tancada i coherent, però avui els historiadors destaquen les següents causes: - La difusió de l`anarquisme té relació amb les particularitats del sistema polític espanyol que era molt exclusivista, marginant la major part de la població i només permetent la participació de grups reduïts. En aquest sentit tindrien èxit aquells que rebutgen l`acció política i que denuncien la seua incapacitat (recordeu, a més el fracàs del primer estat democràtic 1868-74). De tota manera, l`anarquisme no és un moviment que actúa a tot Espanya. Té una localització geogràfica molt determinada: *Catalunya i *part d`Andalusia. Així, recordem que Catalunya és capdavantera en la industrialització espanyola i podria comprendre`s la seua difusió per les propostes federalistes dels anarquistes; mentre a Andalusia té difusió entre els jornalers sense terres desesperats que protagonitzen revoltes durant el segle XIX. - També cal tenir en compte que l`anarquisme s`adaptava millor a la il.legalitat i la clandestinitat que el moviment obrer va patir a Espanya durant quasi tot el segle XIX, mentre que el socialisme, en insistir en la legalitat i l`organització tindria més dificultats per avançar i difondre`s. Els seus nuclis són Biscaia (siderúrgia), Astúries (mines), Madrid (imprempta i arts gràfiques i en general treballadors qualificats). Per últim, una síntesi dels principis o bases de l’anarquisme • Els principis ideològics de l`anarquisme són, per tant: 1.La visió naturalista de la societat i del món: Tot allò natural i espontani és positiu. L’ésser humà és social per naturalesa i pot viure en llibertat i concòrdia. Les lleis i les imposicions són el seu principal enemic. 2.La defensa de la llibertat col·lectiva i el concepte de la solidaritat social: L’única manera d’arribar al benestar col·lectiu és mitjançant la solidaritat entre tots i la lluita per la llibertat col·lectiva. 3.L’oposició a l’existència de l’Estat i de l’acció política: Consideren a l’Estat com opressor que impossibilita el desenvolupament de la llibertat humana. Tot poder polític ha de provindre del consentiment de la població. A més són contraris, també, a la intervenció de l’Estat: creuen que els sindicats han d’enfrontar-se directament i sense cap mediació, als capitalistes, 4.-Defensen un nou model de societat, basat en la propietat col·lectiva, una societat basada en el contracte lliure entre els membres de la comunitat. La unió voluntària de les diferents comunitats conduiria al federalisme com forma organitzativa que substituiria a l’Estat. S’oposen als partits polítics i creuen que la
  • 14. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 14 lluita del proletariat s’ha de limitar al terreny econòmic. Per tant, trobarem una crítica a la propietat privada i defensa de la propietat col·lectiva. Els mitjans de producció han de ser propietat de tota la comunitat que s’organitzar autonòmament (autogestió) 5.Defensa de l’espontaneïtat de les masses, l’individualisme i l’acció directa: Rebutgen els partits polítics i les jerarquies, s’organitzaven en federacions de grups autònoms. La revolució no ha de ser dirigida, sinó que ha de sorgir espontàniament de les masses. 6.- Tenen una gran fe en l’erradicació de la ignaorància, mitjançant la instrucció i la i l’educació ( i per tant en la raó). Per això, els anarquistes obriràn els ateneus i allí organitzaràn l’ensenyament dels obrers amb els seus propis mitjans que van des de la premsa anarquista, la literatura anarquista, les lectures en públic, etc. El Socialisme. Abans de 1874 era un grup reduït de seguidors del marxisme agrupats en “L’Associació de l’Art d’Imprimir”. -En 1874 Pablo Iglesias passa a presidir l’associació. En 1879 Pablo Iglesias crearà el partit Socialista Obrer Espanyol, d’inspiració marxista. Defensa la participació política de la classe treballadora a partir de la formació d’una partit obrer capaç d’enfrontar-se amb el règim polític i amb el sistema econòmic vigent. Aviat, el PSOE s`integrarà en la nova internacional o IIª Internacional, ara formada sols per partits i sindicats socialistes, fundada el 1889 i que tindrà com a principal referent el partit socialista alemany (SPD). El PSOE proposava 3 bases pel triomf del proletariat (tot seguint les idees marxistes , veure pàgina 188, document les idees socialistes): 1. La possessió del poder polític per part de la classe treballadora era una condició necessària perquè així es produïsca el canvi econòmic, es a dir la fi de la propietat privada, la propietat col·lectiva (la pressa del poder polític = la Revolució Socialista prèvia al Comunisme) 2. L’abolició de les classes socials, el nou Estat estaria format per una única classe social, la dels treballadors. 3. La defensa de la aplicació de mesures polítiques i econòmiques d’immediata realització per arribar als objectius dalt exposats, entre les mesures defensades destaquen: La lluita pel dret d’associació i reunió + la llibertat de premsa + el sufragi universal + la jornada laboral de 8 hores + la igualtat salarial sexual. Com es pot concloure, aquestes són uns objectius reformistes i no revolucionaris. La pràctica del socialisme espanyol ( i també europeu occidental) serà essencialment reformista i democràtica, però es manté l`ideal d`una revolució (ideal revolucionari) sense concretar quan serà possible ni de quina manera (una vaga, una crisi, una guerra ?). Mentre arriba eixe moment, cal organitzar la classe treballadora en partits i sindicats i aconseguir millores concretes assimilables a una reforma democràtica. És la pràctica dels partits
  • 15. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 15 socialistes europeus vinculats a la II Internacional. Tanmateix, aquesta insistència en la via política i en l’organització tindrà poca repercusió electoral i fins 1910 el PSOE no tindrà el seu primer diputat, en coalició amb els republicans . L’àrea geogràfica del socialisme era Extremadura, Castella-la Manxa, Madrid, Astúries, Biscaia i València. Fets importants que marcaran l’evolució del PSOE: - Com a resposta a una consulta realitzada per la Comissió de Reformes Socials del govern, per tal d’assabentar-se dels programes i objectius de les diferents organitzacions proletàries, es realitzarà en 1884 l’Informe de Jaime Vera, al qual s’exposa la defensa de la Revolució, ja que només la classe treballadora podia ser l’artifici de la seua emancipació, la lluita de classes és inevitable i la única funció del govern era decidir que la lluita fora pacífica o no. - En 1886 eixirà el diari oficial del partit, “El Socialista”, que permetrà la difusió de l’ideari socialista per tot l’Estat. - En 1887 la crisi econòmica dura al tancament de fàbriques i l’augment de l’atur. El PSOE crearà una organització que permeta coordinar la lluita obrera i en 1888 apareixerà la UGT, Unió General de Treballadors, (pagina 191, programa de l`UGT) sindicat amb una finalitat econòmico-social. El seu objectiu era la millora de vida de la classe obrera i els mitjans de lluita eren la negociació amb els empresaris, les demandes a la classe política i la vaga. D’aquesta manera el PSOE s’encarregava de l’acció política i la UGT de la laboral o socioeconòmica. - Des de 1891 el PSOE participarà en la vida política presentant-se a les diferents convocatòries electorals. Els seus avanços electorals i organitzatius són molt lents (caciquisme, analfabetisme, etc) Després dels diferents fracassos electorals decideix en 1910 crear una aliança republicano-socialista que durà a Pablo Iglesias a convertir-se ne el primer diputat socialista . ________________________________________________________________________ (Informació suplementària. Què és el marxisme?) De tota l`obra de Marx i Engels podem destacar 3 aspectes: a) L’anàlisi del passat: - El materialisme històric: Partirà de la dialèctica de Hegel, encara que canviarà l’idealisme hegelià pel materialisme dialèctic (inversió hegeliana). És la dialèctica en la realitat material la que provoca els canvis en la societat: el Materialisme Històric. - La lluita de classes com motor de la història. Marx rastreja en la història i observa que la variable que determina l’evolució històrica és la lluita entre els opressors i els oprimits (un conflicte social per obtenir el màxim percentatge de la producció) i, com d’aquest antagonisme sorgeixen nous models socials i una nova classe dominant que controla els mitjans de producció i l’aparell de l’Estat. En aquesta evolució es poden distingir 3 grans etapes: Esclavisme / Feudalisme /
  • 16. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 16 Capitalisme. En l`esclavatge, el conflcite es dona entre amos i esclaus, en el feudalisme entre els senyors i els llauradors i en el capitalisme, entre la burgesia i el proletariat. b) La crítica del present: l’anàlisi econòmic del capitalisme amb 3 conceptes claus: La plusvàlua, el principi capitalista del màxim benefici, la base de l’explotació capitalista. És el temps de treball no remunerat, conseqüència de la diferència (econòmica) entre el propietari dels mitjans de producció i el treballador desposseït que necessita treballar per a viure. (El temps de treball necessari per a fabricar una mercaderia és inferior al temps de treball empleat per l`obrer. La diferència és la plusvàlua) - Les crisis periòdiques, Marx considera que la competència salvatge per aconseguir el màxim benefici provocarà crisis periòdiques i la desaparició de les empreses més dèbils amb la consegüent concentració empresarial i de capital. - Marx creu que després de les crisis s’aprofundirà la separació entre explotadors i explotats i durà a l’autodestrucció del capitalisme. c) El projecte de futur: el Comunisme Marx considera que si l’Estat és utilitzat per la burgesia per oprimir a la classe obrera, amb la qual cosa es necessari conquerir l’Estat per canviar la societat i arribar al comunisme. Per poder conquerir l’Estat cal crear un partit polític obrer (i sindicats també) que dirigisca a la classe obrera. Com la burgesia no voldrà abandonar el poder serà necessària una revolució social (violenta?), la Revolució Socialista. Però fins que arribe la revolució, Marx insistirà en que la classe treballadora ha d`organitzar-se (en partits i sindicats) i plantejar batalles/reivindicacions concretes que permeten la millora de la classe treballadora (reducció de la jornada, millores salarials, sufragi universal, etc). Aquesta serà la base dels plantejaments socialistes dels partits i sindicats de la IIª Internacional, més que no les propostes revolucionaries. Una vegada el proletariat estiga en el poder, s’iniciarà una nova etapa, la Dictadura del Proletariat (un govern de classe, dels treballadors), que impedisca el ressorgiment de la societat capitalista i desposseïsca la burgesia fins a la seua eliminació definitiva. Finalment s’arribarà a la Societat Comunista, una societat sense classes, sense explotadors i explotats, sense Estat i on cadascú podrà fer el que desitge (hauràn conclós les contradiccions socials). (De tota manera, aquesta part del seu pensament és la més superficial i inconclosa)
  • 17. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 17 Diferències entre Marxisme (Marx) i Anarquisme (Bakunin) MARX BAKUNIN Conquerir l’Estat Destruir l’Estat Centralització territorial Federalització de les cèl·lules anarquistes Partits polítics i sindicats per participar en el joc parlamentari. Els sindicats organitzen els treballadors i intenten aconseguir millores fins que arribe la revolució (gradualisme o reformisme) No a la participació política, no als partits polítics (apoliticisme) Acció política dirigida pel partit per conquerir el poder Espontaneïtat de les masses, acció individual per destruir l’Estat. Prioritat en l’interès social (drets socials ) i llibertats polítiques per a poder organitzar-se Prioritat als drets individuals Revolució protagonitzada pel proletariat industrial. L`Estat desposseix els burgesos. Col.lectivitzacions establertes per l`Estat. La revolució feta pels camperols i els treballadors industrials. Insistència en comunes o entitats col.lectivitzades que funcionen autonòmament . Vocabulari del tema 8: *Sindicats; *Anarquisme; *Apol.liticisme; *Col.lectivisme; *Socialisme; *Burgés; *Societat de classes i classe social; *Luddisme; *Dictadura del Proletariat; *Revolució (socialista) ; *Lluita de classes Vocabulari: • Col.lectivisme/Col.lectivitats: Element present en totes les ideologies obreres (anarquisme i marxisme), que s`oposava al sistema de propietat privada burgesa o capitalista i que entenia que la propietat dels mitjans de producció i segons els anarquistes, també els de consum, hauria d`estar en mans de la col.lectivitat, entenent aquesta els treballadors organitzats en comunes. Mentre els anarquistes defensaven comunes autònomes de l`Estat i governades sota l`ideal de democràcia directa, els marxistes, defensaràn col.lectivitats dirigides per un Estat socialista al qual s`haurà arribat després de la presa del poder. (revolució) • Revolució: Les ideologies obreres entenien per revolució, un canvi en les formes i procediments de producció i en les relacions socials, tendent a l`establiment d`una societat sense classes. Tanmateix, si els anarquistes defensaven una revolució immediata, independentment d`un procés organitzatiu previ de les classes treballadores, que destruira l`Estat i construirà una societat basada en xicotetes comunes autosuficients i autònomes (i governades amb l`ideal de la democràcia directa); els marxistes, creuen que la Revolució és el punt culminant d`un procés molt llarg que s`inicia amb l`organització dels obrers en partits i sindicats i l`establiment d`un programa reivindicatiu que té per objectiu aconseguir millores immediates (sufragi, reducció jornada, etc). La Revolució i la presa del poder per part de la classe treballadora provindrà d`una profunda crisi del capitalisme; però en Marx ( si més no en les seues obres principals) mai no va establir si això seria la conseqüència d`una insurrecció, una guerra, etc. Una vegada en el poder,
  • 18. Tema 8 Societat segle XIX. Moviment obrer Història . 2n Batxillerat. IES GUADASSUAR Dpt Història 18 desposseiràn als burgesos i acabaràn amb les classes socials i les desigualtats (comunisme). Mapa implantació anarquisme (FTRE) i socialisme cap a 1885- Enllaç que amplia qüestions del tema 7 i 8 http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/2-lespanya-del-segle- xix/04-catalunya-la-fabrica-despanya-transformacions-agraries-expansio-industrial-i-canvis-socials-al-segle- xix/