El treball cooperatiu a l' IES Sureda i blanes

L’aprenentatge
cooperatiu a la
pràctica
L’experiència a l’IES Josep Sureda i
Blanes
Esther Baquero, Dep. Biologia i Geologia
Comissió d’Aprenentatge Cooperatiu
Felipe Martínez, Dep. Orientació
Coordinador d’aprenentatge basat en projectes
Gener 2017

L’aprenentatge
cooperatiu a nivell de
centre

CARACTERÍSTIQUES DE L’IES
JOSEP SUREDA I BLANES
Dos edificis:
Son Gotleu:
En funcionament des de 1990
Més de 700 alumnes entre tots els ensenyaments obligatori, postobligatori i el cicle formatiu
de grau mitjà de forneria, rebosteria i confiteria (presencial i a distància)
Son Ferriol:
Cicle de formació professional bàsica d'agrojardineria i composicions florals
Cicles de grau mitjà de jardineria i floristeria, de producció agropecuària i d'aprofitament i
conservació del medi natural.
L'alumnat del centre presenta una gran diversitat social, cultural i econòmica
→ Una gran part dels alumnes del centre necessiten suport educatiu
Els recursos del centre es dediquen, quasi al 100%, als suports, desdoblaments i
creació de grups flexibles als dos primers cursos de l'E.S.O

MOBILITZACIÓ I MOTIVACIÓ INICIAL
Necessitat de millorar la convivència a l’aula.
Propiciar la creació d’un ambient que faciliti
l’ensenyament i l’aprenentatge.
Motivar els alumnes en el procés d’aprenentatge.
Augmentar l’autonomia de l’alumnat i la seva
responsabilitat en l’aprenentatge.
Inclusió d’alumnes NESE i NEE.
Interès per part del claustre per l’aplicació de noves
metodologies a l’aula.

EL NOSTRE RECORREGUT EN L’AC
Curs 2011-2012 Inici de la formació amb la Universitat de Vic
Curs 2013-2014 Finalitza la formació amb la UVic
Curs 2014-2015 Creació de la Comissió d’Aprenentatge Cooperatiu
“La consolidació de la comissió permetria assegurar la continuïtat d'aquesta
metodologia educativa, com ens proposaven els diferents experts i assessors
que hem tingut aquests anys de formació, alhora que impulsem la formació
dins el centre per tal de fer arribar aquesta metodologia a més professors i
alumnes.”

Curs 2015-2016 Seminari de Formació a nivell de centre
Adhesió a la xarxa Khélidon i a la Xarxa de Centres
Cooperatius del CEP d’Inca

SEMINARI A CENTRE 15-16
- Desenvolupat per la Comissió d’AC.
- Coordinat pel CEP Palma i la UVic.
- 25 hores de formació distribuïdes en 10 sessions.
- 35 professors implicats, de gairebé tots els
departaments didàctics i també de la directiva.
- Aplicació a les aules d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.
- Noves propostes d’aplicació de la metodologia AC per al
proper curs.

Curs 2015-2016 Seminari de Formació a nivell de centre
Adhesió a la xarxa Khélidon i a la Xarxa de Centres
Cooperatius del CEP d’Inca
Curs 2016-2017 Inici de l’ABP a 1r d’ESO
Formació en Centre sobre ABP
(inclou formació en AC)

Vídeo resum de
l’AC al Sureda
Alumnes, professorat i
mares i pares

SITUACIÓ ACTUAL
Dinàmica: professorat interí, noves destinacions,
comissions de serveis…
Comissió d’AC integrada per 2 membres:
Continuar la formació al centre
Ajudar al professorat del centre
Establir dinàmiques de centre
Participar a Jornades i Cursos fomentats per les xarxes
Més de 30 docents utilitzen l’AC a les seves aules

L’aprenentatge
cooperatiu a nivell
d’aula

ZOOM ALS ÀMBITS A, B I C
● ÀMBIT A
● ÀMBIT B
● ÀMBIT C
● COHESIÓ DE GRUP
● ESTRUCTURA
COOPERATIVA
● AVALUAR PER
APRENDRE a cooperar
● Els tres àmbits es treballen com un TOT.
● NO és començar de zero → S’ha d’adaptar el que ja feim!
● És una eina metodològica més → conviu amb les “tradicionals”:
exposició en gran grup, feina individual...
Idees clau:

ÀMBIT A. LA COHESIÓ DE GRUP
Exemples de dinàmiques:
- El que sabeu de mi i el
que no sabeu de mi
- Ha-ha-ha
- Torre de control
- El pont
- Un món de colors

ÀMBIT A. LA COHESIÓ DE GRUP
Activitats de cohesió amb el professorat interessat en AC a
principi de curs.
Llistat de dinàmiques de cohesió amb la seva explicació a
la sala de professors i al Google Drive del centre.
Graella de control d’activitats de cohesió per grups:
Recomanacions d’activitats de
cohesió per missatgeria

ÀMBIT B. ESTRUCTURES COOPERATIVES
Per introduir l’AC...
REALITZEM UNA MATEIXA ACTIVITAT:
(1r) INDIVIDUALMENT,
(2n) EN GRUP
(3r) DE FORMA COOPERATIVA

A continuació es mostrarà una imatge.
Intentau recordar tot allò que es mostra!

Escriviu tot allò que recordau!
Com ha anat?
Apuntau el nombre d’objectes que heu recordat!

Ara es mostrarà una altra imatge…
Però la mirarem en grup.
Sense parlar: intentau recordar tot allò que es mostra!

Escriviu tot allò que recordau entre tots!
Com ha anat?
És més gran que el d’abans?
És cert allò de: quatre ulls veuen més que dos?

Ara es mostrarà una tercera imatge…
Però ara cooperarem.
Organitzeu-vos i intentau recordar tot allò que es
mostra!

Escriviu tot allò que recordau entre tots!
Com ha anat?
És més gran que el resultat individual?
I que en grup?
Cooperar NO és (només) treballar en grup!

ESTRUCTURES COOPERATIVES SIMPLES
Tenim un llistat d’estructures al Drive del centre, compartit
amb tot el claustre.
Recomanem estructures cooperatives per missatgeria.

● 1, 2, 4
A llegeix, B escolta
B llegeix, A escolta
A uneix, B revisa i
confirma
Treball individual
1
2
4
A llegeix, a escolta
a llegeix, A escolta
A uneix, a revisa i
confirma
B i b escolten i, al
final, opinen i
confirmen

Full giratori Una llista de paraules, la redacció d'un conte, una frase
que resumeixi una idea fonamental del text que han
llegit o del tema que han estat estudiant, etc.
Un membre de l'equip comença a escriure la seva part o
la seva aportació en un full «giratori». A continuació, el
passa al company del costat perquè escrigui la seva
part de la tasca i així successivament fins que tots els
membres de l'equip han participat en la resolució de la
tasca.
Mentre un escriu, els altres membres de l'equip han
d'estar pendents d'això i fixar-se si ho fa bé i corregir-lo,
si és necessari.
Tot l’equip és responsable del que s’ha escrit en el “full
giratori”, no només cadascú de la seva part.
“Quines paraules
noves hem après als
darrers temes?”

El joc de les paraules El professor o la professora escriuen a la pissarra unes
quantes paraules-clau sobre el tema que estan
treballant o ja han acabat de treballar.
A cada equip base els estudiants han de formular una
frase amb aquestes paraules, o expressar la idea que hi
ha “darrere” d'aquestes paraules.
A continuació, seguint un ordre determinat, cada
estudiant mostra la frase que ha escrit i els altres la
corregeixen, la matisen, la completen...
Després les ordenen seguint un criteri lògic i un d'ells
s'encarrega de passar-les en net.

Llapis al mig El professor o la professora dóna a cada equip un full
amb preguntes o exercicis. Es determina l'ordre dels
exercicis.
Un estudiant llegeix en veu alta una pregunta o exercici i
entre tots parlen de com es fa i decideixen quina és la
resposta correcta: els llapis de tots es col·loquen al mig
de la taula per a indicar que en aquells moments
solament es pot parlar i escoltar i no es pot escriure.
Quan tots tenen clar el què cal fer o respondre en aquell
exercici, cadascú agafa el seu llapis i escriu o fa en el
seu quadern l'exercici en qüestió. En aquest moment, no
es pot parlar, només escriure.
I així es procedeix amb tots els exercicis.
Resultat d’un llapis al mig fet
amb l’ordinador (drive al mig)

Lectura compartida Un membre de l'equip llegeix el primer paràgraf. Els
altres han d'estar molt atents, ja que el que ve a
continuació, haurà d'explicar el que s’acaba de llegir o
haurà de fer un resum, i els altres dos han de dir si és
correcte o no, si estan o no d'acord amb el que ha dit el
segon.
L'estudiant que ve a continuació (el segon) llegirà
seguidament el segon paràgraf, i el següent (el tercer)
haurà de fer un resum del mateix, mentre que els altres
dos (el quart i el primer) hauran de dir si el resum és
correcte o no.
I així successivament, fins que s'hagi llegit tot el text.

Aturada de 3 minuts Reflexionau sobre el que s’ha explicat durant 3 minuts i
plantegeu 3 preguntes.

- Teniu molta feina feta, encara que no ho sembli!
- Com adaptem les UUDD a l’AC? Pensam en les activitats
que feim a l’aula i les reestructuram perquè siguin
cooperatives.
- Model que seguim per dissenyar i compartir activitats
estructurades cooperativament (carpeta al Drive del
centre):

DISSENY D’ACTIVITAT COOPERATIVA
Grup i assignatura:
Quan es realitzarà l’activitat (data):
Finalitat de l’activitat (objectiu):
Activitat que es realitzarà:
Estructura cooperativa que es farà servir (descripció):
Valoració:

ESTRUCTURES COOPERATIVES COMPLEXES
Es mesclen els grups base
Duren més temps que les simples
Activitats complexes i resultats elaborats:
Presentacions
Tríptics
Manuals
Etc.

ESTRUCTURES COOPERATIVES COMPLEXES

Exposició sobre les
energies
Diapositives fetes amb
grups d’experts.

- S’ha de gestionar el temps de les estructures
→ Com a qualsevol activitat d’aula!
- Cal assegurar l’aprenentatge dels continguts i de la
cooperació.
→ Hem de saber a cada moment qui fa què
→ S’han de poder avaluar els continguts treballats
cooperativament
Idees clau:

Model de programació d’aula

ÀMBIT C. APRENENTATGE COOPERATIU
COM A CONTINGUT D’APRENENTATGE
Premises (Mila Naranjo):
1. L’avaluació, com qualsevol altre element de l’ensenyament, s’ha de
programar.
1. L’avaluació va més enllà de la qualificació, de posar notes.
1. No avaluar el que no s’ensenya.
1. Si s’ensenya, s’ha d’avaluar.

Plans de l’equip
Establir objectius grupals i compromisos
individuals.
Repartir rols i tasques dins el grup.
Fer un seguiment de les tasques de cada
membre del grup.
Revisar els compromisos personals.
Ésser conscient de l’aprenentatge i la
cooperació realitzats.
Autoavaluar-se.

Rúbriques
Establir criteris d’avaluació i graduar-los per “qualificar-los”.
Informar l’alumnat de què s’espera d’ell.
Ser més objectiu en l’avaluació.
Treballar l’autorregulació de l’alumnat.
Autoavaluar-se.

Cercles de diàleg
Establir vincles socio-afectius.
Fer partícips a tots.
Escoltar a tots.
Resoldre conflictes.
Repassar continguts.
Tractar temes actuals entre iguals.

POSSIBLES DIFICULTATS
Pel funcionament de l’AC:
- Fer els equips massa grans.
- Estructurar els equips de forma massa homogènia.
- Instruccions insuficients per a la realització de les activitats.
- No donar prou temps per a la interacció.
- Activitat mal estructurada (poc cooperativa, perquè no facilita la
interacció o és individual).

POSSIBLES DIFICULTATS
Per la millora del treball en equip:
- Utilitzar els equips només ocasionalment.
- No donar pautes o temps suficient per a l’autoavaluació del
funcionament de l’equip.
- Fixar-se en el que no funciona i no valorar el que sí.
- Precipitació a l’hora de canviar els equips abans de superar les
dificultats.

L’aprenentatge
cooperatiu en la
millora del centre

PROJECTE DE MILLORA COM A CENTRE EN
RELACIÓ A L’APRENENTATGE COOPERATIU
La Comissió d’Aprenentatge Cooperatiu
Programació d’aula per AC
Xarxa de centres del CEP d’Inca
Coordinació amb els centres de primària
Treball per projectes

El pas a l’ABP
Inici 16-17 a 1r d’ESO
10 professors voluntaris: tutores + professor de projectes
Combinat “ciències” i “lletres”
El 50% amb formació en AC
Primer projecte: cohesió de grup i estructures
Segon projecte: introduïm elements d’àmbit C

El pas a l’ABP
Tercer projecte:
Incloem més elements d’àmbit C al
quadern de l’alumnat.
Modifiquem l’avaluació del treball
cooperatiu fent-la més sistemàtica.

Gràcies per la vostra
atenció!

El treball cooperatiu a l' IES Sureda i blanes

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (19)

Similaire à El treball cooperatiu a l' IES Sureda i blanes

Similaire à El treball cooperatiu a l' IES Sureda i blanes (20)

Plus de CEP d'Eivissa

Plus de CEP d'Eivissa (20)

Dernier

Dernier (8)

El treball cooperatiu a l' IES Sureda i blanes