Aquest és el resultat del treball del nom de la classe dels alumnes de 5è de l'escola Sant Gil de Torà: L'ANTIC EGIPTE

1. ALUMNES DE 5è DE PRIMÀRIA
ESCOLA SANT GIL- TORÀ
1r trimestre Curs 2014-15

2. GUIÓ DEL NOSTRE TREBALL
1. On es troba Egipte?
2. Situem l’antic Egipte a la línia del temps.
3. Vocabulari de l’antic Egipte
4. Egipte, el país del Nil.
5. Els Faraons
6. Les Piràmides.
7. Les mòmies.
8. La Societat Egípcia.
9. Els Déus
10. L’escriptura
11. El llenguatge científic
12. L’activitat econòmica d’Egipte.
13. Invents dels egipcis
15. Què ens queda de la civilització Egípcia
14. Els instruments egipcis

3. 1. ON ES TROBA EGIPTE?
Egipte es troba al nord est del continent africà.
Limita al nord amb al mar mediterrani, al sud
amb Sudan, a l’est amb els països
aràbics(Sinaí) i el mar roig i a l’oest amb Líbia.
La capital d’Egipte es el Caire. El riu que
travessa Egipte es el Nil.
Egipte esta situat al riu Nil.

4. 2. SITUEM EGIPTE A LA LÍNIA DEL TEMPS
Prehistòria Edat antiga Edat mitjana Edat moderna E. contemporània
Fa milions
d’anys
3500 aC -476 dC 1492 -1789 1789-
actualitat
Primeres
civilitzacions
Caiguda
imperi romà
Descobriment
d'Amèrica Revolució
industrial
476-1492

5. Sarcòfag
Mòmia
Esfinx
Jeroglífic
Papirs Faraó
Piràmide
3. VOCABULARI DE L’ANTIC EGIPTE

6. 4. EGIPTE, EL PAÍS DEL NIL
4.1. SITUEM EL RIU NIL
• El riu Nil travessa el desert.
• Al seu costat es desenvolupen
les ciutats i és el lloc on viuen els
egipcis.
• És el segon riu més llarg del
món.
• Desemboca al mar Mediterrani
formant un delta.
• El riu Nil es divideix en tres
braços: Nil blanc, el Nil blau i
l’Atbara.
• El riu Nil neix al massís etíop.

7. 4. EGIPTE, EL PAÍS DEL NIL
El riu Nil és important:
• Per què en treien beneficis i riqueses.
• Aprofiten el riu Nil per conrea, per comercialitzar i transportar
mercaderies
• Aprofiten les crescudes del Nil per aprofitar el llim, que és una
terra fèrtil per poder conrear.
• Acostumen a conrear: blat, civada i lli.
• És la principal via de comunicació i de transport.
4.2. LA IMPORTÀNCIA DEL RIU NIL PELS EGIPCIS

8. • Al riu Nil hi ha molta varietat d’animals com per
exemple: Peixos lluna, anguiles, ànecs i oques
per poder alimentar-se i altres animals com
hipopòtams i cocodrils.
4. EGIPTE, EL PAÍS DEL NIL
4.3. EL RIU NIL UNA RESERVA NATURAL
Hi ha varietat de plantes :
Com boscos de papir i flors com el lotus.

9. • Els faraons eren els reis d’Egipte i eren considerats
un déu vivent .
• Els egipcis creien que els faraons eren fills d’un déu
Ra ,déu del sol.
• Podien tenir més d’una dona ,la principal estava
considerada una deessa.
• Tenien un poder immens: fan de cap polític, cap
religiós i militar.
• El títol de faraó es transmetia de pares a fills, en cas
de no tenir fills el succeïa el seu germà i sinó la seva
mare .
5. FARAONS

10. • Manava que li paguessin impostos ,en forma d’una
part de fruit .
• No tots els faraons portaven la mateixa corona, segons
el seu significat.
• El faraó governa i és propietari del país.
• Al voltant del faraó hi havia els sacerdots i els
funcionaris (escribes).
5. FARAONS
Els deures dels faraons eren :
aconseguir que hi regnés pau i justícia,
protegir els egipcis,
fer ofrenes als deus del Nil,
repartir aliments pel poble quan no hi havia bones collites.

11. 5. FARAONS
5.1. IDENTIFICATIUS DELS FARAONS
TAPALL PRISAT
CINTURÓ
CORONA
NEMÉS
SANDÀLIES
BARBA POSTISSA
FUET
CEPTRE
ANKH
SIGNIFICAT DE LES CORONES
ALT EGIPTE
BAIX EGIPTE
DOBLE CORONA REGNE REUNIT
CASC DE GUERRA

12. FARAONS CÈLEBRES
TUTANKAMON: Va ser el faraó dintre
la tomba mes conservada.
CLEOPATRA: Va ser l’última
faraona.
KEOPS: Va ser qui va fer la
piràmide mes gran la keops. Es
possible que ordenes també la
construcció de l'esfinx de Giza
RAMSES II: Va ser un
dels faraons mes
poderosos que a tingut
mai Egipte.
NEFERTITI: va ser reina
d'Egipte pel seu
matrimoni amb el faraó
Akhenaton

13. CLEOPATRA
THE LAST PHARAOh

14. About Cleopatra:
• She was born in 69 B.C
• She reigned for 21 years , from 51B.C.
• to 30 B.C.
• She comes from the Ptolemy Dinasty, from
Greece.
• She married:
His two husband-brothers: Ptolemy XIII
and Ptolemy XIV.

15. • She was Caesar mistress and had his son,
Ptolemy XV
• She fall in love of Mark Antony and had three
children.
• She killed M. Antony and then, she commited
suicide (with an asp , a poisonous snake)
coins
asp
The Roman Octavius was the new emperor of
Egypt

16. 6. LES PIRÀMIDES
La primera cosa que es feia en construir una
piràmide era:
1-L’arquitecte calcula les dimensions de les piràmides.
2- S’excaven les cambres subterrànies
3- Es porten blocs de pedra
4- La gent del poble construïen la piràmide a canvi revivien
menjar i beure.
5- Per arrossegar els blocs de pedra, formaven camins de terra
amb pendent suau.
6- quan la piràmide estava acabada, es recobria amb una pedra
blanca polida. Els camins de terra ja no feien falta i es destruïen.
6.1. COM CONSTRUIEN LES PIRÀMIDES ?

17. És un prisma És un conjunt de prismes
Té la forma de
piràmide
6. LES PIRÀMIDES
Les piràmides van evolucionar molt, al principi eren un petit rectangle i al cap
d’uns anys, Les Piràmides, van ser esglaonades com un temple maia. Al cap d’uns
anys mes les piràmides van ser com la piràmide normal però un mica amb un
triangle quadrangular a d’alt. I finalment la piràmide que ja coneixem.
6.2. EVOLUCIÓ DE LES PIRÀMIDES

18. La piràmide més famosa és la de Keops
situada a Gizeh. Va ser construïda al desert
per protegir-la de la inundació del Nil.
Mesura 146 m d’alçada i la seva superfície
equival a tres camps de futbol. Està feta
amb 2,5 milions de blocs de pedra.
6.3 HISTÒRIA DE LES PIRÀMIDES
6. LES PIRÀMIDES
Les piràmides eren una tomba pels faraons.

19. 7. LES MÒMIES
•Les mòmies son faraons o gent
important cobert al seu cos de tires de
vena dins un sarcòfag.
•Les mòmies es feien per conservar a
un mort important i perquè pogués
viure eternament perquè deien que
emprenien una nova vida!!!
7.1 QUÈ SÓN I PER QUÈ ES FEIEN LES MÒMIES?

20. 7. LES MÒMIES
7.2 COM ES FA UNA MÒMIA?
1r EL TRUC DEL NAS. Per extreure el cervell , introduïen un ganxo per un nariu i el
feien girar amb força, durant 20 minuts. Així desfeien el cervell i el convertien en una
substancia enganxosa que es podia treure pel nas. Aleshores invertien el cap i el
rentaven amb conservants.
2n LA CONSERVACIÓ D’ÒRGANS: Quan momificaven un cadàver, en treien el fetge.
Després rentaven els òrgans , els eixugaven, els enverinaven i els ficaven en uns
recipients especials anomenats basos canopis. Els basos tenien tapes amb forma de la
deïtat protectora de cada òrgan i els deixaven al costat de la mòmia, dins de la tomba.
3r ASSECAMENT: Perquè la momificació sortís bé, calia que el cos estigues ben sec.
Per aconseguir-ho, el posaven damunt d’una taula especial per embalsamar i el
cobrien de natró, una substancia que es troba al desert. El cadàver reposava 40 dies i
perdia 75 kg de pes.

21. Els egipcis conservaven els morts per mitja d’un procés
anomenat momificació.
Segons creien que permetia viure eternament després de
la mort .
Dintre dels sarcòfags i posaven aliments , joies , amulets
preciosos , ... Sac que van robar casi tots els sarcòfags , i
no van tocar la de Cleòpatra . Perquè deien que un mort
important emprenia una nova vida!!!
7. LES MÒMIES
7.3. CURIOSITATS

22. SOCIETAT EGIPCIA
Faraó: era el que regnava la
societat
Sacerdots i funcionaris
estatals:
Els guerrers: Lluitaven per
protegir el país.
Escribes: escrivien pel faraó
Els esclaus:
Eren els que treballaven més
i els que vivien mes
malament.
8. SOCIETAT EGÍPCIA

23. SETH Déu del
desordre. Té cap
d’un animal
BATIS deessa Protegia a les dones
embarassades i als bebès. Representa
una dona que té cap de gat.
THOT Déu de la saviesa i
protector dels escribes.
Té forma d’un home amb cap
d’ocell.
9. ELS DÉUS
HAPY Déu de l’abundància,
controlava les crescudes del
riu Nil.

24. 9. ELS DÉUS
ISIS Representa el poder de
l’amor. Representada amb un
disc solar situat entre deus
banyes.
RA Déu del Sol i
pare dels déus
MAAT Deessa de la
Justícia, la veritat i
l’ordre. Porta una
ploma d’estruç.
OSIRIS Déu
principal i presidia
el tribunal del destí
dels faraons.
HORUS Déu de la llum i
la bondat. Representat
amb el cap.

25. 10. L’ESCRIPTURA
10.1. ELS JEROGLÍFICS
Els egipcis no escrivien amb lletres com nosaltres sinó que
ho feien amb jeroglífics que eren un tipus de dibuixos, de
signes.
Els escribes escrivien per mitjà de:
IDEOGRAMES que són dibuixos que representen
conceptes.
FONOGRAMES que són dibuixos que representen sons
El mot JEROGLÍFIC significa ESCRIPTURA DELS DÉUS
Hi havia més de
700 jeroglífics
Era molt difícil d’escriure
i qui n’era capaç eren
només els ESCRIBES
A Egipte, l’escriptura va sorgir fa uns 5.000 anys.
La lectura dels jeroglífics s’efectua sempre de dalt a baix, però
la inscripció es pot llegir d’esquerra a dreta o a l’inrevés.
Són els dibuixos els que indiquen el sentit que cal seguir
(segons si els homes o els animals miren cap a la dreta o cap a
l’esquerra.

26. Va ser el francès J.F. Champollion va desxifrar els jeroglífics gràcies a la
PEDRA ROSETTA,
una pedra damunt de la qual hi havia gravat el mateix text en tres llengües:
JEROGLÍFIC
Text en escriptura
DEMÒTICA
Text en GREC
Es necessitaven de 4 a 5 anys d’estudis per aprendre a llegir i escriure els jeroglífics.
Generalment els fills dels ESCRIBES heretaven l’ofici

27. • El papir és una planta aquàtica
• Es troba al mar mediterrani i sobretot a Egipte, on creix
el costat del riu Nil.
• Pot arribar als 3 o 4 metres.
MATERIAL cafè soluble, guix o venes, aigua, cola, paper
de plàstic, tisores i pinzell.
PROCEDIMENTAlguns alumnes vam agafar guix i una
taula gasses. Després les profes van barrejar cafè, una
mica d’aigua i cola.
A continuació vam posar la barreja a damunt el guix i amb
un pinzell vam escampar la pasta.
Al cap d’uns dies el papir ja estava sec i ja s’hi podia
escriure. Així que finalment cada nen va dibuixar un dibuix
sobre Egipte .
10. L’ESCRIPTURA
10.2. EL PAPIR, com a suport d’ESCRIPTURA
A LA CLASSE FEM PAPIR

28. 10. L’ESCRIPTURA
10.3. DIFERENTS FUNCIONS DEL PAPIR
S’utilitza per fabricar objectes varis:
EL PAPIR, LA PLANTA PER A TOT
GÀBIES
CISTELLS
ESTORES
SANDÀLIE
S
BARQUES
METXA DE
TORXA per fer
llum
Els picapedrers s’inspiraven en la forma dels papirs per
dibuixar i esculpir les columnes dels temples
SUPORT DE
L’ESCRIPTURA
Útil també per :
*ALIMENTAR-SE
* VESTIR-SE
* MOBLAR

29. 11. LLENGUATGE CIENTÍFIC
11.1 MATEMÀTIQUES
Estudien les matemàtiques a partir de:
L’Observació del Sol i la lluna  estableixen el calendari per mesurar el
temps llarg i el rellotge de sol per mesurar el temps curt
A partir de les seves parts del cos  estableixen les unitats de longitud i
pes.

30. Numeració egípcia
Deu que
aguanta el
cel.
Dit que
senyala les
estrelles
Un tifó
ens indicà
la centena
El pal
representa
la unitat

31. El calendari egipci va ser el primer calendari solar(tota la resta eren lunars).
El Nil era qui governava les estacions.
Els egipcis van ser els primers a dividir l’any en 365 dies, ara fa uns 6.000 anys.
El calendari egipci no es nomes solar, sinó que es regeix per l’any sideri
Existien 3 estacions, governades pel Nil:
 L'època d’inundació que era de mitjans de
juny a mitjans d’octubre . Aquesta època
s’anomena AKHET.
 Des del ’octubre fins al febrer era l’època de
sembrar. L'època es deia PERET.
 L'època de la collita era de març a juny.
L’època s’anomenava SHEMU.
EL CALENDARI

32. 11. LLENGUATGE CIENTÍFIC
11.2. ASTRONOMIA i MEDICINA
ASTRONOMIA:Observaven constantment el cel, en ell van descobrir:
•Alguns planetes.
•Van establir diverses constel·lacions
•Van observar sense poder explicar els eclipsis de Sol i de lluna.
MEDICINA: Tenien un gran coneixement en l’estudi del cos gràcies a la
momificació.
Tanmateix tenien pocs recursos pel que fa a la curació de malalties.
Relacionaven aquesta ciència amb poders curatius ( màgia) per fer els
seus remeis utilitzaven productes orgànics que transformaven amb
pomades, xarops o píndoles.

33. 12. L’ACTIVITAT ECONÒMICA
ACTIVITATS ECONÒMIQUES
S. PRIMARI S. SECUNDARI S. TERCEARI
AGRICULTURA RAMADERIA
PESCA I CAÇA
TRANSPORT COMERÇ
ADOBER
FILADORA
TEIXIDOR
FUSTER
CISTELLER
ORFEBRE
TERRISSAIRE
PICAPEDRER
ELABORACIÓ
VI
ELABORACIÓ
CERVESA
FABRICACIÓ
PA
ARTESANIA
ELABORACIÓ
PAPIR

34. 13. INVENTS DELS EGIPCIS
ARADA
MIRALL
PLOMADA
VIDRE
TREPANT D’ARC
BALANÇA
VAIXELLS DE FUSTA I VELA

35. NEY: Instrument de vent fusta, semblant a la flauta.
(Ney és una antiga paraula persa per a referir-se a canya)
El ney es una flauta prominent en la música de l'Orient
Mitjà. És un instrument molt antic, existeixen pintures
de persones tocant el ney en els murs de les tombes de
l'Antic Egipte, això indica que el ney ha estat tocat
contínuament durant 4.500-5.000 anys, convertint-lo en
un dels més antics instruments musicals encara en ús.
14. INSTRUMENTS
SISTRE: també anomenat sistrum, denomina un antic
instrument egipci, en forma de cercle, o de ferradura, que
contenia platerets metàl·lics, enfilats en unes varetes, que
es feien sonar agitant-los.

36. PANDERETA: La pandereta es un instrument de
percussió que esta format per un cercle de fusta , que te
fixats uns sonalls rodons dobles , i una membrana subjectada
ARGHUL: instrument aeròfon de llengüeta simple
que consisteix en dos tubs: un de melòdic que té entre
cinc i set forats, i un de més llarg que fa de bordó (en àrab
ardiyya que significa terra.)
MENAT: estava relacionat amb la deessa Athor. El portaven a la mà
els sacerdots s’utilitzava com un sonall.
KANUN: (en català, cànon ) és un instrument de corda
premuda de la música tradicional de l'Orient Mitjà. Es toca
assegut sobre les cames prement les cordes amb dues pues
de petxina de tortuga, un a cada mà, o amb les ungles.

37. 15. QUÈ ENS QUEDA DE LA CIVILITZACIÓ
EGÍPCIA