Pla de convivència i mediacio 2011

PLA DE CONVIVÈNCIA I DE
MEDIACIÓ ESCOLAR.

CEIP Puig d’en Valls.
Revisió aprovada pel Consell Escolar:
29 de juny de 2011.

Pla de convivència i de mediació escolar.

ÍNDEX

0.- INTRODUCCIÓ………………………………………………………………………………… 3

1.- CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE: UBICACIÓ,
ALUMNAT, EQUIP DOCENT, ESPAIS. ………………………………………………………… 4

1.1.- Contexte socioeconòmic i cultural de l’alumnat del centre
1.2.- Característiques del centre,

2.- SITUACIÓ ACTUAL DE LA CONVIVÈNCIA AL CENTRE………………………………….10
2.1.- Valoració de la convivència actual i anàlisi dels conflictes
per part dels alumnes.
per part dels Mestres.
per part dels pares.
2.4.- Protocol d’actuació actual en la convivència del centre.

3.- OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA………………………………………………….. 28

4.- ACCIONS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA. ........................................................................28

5.- NORMES DE CONVIVÈNCIA…………………………………………………………………..34

6.- Actuació en cas d’un accident o denuncia.

7.- Guió per la recepció de les famílies…………………………………………………………………. 52

8.- Pla d’actuació en cas d’absentisme …………………………………………………………………. 53

9.- Assetjament escolar ……………………………………………………………………….... 54

10.- Asstetjament escolar virtual …………………………………………………………………………. 54

11.- COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA. ………………………………………………………………57
Composició
Funcionament
12.- MECANISMES DE DIFUSIÓ, SEGUIMENT I AVALUACIÓ
DEL PLA DE CONVIVÈNCIA. ……………………………………………………………………..58

13.-Documents per informar a les famílies sobre la convivencia …………………………59

MEDIACIÓ:
1.- Introducció ............................................................................ 64
2.- Marc normatiu ...................................................................... 65
3.- Fases de la mediació ........................................................... 68
4.- Equip de mediació ............................................................... 69
5.- Propostes d’activitats per presentar l’equip de mediació.... 70
6.- Exemples de mediació ......................................................... 88
7.- Documents, actes, ............................................................... 93

2


Primer Pla de Convivència elaborat curs 2007-08.
Primera revisió curs 2008-09.
Primera ampliació curs 2010-11.
Redacció adaptada al Decret 121/2010 realitzada en juny de 2011.

INTRODUCCIÓ.
La millora de la convivència en l‟àmbit escolar del CP Puig d‟en Valls ha de ser
una feina en la qual estiguin implicats tots els sectors de la comunitat educativa i
constituir el referent per donar desposta a la complexitat que suposa el treball
docent amb alumnes que no han adquirit suficients hàbits de convivència, de
respecte mutu i de participació responsable en la vida del centre.
El Pla de Convivència té caràcter preventiu i és una eina que ens permet
treballar per a que la convivència sigui una realitat. També intervenir en la
prevenció de la violència amb la transmissió de valors.
No és possible aconseguir un ensenyament de qualitat si no afavorim la
presència de les condicions favorables per que l‟ambient de treball a l‟aula i fora
de l‟aula afavoreixin la transmissió de coneixements i valors. És per tant urgent
corregir les situacions que no contribueixin a aquest objectiu.
Per aconseguir els objectius que es recullen en aquest Pla de Convivència és
imprescindible la col·laboració de tots els sectors de la comunitat educativa i el
desenvolupament d‟activitats que afavoreixin la millora del clima de convivència
escolar i el seguiment tutorial i pedagògic que ens alerti i ajudi a prevenir
conductes que alterin el clima de convivència escolar.
El plantejament de l‟elaboració d‟aquest Pla ha estat en:
- Per a la millora de les relacions.
- Per a facilitar el desenvolupament integral de l‟alumne.
- Per a donar resposta als problemes de convivència.

“Respeto, justicia, solidaridad, cooperación”. Ballester i Calvo 2007.

Un pla per millorar la convivència.
http://die.caib.es/normativa/pdf/2010/2010_12_10_Decret121-2010_BOIB_187_23-12-
2010_estableixdretsideuresdelsalumnesinormesdeconvivenciacentres.pdf

3


1.- CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE: UBICACIÓ, ALUMNAT, EQUIP
DOCENT, ESPAIS.

1.1.- CONTEXTE SOCIOECONÒMIC I CULTURAL DE L’ALUMNAT
DEL CENTRE. ( dades recollides en gener 2007)

1.1.a.- DADES FAMILIARS I DELS ALUMNES.

El centre té un cens de 379 famílies.
L‟enquesta elaborada pel centre l‟han contestat 253 famílies, un 66,8 %.
Les dades que recull l‟enquesta ens permeten conèixer la realitat de les
famílies, la seua situació econòmica i cultural, la seua procedència, l‟opinió que
tenen del centre i de l‟APIMA, i el que pensen sobre la convivència al centre. A
més les propostes de millora per al centre.
Tota la informació recollida es pot contrastar amb l‟enquesta que es va
realitzar als pares durant el curs 1994/95, la qual ens ha servit per realitzar
l‟actual.
Valoració i observació dels resultats

1.- Lloc de naixement.
Els pares han nascut en un 44,7% a Eivissa, 39,5% a altres Comunitats i el 10,3% a
l‟estranger.
Les comunitats on han nascut majoritàriament són: 45% a Andalusia i el 15% a
Catalunya.
Les mares han nascut també majoritàriament a Eivissa, un 53,8 %, el 31,2% a
altres comunitats i el 4,7 % a l‟estranger.
En altres comunitats destaquen el 39,2% que nasqueren a Andalusia i el 24,1% a
Catalunya.
Els/les alumnes han nascut a Eivissa en un 88,1%.
Aquestes dades no han variat significativament respecte l‟anterior enquesta.

2.- Lloc on han residit més temps.

És molt important conèixer aquesta dada i que, contrastant-la amb els resultats de
l‟any 199, la majoria dels pares i mares han residit més temps a Eivissa.
Pares un 79,1%, les mares 83% i el 92,9% els fills
Aquesta dada ha variat. Ara els membres de les famílies porten més temps
visquent a Eivissa.
3.- Dades de les famílies.
 LLOC ON VIUEN: el 61,7% a Puig d‟en Valls, el 21,7% a Eivissa i el
7,9% a Jesús.

4


 MITJÀ DE TRANSPORT PER ANAR A ESCOLA: el 53% ve en cotxe,
el 45,1% ve caminant. El centre té transport escolar.
 PROPIETAT DEL DOMICILI: Vivenda pròpia un 78,7%, de lloguer un
15,4%.
 VESISNS A PROP en tenen un 93,3% de les famílies.
 ELS/LES FILLS/ES CONVIUEN: un 81,8% amb els pares, un 14,6%
amb la mare i el 2% amb el pare. El motiu dels que no conviuen amb els
pares és en un 54,3% per separació dels pares i un 21,7% per divorci.
Aquesta dada ha variat considerablement respecte a l‟anterior
enquesta.
 QUAN NO HI HA ESCOLA ELS/LES FILLS/ES QUEDEN un 45,8%
amb els pares, un 22,9% amb els “güelos” i un 16,2% amb pares i
“güelos”.
 NÚMERO DE FILLS PER FAMÍLIA:
Un 59,6% tenen dos fills/es
Un 21,3% tenen un fill/a
Un 14,6% tenen tres fills/es.
L‟estabilitat familiar i econòmica és la norma general de les famílies. Aquest
aspecte es manté com a l‟enquesta de fa 12 anys.

4.- Situació laboral i cultural de les famílies.

 LABORAL:
o PARES: un 88,9% treballen tot l‟any, un 7,5% de temporada i
un 0,4% està en atur.
o MARES: un 56,5% treballa tot l‟any, un 17,4% ho fa de
temporada, un 20,6% realitza feines domèstiques i un 2,8%
està a l‟atur.

L‟estabilitat laboral de les famílies s‟ha incrementat i la incorporació
de la dona al món del treball ha augmentat considerablement en
aquest darrers anys. L‟atur dels pares/mares ha baixat
considerablement.
La diversitat de feines és molt àmplia i segueixen sent les més
freqüents les dedicades al sector serveis.

 CULTURAL:

o NIVELL D‟ESTUDIS:
Sense estudis: 2,4% dels pares i el 2% de les mares.

5


Estudis Primaris: 49% dels pares i 41,9% de les mares.
Estudis secundaris: 32,8% dels pares i 37,9% de les mares.
Estudis superiors: 12,6% dels pares i 16,2% de les mares.
El nivell d‟estudis també ha millorat, ha baixat el número de
persones sense estudi i ha pujat el de persones amb estudis de
Secundària.
o ON CERCA INFORMACIÓ?:
A les cases hi ha diccionaris, enciclopèdies i llibres de consulta.
El que sorprèn en els resultats és que les famílies, que en un
71,1% utilitzen internet, només el 51,8% el té a casa. També el
67,2% llegeixen els diaris però només el 34% el compra cada
dia.
o LA FEINA DE CASA ES REALITZADA PER:
Les tasques de casa són compartides entre el pare i la mare en
un 51% de les famílies. El 37,9% les fa només la mare i un 7,5%
ajuda el servei domèstic. També aquest apartat ha baixat
considerablement en benefici de la dona.
o LLENGUA PARLADA A CASA HABITUALMENT :
El domini del castellà és clar sobretot en els pares. Un 51,4%
dels pares, un 47% de les mares i un 37,2% dels fills/es tenen
el castellà com a llengua habitual..
El català s‟utilitza habitualment en un 35,6% dels pares, el
39,9% de les mares i el 30,8% dels fills/es.
o NIVELL D‟ENTENIMENT DE LES LLENGÜES OFICIALS:

En aquest apartat s‟ha avançat molt respecte a l‟enquesta del 1994/95
i reflexa un enteniment més alt de les dues llengües oficials.
L‟enteniment de les dues llengües a nivell alt és de 59,3% dels
pares, 57,7% de les mares i el 68 % dels fills.
L‟enteniment alt de només una de les llengües és:
Del català: els pares 12,6%, les mares el 13,8% i els
fills/es el 13,8%
Del castellà: el 20,2% dels pares, el 17,4% de les mares i
el 8,3% dels fills/es.
El domini de les dues llengües oficials no s‟ha assolit, per la qual cosa
s‟ha de seguir treballant per aconseguir –ho.

5.- Relació de les famílies amb el centre.

 L‟OPINIÓ DEL CENTRE és, entre un 95,2% de les famílies,
positiva.

6


 REP SUFICIENT INFORMACIÓ DEL SEU FILL/A opina un
93,3%.
 ESTÀ D‟ACORD AMB LA DISCIPLINA un 89,7%.
 CONEIX LES NORMES DE CONVIVÈNCIA I COM
S‟APLIQUEN un 52,6% de les famílies, en canvi un 71% diu que
són correctes i alguns no les coneixen . Però l‟alarma que un
36,7% no contesti sobre tot la pregunta si les coneix les
normes?. Un 33,2% no contesten sobre si són correctes o no.
Això ens ha de plantejar els mecanismes de difusió del Pla de
Convivència. Ha d‟estar molt especificat.
 VENEN A PARLAR AMB EL/LA TUTOR/A quan ho consideren
oportú el 68,8% de les famílies, quan els criden el 12,3% i el
15,4% habitualment.
 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS. L‟opinió és que n‟hi ha poques,
45,1%, un 35,2% creu que són suficients i un 15% no les coneix.
 L‟APIMA: Un 80,6% pertany a l‟APIMA però només un 27,7%
reconeix assistir a les reunions.

6.- Respecte al treball i l‟estudi de l‟alumne/a.

 HORES D‟ESTUDI DIARI: el 49,4% dedica les necessàries. El
26,1% entre una i una hora i mitja. Destaca que un 4,7% no
dedica cap hora a l‟estudi.
 LES FAMÍLIES REVISSEN EL TREBALL DE L‟ALUMNE: un
67,6% ho fan diàriament i el 26,5% a vegades.
 REALITZACIÓ DEL TREBALL DE L‟ALUMNE un 29,2% ho fa
tot sola, el 56,5% ajuden els pares/mares i només un 4% va a
repàs.
 UTILITZACIÓ DE L‟AGENDA COM A MITJA DE
COMUNICACIÓ AMB EL PROFESSORAT ho fa un 49% de les
famílies.

7.- Temps d‟oci.

7


JOCS
HORES JOCS AL
TELEVISIÓ A ESPORTS LECTURA VIDEOJOCS ORDINADOR ALTRES
SETMANALS CARRER
CASA
CAP 2,8% 3,2 15,4 8,7 14,2 32 28,4 5,5
ENTRE 1 I 2
28,9 29,6 27,7 26,1 39,1 24.1 34 12,6
h.
ENTRE 2 I 3
15,4 13,8 11,9 15,8 13 8,7 6,3 4,3
h.
ENTRE 3 I 4
6,7 7,9 6,3 8,3 7,1 5,5 4,3 2,4
h.
ENTRE 4 I 5
6,7 8,3 6,7 6,3 5,1 3,2 2 0,8
h.
ENTRE 5 I 6
4,3 5,5 3,6 7,5 3,6 0,8 3,2 2
h.
ENTRE 6 I 7
9,1 7,1 4,3 5,5 2,8 0,8 1,2 1,6
h.
ENTRE 7 I 8
7,5 9,1 1,6 5,5 1,2 0,8 0,8
h.
ENTRE 8 I 9
7,1 4,7 3,2 4 1,6 0,8 0,4 1,6
h.
MÉS DE 9 h. 5,9 5,1 2 1,2 4 16,7 0,4 1,6
N / C 5,1 9,5 17,4 11,1 9,1 15,4 19 67,6

Pensam que aquesta pregunta no és fiable i contestaren algunes hores per cada dia.

Dades obtingudes de l‟enquesta realitzada en maig del 2007.

1.1.b.- CARACTERÍSTIQUES DEL PROFESSORAT.

El claustre de professors està format per 32 professors organitzats per
cicles i etapes: Etapa d‟Educació Infantil integrada per 8 professors/es, Etapa
d‟Educació Primària, el primer cicle integrat per 8 professors, segon cicle integrat
per 7 professors i el tercer cicle integrat per 9 professors/es. Cada cicle té un
coordinador que juntament amb el director i la cap d‟estudis, la coordinadora
d‟activitats complementàries, la coordinadora de l‟equip de suport i la coordinadora
lingüística formen la Comissió de Coordinació Pedagògica que és la responsable del
compliment de la PGA i PEC.
El 81,25 % del professorat és definitiu.
El director del centre exerceix aquesta funció des de fa 23 anys, la cap
d‟estudis des de fa 18 i la secretària 10 anys. Aquesta situació ha donat una
estabilitat que ha permès involucrar el centre en molts de projectes i el
compliment de la línia de treball proposada per l‟equip directiu.
El professorat està immers en un procés de formació permanent com a
conseqüència de l‟ús de les noves tecnologies de la comunicació, de ser centre de

8


formació en pràctiques de l‟UIB i desenvolupar projectes europeus com el projecte
Comenius.

1.1.c.- ANÀLISI DEL CONTEXT SOCIOECONÒMIC I CULTURAL
DEL BARRI DE PUIG D‟EN VALLS.

Puig d‟en Valls és un poble dormitori ja que la gran majoria dels seus
habitants treballen en altres municipis, sobre tot a Eivissa que està a dos km.
També hem de reconèixer que la història de la creació del poble de Puig
d‟en Valls està molt lligada a la construcció d‟aquesta escola.
Hi ha dos escoles properes, la de S‟Olivera oberta fa dos cursos, molt
necessària per descongestionar el nostre centre; també n‟hi ha una altra de
propera que pertany a un altre municipi, el CP Blanca Dona, i l‟institut al que estam
adscrits juntament amb el CP Blanca Dona i és l‟IES Sa Blanca Dona.
Al barri també hi ha centre metge, oficines municipals, pistes esportives i una gran
aportació recent, un centre cultural i un auditori ideal per fer celebracions i actes
acadèmics.

1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE.(dades abril 2011)

1.2.a.- CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DEL CENTRE.

El CP Puig d‟en Valls està situat al C/ Ciutat Jardí s/n del poble de Puig d‟en
Valls. Té una superfície del solar de 11.500 m2 i d‟edifici de 2.347 m2. L‟escola
està formada per dos edificis, ambdós situats dins del mateix recinte. L‟edifici A,
inaugurat el 1977 i l‟edifici B, una ampliació de quatre unitats destinades a
educació infantil, realitzada els cursos 97-98 i 99-00.

El col·legi compta amb: 6 aules d‟Educació Infantil, 15 aules de primària, un
taller, un laboratori, aula de música, aula d‟idiomes, aula d‟informàtica, sala d‟usos
múltiples, biblioteca dins de la Xarxa de Biblioteques del Consell d‟Eivissa i
Formentera, sala de professors, secretaria, direcció, sala de material i sala de
l‟APiMA. A l‟exterior hi ha un hivernacle, dues pistes poliesportives, una pista de
terra i un pati per a E. Infantil.
El centre té amplis espais a l‟exterior i zones de jardí i prou arbres que
donen al centre un aspecte relaxant i còmode.
Del que no disposa és de cap espai cobert pels als dies de pluja, ni gimnàs ni
ascensor, i a més, presenta barreres arquitectòniques.

9


L‟edifici actual va ser construït en 1977 per aquesta raó és necessari
realitzar algunes obres d‟adequació, fa dos cursos es van realitzar unes millores
que s‟han de completar amb el canvi de totes les canonades.
Els avantatges de la ubicació del centre són la d‟estar molt integrat en el
barri, és una zona molt tranquil·la i és molt propera a Eivissa ciutat. Aferrat al
centre hi ha un parc infantil que durant els mesos de Primavera i estiu és utilitzat
pels nostres alumnes d‟Educació Infantil.
També hem de reconèixer que la història de la creació de la parròquia de
Puig d‟en Valls està molt lligada a la construcció d‟aquesta escola.
Hi ha dos escoles properes, la de S‟Olivera oberta fa dos cursos, molt
necessària per descongestionar el nostre centre; també n‟hi ha una altra propera
que pertany a un altre municipi, el CP Blanca Dona, i l‟institut al que estam adscrits
juntament amb el CP Blanca Dona: és l‟IES Sa Blanca Dona.
Al barri també hi ha centre metge, oficines municipals, pistes esportives i una gran
aportació recent, un centre cultural amb un auditori ideal per fer celebracions i
actes acadèmics.

(Més informació al Pla d‟autoprotecció escolar del centre. 2001).

1.2.b.- SERVEIS DEL CENTRE.

El centre està obert cada dia, matí i tarda de dilluns a divendres i els
dissabtes de matí, per a les activitats extraescolars (activitats esportives, de
català, de pintura, de psicomotricitat, de conta contes, de teatre, ...) que l‟APiMA i
l‟ajuntament organitzen, a més de la biblioteca pública integrada en la Xarxa de
biblioteques del Consell Insular.
Serveis a les famílies:
- Escola matinera.
- Transport escolar.
- Menjador escolar. (Pendent d‟adjudicació).
- Biblioteca pública.

2.- SITUACIÓ ACTUAL DE LA CONVIVÈNCIA AL CENTRE. (2007-08)

L‟actual tractament de la convivència al centre té un enfocament
constructivista i positiu; les actuacions van encaminades al desenvolupament de
comportaments adequats per a conviure millor i resoldre conflictes a través de la
participació, de la comunicació i la prevenció de problemes de conductes.
S‟han elaborat unes normes que recull el R.R.I. i regulen el funcionament
del centre. A més els principis del PEC marquen el diàleg, el respecte i la

10


comunicació com a vies per a la resolució de conflictes. (RRI pàgines .... i PEC
pàgines ....)
En l‟actualitat el clima de convivència és bo, no hi ha problemes molt greus,
però això no lleva que s‟hagi produït alguna situació greu però molt puntual.

2.1.- VALORACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA ACTUAL I ANÀLISI DELS
CONFLICTES PER PART DELS ALUMNES. (Anàlisi realitzat en gener de
2007).

El centre ha iniciat el procés per l‟elaboració del seu Pla de Convivència i com
a pas previ es va plantejar conèixer la situació sobre la convivència al centre per
tal de millorar-la.
A més de fer un diagnòstic sobre la situació real també s‟ofereix
l‟oportunitat que els alumnes proposin mesures per tal de millorar-la.
Es va considerar oportú que aquesta enquesta fos contestada pels alumnes del
tercer cicle.

ALUMNES MATRICULATS AL CICLE: 145
ALUMNES QUE CONTESTEN L‟ENQUESTA: 139 un 95,8%.

1. Com et dus amb els teus companys/es?
Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant.

2. I amb els professors?
Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant.

3. Quina opinió creus que tenen de tu els teus companys/es?
Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant, però s‟estima oportú ressaltar
que hi ha un 10% d‟alumnes que contesten regular i un 1,5% malament, a pesar de ser baix
és important tenir-ho en compte a l‟hora de reflexionar sobre el Pla de Convivència.
Reforçar l’autoestima i treballar les habilitats socials.

4. Quina opinió creus que tenen de tu els teus professors/es?
Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant, però es considera oportú
ressaltar que hi ha un 17,2% d‟alumnes que contesten regular i un 7,8% malament, a pesar
de ser baix és important tenir-ho en compte a l‟hora de reflexionar sobre el Pla de
Convivència. Reforçar l’autoestima i treballar les habilitats socials.

5. Hi ha diferències a les normes de classe d’uns/es professors/es i altres?
Un 74,8% dels alumnes opinen que hi ha algunes diferències. És important recollir aquesta
opinió que implica tots els professors; s‟han de consensuar decisions puntuals del dia a
dia, s’h de tenir més coordinació.

6. Participen els pares i mares a la vida de l’escola?
Els resultats 51%, algun, i 20%, quasi cap, ens ha de portar a contemplar els mecanismes
per afavorir la participació de les famílies.

11


7. En la seva opinió , quins dels fenòmens i problemes de la següent llista succeeixen dins el
centre.
En aquesta pregunta hem trobat molt alarmant els resultats. S‟ha de reflexionar molt i tenir
en compte que el Pla de Convivència;volem elaborar-lo en positiu i poder arribar a reduir
aquests comportaments que per ara tan arrelats estan. També les habilitats socials han
d‟estar molt presents com una eina per combatre les situacions i en especial a 6è on més
conductes no desitjades es manifesten.

Enfrontament entre els alumnes i els professors :
Està clar que n‟hi ha i en especial al 6è curs, mirant el resultats per nivells.
En general el 43,8% diu que poc, però n‟hi ha, el 22,3% que regula i el 6,5% que molt.

“Paraulotes” a classe.
Els insults i “paraulotes” també s‟han d‟erradicar, en especial a 6è. El 32,3 % utilitzen
algunes “paraulotes”, el 30,9% diu que regular i el 23% que moltes.

Els alumnes s’insulten.
Una altra conducta a treballar, sobre tot en 6è. El 26,6% diu que poc, el 37,4% diu que
regular i el 34,5% que molt.

Els alumnes es barallen.
Una altra conducta, que ja es generalitza més: les baralles. El 31,7% es baralla un poc,
45,3% pensa que hi ha més baralles i el 15,8% que hi ha moltes baralles.

No es respecten les normes.
Una altra conducta a treballar. Els alumnes pensen que hi ha un 31,7% que més o menys
no respecten les normes, un 33,8% que regularment no respecten les normes i un 19,4%
que no respecten les normes mai.

Hi ha grupets que es duen malament.
El 37,4% diu que pocs, el 27,3% que bastants i el 15,8% que n‟hi ha molts. També hem
de tenir-ne en compte aquest resultat i elaborar plans d‟actuació per poder apropar-los.

Hi ha alumnes que no estan integrats i es senten tots sols.
Els resultats d‟aquest apartat no són alarmants però per poc elevat que sigui és
preocupant que el 46% pensi que hi ha algun alumne tot sol, el 13,6% que pensi que hi
ha més alumnes tots sols i el 6,5 % que n‟hi ha molts. És aquest 20%, que després es
confirmarà a un altre apartat d‟alumnes que estan tots sols.

Els alumnes pensen que els professors no els entenen.
El 29,5% manifesta que és un poc cert, el 18,7% que és més general i el 24,5% que els
professors no els entenen mica.

Els alumnes estan desmotivats s’avorreixen.
És alarmant que un 80% s‟avorreixi a la classe, els mestres a més en la seua enquesta es
recollirà que són conscients de que els alumnes s‟avorreixen. Dels alumnes un 25,9%
diu que poc, un 24,4% diu que regular i un 30,2% diu que molt.

8. De les situacions anteriors, quines i de quina manera t’afecten personalment?

12


Les respostes d‟aquesta pregunta no són significatives, primer per què no l‟han contestat
tots, per què un alumne podia donar més d‟una resposta i per què pareixia que no
s‟entenia entre l‟alumnat.
Però els resultats tornen a reflectir una situació insults, alumnes que estan tots sols,
professors que no entenen als alumnes i alumnes desmotivats que s’avorreixen.
També serveix per indicar que aquestes situacions no agradables es produeixen sobre tot
al 6è nivell. (Mirar gràfics).
I per últim per remarcar que hi ha alumnes que pateixen més d‟una aquestes situacions.

9. Què proposaries fer per millorar les relacions entre tots/es?
Tenen valor totes les respostes i s‟accepten per després contemplar-les al Pla de
Convivència.

10. Qui hauria de fer aquestes coses?
Aquesta tampoc l‟han contestat tots.
El 17,2% pensa que han de ser els professors, el 24,5% pensa que els alumnes, el 34,5%
pensa que entre tots, el 4,3% que el director i el 19,5% no contesta..

11. Què creus que has de fer tu mateix/a per millorar les relacions entre tots/es?
Tenen valor totes les respostes i s‟accepten per després contemplar-les al Pla de
Convivència.

CONFLICTES PER PART DELS MESTRES.
A més de fer un diagnòstic sobre la situació real també s‟ofereix
l‟oportunitat de que el professorat proposi mesures per tal de millorar-la.

Els nostres alumnes han d‟aprendre a RESOLDRE CONFLICTES de forma
dialogada i democràtica, tractant d‟evitar fenòmens indesitjables de VIOLÈNCIA
ESCOLAR, n‟és responsabilitat de tota la comunitat educativa.

MESTRES QUE FORMEN PART DEL CLAUSTRE: 32
MESTRES QUE CONTESTEN L‟ENQUESTA: 21 que representen el 65,6%
del claustre.

L‟enquesta reflecteix el bon clima que hi ha entre el professorat així com la
feina feta durant els darrers anys que ha servit per marcar les línies generals a
seguir.
De totes formes és important sabre que dels resultants alarmants entre els
alumnes en té coneixement el professorat, inclús en alguns casos reconeix la
situació. El nostre Pla de Convivència ha de servir també per facilitar i canviar
aquesta visió tan conformista i fer més participatiu el professorat a l‟hora de
motivar i entendre l‟alumnat.

1. Com diries que et dus amb els teus companys/es?

13


Bé: 95,2% Normal: 4,8%

2. I amb els/les teus/ves alumnes?
Bé: 90,5% Normal: 9,5%

3. Com creus que et perceben els teus companys/es? Quina visió creus que
tenen tu?
 Molt positiva 33,3%
 Ni bona ni dolenta 66,7%
4. I els teus alumnes?
 Molt positiva 52,4%
 Ni bona ni dolenta 47,6%

5. Creus que hi ha diferències entre les teues normes de classe i les d’altres
professors/es?
Algunes, poc importants 85,7% Cap 9,5%
Aquest resultat ens confirma el que els alumnes diuen, que hi ha diferències,
és per aquesta raó que la coordinació entre el professorat s’ha d’ aprofundir més cada
dia en els petits detalls, ja que els trets generals del centre sí que estan molt
consensuats.

6. Com és la teva relació amb les famílies dels teus alumnes?
Molt bona: 14,3% Bona: 71,4% Regular: 4,8% Inexistent: 9,5%
Els professors que contesten inexistent no són tutors ni d’àrea ni de
grup.

7. En quina mesura creus que les famílies han de participar en la
convivència de l’escola?
 Mitjançant l’APIMA 66,7%
 Atenció als resultats acadèmics. 66,7%
 Si el seu fill va malament 47,6%
 Mitjançant activitats complementàries 47,6%
 Amb els plans de convivència. 66,7%
 Si són cridats/citats. 76,2%

El professorat ha ampliat aquesta pregunta aportant altres situacions:
- Tenint comunicació permanent amb el centre.
- .En tots els aspectes.
- Les famílies han de ser part de l’escola.
- Col·laborant amb l’escola.
- Respectant les normes del centre.
- Sempre que es consideri oportú.

8. En la seva opinió , quins dels fenòmens i problemes de la següent llista
succeeixen dins el centre.

Res Poc Regular Molt No/C
% % % % %
Enfrontament entre els alumnes i els professors 23,8 57,1 9,5 9,5

14


“Paraulotes” a classe 9,5 42,8 33,3 14,3
Els alumnes s’insulten 28,6 47,6 19 4,8
Els alumnes es barallen 4,8 38,1 38,1 19
No es respecten les normes 4,8 38,1 42,8 9,5 4,8
Hi ha grupets que es duen malament 4,8 61,9 14,3 9,5 9,5
Hi ha alumnes que no estan integrats i es senten 4,8 76,2 14,3 4,8
tots sols
Els alumnes pensen que els professors no els 19 42,8 28,6 9,5
entenen
Els alumnes estan desmotivats i s’avorreixen 14,3 42,8 23,8 14,3 4,8

Els mestres coincideixen amb els alumnes en les situacions problemàtiques.
Els mestres hem de reflexionar en l’elaboració del Pla de Convivència ; aquestes
conductes s’han de reduir i ens hem d’implicar.

9. De les situacions anteriors quines i de quina manera t’afecten personalment?
Aquesta pregunta recull el que normalment distorsiona el bon funcionament de
la classe i del centre. Als professors els afecta que els alumnes s’insultin, es barallin,
es diguen paraulotes, que s’entin que no els entenen. Tot això influeix en la dinàmica
de la classe i crea malestar entre professorat. Es manifesta en les reunions de cicle,
en els claustres i en les reunions informals del temps d’esbarjo.

10. Quines propostes o activitats suggeriries que es realiltzacin a l’escola per
millorar les relacions entre tots/es?

Es recullen totes per a poder incloure-les al Pla de Convvivència.

Els pares s’han d’involucrar.
Potenciar la tutoria al pati.
Més tutoria.
Més activitats conjuntes.
Tallers fets pels pares.
Activitats lúdiques.
Tallers, activitats entre mestres, pares i alumnes.
Activitats col·laboratives.
Parlar amb els alumnes quan tenen problemes.
Dinàmiques de grup.
Motivar els alumnes.
Jornades de convivència .
Xerrades als pares.
Jocs entre cursos.
Cursos de formació al centre.
Filosofia 3/18.
Projecte d’habilitats socials .

11. Qui les duria a terme?
Professors: 14,3 5%
Equip de suport i tutor: 9,5%
Professorat i pares 4,8%
Professors i alumnes 9,5%
Professorat, pare i alumnes: 28,6%
No contesten: 33,3%

12. En quines activitats t’involucraries tu personalment?

15


Es recullen totes per a poder-les incloure-les en el Pla de Convivència.

Depèn de l’activitat i el temps.
En les que pugui ajudar.
Manualitats i balls.
Xerrades amb els alumnes.
Les necessàries per millorar el comportament dels alumnes.
A les meves classes i les reunions amb els mestres.
Quan tengui algun problema amb els alumnes.

CONFLICTES PER PART DELS PARES.
 L‟OPINIÓ DEL CENTRE és positiva entre un 95,2% de les famílies.

 OPINA QUEREP SUFICIENT INFORMACIÓ DEL SEU FILL/A un 93,3%.

 Un 89,7% ESTÀ D‟ACORD AMB LA DISCIPLINA.

 CONEIX LES NORMES DE CONVIVÈNCIA I COM S‟APLIQUEN un 52,6%
de les famílies, en canvi un 71% diu que són correctes i alguns no les coneixen .
Però és preocupant que un 36,7% no contesti sobre tot la pregunta si les coneix
les normes?. Un 33,2% no contesten sobre si són correctes o no. Això ens ha de
plantejar que els mecanismes de difusió del Pla de Convivència han d‟estar molt
especificats.

 VENEN A PARLAR AMB EL/LA TUTOR/A quan ho consideren oportú el
68,8% de les famílies, quan els criden el 12,3% i el 15,4% habitualment.

 OPINIÓ SOBRE ALGUNS PROBLEMES SEGÜENTS:

Res Poc Regular Molt N/
% % % % C
Enfrontament entre els alumnes i els 22,9
45,8 22,1 7,9 1,2
professors
“Paraulotes” a classe 21,7 30,4 19 8,3 20,6
Els alumnes s’insulten 18,6 35,2 15,8 11,1 19,3
Els alumnes es barallen 15,8 37,9 19,4 7,5 19,4
No es respecten les normes 19 29,2 20,9 10,7 20,2
Hi ha grupets que es duen malament 22,5 33,6 14,6 4,3 24,9
Hi ha alumnes que no estan integrats i es
38,7 19,4 12,3 2,8 26,9
senten tots sols
Els alumnes pensen que els professors no els 21,7
33,2 25,7 13 6,3
entenen
Els alumnes estan desmotivats s’avorreixen 36,4 27,3 13,8 4,3 18,2
En aquesta taula coincideixen alumnes, mestres i famílies; les reflexions de com
erradicar aquestes situacions les hem de fer en conjunt i s‟ha de consensuar un pla d‟actuació
concret.

16


3.- OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA.

1.- Aconseguir La integració de tot l‟alumnat sense discriminació per
raó de raça, religió, sexe o edat.
2.- Fomentar la implicació de les famílie
3.- Millorar les relacions entre tots els membres de la comunitat
educativa.
4.- Preveure conflictes.

Decret 121 de desembre de 2010.
Entre d‟altres, han de preveure:
a) Aconseguir la integració efectiva de tots els membres de la comunitat educativa.
b) Promoure la participació dels alumnes i de les famílies.
c) Impulsar les relacions positives entre els membres de la comunitat educativa.
d) Prevenir els conflictes i, si se‟n produeixen, facilitar-ne la gestió positiva.
e) Prevenir la violència per raó de gènere i l‟assetjament sexual.

4.- ACCIONS QUE ES REALITZEN AL CENTRE EN
Les experiències i accions que es desenvolupen al centre per afavorir la
convivència són:
Accions que es realitzaven abans del Pla de convivència, del curs
2007-08.

17


EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Accions que es realitzaven abans del Pla de convivència, del curs 2007-08.

ACCIÓ TIPUS DESTINATA OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS
RIS
Pla d‟acolliment Organitzatiu professors Propiciar una ràpida Rebuda per part Reunió i Equip directiu. Quan arriba el Documents del
del professorat integració. del director. entrevista professor centre
Afavorir un clima de Acompanyar i
confiança i mostrar les
col·laboració. Per a instal·lacions.
un millor Facilitació de la
desenvolupament de documentació
l‟activitat docent. necessària.
Difusió de les Organitzatiu Professors Millorar Entregar una Reunió de cicles Cap d‟estudis i El mes de setembre RRI
normes del l‟organització i còpia del RRI a coordinadors de PEC
centre RRI i l‟aplicació de les cada cicle Instruccions
PEC normes i línia del coordinador i anuals de la
centre. llegir-la al cicle. Conselleria.
Difusió dels Preventiu Alumnes Conscienciar Difusió en les Sessions de Tutors i cap Mes de setembre i Rd de drets i
drets i deures l‟alumnat dels sessions de tutoria. d‟estudis quan arribi un alumne deures dels
dels alumnes. beneficis de tutoria del mes Explicar als nou alumnes, RRI,
respectar les de setembre. alumnes nous. Pla d‟acció
normes de Comentar en les tutorial
convivència. Juntes de
Consensuar unes Delegats.
normes de classe

18


RIS
Pla d‟acollida Preventiu Alumnes Informar als Recepció per Acompanyar-lo a Equip directiu. Primera setmana de Pla d‟acolliment
dels alumnes de alumnes nous sobre l‟equip directiu i l‟aula, presentar Tutors. la seua incorporació. del centre.
nou ingrés el funcionament pels tutors. als companys Equips de suport. RRI
general. També per EOEP
l‟equip de suport
en cas de
necessitar
compensació
lingüística
Disseny Organitzatiu Cicles Proposar activitats Comunicar la Reunions de Professors, Tot el curs Pla d‟acció
d‟activitats i preventiu de tutoria motiva- proposta cicle per coordinadors de tutorial.
complementàries dores integracionals, d‟activitats a la presentar-les. cicle i cap Materials
de tutoria per interrelacionades i CCP per Reunions amb d‟estudis elaborats per
millorar el clima que millorin la convi- incloure-les a la l‟equip de l‟equip de
de convivència vencia dels alumnes. PGA. suport. suport.
Difusió de les Preventiu Pares/mares Millorar la Comunicació de Comunicació oral Tutors Setembre. RRi
normes del col·laboració i la les normes i el i escrita de les Després de cada Pla d‟acció
centre RRI i implicació de les funcionament en reunions. avaluació tutorial.
PEC i del famílies gran grup. Facilitar tota la Guió de reunió
funcionament Reunió individual informació. amb les
del centre amb les famílies famílies inclòs
després de al PAT.
l‟avaluació i/o
sempre que sigui
necessari.

19


RIS
Relació amb Preventiu Equips Oferir la informació Reunions dels Reunions Equips directius. Tercer trimestre Informes
l‟IES adscrit directius dels sobre els alumnes equips dels professors. Equips de suport d‟aprenentatge.
diferents per que s‟adoptin les diferents Desplaçaments i PAT
centres. mesures necessàries centres. visites entre els
Professors per evitar situacions Visita d‟antics centres.
de 6è i 1r conflictives. alumnes de l‟IES
cicle d‟ESO Facilitar als alumnes al centre per
la incorporació a presentar el nou
l‟IES. centre.
Visita dels grups
al nou centre
per realitzar el
primer contacte.
Omplir els
informes
d‟aprenentatge
de cada alumne.

Programa Preventiu Alumnes Millorar la Les proposades Programa de Tutors. Tot el curs Tots els
d‟habilitats convivència del al Pla d‟Atenció Manuel Segura i Equip de suport necessaris
socials centre. a la diversitat el que es segons el
del centre realitza a programa.
Educació
Infantil

20


RIS
Pla d‟acció Preventiu Alumnes, Facilitar la bona Programació Planificació de la Tutors Tot el curs PAT.
tutorial. famílies, integració i d‟activitats amb: tutoria.
professors orientació escolar. Les famílies. Seguir les
Ser mediadors en les Els mestres. pautes del PAt.
relacions del centre El grup Seguir el pla
i les famílies i d‟alumnes. d‟actuació del
l‟entorn. L‟alumne/a. professors/a.
Foment de les Organitzatiu Professors/es Millorar el clima de Dinars de Participar en les Equip de Tot el curs Els necessaris.
relacions entre treball i convivència principi i final reunions i professors.
el professorat del professorat. de curs. activitats Equip directiu.
Incentivar resoldre Dinars
conflictes de forma trimestrals.
amistosa i dialogada. Compartir en la
sala de
professors.
Col·laboració en
les activitats
complementàries
del centre
Pla d‟actuació en Intervenció Alumnes/famí Actuar de forma Les proposades Diàleg, Cap d‟estudis i Tot el curs RRi.
la correcció de lies equilibrada i al RRI intervenció i tutors Pla de
les conductes proporcional. mediació convivència
contràries a les Complir el RRI.
normes de
convivència

21


RIS
Pla d‟actuació en Intervenció Alumnes/famí Detectar els casos Recollir les Seguiment a Cap d‟estudis i Tot el curs Aplicar el
el cas lies d‟abentisme el més faltes través de les tutors protocol del Pla
d‟absentisme. prompte possible. d‟assistència. reunions amb de Convivència.
Ajudar a que la Entrevistes amb l‟equip de suport
situació es les famílies. i el cicle.
normalitzi. Comunicació al
cap d‟estudis.
Comunicació a
l‟assistent social
de l‟EOEP.
Pla d‟actuació en Intervenció Professors/es Identificar i Elaborar els Seguiment a Cap d‟estudis i Tot el curs Aplicar el
els casos detectar els casos. indicadors per través d eles tutors protocol del Pla
d‟assetjament Aplicar el protocol part de l‟equip reunions amb de Convivència.
escolar. d‟actuació del Pla de directiu i l‟equip de suport
Convivència difondre‟ls i el cicle.
indicadors entre
els professors.
Difondre el pla
d‟actuació.

22


RIS
Participació en Preventiu Alumnes, Apropar els Xerrades. Participativa Coordinadora Tot el curs. Els necessaris.
les festes del famílies i alumnes al seu Concerts. activitats Festes de Puig d‟en
barri professors. entorn. Exposicions. complementàries. Valls.
Aprofitar les Representacions Coordinadors de Festes de Nadal
instal·lacions del teatrals. cicle.
poble. Trobades. CCP.
Fomentar les Jornades de
relacions entre convivència.
l‟escola i el poble. Activitats
Fomentar el esportives.
respecte . Activitrats
multiculturals
Activitats Preventiu Alumnes i Fomentar el Jornades Participativa Coordinadora Tot el curs. Les
complementàries famílies respecte. esportives. activitats necessàries.
multiculturals Fomentar la Tallers. complementàries. Pla d‟acolliment
convivència. Jornades al CCP. lingüístic
centre.
Recollida Preventiu Alumnes Atendre les Reunió de tutoria Reunions, Professors i cap Cada trimestre Reunions
d‟informació necessitats dels en grup. entrevistes i d‟estudis programades.
dels alumnes. alumnes. Juntes delegats enquestes. PAT.
Detectar Informe individual
conflictes. d‟alumnes.
Reunions amb
l‟equip de suport.
Juntes d‟avaluació.

23


EDUCACIÓ INFANTIL .
Accions que es realitzaven abans del Pla de convivència, del curs 2007-08.
ACCIÓ TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS
Presentació Organitzatiu Alumnes Conèixer Presentació A l‟assemblea Tutor/a 1r trimestre Imatges
de les Preventiu les normes periòdica de les diària Contes
normes de de classe i normes bàsiques Cançons
classe la seva amb ajuda de
utilitat suport visual
Participació Participatiu Pares i mares Fomentar Visita dels Cada setmana es Tutor/a Normalment a partir P.A
de pares i la pares i/o mares rep la visita del 2n trimestre
mares participació dels alumnes a d‟una família que
de les la classe per parla abans amb
famílies realitzar una la mestra per
activitat i organitzar
compartir un dia l‟activitat
d‟escola amb els
seus fills
Protagonista Participatiu Alumnes Propiciar la Per torn, cada El tutor/a Tutor/a Normalment a partir P.A
adquisició alumne serà uns Organitza les del 2n trimestre
de la seva dies el/la activitats i
identitat protagonista. ajuda al
individual Les activitats protagonista a
són variades: fer que aquestos
Portar alguna dies siguin
cosa personal de especials per
casa,explicar les l‟alumne
seves coses
preferides (
color,aliment,joc
…) etc

24


Assemblea Participatiu Alumnes Fomentar Conversa sobre A l‟assemblea Tutor/a Tot el curs P.A
Organitzatiu la conversa els conflictes diària parlam
Preventiu i el diàleg dels problemes
com a eina Dramatització que van sorgint i
per de situacions miram de trobar
resoldre conflictives una solució
conflictes entre tots.
Establiment
conjunt de
normes i
solucions
Tutoria Participatiu Alumnes Augmentar Davant un Oferiment de Tutor/a Permanentment P.A
la seva problema: models
autonomia 1.Stop d‟actuació
a l‟hora de 2.Pensar en una
resoldre solució
problemes 3.Actuar
Intercanvi Participatiu Alumnes Fomentar Un dia per Explicació de les Tutor/a A programar P.A.
d‟aula la setmana els normes per fer
convivència alumnes poden el canvi i ajuda
entre els anar a la classe per millorar la
alumnes dels companys a Comunicació i
l‟hora de racons enfortir les
relacions
socials…
Activitats Participatiu Alumnes Fomentar Tallers , jocs Participació Tutor/a A programar P.A
conjuntes la Danses,audicions d‟alumnes de
convivència ….. diferents nivells
entre tots
els alumnes
d´E.I. 25


26


Accions que es realitzaven des de que es va aprovar el Pla de convivència, curs 2007-08.

Concreció Preventiu i Professors Consensuar la Actuar en equip Promoure i Coordinadors i Principi de curs. RRI.
en organitzatiu normativa i la per evitar planificar cap d‟estudis. Tot el curs ROF.
l‟aplicació forma d‟actuació. contradiccions. activitats. APIMA. Pla de
de les Establir Col·laboració des Discussió per Famílies. convivència
normes. coherència de l‟APIMA amb arribar a normes
d‟actuació i el quiosc clares i
expressió amb consensuades
les intencions
educatives
estipulades.
Establir
coherència entre
l‟actuació
demanada a
l‟alumnat i la
pròpia.
La ma dels Preventiu Alumnes Buscar/planificar Presentar Desenvolupar una Tutors Tot el curs Materal de
drets i activitats activitat en activitat tutorial tutoria
deures. motivadores, tutoria. planificada. elaborat per
integradores i Donar eines a l‟equip de
(*) socialment l‟alumnat per l?EOEP
valorades. elevar les seues
Establir normes competències i
lligades a drets i capacitats.
deures i no a
compliments.

27


Material de Preventiu Alumnes Buscar/planificar Presentar Desenvolupar una Equip de suport Tot el curs Material de
tutoria activitats activitats al activitat tutorial l‟aula de
elaborat motivadores, professorat. planificada. suport
per l‟equip integradores i Col·laborar en el
de suport socialment desenvolupament
valorades. d‟aquestes.
Facilitar a Proporcionar el
l‟alumnat un material a tota
ambient la comunitat.
favorable per a
l‟aprenentatge i
la interacció
social.
Bústia de Preventiu. Alumnes Promoure la Col·laborar i Cap d‟estudis. Tot el curs
convivència Participatiu. convivència crear vehicles Delegats
dels Buscar elements de comunicació
alumnes. mediadors en els
conflictes.
Bústia de Preventiu. Famílies Integrar les Col·laborar i Tothom ha de tenir Cap d‟estudis. Tot el curs
convivència Participatiu. famílies en el crear vehicles una presència en APIMA
del les debat quotidià. de comunicació positiu al centre.
famílies. Tenir en compte
tota la comunitat

28


Carnet de Preventiu. Alumnes Tractar el Fer respectar Compliment de les Tutors Tot el curs RRI .
convivència. Intervenció conflicte. les normes normes. Pla de
Establir vies de establertes. Establir normes i convivència.
negociació a Desenvolupar les pactes.
l‟hora de habilitats Potenciar les
resoldre els socials. situacions que
conflictes i possibilitin
aprendre d‟ells. activitats
d‟autoaprenentatge
i autonomia moral
Jornada de Preventiu. Tota la Promoure la Equip directiu i Festes del poble. Recursos
convivència. Participatiu. comunitat convivència i Junta directiva humans i
educativa interconnexió de de l‟APIMA materials
les persones. Comissió de del centre i
Facilitar un convivència solicitats a
ambient Ajuntament l‟ajuntament.
favorable per a
l‟aprenentatge i
la interacció
social.

29


Curs de Famílies Promoure la Fer de Comunicació. Comissió de
mediadors convivència i mediador. Mediació. convivència.
de interconnexió de Ajudar quan Famílies.
conflictes les persones. sigui necessari i Ajuntament
per a Preventiu. Integrar-se en la en el moment
famílies Organitzatiu comunitat. oportú, en la
Curs de Professors Actuar en equip quantitat i la Comissió de
mediadors Establir de qualitat que convivència.
de forma habitual calguin. Professors.
conflictes espais i vies de Ajuntament.
per a negociació i fer
professors. partícips tots en
Curs de Alumnes la resolució de Comissió de
mediadors conflictes. convivència.
de Resoldre Famílies.
conflictes conflictes en Ajuntament
per a positiu.
alumnes.

30


Participació Preventiu. Famílies Promoure la Activitats dins Tutors Tot el curs Pla d‟acció
dels pares Participatiu convivència i l‟horari lectiu: tutorial
a les interconnexió de protagonistes,
tutories. les persones. acompanyar en
Integrar-se en la les sortides etc.
comunitat. Xerrada pels
alumnes del 3r
cicle sobre
prevenció i
drogadicció a
càrrec de Mª
José Vidal, mare
de l‟APIMA.
Cançons i Preventiu. Tutors. Promoure
dances Participatiu Alumnes activitats entre
d‟arreu del grups Cap d‟estudis. Tot el curs PGA.
món per a Promoure Coordinadora Pla de
la campanyes de d‟activitats convivència.
convivència. principis de complementàries. PAT
Junts per Preventiu. Tutors . tolerància, de Professora de
la Participatiu. Alumnes intercomunicació, música.
convivència. de respecte, de
Elaboració valors, ...
d‟un CD o
DVD

31


Els carnets de convivència és una eina molt eficaç al centre. Cada cicle a principi de curs consensuarà la seua aplicació.

Al tercer cicle es va acordar no recuperar punts, després de tants d’anys d’aplicació ha de tenir molta més repercusió portar-se bé.

Els especialistes es duran els carnets a les seues classes.

En cada Junta d’avaluació s’avaluarà el rendiment i la convivència i s’informarà al Consell Escolar i claustre.

32

5.- NORMES DE CONVIVÈNCIA.

5.1.-GENERALS DEL CENTRE

Incloses al RRI del centre modificat en juny de 2011

5.2.-.REGULACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA:
“És deure fonamental de tots els membres de la comunitat
educativa crear activament un clima de convivència i eficàcia
educativa en un procés obert en el qual, amb un màxim de
llibertat i un mínim de coacció, prevalgui l‟autorresponsabilitat i
el compromís mutu de respectar i garantir els drets dels
altres. Així, serà preocupació de tots i cada un dels membres
de la comunitat educativa resoldre els problemes de
convivència en un ambient de diàleg i debat, procurant arribar a
solucions que facin innecessària la correcció.
Es consideren incompliments de les normes de convivència les
conductes que atentin contra les pautes generals i bàsiques de
la convivència. Podran corregir-se els actes contraris a les
normes de convivència del centre realitzats pels alumnes en el
recinte escolar o durant la realització d‟activitats
complementàries i extraescolars. Igualment, podran corregir-
se les actuacions de l‟alumne que, encara que realitzades fora
del recinte escolar, estiguin motivades o directament
relacionades amb la vida escolar i afectin als seus companys o a
altres membres de la comunitat educativa.

- Tots els integrants de la comunitat educativa estan
obligats al reconeixement i respecte dels drets de tots
els seus membres segons les disposicions legals vigents.
- Es procurarà no elevar el to de veu a l‟interior del
centre, i s‟evitaran els jocs, les carreres i qualsevol altre
actitud que molesti als altres.
- Sempre es procurarà el diàleg directe i respectuós i no
el menyspreu ni les males maneres.

5.3.- DRETS I DEURES DELS ALUMNES.
TÍTOL II
DRETS I DEURES DELS ALUMNES
Capítol I
Principis generals
Article 6. Principis generals


1. Tots els alumnes tenen els mateixos drets i deures, sens perjudici que l‟exercici i el
compliment d‟aquests s‟adeqüin a l‟edat i a les característiques dels ensenyaments que
cursin.
2. La comunitat educativa ha de respectar els drets dels alumnes.
3. L‟exercici dels drets per part dels alumnes implica el reconeixement i el respecte dels
drets de tots els membres de la comunitat educativa.
Capítol II
Drets dels alumnes
Article 7. Dret a una formació integral
1. Els alumnes tenen dret a rebre una formació que asseguri el ple desenvolupament de
la personalitat. La formació dels alumnes ha de comprendre:
a) El respecte dels drets i les llibertats fonamentals, en l‟exercici de la tolerància i de la
llibertat, dins els principis democràtics de convivència.
b) El coneixement de l‟entorn social i cultural, en particular de la llengua, la cultura i la
realitat social de les Illes Balears, i el respecte i la contribució a la millora de l‟entorn
natural i del patrimoni cultural.
c) L‟adquisició d‟habilitats intel·lectuals, de tècniques de treball, d‟hàbits socials i de
coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i artístics i d‟ús de les
ecnologies de la informació i de la comunicació.
d) L‟educació emocional que els capaciti per desenvolupar relacions harmòniques amb
ells mateixos i amb els altres.
e) La capacitació per a l‟exercici d‟activitats intel·lectuals i professionals.
f) La formació religiosa i moral d‟acord amb les seves conviccions o, en el cas
d‟alumnes menors d‟edat, les dels seus pares o persones en qui recau l‟exercici de la
tutela, dins el marc legalment establert.
g) La formació en coeducació i en igualtat entre ambdós sexes per prevenir la
discriminació i la violència de gènere.
h) El respecte envers la pluralitat lingüística i cultural.
i) La formació per a la pau, la cooperació, la participació i la solidaritat entre els pobles.
j) L‟educació que asseguri la protecció de la salut i el desenvolupament de les capacitats
físiques.
2. Els centres docents, per organitzar la jornada de treball escolar, han de prendre en
consideració l‟edat i els interessos dels alumnes i planificar de forma equilibrada les
activitats lectives, complementàries i extraescolars, d‟acord amb els criteris pedagògics
aprovats pel claustre de professors.
3. Els alumnes tenen dret a un ambient de treball que afavoreixi l‟aprofitament de
l‟activitat programada.
4. La Conselleria d‟Educació i Cultura i els òrgans de govern dels centres educatius han
de garantir el dret dels alumnes a un ensenyament de qualitat.
Article 8
Dret a la no-discriminació i a la igualtat d’oportunitats
1. Els alumnes no poden ser discriminats per raó de naixement, sexe, capacitat
econòmica o nivell social, així com per discapacitats físiques, sensorials o psíquiques, o
qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
2. La Conselleria d‟Educació i Cultura ha de promoure polítiques educatives
d‟integració i de compensació de situacions de desavantatge social i personal, amb la
implicació d‟altres institucions i organismes públics.
3. Els centres han de desenvolupar iniciatives que evitin la discriminación dels alumnes
i els plans de convivència escolar han de garantir la plena integración de tots els
alumnes del centre. La Conselleria d‟Educació i Cultura ha de garantir aquest dret
mitjançant l‟adjudicació dels recursos necessaris a cada centre.

34


4. Els alumnes tenen dret a rebre els suports necessaris per compensar les carències i els
desavantatges de tipus personal, familiar, econòmic, social i cultural que els impedeixin
o dificultin l‟accés i la permanència al sistema educatiu. L‟Administració ha de vetllar
perquè els alumnes rebin aquests suports.
5. Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu han de ser atesos d‟acord
amb les seves necessitats al centre docent on estiguin matriculats, amb els recursos
ordinaris i específics del centre.
6. Els alumnes tenen dret a la protecció social, en l‟àmbit educatiu, en els casos
d‟infortuni familiar o accident.
7. Els alumnes tenen dret a gaudir d‟unes condicions adequades que els facilitin poder
continuar els estudis que cursin i finalitzar-los.
Article 9. Dret a la valoració objectiva del rendiment escolar
1. Els alumnes tenen dret que el seu rendiment escolar sigui avaluat amb plena
objectivitat.
2. Els centres docents han de fer públics els criteris i els procediments d‟avaluació i de
qualificació de les assignatures, àrees o mòduls impartits, així com els criteris de
promoció i titulació dels alumnes. Correspon a l‟equip directiu de cada centre garantir i
assegurar la publicitat d‟aquests criteris.
3. Els alumnes o, si són menors d‟edat, els seus pares o tutors tenen dret a accedir als
treballs, les proves, els exercicis i altres informacions que tenguin incidència en
l‟avaluació de les distintes matèries, i a rebre una explicació raonada de la qualificació.
4. El professor tutor i la resta de professors han de mantenir una relació fluida amb els
alumnes i, si són menors d‟edat, els seus pares o tutors pel que fa a les valoracions sobre
l‟aprofitament acadèmic i la marxa del seu procés d‟aprenentatge ,així com pel que fa a
les decisions que s‟adoptin com a resultat d‟aquest procés.
5. Els alumnes o, si són menors d‟edat, els seus pares o tutors poden reclamar per escrit
contra les decisions i qualificacions, d‟acord amb el procediment establert per la
Conselleria d‟Educació i Cultura. Aquest procediment preveu la reclamació davant el
director del centre. Si el desacord persisteix, contra la decisió del director del centre es
pot interposar un recurs d‟alçada davant la Direcció General de Planificació i Centres.
En aquest darrer supòsit, la resolució que es dicti, amb l‟informe previ del Departament
d‟Inspecció Educativa, posa fi a la via administrativa.
6. La reclamació prevista en el paràgraf anterior s‟ha de fonamentar en alguna de les
causes següents:
a) Inadequació del procés d‟avaluació o d‟algun dels elements que en formen part en
relació amb els objectius o els continguts de l‟àrea, l‟assignatura o el mòdul sotmès a
avaluació.
b) Aplicació incorrecta dels criteris d‟avaluació i qualificació establerts.
Article 10- Dret a l’orientació educativa i professional
1. Els alumnes tenen dret a rebre l‟orientació educativa i professional adecuada per
aconseguir el màxim desenvolupament personal, social i professional, segons les seves
capacitats, aptituds i aspiracions i els seus interessos.
2. L‟orientació professional s‟ha de basar únicament en les capacitats, les aptituds, les
aspiracions i els interessos dels alumnes, i ha d‟excloure tota diferenciación per raó de
sexe o qualsevol altre tipus de discriminació.
Article 11. Dret al respecte de les pròpies conviccions
1. Els alumnes tenen dret a la llibertat de consciència i al respecte de les seves
conviccions polítiques, religioses i morals.
2. Els alumnes o, si són menors d‟edat, els seus pares o tutors tenen dret a rebre
informació prèvia i completa sobre el projecte educatiu del centre o, si és el cas, sobre el
caràcter propi del centre.

35


3. Els alumnes o, si són menors d‟edat, els seus representants legals tenen
dret a elegir la formació religiosa que estigui d‟acord amb les seves creences.
Article 12. Dret a la identitat, la integritat, la intimitat i la dignitat personals
1. Els alumnes tenen dret que es respecti la identitat, la integritat, la intimitat i la
dignitat personals, així com a la protecció contra tota agressió física o moral.
2. Els alumnes tenen dret a dur a terme la seva activitat acadèmica en condicions de
seguretat i higiene.
3. Els centres docents estan obligats a guardar reserva de la informació de què disposin
sobre les circumstàncies personals i familiars dels alumnes, de conformitat amb la
normativa vigent en matèria de protecció de dades personals, sens perjudici de
comunicar a l‟autoritat competent tots els fets, les circumstàncies o les situacions que
puguin implicar maltractaments o qualsevol altre incompliment dels deures establerts
per les lleis de protecció del menor.
Article 13. Dret a la informació i a la llibertat d’expressió
1. Els alumnes tenen dret que el centre els informi de tot allò que els afecti.
2. Els alumnes tenen dret a rebre informació dels representants del Condell escolar del
centre, d‟acord amb el que estableix l‟article 15.3.c d‟aquest Decret.
3. Els alumnes tenen dret a manifestar les seves opinions, individualmente i
col·lectivament, amb respecte als drets de la comunitat educativa i de les institucions.
Article 14. Dret a la manifestació col·lectiva de discrepàncies
1. Els alumnes tenen dret a manifestar les seves discrepàncies respecte deles decisions
educatives que els afectin. Quan la discrepància tengui caràctercol·lectiu, aquesta s‟ha
d‟exposar a través dels representants dels alumnes en laforma que determini el
reglament d‟organització i funcionament del centre.
2. En el cas que la discrepància a què es refereix l‟apartat anterior es concretien una
proposta d‟inassistència a classe, aquesta no es considerarà com aconducta contrària a
les normes de convivència sempre que s‟ajusti al procedimentsegüent:
a) Han de presentar la proposta alumnes que cursin tercer o quart curs d‟educació
secundària obligatòria o alumnes de batxillerat, formació professional o ensenyaments
de règim especial.
b) La proposta ha d‟estar motivada en discrepàncies respecte de decisionsde caràcter
educatiu.
c) La junta de delegats ha de presentar la proposta per escrit davant la direcció del
centre.
d) La proposta s‟ha de presentar amb una antelació mínima de deu diesrespecte de la
data prevista i ha d‟incloure la data i, si s‟escau, els actes programats i l‟hora en què
s‟hagin de dur a terme.
e) Han d‟avalar la proposta, com a mínim, el cinc per cent dels alumnes del centre
matriculats en un determinat ensenyament o la majoria absoluta dels delegats dels
alumnes d‟aquest nivell.
La direcció del centre ha de comprovar si la proposta presentada compleix els requisits
esmentats. Una vegada comprovat, la proposta ha de ser sotmesa a la consideració dels
alumnes del corresponent nivell o tipus d‟ensenyament a què es refereix la lletra a)
d‟aquest apartat, que prèviament n‟han d‟haver estat informats a través dels seus
delegats i que l‟han d‟aprovar o rebutjar en votación secreta i per majoria absoluta.
Si els alumnes aproven la proposta, la direcció del centre ha de perpetre la inassistència
a classe. Posteriorment, el consell escolar del centre ha de fer una avaluació del
desenvolupament del procés, ha de verificar que s‟han complot els requisits exigits i, si
no és així, ha de prendre les mesures correctores que corresponguin.
3. El director ha de garantir el dret de romandre al centre dels alumnes que no secundin
la decisió d‟inassistència a classe.

36


Article 15. Dret de participació en el funcionament i en les activitats del centre
1. Els alumnes tenen dret a participar en el funcionament i en la vida del centre.
2. Els alumnes tenen dret a elegir, mitjançant sufragi directe, igual i secret, els seus
representants en el consell escolar del centre.
La Conselleria d‟Educació i Cultura ha de regular, en els reglaments orgànics de centre,
la participació dels alumnes d‟educació primària en els consells escolars, d‟acord amb el
que preveu l‟article 126.5 de la Llei orgànica 2/2006.
Als centres concertats, la participació dels alumnes s‟ha d‟atenir al que estableix
l‟article 55 de la Llei orgànica 8/1985.
3. Els representants en el consell escolar del centre tenen les competències següents:
a) Elaborar informes per al consell escolar del centre, a iniciativa pròpia o a requeriment
de l‟òrgan de participació esmentat.
b) Informar la junta de delegats de l‟ordre del dia de les reunions del Condell escolar
amb antelació suficient, així com dels acords adoptats.
c) Informar tots els alumnes de les activitats del consell escolar.
4. Els alumnes tenen dret a elegir, mitjançant sufragi directe, igual i secret, dels seus
delegats de grup, en els termes establerts pel reglament d‟organització i funcionament
del centre.
5. Els centres docents han de regular el funcionament d‟una junta de delegats, que ha de
tenir les atribucions, les funcions i els drets que li assigni el reglament d‟organització i
funcionament corresponent.
6. Els membres de la junta de delegats, en l‟exercici de les seves funcions, tenen dret a
ser informats de les mesures adoptades a les sessions del consell escolar i d‟altres
actuacions administratives del centre, excepte d‟aquelles el coneixement de les quals
pugui afectar el dret a la intimitat de les persones.
7. No es poden adoptar mesures contra els delegats per actuacions duites a terme en
l‟exercici de les seves funcions o que hi estiguin relacionades, sens perjudici que les
seves conductes, individualment considerades, puguin donar lloc a una correcció, de
conformitat amb aquest Decret.
Article 16. Dret d’associació
Els alumnes tenen dret a associar-se en els termes prevists per la legislación vigent i
crear associacions, federacions i confederacions, que poden rebre ajudes per al
compliment del seu objecte i de les finalitats pròpies.
Article 17. Dret a la utilització de les instal·lacions del centre
1. Els alumnes tenen dret a utilitzar les instal·lacions del centre amb les limitacions
derivades de la programació d‟altres activitats ja autoritzades i amb les precaucions
derivades de la seguretat de les persones, l‟adequada conservación dels recursos i la
correcta destinació d‟aquests.
2. Els alumnes tenen dret a utilitzar les instal·lacions del centre en horari lectiu, d
conformitat amb la programació general anual del centre. En horari no lectiu, els
alumnes han de sol·licitar-ho al director del centre, el qual ha de decidir d‟acord amb la
naturalesa de l‟activitat proposada, amb la disponibilitat de personal per cobrir les
possibles incidències i amb les precaucions necessàries de seguretat, conservació i
destinació a què es refereix el paràgraf anterior.
Article 18. Dret de reunió
1. En els termes prevists en l‟article 8 de la Llei orgànica 8/1985, els alumnes es poden
reunir al seu centre per desenvolupar activitats de carácter escolar o extraescolar que
formin part del projecte educatiu del centre, així com per a aquelles altres a les quals
pugui atribuir-se una finalitat educativa o formativa.
Per reunir-se a les instal·lacions del centre per dur a terme activitats no programades,
necessiten l‟autorització del director.

37


2. La junta de delegats s‟ha de reunir durant l‟horari general del centre, preferentment
durant els esplais i els períodes no lectius, i ha d‟haver comunicat l‟ordre del dia de la
reunió al cap d‟estudis amb antelació, a fi de no interromper el funcionament normal del
centre. El cap d‟estudis ha de facilitar a la junta de delegats un espai adequat perquè hi
pugui celebrar les reunions.
3. El director del centre ha de garantir l‟exercici del dret de reunió dels alumnes dins
l‟horari lectiu. El reglament d‟organització i funcionament del centre ha d‟establir
l‟horari que es reserva a l‟exercici d‟aquest dret, recollit en l‟apartat 1 d‟aquest article.
D‟acord amb les atribucions de direcció i coordinació que li corresponen, el director ha
de facilitar l‟ús del local per a l‟exercici del dret de reunió.
Article 19. Garanties
Quan no es respectin els drets dels alumnes o se n‟impedeixi l‟exercici efectiu, el
director, una vegada concedida l‟audiència prèvia als interessats i, si escau, havent
consultat el claustre o el consell escolar, ha d‟adoptar les mesures que siguin
procedents, les quals ha de comunicar posteriorment al consell escolar del centre.

Capítol III
Deures dels alumnes
Article 20. L’estudi com a deure bàsic
L‟estudi constitueix un deure bàsic dels alumnes, que es concreta en les obligacions
següents:
a) Assistir a classe amb puntualitat i complir els horaris aprovats per desenvolupar les
activitats del centre.
b) Participar en les activitats formatives i, especialment, en les orientades al
desenvolupament del currículum.
c) Assistir al centre amb el material i l‟equipament necessaris per poder participar
activament en el desenvolupament de les classes.
d) Fer l‟esforç necessari, d‟acord amb les seves capacitats, per comprendre i assimilar
els continguts dels diferents mòduls, assignatures i àrees.
Article 21. Deure de respectar els professors
Són deures dels alumnes envers els professors:
a) Mostrar respecte als professors i col·laborar amb responsabilitat en l‟exercici de
l‟autoritat docent i en la transmissió de coneixements i valors.
b) Complir les normes i seguir les pautes establertes pels professors per fer possible
l‟organització de l‟aula, el treball sistemàtic i la millora del rendiment.
c) Mostrar una actitud cooperativa i receptiva a les explicacions dels professors i dur a
terme les activitats i les proves encarregades per aquests.
d) Participar i assumir un compromís actiu en la seva formació i en el seu aprenentatge.
Article 22. Deure de respecte i solidaritat cap als companys
Com a deures envers els companys, s‟estableixen els següents:
a) Respectar els companys i rebutjar tot tipus de discriminació per raó de naixement,
sexe o qualsevol altra circumstància personal o social.
b) Respectar i defensar, de forma responsable i solidària, l‟exercici del dret a l‟estudi
dels companys.
c) Exercir la solidaritat i propiciar un ambient de convivència positiu.
Article 23. Deure de participar en el centre i de respectar els membres de la.
comunitat educativa
Els alumnes tenen els deures següents:
a) Participar i col·laborar en la millora de la convivència escolar i en la consecució d‟un
clima d‟estudi adequat al centre.

38

Pla de convivència i mediacio 2011

Pla de convivència i mediacio 2011

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (18)

Similaire à Pla de convivència i mediacio 2011

Similaire à Pla de convivència i mediacio 2011 (20)

Plus de ceippuigdenvalls

Plus de ceippuigdenvalls (20)

Pla de convivència i mediacio 2011