2. Fa molt de temps,
prop de la ciutat de
Bremen, hi havia una
masia on tenien un
ASE que des de feia
molts anys els ajudava
en els feines del
camp. Però ara ja s’
havia fet vell i no
podia treballar com
quan era jove.
3. -Me’l vendré perquè ara ja no ens serveix per a res –va
sentir que li deia l’amo a la mestressa.
I l’ase va agafar el camí que duia a la ciutat de Bremen i
se’n va anar.
4. Quan ja havia caminat un bon tros, va sentir un GOS, que es queixava:
-Ai, pobre de mi! El meu amo m’ha fet fora perquè diu que sóc vell i que
només dormo!
-Doncs vine amb mi a Bremen i feram de músics –li va dir l’ase.
5. Al cap d’una estona, l’
ase i el gos van sentir
els miols tristos d’un
GAT:
-Després de caçar
tants ratolins, ara diuen
que sóc vell i em fan
fora de casa!
-Doncs vine amb
nosaltres a Bremen i
farem de músics –li van
dir l’ase i el gos.
6. Ja feia una mica que caminaven tots tres junts quan van sentir:
-Quiquiriquic! Que la meva mestressa té convidats i em vol fer a la
cassola!
-Doncs vine amb nosaltres a Bremen i farem de músics –li van dir l’
ase, el gos i el gat.
7. Ja es feia fosc quan els
QUATRE companys van
veure els llums d’una
casa i van decidir
apropar-s’hi.
Per poder arribar a la
finestra i veure bé què
passava,e s van enfilar
un damunt l’altre:
primer l’ase, el gos a
sobre, damunt seu el
gat i dalt de tot el gall.
8. El gall, des de dalt de tot de la torre, va veure que a dins
hi havia uns LLADREGOTS que estaven a punt de
menjar-se un bon tec, de ben segur robat.
Ben fluixet, ho va explicar als altres i, entre tots, van
pensar com podien fer fora aquells bandits i quedar-s’hi
ells.
9. Tot d’una, els quatre
animals van començar
un concert:
-Mèu, mèu, mèu! –
miolava el gat.
-Ihà, ihà, ihà! –
BRAMAVA l’ase.
-Bub-bub, bub-bub! –
bordava el gos.
Quiquiriquic! –cantava
el gall ben fort.
10. I al mateix temps que cridaven, es van llançar per la finestra cap a
dins de la casa.
Tots alhora com
un sol home.
Allò semblava un
FANTASMA!
11. Els lladregots, en sentir el
terrabastall i veure aquell
espectre mig ase, mig, gat, mig
gos, mig gall, van fugir
esperitats, cames ajudeu-me.
-Auxili! Socors! Ajuda! –
cridaven corrent tant com
podien.
-Aquesta casa està
embruixada! –deia el més
poruc de tots.
12. I des d’aleshores, els quatre amics, es van quedar a viure molt rebé en
aquella casa.
I, de tant en tant, el gall, el gat, el gos i l’ase animen les festes dels pobles
dels voltants de Bremen.
